Bona nit
Passen tres minuts de dos quarts de nou del vespre i aquí comença el Nom Vinguis en Històries.
Seguim a Tarragona Ràdio, 96.7 de la DFM, i avui no puc presentar ningú més perquè el nostre company Manuel Magí està de baixa,
és a dir, que el nostre equip de treballadors del Nom Vinguis en Històries està mancat d'una persona,
això sí, la Núria Cartanyà, com és habitual en les darreres setmanes, el control tècnic, i jo mateix, Jordi Ximeno.
Nom Vinguis en Històries aquesta setmana.
Podríem dir que la primera efemèride, bueno, no, mentira, el sumari, avui estem molt malament tots, eh?
Doncs bé, el sumari, en aquest cas, com sempre, efemèrides, per què no?
El nostre petit monogràfic dedicat, en un dia com avui, sobre el camí de la dona en la història contemporània.
També tindrem, doncs, el que seria, més seccions del Nom Vinguis en Històries,
en aquest cas, doncs, les curiositats de la història dedicades a les piràmides,
a les piràmides més interessants, o dues de les piràmides més interessants del planeta Terra.
Les nostres notícies, i gairebé, ja, per acabar, el que seria un petit breu sobre l'estàtua d'August,
el passeig arqueològic de Tarragona.
Ara sí, i és que potser és que trobo massa a faltar el nostre company Manel Magí, i m'atabalo.
Tal dia com avui, de l'any 2005, per exemple, per primer cop faltava al Manel Magí el Nom Vinguis en Històries.
Altres efemèrides, molt més serioses, clar.
Tal dia com avui, de l'any 1897, neixia l'escriptor català Josep Pla.
També, un dia com avui, de l'any 1908, morien 129 dones a l'incendi d'una fàbrica tèxtil de Nova York,
en la que s'havien tancat per reclamar iguals drets laborals que els formes.
Aquest fet donar origen a la instauració del Dia de la Dona Treballadora.
També, tal dia com avui, però de dos anys més tard, 1910,
Marinetti publicava el Manifest Futurista, un text que pretenia impulsar l'art cap a la modernitat.
Defensors de tots els progressos tecnològics eren els futuristes.
seva és la frase, és més bonic un automòbil que la victòria de Samotràsia.
El futurisme, però, també va ser una ideologia que acabaria obrint les portes al posterior feixisme.
I també, tal dia com avui, però també del mateix any, 1910,
a Espanya el rei autoritzava que la dona o les dones realitzessin estudis superiors.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Seguim amb el nostre monogràfic, avui titulat
El camí de la dona en la història contemporània.
O fer un petit repàs al que seria, en un dia com avui,
en què es celebra el Dia de la Dona Treballadora,
quin ha estat el paper o el paper de les dones en la història.
Recordem que hi ha diferents monogràfics o petits monogràfics del no vinguis amb història
i hem tractat el paper de la dona a Grècia i a Roma
i també el paper de la dona durant la Guerra Civil Espanyola.
I abans de seguir, doncs, recordar-vos també el que és el nostre correu electrònic,
per si algun dia, doncs, no esteu mandrossos o mandrosses
i voleu fer-nos arribar algun suggeriment, algun dubte o el que vulgueu.
És historia.tarragonaradio.com
A veure, expliquem una mica.
El procés de recuperació històrica de la memòria feminista
no ha fet més que començar,
encara que fa anys que ja es celebra el Dia de la Dona Treballadora.
Cada dia que passa, les investigacions afegeixen nous noms
a la genealogia del feminisme
i apareixen noves dades a l'entorn de la llarga lluita per la igualtat sexual.
En general, podem afirmar que ha estat en els períodes de la il·lustració
en els moments de transició cap a formes socials més justes i alliberadores
quan ha sorgit amb més força la polèmica feminista.
La història occidental va neteixint minuciosament,
des de la religió, la llei, la ciència, etc.,
el discurs i la pràctica que afirmaven la inferioritat de la dona respecte a l'home,
discurs que semblava dividir en dos l'ésser humà,
dos cossos, dues raons, dues morals, dues lleis.
