Un dia més al Ja Tardes, parlarem sobre la mostra de teatre jove.
I, de fet, avui mateix els toca el torn al Col·legi Sagrat Cor,
a la seva aula de teatre, per dir-ho així,
amb l'enigma de la croqueta.
Tenim a tres dels seus components, el Roman, l'Uri i el Ferran, amb nosaltres.
Bona tarda.
Bona tarda.
Comentàveu ara a microtancat, que no se n'entiri ningú,
que no ho sabeu el guió encara.
Estreneu a les 10, avui mateix, falten unes poques hores,
i no sabeu com anirà això.
És que a veure té història això ja, eh?
Perquè en teoria teníem que fer una altra obra.
Però vam veure que el guió no acabava de funcionar.
Era molt llarg.
I molt pesat.
O sigui, era una obra d'humor, que parlava d'amor,
i no acabava de fer el pes.
Llavors, o sigui, el tema va ser que vaig tenir una crisi el dia 13 de febrer.
El dia abans.
El dia abans que li haguessin de dir a l'Ajuntament quina obra fèiem.
i vaig tenir la crisi.
Llavors vaig fer un ganivet...
13 de febrer no és el dia dels enamorats?
No té res a veure, però.
Res a veure.
Jo feia periodisme d'investigació, a veure si li trec alguna cosa.
No, no.
Llavors, vaig fer un ganivet de crisi,
i res, no sé, vaig trucar a l'Uri,
Uri, que necessito d'un tema, almenys d'un tema, per dir alguna cosa.
No sé què.
I va començar a explicar una història d'una novel·la,
de la Segona Guerra Mundial o així.
I jo vaig fer com el Homer Simpson i vaig desconnectar.
I quan m'acabava de parlar vaig dir, això ho fas tu,
i nosaltres farem l'enigma de la croqueta.
I ja està.
És que no m'ho crec, això ho feu de màrqueting.
No, no.
Per prendre l'obra.
És veritat, és veritat.
O sigui, el roman té una crisi,
té una crisi, té una crisi,
i aquí tots els mesos d'assaig,
perquè se suposa que l'havíeu preparat l'altre,
i tot, i tot en l'aire.
El sindicat d'actors està molt enfadat.
Clar.
I això.
Llavors, en una setmana i poc,
i amb ajuda d'una altra noia,
que és la Vilavella Caballer,
que ja havia fet teatre amb mi,
i això, doncs, vam escriure aquesta obra.
Per tant, és una obra de producció pròpia.
Bueno, producció pròpia l'heu escrit vosaltres.
Sí, sí, sí.
Creació pròpia.
Creació pròpia.
L'enigma de la croqueta.
Qui fa de croqueta?
Ningú.
Però estaríeu macos, eh?
Ara us estic imaginant que ho ho sabéis.
Tots som croquetes, en el fons.
Sí, seria la moralina.
El sentiment final en què ens quedàvem aquesta obra.
Explica'm una miqueta, va, de què va,
que jo estic intrigada amb aquest títol.
A veure.
És de misteri.
És d'humor absurd.
Però no d'humor.
El títol ja et sona incongruent.
Home, tant com incongruent, no.
Home.
Però...
Home, és que si ben mirat,
una croqueta pot tenir enigmes, eh?
Quan te trobes aquells trossets de coses que no saps què és...
Això que serà.
És veritat.
Tampoc és tan desaforable.
Explica'm-ho, que només xerro jo.
Doncs...
Bueno, doncs això.
O sigui, està ambientat a Tarragona.
I representa que s'ha mort
un dels alcaldables que se presenta a les eleccions.
I llavors l'Abidua
no s'enfia de la policia
i recorre a un detectiu famós a la ciutat.
Ah, perquè mor assassinat o no se sap.
Sí, bueno, se sap que va morir
per circumstàncies estranyes.
Però, al cap i a la fi, això és el de menys.
És només un pretexte.
Sí, un pretexte.
Recorre'm un investigador privat
que també us l'heu inventat.
L'heu fet molt tarragonir?
No.
O sigui, a veure,
l'obra està ambientada a Tarragona
més que res perquè així...
O sigui, és que és com una pel·lícula.
