Bona tarda.
Bona tarda.
Es per filia de mica a mica el cap de setmana.
Ja estem a dijous, passa la setmana volant.
Jo no cal mirar el calendari, jo veient tu la manera que poses la cara,
ja sé si és dilluns, si és dimecres, si és divendres...
El dilluns i el dimarts vaig una mica despistada.
El dimecres com que ja em començo a centrar, ja el dijous.
Ja la que comença és a agafar el carril, ja ha arribat el fi de setmana i tornem a començar.
Avui diria jo, el de la calle muerta, eh?
Ja sortiria cap al carrer, ja.
Bueno, bueno.
Andrés, avui no tenim cinema, recordem...
No, no, no, avui...
Avui no podrem anar a l'antiga audiència, eh?
Avui no, perquè estem fent allò que vam dir de...
Vam fer festa perquè l'Incur fes les seves pel·lícules,
però hi ha hagut uns canvis de programació per part d'ells,
per millores, i bueno, com que no ho teníem programat,
doncs hem seguit fent festa.
Fins al dia 6.
Així podràs descansar, que has d'agafar...
No, sí, però...
Has de veure moltes pel·lícules que tens.
Veig més pel·lícules aquest dia, sí.
Jo t'he deia que tens moltes pel·lícules al magatzem per donar ull...
I tant.
I per poder després posar molts cicles, eh?
I per molts anys.
Bé, mira, anem a començar una sèrie de pel·lícules que també pertanyen als musicals americans,
i en aquest cas posarem un tema que va ser la pel·lícula de l'any 1933,
dels Principis dels Sonors, que, esclar, vindre el sonor va ser com el musical,
doncs va començar a relar.
La Calle 42, i farem una selecció de la música d'aquesta pel·lícula,
que els autors van ser la música Harry Warren i la lletra Al Dubin.
Va ser el primer gran musical popular que va fer la Warner Bros,
i amb la seva publicitat es feia referència a un repartiment de 14 estrelles,
14 primeríssimes, no primera, no, primeríssimes figures de l'època,
i 200 noies del conjunt.
Déu-n'hi-do.
Això dirigit per Lloyd Bacon i Busby Berkel, amb els números musicals.
Les seves quatre cançons van ser adaptades per Leo F. Fornstein,
i van ser La Calle 42, Súfil of the Buffalo, Jung and Halti,
i l'altre va ser You Were Getting to Be Habit With Me.
Nom una miqueta llarguet.
La gravació de l'orquestra de J. Hilton fa una rememorança d'aquests temes
amb el peculiar i característic so que hi havia en aquells anys de 1933.
I aquí hi ha un compendi de tota la música que hi havia en aquesta pel·lícula.
Escoltem-ho perquè val la pena.
Quida de l'orquestra de J. Hilton.
Eh!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.