El Renaixement va comportar un nou paradigma humà, el de l'autonomia,
però no entès per a les dones.
La identificació de l'humà amb els homes permet l'aparent universalitat
de l'ideal d'home renaixentista.
Malgrat que el culte renaixentista a la gràcia,
la veïssa, l'enginy i la intel·ligència,
sí que va tenir conseqüència per a les dones.
La importància de l'educació va generar nombrossos tractats pedagògics
i va obrir un debat sobre la naturalesa i els deures dels sexes.
El moviment de renovació religiosa que va ser la reforma protestant
i que semblava podria significar un canvi,
va acabar reforçant l'autoritat patriarcal,
ja que necessitava un substitut per a la debilitada autoritat
del sacerdot i del rei.
Per molt que la reforma dignifiqués el paper de la dona,
esposa, companya,
el pare es convertia en el nou indiscutible intèrpret
de les escriptures,
Déu rei de la llar.
Les freqüents acusacions de bruixeria
contra les dones al llarg d'aquests segles
i la seva conseqüent crema en la foguera
van ser el just contrapès diví
a les que desafiaven el poder patriarcal.
Des de finals de l'edat mitjana
i al llarg de l'edat moderna,
Europa es va desenvolupar una forta polèmica
entre les persones interessades per la literatura
i la filosofia.
A França, per exemple,
es va batejar aquesta polèmica
amb el nom de Querelle des Femmes
perquè es va centrar en els arguments
a favor i en contra de la igualtat entre els sexes
i sobretot en la capacitat de les dones
per realitzar activitats fins a aquell moment
reservades als homes.
Així, una de les primeres pioneres del feminisme
que va participar en aquella polèmica
va ser Christine de Pisan.
Aquesta literata francesa del segle XV
va dedicar diferents obres
a defensar la necessitat
que les nenes revessen una formació cultural
similar a la dels nens,
ja que no justificava la marginació femenina.
Un important precedent i una fita
en la polèmica feminista
va ser la seva obra
La ciutat de les dames,
publicada l'any 1405,
en què l'autora
atacava el discurs de la inferioritat de les dones
i oferia alternatives a la situació.
Al llarg del segle XVIII,
el corrent filosòfic de la restauració,
de la il·lustració, volem dir,
va tornar a posar d'actualitat la polèmica
i amb la revolució francesa
es van plantejar obertament
moltes reivindicacions femenines,
ja que en aquest període
sorgirà amb força
el gran protagonisme de les dones.
No sols en els esdeveniments revolucionaris,
sinó també en les més contundents
demandes d'igualtat sexual.
De resultes de tot això,
i juntament amb l'abolició de la monarquia
i l'eliminació dels privilegis de l'aristocràcia,
es van declarar uns drets bàsics
per a tots els ciutadans,
per exemple, el de l'igualtat davant la llei.
En aquest context,
el de la revolució francesa,
les dones també van reflexionar
i van intentar definir
les seves necessitats comunes
al marge de les diferències de classe,
professió, edat, estat civil, etc.
I van arribar a la conclusió que,
per ser tractades amb justícia,
havien de participar en el poder
igual que els homes,
és a dir, havien de tenir
els mateixos drets polítics que ells.
Algunes dones van organitzar
amb gran optimisme
clubs polítics
durant la revolució francesa
o durant aquesta època.
Durant un breu període,
els clubs femenins es van generalitzar
i sorgiren múltiples iniciatives
de premsa dedicades
a defensar els drets de les dones.
Entre d'altres,
destaca la figura
d'Olimp de Guix
que l'any 1791,
com a rèplica
de la declaració
de drets
de l'home
i del ciutadà,
en què s'establien
els drets polítics
dels homes,
va redactar
una declaració
de drets
de la dona
i la ciutadania,
en què es demanaven
els mateixos drets polítics
per a tots dos sexes,
tot argumentant
que
si la dona
podia ser portada
a la guillotina,
també servia
per pujar a la tribuna.
La mateixa autora
va dictar
la següent definició
sobre l'home.