Comença com una pel·lícula,
acaba com una pel·lícula.
Les escenes són en llocs diferents,
o sigui, com si fos una pel·lícula.
I a més a més, entre escena i escena,
hi ha trossos de vídeo.
De pel·lícula.
I llavors són petites picades d'ullet
a tot això que ens envolta, no?
A tot això que ens preocupa una miqueta.
No ho sé, per exemple,
Terres Cavades, el 3%.
O sigui, són petites correlacions.
Tot això ho heu fet,
ho heu encabut dins de la croqueta aquesta.
Bé, és que no sé què més preguntar-vos...
Bueno, ja parlem d'altres, cap problema.
No, però l'estic visualitzant.
És una obra que es ve en bé, eh?
Me l'estic imaginant.
Doncs això, sí.
Bàsicament, llavors,
és com el detectiu i el seu ajudant,
que és el Narcís,
es dediquen a fer les seves investigacions,
més que res a parlar amb gent.
Sospitosos, coneguts,
serà víctima i així.
S'ha de dir que el detectiu
és com un inspector gadget,
que és molt extrovertit i intenta...
O sigui, diguéssim que la caga una miqueta,
tant en quant.
Li surt un malament.
Sí.
Bé, té la seva ajudant,
que és més de caràcter feble,
que és el que més o menys el va...
és el responsable,
tot i que el detectiu el tracta de tonto.
Bé.
Ferran, quin paper fas tu?
Sí, sóc jo, el Narcís.
L'ajudant.
Ah, tots l'ajudant, eh?
L'ajudant.
A mi em tracten de tonto, a l'obra.
Bé, però al final allò de
de me pan i de me tonto
ja acabes bé.
El públic ja ho enganxarà, això, home.
Espero que sí.
Qui fa d'inspector el tenim per aquí.
Jo.
Uri.
Sí?
Tens gatgeto braços i tot això
i gatgeto piernes o no?
No, no.
Vaja, jo els gatgetos els deixaré apartats
el que sigui demà aquesta nit.
I no sé, a veure,
és el que ha dit ell,
el detectiu Funó.
Ell és una persona que
té un passat,
jo crec que valdria la pena
saber-lo,
perquè jo crec que aquest home
ha passat una sèrie de crisis
que l'han portat a tancar-se en ell mateix
i a només creure's
el que diu ell.
O sigui,
al llarg de l'obra
es va descobrint
que és un home
completament superficial
que acaba,
no ho sé,
amb unes múltiples personalitats
que, no ho sé,
és un personatge bastant profund
per allò que és l'obra, jo crec.
A base,
suposem,
amb una
gabardina?
No.
No, no vas d'inspector clàssic?
No, no.
És d'inspector de Tarragoni.
Clar,
per què li heu dit Fonoll?
No ho sé,
la veritat,
jo vaig...
Una altra crisi.
No,
precisament al gabinet de crisi
vaig proposar-ho jo,
Fonoll,
perquè era un nom
que sonava,
català.
Sí,
Tarragoni,
Tarragoni de...
Home,
si tenen Paridal,
tenen el Sherlock Holmes,
nosaltres tenim el Fonoll.
Jo ja m'estic imaginant
una saga,
una continuació,
tipus Colombo,
episodi numeral.
De fet,
el tríptic ho posa,
una nova aventura
del detèctiu Fonoll,
perquè clar,
hi ha l'enigma...
Com era?
No,
era la pista dels calçotets bruts,
l'enigma de la patata fregida...
Ah,
però això existeix ja?
No.
Se suposa.
Ja està,
està polulant pel cap.
Em sembla que quedarà...
Quedarà aquí.
Jo no sé res.
Roman,
tu què fas?
Jo?
De tot.
No, no,
però l'obra,
l'obra.
Soc el director,
soc el que ha fet,
ha editat tots els vídeos,
ha escrit l'obra,
he aguantat tots aquests...
Quan surten els divendres de classe
estan pensant el cap de setmana
doncs aguantar-los
i va,
s'exeixem,
s'exeixem,
i això.
I diu una frase.
I dic una frase,
perquè faig...
Hi ha alguna peu en off i...
Ah,
però no se't veu.
No.
És un detall.
