El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi...
Veu, avi, s'ha de cuidar aquest atós, que no m'agrada gens, eh?
No, ja he anat i m'ha dit que sí, ara ja m'han dit que...
Què li ha dit al metge?
A veure, si al final no farem el programa, hi ha d'anar al metge, eh?
Obligaré a anar al metge, un dia d'aquests, eh?
No, jo agola una miqueta del temps, però és que...
Ara, quan surtis al carrer, veuràs quina boira, quins núvols blanquinós...
Vostè no ha estat a Londres, no serà a Londres, això?
No sé, a Londres, no sé, m'està equivocant.
Avui porta un dia tocat a l'avi, eh?
Que l'he vist entrar, i dic, ui, com ve...
I no ve sol, eh?
Avi, presenti'm.
T'ho explicaré, t'ho explicaré.
Ja formem part, crec, de la família de la ràdio.
T'ho explicaré, t'ho explicaré, perquè no vinc sol.
Vinga.
Resulta que van a anar pel carrer.
Sí.
En aquesta boira que m'ha trobat.
Gent sec.
He trobat un bon amic i un bon pintor.
I no sé com l'ha pogut veure, la barra.
Sí, que siguis punyetera.
És que m'ha fet gràcia que digués que hi ha una mica de boira.
Ja està bé, ja està bé.
I el trobal, dic, què?
Dic, Maurici, què fas?
Dic, mira, anava donant tomet, anava buscant d'això.
Dic, anem, anem, que tinc ganes de preguntar-te una cosa.
Que convidarem un cafè de la patxa.
Vinga't aquí.
Dic, escolta'm, dic, sé que estàs molt satisfet.
Vam parlar de l'exposició que vas fer allò.
Però ara jo vull que em diguis, aquest és d'infecció.
Perquè al preguntar-li com havia anat, i vist l'est d'infecció que tenia de cara,
dic, això ho dic, que ha anat bé.
I jo, clar, com que a Tarragona a vegades parla de segons qui, segons com,
i ell aquí a Tarragona és conegut com a Maurici,
però el meu pintor, la seva obra no és tan coneguda.
I sé que allà vaig...
Home, jo després de l'exposició, jo crec que això ja comença a canviar, eh?
Comença a canviar.
Jo sé, com que hi vaig ser, el dia de l'exposició de l'inauguració,
vaig veure l'èxit, que ell potser per modèstia, no sé si hi haurà...
Jo espero que sí, eh?
O potser li sortirà la gent que hi havia.
Però gent entesa.
Gent que ha fet els seus comentaris amb satisfacció.
El per què d'un quadre o l'altre d'això.
I això a mi em va fer molta gràcia,
molta gràcia perquè estic acostumat a anar a moltes exposicions
i veus el que veus.
Però aquell dia vaig quedar molt satisfet
de veure que un amic que presentava aquí a Tarragona,
que ja feia temps que no...
Més aviat era més conegut fora de Tarragona,
aquell ambient, doncs...
No sempre es gratificant.
No hi pot per menys que dir, vine i expliques, a veure què...
Que ens ho expliqui.
Que ens ho expliqui.
Maurici, bona tarda, benvingut a aquesta casa.
Bona tarda.
Que jo crec que una mica ja esteve, ja, eh?
Sí, quasi que sí, gràcies.
Explica'ns una miqueta com va anar a l'exposició.
El Ramon et diger una mica massa, sempre.
No, tu creus.
No.
Explica'ns una mica.
I saps que els avis preguem batalletes,
però també diem les veritats, eh?
De fet, sí que estic content,
perquè allà baix ha passat molta gent
que no m'ho hauria imaginat mai.
Llavors, també el port s'ha portat meravellosament,
perquè les instal·lacions,
tot el que m'he convingut i més.
I sí que estic content,
perquè a més han passat més de 2.500 persones.
2.500 persones.
Què és el que més han comentat?
Allò que dius,
ui, això ja m'ho han dit,
ui, això també m'ho han dit.
Quines aquelles coses,
aquella admiració potser,
o fins i tot aquell detall que dius,
veus, això no ho havia vist,
i ara la gent comentava-m'ho
d'algun quadre determinat,
o potser així en general?
No, com que ja tots són temes
pràcticament de Tarragona,
hi ha molts de Tarragona,
també n'hi ha de fora,
doncs els hi feia gràcia,
perquè per exemple hi ha quadros
que a Tarragona ja no existeix,
el que hi havia allí.
I els hi feia gràcia, això.
I han descobert algun racó
que t'han dit,
Maurici, però aquest racó no està a Tarragona,
això on tu has tret,
i resulta que sí,
que és a Tarragona.
Sí, bueno, en fi,
racons sempre n'hi ha,
que és difícil de trobar-los.
