.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda, ja tornem a estar aquí.
Una altra divendres.
Jo trobava falta, jo trobava falta.
És que es fa llarga la setmana.
A més, el divendres...
A veure què dirà.
El divendres de la setmana passada jo vaig veure el bloc de notes
que anava de full a una altra.
Una altra fulla, una altra fulla.
I el bolígraf que anava que volava...
Perquè jo em pensava que portaria l'ordinador de mà,
aquell que portes cap amunt, cap avall,
però no ho va portar i va portar un bloc.
Perquè no me cabia el bolso de festa.
Sí, perquè era petitet el bolso teu de festa.
Portava un bolso petit i un bloc de notes petit,
però el vaig complir, nena.
Hem de dir que la Mar portava un modelet,
que ella no ho dirà, ja ho dic jo,
que treu el cinglot.
No el treia, és que no el deixava ni començar.
Gràcies, carinyo.
Tu també anaves molt guapa, molt guapa,
perquè per una vegada veig un colorido, la Sílvia, una cosa.
Oh, colorido, colorido.
Qui diu color diu el blau, ja per acabar,
per fer una mica d'història.
De fet, és que anava amb tothom molt guapo.
De fet, hauríem de felicitar a l'organització,
a tota la gent que durant dies i dies i dies
han estat preparant aquella festa, aquell sopar,
aquella entrega de premis,
perquè va sortir tot rodat, rodat.
Mira, mira, mira el que diu el Jaime Ruth,
ja, espera, que començo des del principi
perquè ens fes una idea.
Resca-le.
Resca-le.
Jo, mira, ho has fet?
És veritat que m'ha picat a l'esquena.
Veus?
Vais a ser testigos de algo especial.
Si estàs preparados para flipar.
No és que flipem, flipem.
Què va passar aquella nit, Marc?
Quins apunts ens portes?
No, de fet, jo recordo una entrega de premis
pel meu gust una mica llarga.
Però, bueno, no passa res,
perquè com que jo estava assentada,
devia ser més llarga pel que estava en drets.
No passa res.
Per ser, la cosa és sopar,
que és quan la gent llueix els modelitos,
quan tu vas passejar entre taules.
Comú, que tirava d'esquena.
Es va veure més d'un escot,
i no parlem del meu.
Ni del meu.
No, no, no.
Es va veure més d'una bona sabata de taló,
que ja va bé, ja va bé.
Senyores molt guapes, totes de perruqueria,
i dic totes perquè eren totes, de perruqueria.
Una cosa que dius, pugem glamour,
i això ja està bé.
En un dels anys passats,
jo he trobat que la cosa,
com que sabien que jo anava a prendre notes,
va enfilar més prim.
No, posem-ho, posem-ho.
Però, però, ja dic,
un deu a l'organització,
un deu a tota la gent que treballava
en aquell moment,
a l'Ajuntament, al restaurant,
als cambrers, tothom perfecte,
el dinar, molt bé, com havíem esperat.
Molt bé, molt bé, escolta.
Jo me va superar fins i tot les expectatives.
Sí, del que vaig pensar.
Perquè tu vas repetir, punyotera.
Però jo vaig veure el primer plat,
que era, no diem el que era,
però jo al principi vaig dir,
ai, jo amb aquest no dono res.
Jo he de reconèixer que el primer plat llegit
no em va semblar gaire cosa,
i quan el vam posar al davant vaig pensar,
calla la boca, xata, que estàs més guapa.
I us anem a tastar-ho i a veure què és el que passa.
Boníssim, eh? Boníssim.
Molt bo, tot molt bo, tot molt bo.
Però, ho torno a repetir,
hi havia un punt negre...
Què? Quin va ser aquest punt negre, dona?
Ho sento, ho he de dir.
Digue'm, digue'm.