Escolta,
parlem de tota aquesta part audiovisual
que heu posat al darrere.
Comentàveu que hi ha temes
que separen cançons,
que separen les diferents escenes.
Com heu fet la tria de les cançons?
Venien a Cuento o...
Vinga,
te ho t'agrada.
En teoria venen a Cuento,
però...
hi haurà que no les pillarà la gent,
però bueno.
És el típic,
és aquella broma que no acaba...
Però us quedeu a gust vosaltres.
Sí,
a veure,
per exemple,
n'hi ha que estan bastant clares,
no sé,
si va...
si el detectiu
se'n va veure
a la seva xicota
o hi no t'escaparàs,
per exemple.
És un tema
que crec que bastant a Cuento.
Quan van a l'Ajuntament,
l'emparito...
Sembla que...
La baixada de la Lliga.
I no sé,
o sigui,
van al Serrallo
i se sent la cançó del Mediterrani
o de los rebeldes,
no la del Serrat.
I això,
no sé.
Ferran i la part visual,
aquests vídeos.
Bé,
la part visual,
o sigui,
és el trajecte que fan el detectiu
i el seu ajudant
fins al lloc,
o sigui,
dels llocs on van,
per exemple,
a l'Ajuntament,
a casa seva
o al seu estudi.
Representa que allí,
per escenificar aquest moviment,
tireu un vídeo,
un vídeo que com l'heu fet vosaltres mateixos?
Com ha anat això?
Sí,
sí,
amb una càmera digital
amb el pols aquest que tenim tots,
que se'ns mou la mà.
I ha anat filmant...
Això està molt fashion,
queda molt bé.
Són les últimes tendències,
diuen.
I això he gravat
o amb el cotxe,
pel Miracle,
a 70 per hora,
i així,
jo què sé,
no sé,
coses d'aquestes.
Sí,
o sigui,
representa que són dos visions,
o sigui,
una la nostra,
tal,
o sigui,
la càmera,
com si ho veiéssim nosaltres,
i l'altra,
una càmera exterior,
que ens veu...
Que se'ns veu.
Nosaltres com avancem?
Bé,
això era la idea.
Després ha anat variant també la cosa.
Bàsicament és això.
No, no,
vull dir que al final acabes variant,
per no fer tots els vídeos iguals.
Qualsevol semblança amb la realitat
és a pura coincidència,
o...?
Home,
jo...
Sí, sí, sí.
Cureu-vos en salut,
eh,
dieu que sí.
Jo no m'he trobat mai una persona així.
Jo el detectiu aquest
no me l'he trobat mai,
una persona com el detectiu,
i després no trobar-me-la mai,
perquè...
Jo crec que s'hi sembla l'Oriol,
el detectiu, realment.
Home.
Bé, bé.
No, home,
i qualsevol correspondència amb la realitat
és pura coincidència.
Per exemple,
fem un alcaldable
que va a congressos de gais i lesbianes,
fem un alcalde que s'ho gasta tot en bingos,
vull dir...
A veure,
hi ha cosetes,
però no...
Bueno,
l'alcaldable,
que és el que primer la palma...
Bueno,
el substitut.
Vull dir que...
Ah,
bé, bé,
aquest ja no surt,
només hi ha una mort.
Sí.
A veure,
la classifiquem.
Intriga,
comèdia,
sobretot...
És que acaba sent que la intriga
és el de menys.
O sigui,
vull dir...
Ja veus al final,
és que previsible...
Només te quedes...
No,
previsible no ho crec,
tampoc.
Però te quedes només...
Home,
potser sí.
Vols dir?
Bueno,
no ho sé,
és igual,
però la qüestió és que...
Sí,
l'única gràcia serà
que és això de l'enigma de la croqueta,
però...
Però que tot el de més...
O sigui,
bàsicament és veure com el detectiu fa...
Bueno,
fa de detectiu inepte i ja està.
I l'ajudant l'aguanta.
Sí,
vull dir,
bàsicament és això.
S'assusten els personatges,
pel que dieu l'obra.
Sí.
No,
a veure,
l'únic objectiu és que la gent vagi a riure.
Vull dir,
no que vagi a pensar,
oh,
qui serà l'assassí?