Sí, perquè recordem que quan presentàvem
l'exposició em comentaves
que darrerament, gràcies al formigó,
gràcies a treure i treure i treure
paisatges bonics
a causa de posar moltes cases,
doncs com que ens estem deixant
sense paisatges bonics per pintar, no?
Sí, clar, això és així,
i això no s'hi pot evitar cada vegada més,
llavors per mi has de sortir fora,
i a fora, doncs mira,
sempre trobes racons verges encara,
que n'hi ha pocs,
però encara en trobes algun.
De la gent que va visitar l'exposició,
abans no me comentaves
que han descobert moltes coses,
va haver-hi alguna persona determinada
que m'ho vas dir
oh, aquesta persona no la vaig veure
des de fa molt de temps,
si ha vingut especialment,
jo què dius, m'ha tocat el cor?
Sí, van vindre amics meus,
que havien fet l'Emili.
Què dius?
I que no, home, es reunim,
però me va fer molta il·lusió
veure'ls aquí.
I què, com va ser?
El trencar el gel,
perquè clar, moltes vegades s'ha vist,
jo sé que estàs per molta gent
i tothom vol parlar, no?
Sobretot amb el protagonista,
però clar, quan els veus...
Saps què passa aquell dia?
Te se'n va la mirada, no?
Com que tanta gent i tantes coses,
pràcticament anaves molt atabalat per a l'inici,
molta cosa, ni me n'entarava.
Però ja et dic,
estic molt content
perquè m'ha anat tot molt bé.
I ara què?
Quin serà el futur?
Més propera de Maurici.
Ara treballar.
T'ho he de treballar,
ni l'estiu ja en parlarem.
O sigui,
després de l'experiència que ha estat bona,
potser tindrem una altra exposició de cara a un futur.
Sí, a fora sí.
Aquí a Tarragona no ho sé,
perquè, clar,
l'obra ja l'hem vist
i llavors tens que tenir obra nova.
O sigui,
ara tens un altre repte per davant.
Sí, clar,
treballar i treballar i treballar.
A posar-se colzes, no?
Ara és parlar del sindicat de civil turisme.
Ah, molt bé, avi.
També llavors té un altre replet de pintors de Tarragona,
que és el que és interessant,
que coneixes gent o coneixes treballs
que cada any canvien, que se superen.
I altres queden estacionats.
Però ell no, ell no queda estacionat.
Ell ja l'estació ja l'ha deixat.
Ara agafa el tren i marxa ja.
Tot en marxa.
Va estar un mes,
més o menys?
Sí, un mes.
Recordem com va començar?
Va començar el dia 7.
El dia 7.
I llavors es va acabar el dia 30,
però m'ho van allargar una setmana més.
No el dia 7 d'aquest mes, eh?
No ho dic per clar.
No ha passat, no ha passat.
Va ser el 7.
Va començar el 7 al mes passat.
El 7 d'octubre, sí.
I s'acabava el 30.
Però llavors m'ho van allargar una setmana més.
Ah, veient l'èxit, segurament que...
Dius, mira, Mauri, si ens ho deixes unes quants més,
allarguem durant aquest mes de novembre, eh?
Sí, sí.
Si ens ho deixes...
Doncs sí, sí, vas dir així.
Bueno, m'ho allargar una setmana més
i jo content la setmana més.
Molt bé, molt bé.
És interessant, aquestes posicions de pintors.
L'interessant és això que, per exemple,
fas posicions fora
i arriba el dia que la fan aquí
i molta gent desconeixen el treball.
Coneixen el pintor, senten parlar-ne,
bé o malament, perquè saps què passa a la vida.
Molta gent sense conèixer jutgen.
I si quan jutgen el que ho escolta jutgen per bé,
aquells que es coneixen també sempre és bé.
Tot és bé.
I si és al revés, arriba un moment que ets un pobre.
Saps com ho dir?
Tot depèn...
Però sempre ho pots descobrir.
Quan estàs malament sempre ho pots descobrir.
Però llavors ve la sorpresa.
Per això, per això.
La sorpresa de dir...
Ah, doncs no...
Ah, escolta'm, no...
Doncs no era tan dolent, eh?
No era tan dolent, no.
No, vull dir...
Ah, no ho sabia que pintessis així.
Ah, sé que pintaves, sé que...
I és curiós, llavors, que saps?
Tots són amics.
Home, millor.
Sí, sí, sí.
O sigui, som amics, jo que deia, en part bé...
No, em refereixo que a vegades pintons no parlen.
Però quan té un èxit...
Oh, jo, si som amics d'amics, ja.
Saps els anys que fa que es coneixem?
Si anem al col·legi, ve si fa anys que es coneixem.
Mira què feia amb l'Emili, eh?
Mira què feia amb l'Emili.
Això és la vida.
Maurici, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat
d'aquests Minuts de Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Avi, dilluns, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Solíem cantar, visca Catalunya, visca el català.