Estrany,
sec,
inflat de ciències
i degenerat
en aquest segle
de llums
i de sagacitat,
en la ignorància
més inexcusable
vol manar
com un dèspute
sobre un sexe
que va rebre
totes les facultats
intel·lectuals
i pretén
gaudir de la revolució
i reclamar
els seus drets
de la igualtat,
per dir-ho d'una vegada
per totes.
Malgrat tot,
la revolució francesa
va comportar una amarga
i segurament inesperada
derrota
per al feminisme,
ja que quan el 1793
amb els jacobins
al poder
els clubs femenins
van demanar
a l'Assemblea
de Diputats
que se'ls reconeguessin
les llibertats
d'expressió,
organització
i participació
polítiques
a les dones
van rebre
una contundent
negativa
i es van prohibir
a més els clubs
de dones.
Moltes d'aquestes
primeres feministes
van morir violentament
o van ser pressionades
sota els càrrecs
més diversos.
La creixent
hostilitat masculina
va culminar
en l'època de Napoleó
en el Codi Civil
que va ordenar
de redactar a Napoleó
es legislava
que primer el pare
i després el marit
tenien plena autoritat
sobre la dona
i les criatures.
Aquestes lleis
després de generalitzar-se
van perdurar Europa
al llarg
de que era bé
dos segles.
No obstant això
la difusió
de les idees femenines
o feministes
millor dit
van començar
agafant penta.
Per exemple
l'anglès
Mary Wollstonecraft
va publicar
un llibre
titulat
Vindicació dels drets
de les dones
l'any 1792
clarament inspirat
en el procés
revolucionari francès
que és considerat
com un dels punts
de partida
del feminisme.
Si tirem més endavant
trobem que
al segle XIX
el segle
podríem dir
dels grans moviments
socials d'emancipació
el feminisme apareix
per primer cop
com un moviment social
de caràcter internacional
amb una identitat
autònoma
teòrica
i organitzada.
A més
ocuparà
un espai important
al cil
dels altres
o d'altres moviments
socials
com el socialisme
el republicanisme
l'anarquisme
etc.
Els moviments
iniciats en aquesta època
van heretar
en gran mesura
les demandes
igualitàries
de la il·lustració
però van sorgir
per donar resposta
als grans problemes
que estaven generant
la revolució industrial
i el capitalisme.
El desenvolupament
de les democràcies
sensitàries
i el fet decisiu
de la industrialització
van suscitar
grans expectatives
per a la societat
de l'època
respecte al progrés
de la humanitat
i es va arribar
a pensar
que havia arribat
a la fi
de l'escaixetat material.
Al llarg del segle XIX
com anem dient
el liberalisme
es va implantar
com a sistema polític
defensava la igualtat
entre els éssers humans
i la necessitat
que actuessin
en completa llibertat
sense que l'Estat
hi pujés traves
de cap tipus.
Aquesta ideologia
estava en franca
contradicció
amb les mesures
pràctiques
que calien
pel que fa a les dones.
Agraver tots els països europeus
sota la direcció
de la burguesia
es van impulsar
codis civils
que s'inspiraven directament
en el codi
de Napoleó
o limitaven
és a dir
a la vegada
doncs estaven limitant
el poder de les dones.
Es negaven
a les dones
els drets polítics
com el vot
no podien elegir
ni ser elegides
encara
que curiosament
per pagar impostos
sí que se les considerava
iguals
que els homes.
A més
la seva situació
davant la llei
en molts altres aspectes
era també discriminatòria
i eliminava
de les seves vides
qualsevol esbòs
d'autonomia personal.
Amb el matrimoni
l'home es comprometia
a protegir la seva dona
i la dona
a la vegada
a obeir el marit.
Les casades
no podien disposar
dels seus béns
ni podien establir
cap contracte
sense el permís
del seu marit
no podien tampoc
actuar davant la justícia
posar una denúncia
un ple
testimoniar
etc.
per compte propi
si el marit
no ho utilitzava.
A molts països
el divorci no existia
i en altres llocs
era extremadament
limitat per a la dona.
