El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Amb l'avi Ramon ahir vam arribar fins a la plaça del Pallol
i vam conèixer diverses coses, especialment el passat i llarguíssim
i molt interessant de l'antiga audiència, vaja, de l'audiència en el seu dia.
Ens quedem a la plaça Pallol, avi, o fem encara un tomet?
Sí, ara farem, des d'aquí, farem una visió de dos, tres carrers de per aquí
i primerment perquè és l'entrada i sortida que hi havia llavors del Portal del Roser.
Que si pogués parlar al Portal del Roser també hi ha moments còmics de la vida.
Còmics, doncs.
Quins utilitzaven més, el Portal del Roser o el Portal de Sant Antoni?
Important era l'una i l'altra.
Eren dues entrades.
Perquè, per exemple, aquesta va ser important
perquè quan van portar el braç de Santa Tecla a Tarragona
va entrar per aquí i va passar pel carrer Salines,
inclús el carrer Major, dic, quan va passar per allí
tot el carrer, com que llavors hi havia l'Ectre,
tot il·luminat amb espelmes i d'aixòs, eh?
Tot guarnit perquè llavors, clar,
al carrer Cavallers hi havia aristocràcia,
hi havia els Castellarnaus,
hi havia els Montolius,
que és on hi havia el museu, el conservatori,
hi havia els Fouixars,
que és on hi havia aquest antiquari i Castellarnau.
O sigui, per exemple, hi ha un altre senyor
també molt importants més avall.
O sigui, a la part alta hi havia pagesia
i també aristocràcia.
Sí, sí, sí.
Perquè pensa tu, per exemple,
que de casa Castellarnau
es veia a la plaça de la Font,
que llavors aquests carrers del carrer Ferrés,
la part de baix ja no existia en casa.
Llavors des d'això ja veien la plaça de la Font
on feien les festes antigament.
O sigui que tot allò ha anat canviant molt, no?
Part còmica, comentava l'avi.
No, còmica no, còmica no,
perquè, clar, era un altre sentit d'això.
Per exemple, a aquest sector, com un altre,
depèn de la categoria,
hi havia les cases de prostitució.
Les cases de prostitució, doncs...
A la part alta.
Sí.
N'hi havia moltes o què?
Sí, hi havia...
Bé, no comptau,
perquè hi havia de populars
i altres que no eren tan conegudes.
Totes concentradetes.
Sí, hi havia dues.
Les més importants d'allí
eren a Cala Carola,
que és ja a l'art de toda,
i després Cala Cavallos,
que era la baixada del Carreçalines,
saps?
Això és aquest.
Aquests eren populars,
eren molt populars,
perquè quan venia un barco
i a l'itinerari sabien què era per anar cap a mi.
Però per això jo em pensava que era més propi
tenir aquestes cases,
aquests prostígols,
a baix, al barri...
Eren altres coses.
Però n'hi havia també, però, eh?
Un altre dia era d'un altre estil.
Per baix era una altra classe de coses
que ja en parlem un altre dia.
No, allà era...
Ja, com que estava permès,
i allà també hi havia molts bars
que no eren prostitucions,
però també hi havia la prostitució o coses d'aquí.
Te'n recordo una vegada
els primers barcos de guerra
que van vindre americans.
Doncs els americans...
I això de quan?
De quan estem parlant?
Després de la guerra, eh?
Estem parlant.
No, no, fa temps.
Des anys 40 i alguna cosa, eh?
Des anys 40 i alguna cosa.
Doncs aquests allò americans...
Oh, allò saps?
Tipo xiclet i això.
I aquí a Tarragona també hi havia nois,
nois, doncs, que tenia la seva estimació a Tarragona
i forts i que s'ajuntaven, eh?
Aquest temps d'allò.
I van fumar...
Clar, que els americans van començar a llibar,
fer el viu i fer...
Fer-se el gallet.
Fer-se el gallet i allò que m'agradeta.
I es van ajuntar uns quants,
i es van fotre una palissa que es van deixar.
Ja, i llavors, a partir de llavors,
ja quan venia algun barco,
amb americans en aquell temps,
ja sempre anaven amb la policia d'ells,
la policia del barco,
controlant i mirant que no hi haguessin...
No, a Tarragona ha tingut coses molt interessants, saps?
I et dic, i aquí, doncs, clar,
anaven.
A vegades s'havien trobat potser un pare i un fill
en una casa d'aquests a pensar-s'ho.