Si a qualsevol persona del món
li entreguen un premi,
i el va recollir, cosa perfecta,
perquè és el més lògic,
i després es van sopar en honor a ell
i a la resta de premiats,
no, se us presenta-t'hi el sopar.
Que, home...
Jo li poso 10 punts negatius al senyor Andreu.
Bueno, Fuente, perquè va venir a recollir el seu premi,
però no va aparèixer pel sopar.
Per la qual cosa jo no el vaig poder criticar.
Oh, oh.
No el vaig poder criticar.
A més, hauria estat molt bé
que després hagués fet unes paraules i el sopar...
La gent segur que se li hagués tirat a sobre, eh?
Jo...
M'ho veig, eh?
Jo crec que per això no va venir...
En quin sentit, en quin sentit?
De què tal el programa d'Antena 3
i tot el que fa ara mateix,
amb el nen, tota l'expectativa...
No, de fet, quan li van entrar a la primera
i va fer un mini-discurs,
la veritat és que força entretingut,
no sé, allò curt però intens.
Va dir que escursar els discursos
no era cosa seva,
no era un dels seus punts forts,
però que ho intentaria.
De fet, no va quedar,
ni va quedar llarg, ni va quedar curta.
Va quedar perfecte.
No n'hi do.
Però reconec que jo li vaig posar 10 punts negatius.
Des d'aquí, Andreu, ho sento,
però si tingués ara mateix aquí un munt de gent,
t'emotxellaríem.
Com se diu en català, això?
Uuuh!
Deixem-ho.
Bueno, no sàpigues...
Això t'escrivessaríem.
Exacte, no sàpigues la crida de manera
que fotríem aquí.
Hem de dir que se'n parlant,
que ho hem comentat,
del sopar del Comunica 2005,
dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona.
De fet, si ara tinguéssim un rasca-rasca,
la setmana passada la gent que ens sentia,
en aquelles hores podria sentir l'olor del pinta-ungles,
perquè mentre la Sílvia i jo estàvem aquí
fent el programa divendres a la tarda,
ens estàvem fent la pedicura també,
perquè aquí fèiem un completo, nena.
Teníem muntat aquí un kit de Mary Poppins
per sentir-te guapa i impressionant.
No, no, deixem-ho, deixem-ho, deixem-ho.
Doncs això que ens ho vam passar molt bé
i després vam acabar la nit,
però vam acabar la nit i allarguem una miqueta.
Vam acabar la nit quan ja s'acabava.
El casino, amb tot el nostre, que l'ha mort també.
Exacte, exacte.
Allà apostant, però a més a més ens deia,
si no, apropis el negre.
Si vam apostar el negre, no estiries l'obra de la taula.
Jo preguntava, i el negre quan surt?
Perquè aquí dic, jo no em veig cap de negre.
No, no, és que no hi entenem.
Aquí es nota qui té vidilla en aquest món i qui no.
Però ens ho vam passar bé.
Vam arrasar amb el casino,
tots els sopà vam arrasar amb el casino.
a algú que altre, i no diré,
no, ens vam marxar amb la butxaca bastant més plena
que quan va entrar.
Que encara espero que em vagi on va anar.
I així ho deixo en l'aire.
Gràcies, Sílvia.
I de fet, jo crec que s'ho vam passar molt bé.
S'ho vam passar molt bé.
Tornaríem a repetir, eh?
A tota l'organització, que tornarem a repetir.
Si no volen esperar-se l'any vinent, ja està bé, eh?
Que quan vulguin, que n'altres som-hi.
Que a mi que m'apuntin la primera.
I l'any vinent més escota, encara, eh?
Home, més escota, no sé si podré portar.
Oh, no sé mai.
A veure, les borratxedes i qui va m'acabar a la platja l'endemà
no podria dir-ho.
No, no, tampoc.
Deixem-ho.
Correm-nos un tupido pelo.
Exacte.
Es sentim la versió de l'Eats Reignament de Gary Halliwell
perquè tenim notícia, Mar.