Les dones solteres
que en els nuclis urbans
podien arribar
a constituir
aproximadament
el 40 o 50%
de la població femenina
no patien tant
aquesta situació
de dependència
però tenien també
una capacitat jurídica
molt limitada
i minvada.
D'altra banda
el proletariat
i sobretot
les dones proletàries
recordem que estem
en una època
de plena revolució
també industrial
quedava totalment
al marge
de la riquesa
produïda per la indústria
i la seva situació
de degradació
i misèria
es va convertir
en un dels fets
més greus
del nou ordre social.
El feminisme
així
sorgeix
en recolzant-se
en els nous corrents
de pensament
que més tard
demostrarien
no ser suficients
per promoure'l.
Així
l'anarquisme
el republicanisme
o el socialisme
van fallar
a les dones.
Les implicacions
polítiques
econòmiques
que la llibertat
de la dona
comportaria
van ser suficients
perquè durant molts anys
la lluita feminista
trobés impediments.
Si ideològicament
el liberalisme
i després el socialisme
van servir
per evidenciar
que la dona
mereixia
una nova valoració social
no va haver-hi
un reconeixement real
fins molt després.
El feminisme
va posar
doncs
en entredit
la suposada igualtat
que postulava
el socialisme
i la validesa
del liberalisme
ja que la situació
de les dones
exigia
una verdadera
reestructuració
que a la pràctica
havia estat omessa
amb ambus sistemes.
A tots els països
va haver-hi grups
de dones
que es van mobilitzar
per exigir
als polítics
mesures
que milloreixin
aquesta situació.
Malgrat
les constants
burles
i resistències
que van haver d'afrontar
la veritat
és que
en les últimes dèquades
del segle XIX
van poder beneficiar-se
de diverses
millores parcials.
la presa
de consciència
per part
de les dones
i la decisió
de mobilitzar-se
pels seus objectius
va sorgir
en moltes ocasions
com a conseqüència
dels conflictes
plantejats
en intentar
participar
al costat
dels homes
en alguna qüestió
més general
com va ser
el cas
de la campanya
anti-esclavista
desenvolupada
als Estats Units
durant aquell segle
i que va tenir
el suport femení.
Les organitzacions
de dones
nord-americanes
es van endur
la primera
gran decepció
a Londres
l'any 1848
on es celebrava
un important
congrés internacional
anti-esclavista
quan va ser
rebutjada
la seva participació
malgrat haver
treballat
tant o més
que els homes
en la campanya.
Aquesta posició
va perdurar.
El 1866
es va reconèixer
el dret al vot
als esclaus
alliberats
però es va
continuar negant
a les dones
i als líders
anti-esclavistes
no van denunciar
i els mateixos
líders anti-esclavistes
no van denunciar
aquesta discriminació
ja que van tema
perdre el suport
d'altres sectors
polítics.
Aquesta actitud
d'utilitzar les dones
però sense reconèixer
els seus drets
pròpia de molts
polítics de l'època
parlem del segle XIX
ajuda a entendre
que elles anessin
creant organitzacions
exclusivament de dones
per defensar
els seus objectius.
L'any 1848
a Seneca Falls
prop de Nova York
es va realitzar
la primera convenció
dels drets
de la dona
en la qual
després d'una
declaració d'igualtat
es marcaven
com a objectius
prioritaris
el control
per part
de les dones
casades
de les pròpies
rendes,
el dret
de les mares
a la custòdia
de les criatures
en cas de divorci
i el dret
al vot femení.
A partir d'aquell moment
es van multiplicar
les activitats
i les trobades
de dones.
La història
de la humanitat
és la història
de les injúries
i usurpacions
repetides
per part
de l'home
cap a la dona.
És en el seu objectiu
directe
la instauració
d'una tirania
absoluta
sobre ella.
Per demostrar això
sotmetrem
els fets
a un món
imparcial.
L'home
mai no ha permès
a la dona
exercir
el seu indiscutible
dret polític
al vot.
