Sí, que vols que no tu sigui?
No t'ho siguis, sí.
Vale, ho intentaré.
Ho has d'aconseguir.
I si m'he ve tos, ja m'he girat.
Si m'he ve, ho quedes si t'he ve.
Sí, perquè continuo amb la gola una mica.
Sí, jo trobo al·lucinant això teu.
Sí, és crònic.
Saps el que vol dir la paraula crònica?
Sí, com una tonteria.
Sí.
Home, és una notícia,
volgueu que no analitzem la notícia dels refredats de primavera.
Sí, perquè són tan intensos i duren tant i no marxen.
Això sembla una altra cosa,
perquè són tan intensos i duren tant.
Bé, no sé, les teves són intenses i duren molt.
Bé, no parlem avui de sexe,
sinó que parlarem de moltes altres coses.
Sí, per començar, en aquest cas,
la música d'una formació de Doblín, Irlanda,
que la Núria ja pot començar a fer sonada a fons,
perquè és un tema tranquil·let, a mig camí entre el fons.
Que dura set minuts.
Que dura set minuts, però que no escoltarem tot.
I la veritat, jo avui havia pensat,
hem portat grups a propers a la grució,
hem portat grups de jazz,
hem portat grups de pop,
hem portat grups de rock,
potser alguns també que jugaven una mica
amb l'electrònica,
però no hem portat cap grup
que puguem titllar
dins del que seria el heavy o el rock du.
I aquí tenim una d'aquestes formacions.
Finlay, sí.
When did El Levine live with Eunice King?
He gave her the ring that you wore.
Janice, the smiling daughter
who came from a marriage way before.
But Eunice was the father
that you always saw.
though they never, never, never, never, never, never, never, never, never told her.
She always knew the score.
You see, kids were so much wiser after the wars.
But then he hadn't had enough.
She had to get some more.
On her resume bits of paper.
She wrote Eunice, I'm not sure.
With her child in her arms.
She went looking for a plane.
Besides, you didn't like the name.
A memó.
Jo, perdona, perdona, perdoneu, però...
A veure, heavy, heavy, això.
Jo li anava a dir ara, heavy, heavy no és, eh?
Els orígens, o dins de...
Estem parlant de l'any 70, d'any 71.
Home, això era heavy per l'any 78, i tant.
Que després, per una altra banda...
Jo esperava que a Iron Maiden una cosa així.
No, no, Iron Maiden tampoc no és heavy.
Deu tenir una altra etiqueta.
A banda, justament aquesta formació,
era criticada pels heavies per ser massa suau
i pels seguidors de la música pop-rock
per ser massa contundents,
com que es trobava en una frontera una mica...
Difícil, no?
Una mica difícil, però bé,
és una d'aquelles formacions mítiques.
Com es diuen, com es diuen?
Thin Lisi.
I són d'Irlanda.
Són de Dublín, Irlanda, sí.
Ja en parlarem després.
Parlem de notícies, no?
Notícies, sí, tu primer, Manel.
Són notícies que t'han generat aquesta segona.
Avui ens hem assabentat que el Manel és un gran artista.
Sap dibuixar cavalls.
Sí, és una cosa que he fet tota la vida,
dibuixar cavalls.
Però només amb cavalls.
Quan he vist aquella silueta,
he pensat directament en el Guernica.
He dit, hòstia, el cavall del Guernica.
Que són el Guernica.
Ja li agradaria a Picasso dibuixar també com dibuixo jo.
Doncs mira, no sé per què...
Ets la segona persona que m'ho diu avui.
Expliquem-ho per a la gent que no sap d'aquest va el rotllo,
que és que avui venen tant de Campo i Plaia,
per dir-ho d'alguna manera allà,
vinga, últim dia de la secció A,
que han portat les notícies apuntades amb olígraf
i amb un paper brut.
Perdona, perdona, hasta fa d'abans com s'apuntaven les notícies?
Sí, és que...
Però avui en dia fa brut.
Pregunta-me al Lluís de l'Olmo, per exemple,
com feia els seus primers programes,
si tenia GPS, PDA i...
I totes les altres coses.
I el Microsoft.
Ah, que no?
Ah, que no?
Segurament tampoc el sap fer servir.
Troglodites, que sou uns troglodites, valtros dos.
Troglodites, per favor.
Veu quedar la prehistòria.
El no bonic que és agafar un boli.
Sí.
Els ordinadors han arribat a les terres del libre, també, Manel.
Escolta, escolta, escolta, ojo, que t'hi tiraran al riu, eh?
Si vas per allà baix, t'hi tira.