No,
no,
no,
simplement que vagin a riure
i que s'ho passin bé,
que desconnectin.
I ja està.
Què feu al Col·legi Sagrat Cor
dins d'aquestes aules de teatre,
n'hi he dit jo?
Ells estudia al col·le.
Sí,
però no són unes classes de teatre
que teniu regularment?
No,
és com una activitat extraescolar
que mira,
que ho fan per passar-s'ho bé.
Vull dir,
és que no és gens...
gens...
Som un grup amic.
no és seriós,
és un grup d'amics,
bàsicament.
Que de fet aneu canviant
any rere any?
A més de que aneu deixant.
Sí?
Sí.
Sí que deixeu el col·legi
i vosaltres continueu.
És que hi ha dos cursos,
són dos cursos.
Hi ha primer i segon de batxillerat,
som.
I els de primer segurament
continuen l'any que ve,
suposo.
I els de segon,
com ja anem a estudiar fora...
Ja no podeu.
Ja ho veurem.
Sí,
bueno,
ell,
ell,
per exemple,
Ferran,
ja fa tres anys
que participa aquest any,
l'any passat,
que vam fer el...
El Quino no em porten de cap.
I de l'altre,
un dia qualsevol.
Un dia qualsevol.
I què heu après aquest any?
Bé,
hem madurat?
No ho sé.
No ho sé,
jo crec que hem après,
poder respectar l'any passat,
atractar més els personatges.
Sí.
L'any passat
eren uns personatges molt plans,
que eren arquetípics,
característics,
relacionats amb un color.
i aquest any
són personatges
una miqueta més
aprofundits.
Poder...
Hi ha alguns personatges
que poden semblar plans,
però,
o sigui,
ja es veu que hi ha més
treball
en la psicologia
d'aquests personatges.
Com és que us heu
decantat
per una obra pròpia
i no agafar-ne una
que ja estigués escrita?
A veure,
això té
la resposta...
Portem tres anys fent-ho.
Ja és el tercer any que...
De fet, sí,
sou bastant inquiets
en aquest sentit.
Però és que més que res
per estalviar feina.
Que sí,
que sembla que
suposi molta complicació
escriure una obra,
però a veure...
Però després n'agafes una de feta,
no?
I la deus haver de retocar
per tot arreu.
Clar,
a més,
són molta gent.
Aquest any surten 17 persones.
17 persones?
17 persones.
I cap croqueta?
I cap croqueta.
Però a veure,
una croqueta n'hi ha,
no?
A dalt de l'escenari.
Sí, sí, sí,
però no parla.
I són de menjar?
No es mengeu o no?
Qui les fa?
No ho sé,
encara ho hem de pensar.
Suposo que acabaran sent...
congelades aquestes, sí.
I congelades i les farem allí.
Aquí baix n'atenen d'oferta.
Sí.
Ah?
Sabeu.
Digue'm, digue'm,
perdona, 17 persones.
Sí, llavors, clar,
allò que et planteges,
què he de fer jo ara?
O sigui,
agafar i buscar una obra
per 17 persones
i que m'agradi
i que sigui fàcil de representar
perquè, bueno,
jo no m'agrada
gastar-me molts diners
en una obra de teatre.
Penso que
les grans representacions
i això
ja es dedicaran
als professionals.
Llavors,
o sigui,
prefereixo jugar amb coses
que estiguin al meu abast.
Llavors, clar,
o buscar una obra així
o escriure-la jo.
I com que, bueno,
d'idees no me'n falten
i tonto,
soc un rato,
doncs,
complico la vida
i ho escric
i després,
a l'hora de la veritat,
doncs,
els personatges
me queden més a mida
i ser,
no sé,
vull dir,
és més fàcil.
I és el tercer any,
vull dir,
no hi ha hagut cap problema.
Incluso hi ha hagut obres
que n'ha agradat
i mira,
com que faig pels joves
perquè s'ho passin bé
i ja està,
doncs,
home,
jo trobo que heu de tenir
molta coordinació
o el romà
un fuet molt llarg
perquè, vaja,
aquesta obra,
pel que dieu,
l'heu muntat
i assajat
i feta
en molt poquet temps.
