Un quart d'hora seran les 7 del vespre, només 15 minuts per tancar aquesta tercera hora del Ja Tardes.
Com que de divendres, però, obrim micròfons a l'Edu Vizcalla, que des de l'Associació de Músics de Tarragona
ens porta notícies i també una formació, algú que dins de casa nostra es dedica amb això de la música.
Edu, bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal, Núria?
Ara em diràs que allò de notícies no.
Sí, bueno, tenim notícies avui.
Bé, mira.
La primera és que les bases i inscripcions del proper CD de l'Associació de Músics, Un Munt d'Idees 2006, ja estan penjades a la web.
Ah, ja esteu preparant el proper?
Sí, sí, això és el que he vist a la web.
Molt bé.
Músics, la web és www.musics.tgn.com, en la qual també podreu trobar tot tipus d'articles,
així com informació dels grups que formen part de l'associació.
També podeu enviar els vostres comentaris a l'adreça següent, que és amtrevista arroba yahuponés.
Aquí podeu enviar tot tipus d'opinió i sortirà a la revista trimestral de l'associació.
Molt bé, preparant ja, ens quedem amb aquest titular, preparant ja Un Munt d'Idees 2006.
I també felicitar el grup No Lo Sé, la setmana passada no vaig comentar el seu concert, però feien 20 anys.
Sí, sí, sí, sí.
Gairebé com jo.
Sí, vinga, aquí no passa res.
De tota la vida.
Sí.
Home, tant com 20 anys no pot ser que faci que es dediqui a la música perquè és molt jovenet,
però vaja, de tota la vida gairebé sí, no?
El convidat que portem avui, sí.
Sí, avui tenim a Óscar Boles, és un nom molt peculiar per un cantautor, podríem dir, de Tarragona.
Hola, bona tarda, senyor Óscar Boles.
És un plaer.
És un placer, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, Óscar Boles, lo primero que se me ocurre és preguntarte, este nombre, de dónde viene?
Pues viene que jo me llamo Óscar Noguera Ciprés.
Entonces, Noguera Ciprés son dos árboles, y para no poner los dos apellidos, pues así los resumo de una manera conceptual y pongo Óscar Boles.
Bueno, para la gente que no lo sepa, Óscar Noguera es mayoritariamente conocido, así, por la gente, por el populacho, ¿no?
Sí.
Pero ahora ha iniciado su carrera con Óscar Boles como cantautor.
Y, bueno, no sé, ¿cómo podrías definir un poco tu música para la gente que nos escuche?
Pues nada, es yo con la guitarra y así una forma muy natural y, bueno, canciones que la gente dice que son así en plan cachondeo, pero bueno.
Sí, porque incluyes, además de música, incluyes humor, ¿no? Tu humor personal, digamos.
Sí, bueno, yo lo que hago en los conciertos es cuento mentiras, que es mi gran afición.
Entonces la gente se ríe.
Sí.
A veces no se ríe.
Como muchos políticos, ¿no? Contar mentiras.
Sí.
Y la gente se ríe también.
También.
Bien, pues creo que, bueno, después escucharemos una de tus canciones, que son muy especiales.
Como, por ejemplo, ahora recuerdo un título que dice La Rata Punk, ¿no? ¿Puede ser?
Sí, sí, Antonio La Rata Punk.
Antonio La Rata Punk, que fue una canción que, fue la primera canción que hice yo.
Sí.
Aprendí cuatro acordes con la guitarra y, claro, bueno, ¿qué puedo hacer?
Ah, claro, fue tu salida al éxito, ¿no?
Sí, yo le pregunté a la profesora que qué podía hacer con cuatro acordes y me dijo una canción y entonces hice la Antonia.
Antonia.
Bueno, así que aconsejamos a todo el mundo que esté atento a las próximas agendas, ¿no?
Que veremos a ellos Cárboles triunfando.
O sea, pero la gente ya te conoce, ya te he clichado de qué otras formaciones.
Sí, sí.
On ha tocat l'Òscar?