O potser li faran un monument,
perquè no sabem quina percepció tenen de tu.
A mi, mira, els ordenadors sí que han arribat a les terres del libre.
El que no arribarà mai serà l'Omar a Reus.
No, això segur que no.
Home, mai.
Ja hi havia projectes, mai, mai.
Sí, han arribat els ordinadors, però hi ha electricitat o no?
L'altre.
Sí, home, sí, hi ha pedals.
Si tenim un munt de parcs eòlics, tio, un munt de parcs eòlics.
Sí, i no diuen res als ecologistes.
I tenim centrals nuclears, no vols que...
Tenim de tot, ordenador no ho sé, però d'electricitat segur que n'hi ha.
I l'orriu és vida.
I l'orriu és vida, evidentment.
Encara.
Bueno, dubto.
En Charles Trumps ho dubto, que sigui vida.
Però jo...
Primer notícia.
Primer notícia que n'hem portat, en realitat, eh?
Ui, ui.
Què us semblaria que el govern negociesi neta?
Us semblaria?
Ui, quina pregunta.
Último.
Pregunta, jo.
Últim.
Pira com a dintre el públic.
Últim, així.
Llama de...
Des d'un truque, vostè.
El senyor Zapatero i el Barretx es van trobar, no?
A parlar, allò.
Què tal?
Vinga, comencem de zero.
Comencem a parlar, allò.
Entèn-nos una mica, no?
Bueno, a mi em semblaria bé.
Si això signifiqués la fina del terrorisme, no estaria bé?
Sí.
Sí, sí, home, i tant.
Jo crec que és una opció.
L'important és dialogar, suposo.
Suposo que, a veure, si tu et tanques sempre i utilitzes la via policial, jo no sé si realment se pot arribar a acabar tot el conflicte basc, que no és tan simple com sembla, no?
Bé, el conflicte basc o el conflicte d'ETA.
D'ETA.
Perquè, suposo, també són coses diferenciades.
Per una banda, el terrorisme sagnant i violent, d'ETA, i per una altra banda, doncs les reivindicacions nacionalistes, que de forma pacífica, l'Ibarretxa vol arribar o ho ha plantejat i vol arribar a aconseguir.
Igual que hi ha sectors a Catalunya que també volen el mateix, de forma pacífica.
Dialogar amb ETA, doncs, a veure...
Si és positiu, si serveix per acabar...
Si ha de servir per alguna cosa, doncs, ja.
Sí, però també hem de pensar i recapacitar quin sentit té una organització terrorista a l'Espanya, doncs, del 2005, o a l'estat espanyol del 2005.
No ho sé.
Ui, què?
No, no, no, no, que clar que no és dialogar per dialogar, doncs, sí, evidentment, seiem, fem un bon cafè i xerrem.
El que passa és que dialogar suposo que significa primer fer una treva, tant per part d'ETA com per part del govern.
Sí, sí, primer els terroristes deixen les armes, això està claríssim, també.
Però, clar, però per arribar a deixar les armes potser s'ha de parlar abans, no?
O no?
Sí, home, sí.
Per arribar a un acord de dir, vale, deixarem les armes...
En part també.
Si no, no pots arribar mai a què faig en aquest pas.
No ho sé, és que també més sobte, bueno, no més sobte, però és curiós, no?, que el senyor Arasnar ja llença trons, ja,
que el govern està negociant amb ETA, bueno, que no se sap ben bé, no?, si és cert.
Sí, però tampoc ho han desmentit.
La problemàtica també que hi ha al darrere és que hi ha un pacte, no?, signat,
en el qual tots els partits, em sembla que d'alguna manera o altra, es comprometen a...
El pacte antiterrorista.
Sí, el pacte antiterrorista.
A deixar avant del terrorisme, vull dir, no parlar, a no negociar, m'assembla, que aquest pacte diu això.
Sí, el pacte PSOE-PP, no?
Sí, sí.
Llavors seria trencar aquest pacte, també.
Però, bueno, si això serveix per acabar amb la violència i que no hi hagués més morts,
jo crec que seria útil, no?
També es diu que si l'actual govern acabés a ETA, faria molta ràbia al govern del PP,
que no ho ha aconseguit durant la legislatura.
Jo suposo que no ho acceptarien.
Clar, això seria, molts de punts per a Zapatero, que aconseguiria, bueno, seria alguna cosa històrica, no?
Sí, sí, sí.
I tindria assegurada la reelecció, almenys durant dues legislatures.
No, no, això ja no.
Això no ho sé, però, bueno, que guanyaria molts de punts, sí.