Però com cada any,
eh?
Sí?
En quant de temps diríeu?
Jo crec que hi ha gent
que no se sap el guió encara.
Ferran.
Eh, jo.
Me passa a mi,
me passa a mi.
No,
i el que és que
no parlen gaire,
però bueno.
Quin és el màxim
hàndicap
en què ens podem trobar?
O sigui,
l'escena on la podeu,
on se us pot escapar
de les mans
o aquella cosa
que pot sortir malament.
Ho dic perquè
si al final passa
sempre és bonic.
A veure,
el que pot sortir malament
pot ser,
puc ser jo,
bàsicament.
Que surti rana.
Sí,
o sigui,
pot ser que m'agafi
en un moment
un lapsus
i no,
i me quedi completament
en blanc.
Però vaja,
per això està la improvisació,
no?
I els companys,
no?
Que ajuden i tal.
Bueno, esperem.
Hi ha companys?
Sí, sí, sí.
Sí, creieu això?
No hi ha cap passant
allò estranyota?
Les òngeles de Charlie,
que s'ha de canviar...
Bueno,
hi ha algun canvi
d'escenografia,
bueno,
escenografia,
de res,
de quatre cadires
i taules,
vull dir,
però no...
És que res s'ha de fer ràpid,
no?
Sí,
però en principi
hi ha temps de sobres
i ja tinc gent
que m'ajudarà
a estar pendent d'això,
perquè he d'estar pendent
dels vídeos
i...
No ho sé,
pinta bé,
el que passa que...
Bueno,
anava a dir...
I també,
bueno,
hi ha, per exemple,
alguna escena
que diguéssim així
més dura
que, per exemple,
a mi també
m'ha foten canya
en alguna escena
que, vaja,
també aquestes escenes
de cops i tal...
Et peguen!
O sigui,
no...
Pobre Oriol!
Me la foten
amb un objecte contundent,
d'acord?
Llavors,
clar,
això també s'ha de...
S'ha de mesurar una miqueta,
eh?
Que ha d'acabar l'obra,
vull dir.
Heu assajat ja
aquesta part
i ben feta...
Bueno...
Ara ho farem,
ara al passeig general
ho farem.
Si veieu que sangna de veritat,
doncs ja fareu alguna coseta.
doncs ja per acabar,
recordem avui,
a les 10 de la nit,
l'enigma de la croqueta
del Col·legi Sagrat Cor,
una obra pròpia
i amb uns personatges
una mica extravagants,
humor absurd,
ens deien.
Diguem-nos,
algun moment de l'obra
clau
o identificatiu
perquè la gent
quan us vagi a veure
i que hagi escoltat l'entrevista
digui,
mire,
això és el que van dir
per a la ràdio.
A veure,
em sembla que hi ha
tres moments claus.
Un és al principi,
quan es planteja tot,
o sigui,
se diu
com està la situació,
l'altre és una escena central
en què es troben les proves
que després seran concloents
i finalment
l'escena final,
que és quan es resol
ja tot el conflicte.
I Ferran,
alguna frase del teu personatge?
Em sembla que m'has dit ja.
Bé,
no sé quina és la d'abans,
però la frase que més em caracteritza
és
com és que ningú m'escolta?
Si és que sóc un gos.
Bé.
Roman,
doncs en fi,
endavant,
la roladem aquesta obra?
Farem que vagi pels postos?
No.
No?
No,
perquè és molt difícil,
o sigui,
és que aquestes obres,
amb la gent que surt
és molt difícil morar aquesta gent
i més
quan saps que l'objectiu d'aquesta obra
és assajar per passar-t'ho bé,
fer l'obra
i plegar
fins l'any que ve.
vull dir,
no té més.
Vull dir,
és l'alegria d'un dia
i...
Però bé,
val la pena patir.
Millor ens ho poses
perquè hi anem.
Avui mateix,
a les 10,
estrena mundial
i final de gira,
tots junts a l'hora,
el Col·legi de Sagrat Cor
presenta l'Enigma de la Croqueta.
Uri,
Ferran,
Roman,
gràcies
i fins l'any que ve.
Fins l'any que ve.
Ho esperem.
a l'any que ve.