Però, bueno, era curiós perquè aquestes cases,
ja et dic, eren el punt de reunió
de quan gent venien i gent de fora
que venien a passar el dia aquí
i si podien escapar-se, doncs, també s'escapaven, no?
Com també hi havia cases,
també hi havia una casa de cites
on també hi anaven dones pel seu compte.
Ah, què em diu ara?
No tot s'amaga, eh?
Jo sé que també hi havia un lloc
que allà anaven senyores,
anaven senyores,
tots disfressades o tapades,
depèn del contacte que tenien.
Anaven fotografies.
Bé, tot això són coses que s'ha de saber.
Vull dir que sempre som puritans
i sempre han sigut d'això.
Sí, no es diu mai, però a veure...
Doncs, bé, jo ric això perquè
quan aquestes prostitutes havien d'anar
dos dies a la setmana a sanitat,
a reconèixer bé,
que llavors havien d'anar a reconèixer bé la sanitat,
al passar pel portal,
al tros de la plaça El Pallol i el portal,
llavors hi havia molts seminaristes,
perquè moltes cases en aquell temps,
si eren cases bé,
doncs era molt bonic que la filla fos monja
o el fill fos capellà.
No el primer fill,
que aquest era l'hereu,
suposo que el segon, no?
I al mateix temps...
Llavors molts pobres també hi anaven
perquè era la manera que estudiaven gratis
perquè, clar, s'hi pagaven els estudis.
Llavors hi havia molts seminaristes
i anaven, així com ara tots van vestits
de paisà, el que sigui,
clar que siguin capellans,
llavors, clar, ells ja portaven la bata negra
de seminaristes,
anaven com els capellans,
que anaven amb la bata blanca,
a vegades negra,
i a vegades se trobaven
al portal
aquests seminaristes,
que anaven a donar un tomb
el dia que els hi tocava,
i aquestes prostitutes
que anaven cortetes
quasi fins allà on podien
i, clar,
i veus que tots miraven així,
tots mirant a terra,
però de reull.
I elles encara et salaven
perquè encara feien més la cos.
I, clar,
s'ha votat anava
a aquest racó de Dallós
a aquesta part còmica
del seminarista
que anàvem així
mig avergonyit
alguns.
I elles,
en plan provocador,
doncs, clar,
era un punt de...
És de foto,
això és de fotografia.
Per això la gent que ho sabíem,
doncs treies
perquè veies aquest d'això.
això per un costat.
I per l'altra part,
també mig còmica,
és perquè després,
en continuació d'aquestos
o quasi enmig d'aquestos,
com que llavors
tot anava al matadero
i per anar al matadero
es passava
per la pujada aquesta
del Roser,
a la plaça Sant Joan,
per davant del seminari,
doncs anaven al matadero
que trobaven allà dalt.
I, clar,
a mi coincidia
que potser baixaven
aquests seminaristes
o passaven aquestes dones
i venia un ramat de cabres
o de vents
que anaven a matar.
i allà veies
les sotanes negres,
els cabres
i els veus això.
Però també feia riure
perquè llavors va ser un temps
que a Tarragona
es matava
cavalls.
O sigui,
feien car de cavall.
Venien,
van durar permís,
es va començar a vendre
car de cavall.
I veies que pujava a vegades
dos cavalls,
macos,
macos,
ja vells,
però entre mig,
un que l'aguantava
entre els dos.
O sigui,
tot era cartell,
saps?
I veies que el pobre carreret,
el que portava els d'aixòs,
els gitanos,
perquè a vegades més aviat
eren gitanos,
gitanos s'entén,
no d'aquells de sota el riu,
sinó que gitanos
ja considerats
amb el seu negoci
o el que sigui.
Sí,
que era curiós
perquè doncs
en aquell punt de reunió
i ara ho veus
i així,
ara el que fa gràcia
és perquè ara veus
que fora del portal
han posat uns bancs,
uns bancs
que aquells que dic jo
que no paguen interessos,
que només són per gent
que t'assentes allí
per ser el rato
i és bonic
perquè ara veus
tot aquell munt de gent
que aquella gent
llavors,
com que això no hi era,
doncs es veu assentats
per dir al plaça El Pallol,
a dir aquella borera que hi ha,
i fent els comentaris,
vull dir que era
un ambient molt així
com ara es viu
com se viu de pressa,
llavors la vida es vivia,
es vivia.
Continuarem vivint,
vivint la vida de la Peralta,
serà demà,
gràcies, adéu-vos.