Doncs sí, és una de les que aquesta setmana
anuncien que està embarassada, nena.
Una altra?
Està embarassada i, a més a més, és una altra perquè n'hi ha unes quantes, eh?
Aquell nen que a vegades fem sortir, que plora o fa crits,
no sé si caldrà que surti o no, perquè podré només surt per plorar.
A veure si ens trobem un que riu i ens fa la cosa més oligua.
I ara parir per casa.
La qüestió és que l'ex-spai girls de 33 anys
ha anunciat que està orgullosament embarassada
d'una relació així fugaz
amb un cantant i guionista britànic
que es diu Satge Gervasi,
que és l'autor del guió de La Terminal, amb el Tom Hanks.
Què dius?
Exacte.
Doncs es veu que aquest senyor, que té molta imaginació
per crear guions i cantar,
també ha tingut imaginació per portar-se a la Gary Halliwell,
al paller, diguéssim,
i deixar-la embarassada.
A casa, a casa.
Mira, he trobat un nen jugant.
El posem-hi a veure què passa.
A veure, a veure.
N'hi ha ningú?
És que hi ha un munt d'embarassades també, eh?
Qui més? Qui més tenim embarassades?
A veure, tenim embarassades, segons diuen els rumors.
Sí?
La senyora Beckham.
Què? No m'ho crec.
Que sí.
Anem a dir una parolota.
No, tu és de sucre, ja ho saps.
Jo puc dir parolotes.
La senyora Beckham, teòricament, està embarassadíssima.
Per què se sap?
Perquè es veu que quan al Real Madrid,
quan hi ha alguna embarassada per camí,
al pare li fan una espècie de ritus.
Als jugadors.
Als jugadors li fan una espècie de ritus al pare.
Un ritual així, raro.
Exacte, en plan.
potser una salutació més especial,
o et conviden a una cosa puntual,
que només es fa als futuribles pares.
Ah, exacte.
I, clar, van dir, a veure,
si és futurible pare,
no pot ser del que ja ha tingut.
Perquè ja l'hauríem fet.
Exacte.
Llavors vol dir que la Victòria Beckham
torna a estar embarassada.
No fotis.
Doncs sí.
De fet, esperem, esperem notícies.
Un altre nen.
Serà un varon.
Serà un varon.
Sí?
No creus que només s'ha fet jugadors de futbol, aquest home?
Jo crec que com no varien de lloc a l'hora de dormir...
L'hora de postura.
És això.
Sempre la que manes d'ella...
Perquè jo la veig cada medalleta, aquesta dona, eh?
Sí, i tu no està llit, també.
No la veig contenta, eh?
Sí.
Tu, pa'cà, tu, m'ho veig per allà.
Tu, per a qui...
Per a qui...
No, per a qui...
No, per a qui...
No, per a qui...
I ara, per a qui...
Quines coses eròtiques amb el Julibert.
Tot això en anglès.
Ah, ah, ah, ah.
Come here.
Ven aquí ara mismo.
Sit down, sit down.
Oh, no.
Bé, qui més?
Qui més teniu emprenyat?
Ai, hi havia una rosseta, una rosseta que feia pel·lícules de cinema.
Ai, la Paltrow, xata.
La Gwyneth Paltrow.
La Gwyneth Paltrow, que està embarassadíssima, també.
Una altra vegada, però si acaben de parir quatre dies fa.
Però hi ha una cosa.
Digue'm.
Ella ho està desmentint pertot arreu.
A veure, en què quedem?
A veure, a veure, tot ha vingut en relació...
Unes periodistes van trobar la mare...
Perdona, aneu, nens, però és que m'esteu atabalant.
Tanta quixada per aquí al mig.
Resulta que es veu que uns periodistes van aturar...
a la mare de la Gwyneth Paltrow pel carrer
i li van fer una sèrie de preguntes.
