Andrés i Andrés, bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
Jo volia anar per feina amb l'Andrés, dic vinga va, més bandes sonores, més viatge pel món,
i em diu no, que avui tornem a fer cine.
No pares, eh, no pares.
Bé, avui tenim allà a l'antiga audiència, la plaça Pallol, número 3,
a les 6 de la tarda, i amb entrada completament gratuïta,
comencem a l'entorn de Setmana Santa,
seguim amb aquestes pel·lícules que, en fi, són relíquies del cinema, però grans pel·lícules.
Avui passem al Signo de la Cruz, d'aquesta gent gran que tenim aquí a Tarragona,
qui no recorda el Signo de la Cruz, dirigida per Cecil B. de Millé,
i que va ser interpretada per Frédric March, Claudet Colbert, Elisa Landi i Charles Laughton,
amb un paper...
Home, Charles Laughton estava sempre impressionant a tot arreu.
Un paper jovenet, a més no puguet, i que aquí feia el paper de Nerón,
amb la seva gran cremada de Roma.
És una pel·lícula de l'any 1932.
Jo haig d'advertir-ho, perquè hi ha gent que sé que els hi agrada
i altres que no els hi agrada,
que la pel·lícula és en versió original
i subtitulada en castellà, o en espanyol.
Ho dic perquè hi ha gent que, quan ven allà i comencen la pel·lícula,
oh, s'ha de llegir, és que jo llegim canso...
Tenen raó alguns.
Passa que guanya molt, eh?, amb les veus originals.
Llavors, esclar, sense les veus originals
i hi ha qui li agrada més sentir les veus originals
i, en fi, això són a gustos de cadascú.
Doncs aquesta tarda a les 6,
el Signo de la Cruz, o sigui, d'aquí un ratet,
no cal que us quedeu gaire rato parats,
així que acabeu de sentir això,
us pugueu fer el transistor, seguiu sentint Tarragona, ràdio
i corrents cap a l'antiga audiància.
Exacte.
Bé, llavors seguim amb aquest viatge musical.
Ahir vam estar a Brasil, eh?
A veure si em faràs anar a llocs freds.
Avui anem, ja t'agrada també, El surt del Pacífic.
Ah, bé, eh?
Sí, és el títol de la pel·lícula, El surt del Pacífic,
sí, de l'any 1958.
I la cançó es diu Valley High.
L'autor és Richard Rogers.
No és la primera vegada que aquí, precisament,
hem parlat del Pacífic del surt,
amb altres programes també.
I el surt pacífic no és un dels musicals més perfectes
i complex de l'escena americana, n'hi ha d'altres,
però es pot considerar que aquest és un dels també bons, bons, bons.
Encara que s'ha de dir que totes les seves cançons
són d'una categoria superior,
potser la que més conegui el gran públic
és aquesta que ara posarem
i que la lletra explica els atractius
d'aquesta illa dels mars del sur
i que canta Bloody Mary,
és el nom de la pel·lícula,
que realment és Juanita Hall,
perquè el tinent Joe Caible,
que és John Kerr, l'artista,
doncs, en fi, estigui una miqueta seduït
pels encants que té ella,
no a la isla, sinó ella.
La seva melodia la va escriure, precisament,
Richard Rogers, com hem dit ja abans,
i la va escriure d'una manera així repentina,
inspirat, després de llegir la lletra d'Òscar Arnstein II,
a l'acabar un sopar que van fer amb Joshua Logan.
O sigui, hi ha una sèrie de coincidències
i de circumstàncies que a vegades
porten la inspiració divina de les lletres.
Òscar Arnstein va escriure la lletra
i automàticament Richard Rogers llegeix la lletra
i pum, se li va inspirar ja la música,
però pràcticament al moment.
Bé, escoltarem per l'orquestra,
està en l'Iblac dirigida,
però està en l'Iblac,
l'orquestra del Festival de Londres
i els cors, amb aquest tema
de la pel·lícula Sur del Pacífico,
Valley High.
A l'Iblac, a l'Iblac, a l'Iblac,
a l'Iblac, a l'Iblac, a l'Iblac, a l'Iblac.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!