El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi, no he pogut dormir, això no ho faci més, això no m'ho faci més.
No, dona.
Ahir va començar a explicar una sèrie de coses, va dir, no, no, demà continuarem.
Això em dona una ràbia perquè te quedes així com la paraula de boca, no?
Sí, perquè, bueno, saps per què? Per què vam parlar?
Primer, bona tarda. Que no li he dit? Bona tarda, avi Ramon.
O no, com que el temps està com està i nosaltres el fem grans.
Menys mal que el temps ja ha anat canviant.
Deixi, deixi, que després es gira i...
Però de moment ja ha anat canviant.
No parlem del temps.
Eh? No parlem del temps.
Perquè fins aquest diumenge hem estat de l'írio, eh?
Oh, deixi, deixi.
Smutja la gàbia, avi. Deixi, deixi.
Vale, vale, vale.
Anem a lo nostre, anem a lo nostre.
Anem a lo nostre, deixi el temps.
Doncs aquest dia et parlava del col·leccionista aquell que inverteix.
Sí.
L'altre que ho era d'an.
I l'altre que era replegador.
Ah, aquí vaig.
I em quedava amb lo de la sensibilitat.
Aquí vaig.
A veure, digui.
L'arreplegador és una persona sensible a tot el que veu que té un algo.
I per instint, com aquell que de lloc ho replega.
I potser aquella persona no fa aquella col·lecció d'aquella cosa, però ho replega.
I fins i tot podem dir que potser valor, valor econòmic, potser no val res.
Però sentimentalment sí.
A vegades pot ser.
Però després a la llarga pot sortir de la cosa.
Però passa una cosa.
Passa una cosa.
Tu tens aquelles coses.
I ve un senyor per caprici i veu, oh, és bonic això.
T'ho compro?
No.
No ho vens perquè veus que ell ho compra per comprar-ho.
Però jo sé, avi, que li ha passat una cosa a vostè amb això de la compra-venda.
Sí, sí.
que tenia una persona que li anava darrere d'una cosa i al final vostè diria, a més que vendre-te'l, té, te'l regalo.
I en aquell moment va dir, ai, però no, ja no.
No, no, regalar-lo, no.
O almenys donar-li un mail per atès.
Bé, no t'ho explicaré.
Bé, això que et dic.
Recordi-me, recordi-me.
I aquesta persona, a vegades tu tens aquesta cosa i t'ho volen comprar, i veus que ho compren, mira, per comprar-ho, l'he fet gràcia, i després amb jo, no.
I en canvi et ve un col·leccionista d'aquella cosa, que veus que tu no ho col·leccionis d'aquella cosa, i aquella cosa li amplia la seva col·lecció, llavors li regala.
I que potser fins i tot ha estat durant molts anys buscant-lo.
Sí, sí, sí.
I llavors, home, com t'ho pago això?
Mira, saps com t'ho paga?
Que al cap d'un temps el trobes, saps allò que em vas donar?
Ho tinc, i tal, i això són situacions que et dona, que el diner no t'ho paga.
No, això que dius tu...
Sí, perquè sé que m'ho ha explicat alguna vegada a fora d'antena.
Sí, sí, sí.
S'ha trobat algun cas?
Sí, sí, no, un senyor de Barcelona, que jo tenia unes peces, per plegar-me unes peces dels anys 1800, allò d'Hicenda, el que sigui, i ho guardava perquè em feia gràcia guardar-ho.
I aquell senyor que sempre que venia a Tarragona venia a dir a veure'm, això m'ho has de vendre, home, que tu no ho guardo, perquè és una cosa que és curiosa, i mira, em fa gràcia tindre-ho, perquè era una cosa d'això.
És tot per mi, no?
Sí, i un dia, com que dic també un altre dia, també potser això no faré cas, el que sigui, dic, mira, quan me'n dónes?
Perquè, clar, si us regales a vegades les coses, no...
Perde el seu valor?
No, perde el seu valor.
Tota aquella esperança o...
Sí, sí, sí, no, no.
Aquella il·lusió.
Segons quines coses vol més regalar-les a persones que veus que ho aprecien, però a vegades quan veus que això...
I aquest senyor diu, home, que t'haig d'adonar d'això, això no val...
Després de donar la pallissa...
És a dir, que tu em venies sempre... Si aquest senyor en aquell moment m'hagués de té qualsevol cosa que m'hagués donat simbòlica, jo l'hi hagués donat.
El que no volia jo és donar-li amb ell perquè vegiés que allò tenia un cert valor, no?
I jo veig això.
Llavors dic, mira, sap què li dic?
Que aquí no cal que vingui més a buscar coses d'aquestes.
Home, després de...
Una altra vegada també tenia una peça que jo volia desfer-me, perquè allò era qüestió d'antiquari.
I tenia una mica d'antiquari.
També que estava a Barcelona i va vindre a viure aquí i tal i això.
Diu, això m'ho has de vendre.
Bé, el dia que em digui ganes ja t'ho vendré a tu, primer que ningú o el que sigui.
I com que aquella peça era una peça que era com un cendrer tipus raro o de brons o el que sigui.
i un dia dic, escolta, saps què? Avui sí, avui m'agafes i t'ho vendré.
Segons com t'ho portis tu, t'ho vendré. A veure, tu valora'l.
Que m'ofereixes, sí.