Una d'elles, doncs, relacionada amb el possible embaràs
de la seva filla.
Però així com...
Amb la qual cosa...
Sí, sí, en plan...
Està embarassada, està contentíssima,
vostè com que recibes una bonieta o nieto.
I l'altra, en vez de dir...
Ai, doncs no ho sé, això que pregunteu-li a ella,
que jo no tinc ni idea...
Es veu que contentíssima,
potser que li havien donat fa poc la notícia...
Sí, va dir que sí, que sí, que sí.
A veure, potser va dir que sí, que sí,
en plan...
Sí, sí, sí, com qui diu, quina hora és jo?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, però li van agafar la paraula.
Sí, sí, sí, sí.
Li van agafar la paraula.
A la qual cosa va sortir la notícia,
bomba, Gwyneth Paltrow, embarassada,
i la Gwyneth Paltrow correu amb el seu agent,
digues que no, digues que no.
Però no va ser un no rotund,
sinó un no que s'esperin.
Ah, que s'esperin que jo vengui l'exclusiva.
O que s'esperin que jo ho digui.
No té fama de vendre exclusives,
o que s'esperi que sigui realment
un embaràs en cert.
Bueno, des d'aquí, si ho és, felicitats a les dues.
A veure.
I si no, que ens ho truquin i ens ho desmanteixen.
Ve a les tres, que la Gary Halliguel també.
Sí, però aquesta és segura ja, eh?
Aquesta també.
Aquella mateixa ho ha dit i està superorgullosa, eh?
I mira, pum, pum, pum, no?
Pam.
Vinga.
I pam del tot.
Un altre que està molt prince, prince, prince, primíssim, diré.
Està primíssim.
Sembla una fulla de fumar, eh?
Hosti, tu, pobrec.
Un paper de fumar, aquest bon home.
Al final, un dia que surti a l'escenari,
bufarem com el del llop.
Que bona bufera tens, Mar?
Per la casa de...
Per la casa de tutxanes, la casa de fusta.
No, no, parlem de la meva bufera.
La qüestió és que tenim notícia i no gaire bona del prince.
A veure, aquest senyor que durant tota la seva vida artística
ha sigut conegut per la seva manera de vestir
i molt més, o potser per la gent que s'hi fixa com jo,
per la seva manera de calçar.
Per mi les sabates són una cosa molt important
perquè és el que acaba en conjunt
i el senyor prince realment ho brodava.
Però clar, a veure,
un senyor que...
Tot un límit, tot un límit.
Exacte.
Medeix metros seixanta
i que és una estrella tan gran
ha de fer-se notar damunt d'un escenari
o entre mig d'una multitud de gent.
Això vol dir que...
Ha de posar-se...
Una plataforma impressionant.
Això, a la llarga, en aquests anys
en els quals ell està damunt d'aquella plataforma,
li ha provocat una lesió irreversible a la cadera.
Què m'hi diu?
Això vol dir que ell s'haurà d'operar en els propers dies
per poder anar tranques i barranques,
no ve d'anar coix mai més,
perquè es veu que allò ja ni amb els antiinflamatoris
es podia calmar el dolor de cadera
que aquest senyor sentia de caminar damunt d'aquells trancos.
Però, Mar, a veure,
però devia ser perquè potser tenia un desnivell,
diguem-ho així.
A veure, hem de ser conscients
que tothom tenim una cama més llarga que l'altra.
Això sempre.
Però, clar, no és igual caminar ferm damunt d'una sabata
amb una solo normal
o amb un taló d'equis centímetres.
Una altra cosa és passar-se la vida damunt d'unes plataformes.
Ja saps que això és una mala publicitat
per la gent que li hagi fet les plataformes, no?
És una dolentíssima publicitat
i esperem que, d'alguna manera,
potser fins i tot li regalin alguna cosa.
Com a què?
Una pròtesis nova.
Una pròtesis de cadera.