Sí, que guanyaria punts, sí.
Que per primer cop a la història de l'estat espanyol, durant segles, no hi hauria cap conflicte armat, no?
Ja siguin guerres carlines, guerres civiles espanyoles, o revoltes, maquis, el que sigui.
Jo crec que ja en sortiria algun altre, eh?
Sí?
Sí, ara som un país vissaral, en general.
No riu és vida.
O hi ha algun conflicte.
Jo crec que si no arriben a les negociacions, a seure i parlar, és perquè ells ja saben, des del govern, ja saps quines són les reivindicacions que faria ETA.
Ja tenen una llista amb tot el que demanarien i potser no els interessa cedir, no veuen que puguin cedir.
Jo no crec que ETA tampoc demani directament o la independència del País Basc o...
Sí, sí que la demanen directament.
La demanen, però no té sentit.
Però potser se conformarien en altres coses.
ETA és possible que tingués un sentit al final del règim de Franco, d'una resistència contra la dictadura...
Sí, per la lluita armada saben que avui en dia no aconseguiran res.
No aconseguiran res.
Continuarà el conflicte durant dècades, potser no.
Sí, sí.
I en un principi la violència, diuen, genera violència.
És violència, sí.
No ho sé, ja veurem què passarà.
Ojalà realment s'acabés tot això i deixessin parlar d'ETA, no?
Tota la vida jo que sento parlar d'ETA, d'ETA, dels atemptats i dels morts, no?
Sí, sí.
Estaria bé que diguéss, bueno, s'ha acabat, és història.
Ja veurem què passa.
Molt bé.
Què més, Jordi?
No ho sé, a mi m'ha sobtat avui una notícia que he llegit al País de la relectura
que s'està fent a Rússia sobre la seva propria història.
Que, doncs, bé, Rússia tothom sap que no és una democràcia a l'estil occidental,
no és un estat que està obert a les llibertats...
No és una democràcia i punt.
Bueno, no és una democràcia i punt, molt bé.
Bueno, sobre el concepte de democràcia podríem parlar, eh?
Sí, també en podríem parlar molt.
A veure, doncs, limitacions...
És una puticràcia, no?
Puticràcia, o putincràcia.
Putincràcia.
Limitacions de la llibertat de premsa, limitacions de la llibertat individual,
grans, doncs, serien gremis monetaris o lobbies, o com li vulguis dir,
que controlen les grans finances, etcètera, etcètera,
i que el poble continua estant una mica putejat.
El que anàvem, no m'enrotlla, la relectura que estan fent de la història,
i que sembla ser que les darreres setmanes s'està deixant Stalin com si fos un sant,
com si fos el gran pare del que seria la Rússia actual,
oblidant-se dels gulags, que eren els camps de concentració,
els quals van acabar molts dels presoners que anteriorment havien estat a camps de concentració nazis,
oblidant-se de les matances, de les massacres, de les...
A Stalin, segurament, el que el va salvar una mica la seva imatge va ser que va guanyar la Segona Guerra Mundial,
que va ser un dels tres guanyadors, no?
Sí.
Però jo crec que estava...
Jürgen, Roosevelt i Stalin.
Estava a l'alçada de Hitler, o inclús més en quant a tractar el seu propi poble, no?
Perquè potser els nazis, el seu propi poble, els mateixos alemanys,
no els tractaven de la mateixa manera que va tractar el règim comunista.
I tant, que els tractaven de la mateixa manera.
Sí, sí.
Home, evidentment, si eres jueu o si...
No, si eres jueu, simplement no pensaves com Hitler o com el seu partit.
Però és que fins i tot el senyor Stalin se va dir que va fer unes purgues enormes dins del seu ejército,
dins del seu partit, que va provocar milions...
I Hitler també, la noix de los cuchillos largos, per exemple.
Sí, també, però...
No, no, t'equivoques.
Però jo crec que això que passa a Rússia era molt previsible,
en el sentit que, a veure, quan un poble està descontent,
quan tu tens la teva població amb carències,
potser ara ja no tan bàsiques, però Déu-n'hi-do,
doncs clar, idealitzes, busques un temps enrere,
allò que s'ha dit aquí, per exemple, de confranco vivíem el mejor, no?
Entre cometes.
Però això ho diu gent, potser, que està insatisfeta.
Clar, si allà la gran massa de població està insatisfeta,
evidentment tiren cap un temps enrere.
Recordem l'època daurada, de l'esplendor,
de la gran potència...
Home, el que està més tard és que durant el comunisme a Rússia
potser no hi havia la pobresa tan gran que hi ha ara.