Decidim
que totes
les lleis
que impedeixen
a la dona
que ocupi
en la societat
la posició
que la seva consciència
li dicti
o que la situen
en una posició
inferior a la de l'home
són contràries
al gran precepte
de la natura
i per tant
no tenen força
ni autoritat.
Doncs aquí
no vingués a mi història
fem un petit salt
en el temps
i recordem
per una banda
que van ser importants
les vinculacions
als moviments socials
de forma positiva
i també de forma negativa
amb el feminisme
i també van ser importants
el que serien
els fets històrics
com les dues guerres
mundials
i per manca de temps
ens saltem
algunes coses.
Durant l'època
d'entreguerres
van començar
a concentrar-se
i estendre
a la pràctica
les reivindicacions
de la dona
que havien començat
a tenir ressò
a mitjans
del segle XIX
com havíem explicat abans.
Una de les principals demandes
era aconseguir
la plena obtenció
de la capacitat política
i civil.
Per una banda
l'objectiu
de la capacitat política
feia referència
a la universalització
del dret
de vot
sense discriminació
de sexes
i a l'accés
de la dona
als càrrecs polítics
i als escons parlamentaris.
Per una banda
la capacitat civil
comportava
la derogació
dels enormes impediments jurídics
i la subordinació
al marit
que mimbaven
l'autonomia
de les dones
casades
sobretot
en qüestions econòmiques.
El procés
d'igualació
de drets
va quedar esquitxat
de protestes
i de conflictes
i es va resoldre
molt més aviat
en els països
anglosseccions
que en els catòlics
del sud d'Europa.
La rapidesa
més gran
amb què van ser ateses
les demandes
d'igualtat
de sexes
dels països protestants
explica
per diferents
circumstàncies econòmiques
i religioses.
Per exemple,
el desenvolupament industrial
més important
i la primera
incorporació
de la dona
al món laboral
o el desenvolupament
més sostingut
dels processos
d'urbanització.
També
hi van influir
els mateixos condicionants
de l'ètica protestant.
Els antípodes
se situen als països
que van desenvolupar
el seu marc jurídic
a partir del codi napoleònic
francès
del 1804.
A la mateixa França,
l'única variació legal
fins al 1944
va correspondre
a una llei
de 1907
que permetia
a la dona caçada
la lliure disposició
del seu propi salari.
I això malgrat
les reivindicacions
d'organitzacions feministes
com la Unió Francesa
per al sufragi
de la dona
fundada el 1909.
En altres països
com Espanya o Itàlia,
la tradició catòlica
era contrària
a l'emancipació
de la dona.
Una de les lluites
més importants
també va ser
el tema
del sufragi universal.
Pel que fa
a l'obtenció
del sufragi
per part de les dones,
els països escandinaus
van ser els primers.
Finlàndia
el va reconèixer
el 1906,
Noruega el 13,
Dinamarca i Islàndia
el 1915
i Suecia
el 1921.
Entre el 1908
i 1920
van accedir
al vot
les dones
de països
com Alemanya,
Països Baixos,
Canadà,
Luxemburg,
Àustria,
Irlanda
i als Estats Units.
La lluita
pel sufragi femení
en presa
la Gran Bretanya
que el 1903
havia donat
com a resultat
la creació
de la Unió Sindical
i Política
de les Dones
va desembocar
el 1928
en l'extensió
total
del dret de vot.
A França
les dones
van haver d'esperar
fins al 1944
en plena
Segona Guerra Mundial
quan la República
recentment alliberada
els va aturgar
el sufragi
com a premi
a la seva activa
participació
en la resistència
contra els alemanys
als seus
col·laboradors
de l'interior.
Cal assenyalar
que en les anteriors
eleccions franceses
de 1936
el front popular
dirigit
pel socialista
Leon Blum
no havia incorporat
al seu programa
la concessió
del vot
a la dona.
Per últim
dir que
la proclamació
de la República
a Espanya
en 1931
va fer
seu al debat
sobre l'emancipació
de la dona.
La Constitució
de 1931
va consagrar
el principi
de la no discriminació
per raons de sexe,
edat,
raça o condició social.