Tenint en compte el seu desnivell que jo deia abans.
No sé, no sé fins a quin punt.
Des d'aquí recomanem a tothom que fa servir plataformes
que de tant en tant s'humiri
i no fos cas que acabéssim en aquest nivell.
I tant.
Parlem d'una boda,
el que passa que jo no sé quina música posar-hi.
De veritat.
Una desastrosa.
Una música desastrosa.
Jo poso aquesta, que a mi m'agrada molt,
i el títol pot fer
Nada d'esto fue un error.
No, de fet estava tot molt programat.
Exacte.
Avui, a Eivissa, aquest dematí.
Però el que va passar també duria ser-ho.
Sobretot per als periodistes.
Jo puc llegir dos versions.
És a dir, la primera,
que és la que tothom hem vist,
és el fet que aquest senyor té tot el dret de casar-se
allà on vulgui, el dia que vulgui,
perquè una boda és una cosa realment íntima.
I personal.
És una cosa en la que ningú s'hi hauria de posar.
D'acord, fins aquí.
Després puc llegir entre línies
que aquella gent està fent la seva feina
i que per tant ho fa el millor que pot.
Perfecte.
Ara, personalment, afegiria
que jo quan vaig pel carrer
no em poso davant d'un cotxe.
Vagi que vagi dintre d'aquell cotxe.
Encara que jo estigui fent la meva feina,
he de vigilar,
perquè per això estan les voreres.
Si tu et poses damunt del cotxe,
el més llogia que és que el cotxe
et pren aquí pel davant.
Que no ha sigut el cas.
Si tu provoques amb un tio
que fa dos metres d'ample i de llarg,
igual.
Que és un armari empotrat.
Exacte.
I que està allà per vigilar
que ningú entri.
I que és de seguretat.
Perfecte, que la revista Hola
haurà pagat equis milions o milers d'euros
per veure aquelles fotografies en exclusiva.
Però això ho han triat ells.
Ells han triat el medi.
Per tant, l'únic que podeu fer és...
Respecteu-ho.
Exacte, vull dir, sabreu que no podreu fer cap foto.
No podreu parlar amb ningú
perquè ningú obrirà la boca.
Per tant, no provoqueu...
Les imatges tan horribles
que hem vist aquest migdia
en el qual inclús el senyor Angel Nieto
ha hagut de sortir a dir
que ell no sabia res,
que ell havia vingut ahir en avió,
que havia vist el seu nebot
i que havia entrat,
que ella estava guapíssima,
que ella estava molt content
i que ja estaven casats
i que no hi havia res més a dir.
Inclús, inclús,
la germana de la nòvia
ha sortit dient que ho sentia molt a la premsa
perquè era l'altercat que hi havia hagut
però que era un moment personal
i que no hi cabia tota aquella gent.
que s'ha de frenar,
que s'ha de frenar d'alguna manera,
que no tothom té...
És que al final arribarem a un moment
que jo crec que no podran anar ni al lavabo.
És que no hi ha intimitat.
Perquè segurament hi haurà alguna persona
fent alguna fotografia.
Exacte.
Que espera't que encara passarà
com la boda del Ferroquito.
No, no ho crec.
Jo espero que no.
No ho crec.
No és el mateix.
No, no, però entenc-me.
Digue'n el sentit que segurament
que algú sense voler
però buscant...
Que sempre hi ha algú.
Entrarà o se'ls colarà.
No, no, no ha de colar-se.
Fins i tot que he convidat a la pròpia boda
que haurà pensat
dic, home, si fem alguna foto,
algun caleró
i si no sabem mai qui l'ha fet
però ho podrem vendre...
També pot ser.
Ja arribarà, ja ho mirarem, ja ho mirarem.
De fet, això,
jo no sé
si això
fa lluable
el fet de ser periodista
de la premsa del cor
o si cada vegada
fa més vergonya
dir que et dediques a això.