No ho creguis, perquè les imatges típiques
eren les cues de racionament, no?, també.
Jo recordo que era petit, abans del 89,
més o menys que dos per tres sortien.
I ara, i segurament si no tenim imatges...
Hi havia més igualtat, però...
Però hi havia una mica més igualtat en quant a...
Jo no crec.
La gent podia disposar de pisos.
Jo no crec.
Eren uns pisos molt minúsculs, però tothom tenia el seu piset.
Jo no crec.
Ara, sí, tots estàvem en un nivell molt baix,
però jo crec que tenien els recursos mínims assegurats.
Jo no crec.
Tu vas estar a Rússia...
És que tu tampoc, justament.
No em preguntes si jo vaig estar a Rússia,
perquè tu tampoc, i menys fa 40 anys.
Callem amb els dos, tu sí que vas estar a Rússia, no?
No, però jo he vist Goodbye Lenin.
Estupenda pel·lícula, recomanable molt, eh?
Sí, sí, sí, l'heu vist?
Bueno, però és que estem parlant de l'època de Stalin.
I Goodbye Lenin no tracta d'època de Stalin.
Tot acaba igual, tot acaba igual.
No, no, tot acaba igual.
Bueno, no ho sé, jo penso que estàvem millor
dins de les precaritats que tenien a l'època soviètica.
No, ni millor ni pitjor, era diferent, també.
Però tenien lo mínim, los mínims cures que ara no els tenen.
No, però no hem de pensar en el pobre indígena feliç,
que no té recursos.
No és això, tampoc.
Bueno, però almenys tenien accés a l'educació...
Jo què sé.
No hi ha enquestes, tampoc, ni taules per comprovar-ho.
És difícil.
Bueno, us deixarem el debat historiogràfic aquí,
que si no, no acabaríem en 4 o 5 hores.
8 minuts per la 6, seguim amb la música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A veure, parlem de FIVNIS, sí, el projecte de Feel made note
a la veu i al baix
Brian Downey a la bateria
i Eric Bell a la guitarra o a les guitarres
es tracta d'una formació
que a principis dels 70
va ser concebuda com
imatge i semejanza
del que eren els power trios
de l'època com Crimm
liderada per Eric Clapton
o de Jimi Hendrix Experience
liderada per...
Jimi Hendrix
per Experience
per Jimi Hendrix
però les influències anaven molt més junts
que Jimi Hendrix o que Crimm
s'aprovarien també a The Who
a Led Zeppelin
o a coses més properes al folk
com podrien ser
Van Morrison
amb els seus dems
bueno, amb els dems eren més rock
Van Morrison o Bob Dylan
música
que navegava entre dues aigües
com hem dit al principi
massa heavy
pels seguidors del pop
i massa tova
pels seguidors del heavy
per una altra banda
formatge l'any 1970
doblín
com hem dit
Irlanda
van publicar aquest primer treball
discogràfic homònim
i que té un total
de 14 temes
el que estem escoltant
porta per títol
Look What The Wine Blew In
que ara mateix
no sé què significa
observar
no, però és que
tampoc és aquest Jordi
tampoc és aquest
número 5
sí, el número 5
mira el que
porta el vent
o alguna cosa així
el número 5
sí
bé, bé
bé
bé
bé
primer treball discogràfic
l'any 1971
aquest un mòning
com dèiem
un treball
que no destaca
tampoc gaire
dins de la seva discogràfica
després
els 72
i 73
publicarien també
dos treballs
més o menys
ni molt bons
ni molt dolents
però
marcaven
les pautes generals
del que era
aquesta formació
i l'any 76
arribava
el gran jailbreak
un treball discogràfic
ja
no sé
una gran obra
dins del pop rock
o rock du
de la història
del segle XX
per exemple
perdona
sí, digues
digues
sí, no
el que és també curiós
que el seu líder
el cantant i baixista
era de color negre
era el finline
no et va morir
per causes
doncs
típiques
de l'època
drogues
mala vida
etcètera
i una formació
de culte
perquè són
molts seguidors
del rock du
i tot això
sempre hem parlat
de finlisi
molt bé
inclús
no seguidors
de la música heavy
seria algo així
com
mira el que ha fet
entre el vent
sí
és possible
sí
look what the wine
blew in
sí
les pintes
són impressionants
clar
parlem dels anys 70
doncs
calms malena
aún no si recuperem
el pèl
que el pèl
és alegria
sí
jo fa temps
que el recupero
nosaltres estem mig calvos
ja no
però
sí
és una llàstima
mig calvos
com els protagonistes
de les vostres efemèrides
no?