A la República
espanyola
les dones
van desenvolupar
càrrecs polítics
o parlamentaris
amb diferents ideologies.
Per exemple,
les republicanes
Clara Campoamor
i Victoria Kent,
la socialista
Margarita Nelken,
la comunista
Dolores Ibaruri
i l'anarquista
Frederica Montseny
que el novembre
del 36
en plena guerra civil
va accedir
al càrrec
de ministre
del Govern
Republicà.
Precisament
a començaments
de la guerra
la Generalitat
de Catalunya
va establir
una mesura
revolucionària
en les relacions
de gènere
i pioneres
a Europa.
Es tractava
d'un decret
sobre l'avortament.
El temps
ens tira damunt
i podríem
seguir parlant
sobre diferents temes
sobre el feminisme.
Avui hem volgut
fer aquest petit
homenatge
tal dia com avui
i simplement
acaba dient
que un altre dia
seguirem.
No envinguis
amb històries
Curiositats
I parlem
de piràmides.
La piràmide
de Keops
començada a construir
l'any 2580
abans de Cris
com a tomba
per a aquest farol
de la cinquena dinastia
és l'única
de les set meravelles
de l'antiguitat
que es manté de peu
tot i que
la seva construcció
va precedir
a les altres sis
en uns 2.000 anys.
Aquesta piràmide
la més gran
de les 80
que es conserva
en Egipte
es troba
a prop
de l'actual
ciutat del Caire
a la zona
de Gisè.
La seva superfície
ocupa uns 48.000 metres quadrats
amb una altura
de 146 metres.
La longitud
de cadascun
dels quatre costats
de la seva base
és de 230 metres.
Està construïda
amb dos milions
i mig de blocs de pedra
que es diu ràpid
amb un pes mitjà
de 2,5 tones.
Les seves proporcions
són tan grans
que al seu interior
podríem encabir-hi
la basílica
de Sant Pere del Vaticà
però aquesta
no és la piràmide
més gran del món.
La major piràmide
i a la vegada
el major monument
mai construït
per l'ésser humà
és la piràmide
de Quetzalcó Alt
a Xolula
de Rivadàbia
a 100 quilòmetres
aproximadament
al sud
de l'actual
ciutat de Mèxit.
Aquesta piràmide
té una alçada
de 54 metres
és a dir
és més baixa
que la d'hagi de ser
però la seva base
ocupa una superfície
de gairebé
18,2 hectàrees
calculant-ne
el volum total
de 3.300.000 metres cúbics.
Notícies
A veure, 4 notícies ràpides
aquí al No vingués
amb Històries
abans en recordar-te
l'adreça de correu electrònic
història
arroba
tarragonaradio.com
per si voleu fer
qualsevol suggeriment
el que vulgueu
estem
per servir-vos
per dir-ho d'alguna forma.
Primer notícia
Aquest
demà
dimensió
9 de març
tenim la xerrada
la cooperativa obrera
al porvenir
de Falset
a Carrectepera
Audi
dins del marc
de les jornades
memòria històrica
del cooperativisme obrer
això es realitza
a l'arxiu històric
municipal de Reus
i la xerrada
és a un quart de nou
de l'espre.