No se sap mai.
Jo, de fet,
cada vegada que em pregunten
de què va el meu programa
doncs jo dic,
de coses.
No, tu has de dir,
de les revistes del cor,
de les revistes del cor
que nosaltres ho fem bé,
dona, ho fem bé
dintre de la nostra
i parlant de la nostra.
Al final, quan naixerà?
Quan naixerà qui?
Sí, ja sé que has evitat
el tema
durant molts programes
però és que s'apropa
al moment.
Teòricament,
si no és la segona setmana
serà la tercera setmana.
Tindrem el fill
del príncep
i de la doña Letizia
per aquí.
Jo no en volia parlar d'això.
Ja ho sé, ja sé que portava...
Fins que no neixi.
Porto 9 mesos callant.
Del dia 9
al dia 14
han dit
la data de naixement
podria ser.
Jo només diré una cosa,
espero que sigui una nena.
Per què?
Perquè em fa goig.
T'agraden les nenes?
I m'agrada tocar els nassos.
Si és una nena?
Ho tenim en mal, eh?
Ho tenim en mal.
No, no, no.
Això va dir un
que segueixen la realeza.
Bueno,
i de fet
el que sigui
com tothom,
com sempre es diu
que vingui bé.
I tant.
Exacte,
el que sigui
que vingui bé
i quan neixi
ja ho direm.
Hi ha tantes
embarçades al món
que no ocupen paper.
És que ara ho vull
entrellaçar.
Has vist la portada
al Pronto
d'aquesta setmana?
Bueno,
d'aquesta setmana
passada.
D'aquesta que estem?
Estàs parlant
de la foto
d'aquesta ara.
d'aquesta ara.
Príncep de Mónac o Alberto
amb la Telma Ortiz,
germana de...
Per això ho volia
entrellaçar jo per aquí.
Però no, no, no.
Jo et vull dir una cosa.
Aquesta foto que veus aquí
és un muntatge.
No, això seguríssim.
Lògicament.
I l'únic que...
l'únic que he pogut
treure de llegir
el reportatge
és que han coincidit
amb diverses...
amb diverses cerimònies
i ja està.
I ja està.
És lògic.
A més a més,
t'he de dir una cosa.
T'he de dir una cosa.
Jo,
el senyor Alberto,
el veig en una rosa.
no el veig en una morena.
T'he dit una cosa.
Com ho saps?
Perquè jo sé molt.
És que ha sortit la notícia.
Jo sé molt.
Va sortir ahir
que hi havia una noia roseta,
cabell llarg...
És que m'ho han de costar aquí al lado.
I no era la Maria Carell, eh?
No era la Maria Carell
perquè sabia també,
perquè hi havia sortit
una fotografia d'ells dos junts,
però clar,
això era un sopar...
La desgràcia d'un príncep solter
és que persona que porti al costat
és futurible per ella.
Clar, a més,
i és solter.
Exacte.
I és príncep,
i és el príncep de Mònaco,
un lloc en el qual
no hi ha diners.
No, no, ni casinos.
Són pobres, pobres.
Una altra vegada...
Deixa'm aquest tema, eh?
Deixa'm aquest tema.
Mare, ens queda poc temps.
Bé, doncs podem parlar.
Hem de posar-nos una mica sèrios.
Hem de parlar de Liz Taylor.
Què li ha passat a aquesta dona?
Aquella gateta sobre el terrat de...
De cinc.
De cinc.
Comença a fer algunes coses
que a mi personalment
em desagraden molt.
Era una diva del cinema
i dic era perquè ara mateix
possiblement està en un moment
així com de decadència.
I em sap molt de greu.
Em sap molt de greu
perquè sempre havia sigut
un punt en referència
d'elegància,
de discreció,
dintre de les seves extravagàncies.
Bé, doncs ara,
als seus 73 anys,
està planejant el seu funeral.