n'estan calvos del tot
calvos del tot
ja
ah sí?
per què?
dic jo
no ho sé
si parlem d'efemèrides
molta gent hi ha
i tant
estic veient per aquí
1493
molt bé
1814
crec que et toca les efemèrides
si toca les efemèrides
no sé si te n'has adonat
i a més rapidíssimament
4 minuts
vinga va
a veure
2 de maig
avui no hem concretat res
tu que tens
1945
1945
jo tinc
1888
començo jo
1888
s'inaugurava Barcelona
l'exposició universal
molt bé
per exemple
i el 2 de maig
de l'any 1945
Berlín se rendia
les tropes soviètiques
parlant d'Estàlien
sí
interessant
un 3 de maig
de l'any
tu que tens
jo tinc de l'any 1469
i jo 1493
és tu mateix
naixia el senyor
Maquiavelo
famós per haver escrit
un tractat
de com fer política
internacional
doncs jo em salto
el 1493
i em quedo amb el 1814
que m'agrada més
és el primer d'esterro
de Napoleó
a l'Illa d'Elba
després tornaria
a França
amb l'imperi dels 100 dies
o alguna cosa així
i després ja
cap a Sant Helena
definitivament
d'on no va sortir
el 3 de maig
de 1814
Napoleó cap a l'Illa d'Elba
vinga
i el 4 de maig
què tens tu?
4 de maig
què va passar el 4 de maig?
m'agrada
mira
1938
molt bé
mira
jo 1493
un papa
que era d'aquí de València
anomenat
Alexandre VI
papa Borgia
va repartir l'Atlàntic
va agafar un mapa
i va dir
esto para ti
esto para mi
entre Portugal
i Castella
a partir d'una
que era Alexandre VI
no?
Alexandre VI
jo la tinc
jo la tinc
pel 3 de maig
doncs el 3 de maig
se va dir que reunir
per fer els prolegomes
i el 4 de maig
van signar
han quedat molt malament
seguim amb el Vaticà
un 4 de maig
del 1938
el Vaticà reconeixia
la legitimitat
del govern
de Franco a Espanya
molt malament fet
però
per una altra banda
bueno
ja se sap que la Iglesia
sempre
l'última cruzada
sempre s'arriba
els poderosos
però bé
què més?
5 de maig
5 de maig
tu què tens?
jo tinc 1945
també
1945
doncs a mi m'agrada
no ho sé
1494
jo el primer no?
sí
1494
5 de maig
el senyor Cristòfor Colom
que no sabem
si era de Tarragona
era de Tortosa
i un dia
n'hi parlarem ampliament
al No em vinguis a mi història
va home va
va de Tortosa
va
el senyor Cristòfor Colom
no faig conya
vale vale
no jo crec que era
d'Estalingrad
descobria
Jamaica
durant el seu segon viatge
a Amèrica
el que no s'anicia
per a aquella època
ja hi havia rigui
se va aficionar el rigui
evidentment
com a mínim
que va somriure segur
vinga
el 5 de maig
de l'any 1945
era alliberat
el camp de concentració
o extermini
nazi de Madhausen
ah
era alliberat
alliberat
ah sí
perfecte
alliberat
alliberat
molt bé
i tal dia com avui
de l'any
tu què tens?
mira
direm per exemple
1895
jo 1872
jo soc primer
home
vinga
tràgatesa
1872
6 de maig
es fundava a Barcelona
l'esquella de la torratxa
seminari satíric
republicà i anticlerical
al llarg de la seva dilatada existència
fins a l'any 1938
i van col·laborar
un gran nombre
de periodistes
intel·lectuals
i il·lustradors
com Prudència Bertrana
Santiago Rossinyol
Abelí Artis-Gener
Tisner
o el Pere Caldés
per exemple
molt bé
i el 6 de maig
de l'any 1895
naixia el senyor
Rodolfo Valentino
que va trencar el cor
de totes les dones
allà cap als anys 20
en molts dels congelacs
també
també
després va fer
anuncis de llangustins
Jordi Manel
un plaer
haver compartit
aquesta temporada
amb la cara cara
amb vosaltres
el que ara marxa
però
el programa que porto
en aquest parell
sobre història
no em vinguis amb històries
els dimarts
continua
això sí
jo em voldria quedar
amb una frase
la tortuga ha mort
bona tarda
gràcies
més que la
rabia
la tortuga ha mort
honor
el que
jo en avril
hoja
suit
l'anora
altri
ens
el que