També parlem
de més jornades
aquestes porten
per títol
Símbolos e Imágenes
la búsqueda de modelos
en el mundo
tardoantiguo
i medieval
es realitzen
a l'Auditori Caixa
de Tarragona
entre els dies
10 i 12 de març
de 2005
no és la primera vegada
que es munta
aquest simpòsit
que en aquest cas
està dedicat
a l'elaboració
i l'ús
de l'imaginari
col·lectiu
a la societat
tardoantiga
i medieval
els ponents
venen d'universitats italianes
també dels Estats Units
i també
d'aquí
de l'estat espanyol
Algun cop ja n'hem parlat
sense anar més lluny
la setmana passada
anunciàvem
la futura museització
i properes visites
a l'antiga
Cova Hospital
dels Republicans
a la Bisbal de Falxet
A la Terra Alta
també s'està movent
força
per fer visitables
els escenaris
més significatius
de la batalla
de l'Ebre
El proper dia 18 de març
s'inaugurarà
la primera ruta
impulsada
pel Consorci Memorial
Espais de la Batalla
de l'Ebre
La Generalitat
invertirà
1,5 milions d'euros
en la rehabilitació
i museització
d'aquest indret
i en la creació
de centres
d'interpretació
tot plegat
permetrà als visitants
una correcta
comprensió
d'aquests
fets decisius
de l'any 1938
Entre aquests espais
està que el poble
vei de Corbera d'Ebre
que resta destrossat
des dels bombergejos
del mateix any
les trinxeres i refugi de l'Ebre
a la Fatarella
el conjunt de trinxeres
dels barrancs de Villalba
dels Arcs
la Serra de Pàndols
o el memorial
a tots els morts
que s'està construint
a les Camposines
sense cap mena de dubte
que aquesta és una bona iniciativa
per donar a conèixer
la magnitud
d'una tragèdia
com va ser
la Guerra Civil Espanyola
Darrera notícia
la Casa dels Concilis
del carrer de les Coques
a Tarragona
acollirà futurament
en el futur
el nou museu bíblic
de Reconense
entre les curiositats
que s'hi podran veure
destaca la reproducció
d'una església paleocristiana
i especialment
una rèplica
de la famosa
Pedra Roseta
realitzada
aproximadament 80 anys
recordem que aquesta
Pedra Roseta
gràcies a les seves inscripcions
el francès Champollion
va poder desxifrar
els jeroglífics egipcis
s'espera que
tot i
el ritme de les obres
ben aviat
en concret
per les festes
de Santa Tecla
el museu
pugui obrir
les seves portes
No en vinguis
amb històries
La nostra història
Ja per acabar
el manel
ens ha deixat aquí
una petita guia
sobre la nostra història
en aquest cas
sobre l'estàtua d'August
del Passeig Arqueològic
Al centre del Passeig Arqueològic
s'alça una estàtua
que recorda
la vinculació
d'un emperador romà
amb Tarragona
L'estàtua
ens presenta
l'emperador
en posició d'arenga
és a dir
atreçant-se a la tropa
i a la seva cuirassa
hi podem veure
una escena principal
que presenta
lliurament
els romans
d'uns estandards
per part dels gals
que havien estat
derrotats
en una batalla
Octàvia August
va ser
un dels emperadors romans
que més va influir
en el desenvolupament
de la ciutat de Tàrraco
consta
que hi rebé
els seus
vuitè i nové
consolats
i va residir
entre els anys
26 i 25 abans de Crist
August també
ha establert
la divisió administrativa
d'Hispània
i la va segmentar
en tres províncies
la Tarraconense
la Bètica
i la Lugitània
aquesta peça
és una rèplica
de l'August
de Primaporta
que es troba
al Museu Vaticà de Roma
la reproducció en bronze
feta per les foneries
Chiurazzi de Roma
pesa unes 4 tones
i fa un regal
de Mussolini
a la nostra ciutat
l'any 1934
el mateix Mussolini
que tres anys després
enviava els seus avions
per bombardejar
la ciutat
en plena guerra civil
l'inscripció
que presenta
en el seu vessament
l'estàtua
traduïda
ens ve a dir
el següent
el govern d'Itàlia
dona en homenatge
aquesta estàtua
de l'emperador
August César
a la noble ciutat
dels Tarracolenses
a fi
de Segellà
en la benevolència
de llurs ciutadans
l'apreuament
de l'il·lustre capdill
i la fama
del món romà
que uns i altres
compartiren
quan era
Rafael Guariglia
ambaixador del rei d'Itàlia
a la República Espanyola
l'any 1934
Punt i final
del no en vinguéssem històries
són gairebé les 9 del vespre
ens veiem
o ens sentim
la propera setmana
i esperem que el nostre
company Manel Magia
es recuperi
avui hem estat aquí
la Núria Cartanyà
al control tècnic
i el Jordi Ximeno
donant-te
la tabarra
Déu
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No en vinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Fins demà!