A mi que algú us dedica a fer això,
que m'enrotllo, eh?
M'ho fent moltíssim.
Sí, no? M'enrotllo.
A veure, tens 73 anys,
tens molts anys pel davant.
Pots arribar a morir al 110 o al 120 anys.
Doncs ella passa la vida recluïda
a la seva mansió de Bel Air,
dormint 12 hores al dia
per culpa dels medicaments fortíssims
que està prenent
per passar els dolors,
per els antidepressius,
per un munt de coses,
suposo que els aixeques
de qualsevol edat.
Bé, doncs ell ha decidit
que volen que l'enterrin
al costat del seu amant i amor.
Exacte.
Richard Barton,
amb el qual va estar casada dos vegades.
Bé, jo trobo que és una cosa
que es pot fer un comentari en família.
Mira, si mai m'amoro,
me poseu a lliure.
Però tant com m'està preparant
el que serà la cerimònia...
Com a dir, fins i tot,
truques al senyor notari
i li fas constància del que vols
i ja està.
I para de comptar.
Penses el telèfon
i no hi penses mai més.
Exacte.
No sé fins a quin punt...
Segurament que algun amic
també si li haurà anat la bola.
Segurament.
Algú que li haurà dit alguna cosa
se n'ha anat de la llengua.
Seguríssim.
A veure,
pensant des d'un punt de vista pràctic,
si tu vols que et recordin
d'una manera concreta,
el millor és que ho preparis
abans que et moris.
Però clar,
no sé fins a quin punt.
Bueno, ja ho sap.
Des aquí,
les estrelles de Hollywood...
10 punts en negatiu
perquè aquesta notícia
no ens ha agradat en absolut.
Doncs les estrelles de Hollywood
ja ho tenen, aquestes coses, Mar.
Ja ho tenen, aquestes coses.
Tenim aniversaris.
Sí.
Exacte.
Aquesta setmana fan anys
el senyor Baltasar Garzón
que en fa 50.
El Roberto Benigni
La vida és vella
amb 53 anyets.
D'aquí a poqueta
de presentar
Espero que a Espanya arribi
la nova pel·lícula que ha fet.
A veure, a veure.
Si no ha arribat ja,
o sigui, està a punt de caure.
Deu estar a punt de presentar.
Sara López,
una actriu i una senyora
de cap a peus.
Molt manta.
62 anys,
molt ben portats.
Julia Roberts,
38.
Bill Gates,
aquest senyor...
Julia Roberts,
38 anys.
Una altra vegada.
Fa anys,
dos o tres cops a l'any.
100 cops amb un teclat
fa 50 anys.
Viva Microsoft.
La Winona Ryder
que en fa 34,
Diego Armando Maradona
que en fa 45
i per l'últim
un senyor amb el qual
m'agradaria acabar
que fa 42 anys
i es diu
Ero Ramazzotti.
Home, no és l'última, Mar,
però és una emoció
que és per sempre.
Ai, sí.
Més això de complir anys
només una vegada a l'any.
Encara que sigui per sempre.
Encara que sigui per sempre,
que no es mouen ja.
Pots afegir,
però d'escomptat no, eh?
Jo crec que complir anys
és com una inversió.
Sempre creix?
Una bona inversió.
Depèn de com.
Ja ho discutirem,
tio, fora d'entén, això.
Molt bé.
Em deus un baranar, Sílvia.
Que dilluns fem pont
o no fem pont, dilluns?
No.
I hi ha gent que treballem
per aixecar el món.
Ai, mira ell.
És una manera com una altra
de...
Mira com l'aixeca,
de no enfadar-te.
Bon cap de setmana.
Fins la setmana que ve.
Això mateix.
Adéu-siau.
Fins la setmana que ve.
Un moment que quedarán así,
grabados en la mente.
Hay amores que dejarán
una canción para siempre.
Palabras que quedarán así,
dentro de la gente.
Fins demà!