Sí, valora'l a veure què et diu. Home, en aquell temps, no?
Mira, et donaré mil pessetes.
Dic, home, per favor, va de conya o això.
Home, bueno, mira, en més de mil, te va haver dos mil?
No, no, dic...
No, ja està bé. Diu, aquí em fa d'aixòs.
I llavors, quan hi ha d'aixòs, se't gira i diu, escolta, t'ho dono quatre mil.
Dono i tu, el doble, eh?
Sí, dic, doncs ara no.
Com?
A ell no li va vendre, al final?
No, no, perquè si tu sabies que volia quatre mil i jo amb confiança te deia que em donessis tu...
El que creies que era...
Com a amic, el que deixo és, resulta que primer em volies donar mil i ara m'ofereixes quatre mil.
I en un moment, eh? Quina transacció més bona que feia aquell home.
Dic que així...
I potser després de veritat valia vuit mil.
En a ell, en a ell, no? En a ell.
Però dic, aquesta actitud teva d'aixòs, mira, m'has desaguinjat de tal forma que no t'ho venc.
A mi, però vostè que està del front d'una botiga, hi ha molta gent que ho fa, això.
Sí.
Sobretot, depèn de quins països...
Has d'anar una mica tantejant el preu.
Però clar, vostè anava amb la confiança d'una nit, no?
Depèn del tipus de botiga.
Perquè jo tenia la botiga de ceràmica, la cosa...
Jo tenia el meu talleret de part artística, no?, de restauració de coses antigues,
i jo valorava les coses artístiques, les valorava o no valorava,
i com ara mateix me trobo persones que dius, escolta, em saps allò que fa 40 anys o 30 anys que vas fer,
o aquesta cosa, doncs, m'ha satisfà.
Encara ho guardo.
Però jo, no ho sé, abans del diner, l'avistat és aquesta cosa que a mi em dóna satisfacció.
Perquè si tu, per exemple, em fas això, que primer em dius una quantitat,
després vas pujant, després la dobles, això se'm fotre seré.
Jo, davant d'un cas d'aquestos, més aviat, potser llavors ha vingut una altra persona,
amb confiança, que a mi potser l'hi hagués regalat, per la seva col·lecció.
Però aquest era, vaig veure jo que per tornar-ho a vendre,
fent el seu negoci, dic, no, home, no, allò.
Vull dir, que et trobes amb el col·leciorisme, et trobes d'aquestes coses, eh?
Però una altra cosa, a vegades la gent també són una miqueta especials,
perquè el millor diu, ah, això, replegues?
Bueno, l'altre dia em vaig llançar a un grapat que em tenia de coses d'aquestes,
de folletes, o, postats, oi, no re, no pateixis,
que, com que digui, ja te'n portaré, que encara hi ha un...
Encara de tenir per allà, per les golpes, encara tinc un munt.
Doncs llavors, ja no els veies.
Saps per què?
Llavors diuen, no per mi encara, per una altra, no?
Quan aquest arreplega aquesta cosa, deu valdre.
Quan aquest això ho té d'això...
L'agul·lit té importància a la cosa, li donem importància a la nostra.
Llavors ja ho guarden, i llavors no serveix per res,
perquè aquest any té quantitat sola, no té cap importància.
Que a dintre d'una col·lecció ja és.
En canvi, allò, augmenta una col·lecció d'una persona.
I a Tarragona s'ha perdut una cosa,
que una vegada jo vaig proposar a gent de l'Ajuntament
i gent de Tarragona, en aquest sentit,
quan era més artista la cosa,
que a Tarragona s'hagués pogut fer una casa de col·leccionisme.
Perquè a Tarragona hi ha hagut...
Home, la idea no és dolenta encara, per durar-la a terme, eh?
No, no, perquè a Tarragona hi ha hagut molt bons col·leccionistes.
I n'hi ha.
I moltes col·leccions s'han perdut i s'han anat a fora de Tarragona.
Tarragona podia tindre un edifici,
podia tindre un lloc on es podia fer a Espanya
un dels llocs més importants en col·leccions.
Perquè a Tarragona hi ha hagut grans col·leccionistes
que s'han perdut per culpa, com passa amb altres coses,
que s'han anat perdent-se un per l'altre,
parlar de lo que no hem de parlar.
Després volem fer cultura a cultura
i se'ns van les coses sense donar-se'n compte.
Doncs, avi, parlant d'anar-se...
Hem de marxar, eh?
Tornem demà mateix.
Demà continuarem.
Vinga.
Amb això, un altre tema...
Hem de parlar, que ens vam quedar,
de fa dues setmanes, avi,
de parlar de Tarragona,
de com era en aquell moment,
que eren tres parts diferenciades.
Se'n recorda?
Jo vaig intentar treure el tema,
deia'm-nos la setmana passada...
Tu vols que et parli...
Tu vols que et parli...
Tu vols que et parli a la boca
perquè et parli a Tarragona...
Oh, clar, hem de continuar, hem de continuar.
Se'n recorda que feiem per capítols.
I després ja ens vam anar demà, eh?
Bé, no pateixis, doncs demà ja parlarem de la Tarragona,
del part que tu vols a Tarragona,
enfocarem i recordarem coses.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
A V 얼�, a Vめ?
Però els vebenys de Bórdoz no van tornar,
no van tornar.
Vingren la culpa
els americans.