He tocat, bueno, soc el baixista de Backdorme y, bueno, he tocat, tenia un grup en la Almorana Social, que ahora ya...
I era de Punk.
De Punk.
De Punk no té.
I ara estàs únicament amb aquest projecte en solitari o vas compaginant?
No, vaig compaginant.
Els Backdorme costa de deixar-los, ¿no?
Claro.
Amb Roger Benet també has tocat, ¿no?
Sí, sí, he colaboreado.
Un concert, has colaboreat.
És un dels uximorònics.
No, no, no, no.
El Roger té molts grups paral·lels, eh?
Ell proposa i la gent se li afegeix.
Sí, sí.
Molt diferent el que fas baix amb Backdorme del que fas ara?
Sí, sí, molt, molt diferent.
Perquè amb Backdorme només toco el baix.
I amb els Cárboles no toco el baix, toco la guitarra, canto i...
Ja en sabies de tocar la guitarra o t'has posat ara al dia en plan de dir, vinga, jo vull fer algun solitari.
Sí, bueno, ja en sabré.
Estàs en ello.
Sí, sí, estoy en ello.
A veure com sona això.
Està de tu pueblo, había una bonita verbena.
Esa noche era todo perfecto y yo te invité a unas cervezas.
Mientras tú bebías cervecita, yo, mi amor, mi amor, yo te cantaba.
Y cuando estabas borracha perdida, dije, nena, vamos a la cama.
Y mis amigos borrachitos en la barra me cantaban.
Oh, oh, oh, oh, oh, ten cuidado con la borracha que priva mucho de potenciar.
Òscar, Òscar, això sona movida madrilenya, eh?
Sí, sí, sí, molt bé, eh?
Deu punts.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Jo el primer era caset, no, que en aquelles èpoques eren casets.
Era uno del Golfo, recopilatorio así del pop español.
Sí, quins grups recordes allò de...
Home, no sé, Gabinete Caligari, Loquillo y el Otro Rodita, Hombres G.
Bueno, diferent, diferent.
Més cap a Gabinete, no, que cap a Hombres G, t'ha veig jo tu?
També, sí, sí.
Sí.
Escolta, com anem de concerts, és que clar, aquest projecte,
quant de temps fa que estàs així en solitari?
Doncs estic des... a veure, fa quatre mesos que vaig fer...
Sí, encara t'ho he dit tot molt embastat, eh?
Sí, sí, sí, sí.
De moment has portat una gravació amb dues cançons.
Dos cançons.
Això és una despesa de CD.
Important, no?
Grava un CD per dues cançons.
No, no, això és...
Tinc un ami que té un estudi, redixrecords.com
i, bueno, em va gravar això una mica
perquè a veure si podia aconseguir concerts
i més endavant ja veig per la mail
i que a veure si podíem gravar un disc i tal.
I, bueno, tot depèn de la demanda.
De moment has tantejat el terreny,
has presentat la maqueta, t'han dit alguna cosa?
Bueno, he fet tres concerts.
Ah, mira.
I s'ha de dir que els concerts són...
Sempre hi va molta gent, sobretot coneguts, no?
Però que surten molt satisfets.
Sí, sí.
Jo és que tinc la suerte de ser de família numerosa.
Sí.
I això va ajudar molt.
I ruïdosa, no?
I llavors aplaudeixen molt.
Sí, sí.
Què estàs tu amb els concerts?
Tu i la guitarra?
Jo i la guitarra.
Hi ha algun col·laborador, no?
De tant en tant?
Sí, sí.
A vegades venen i col·laboren amb mi.
O tu conegues, no.
Com va començar tot això de fer música?
Doncs això ja ve de lluny.
Jo estava estudiant tercer de bub i me vaig apuntar a música per ordinador,
però també hi havia l'altra opció, que havia d'aprendre a tocar la guitarra.
Allí vaig aprendre a tocar la guitarra.
I vaig fer les meves primeres cançons amb 16 anys.
I en què t'inspiraves, en les noies?
Sí, amb tot una mica, no?
Bueno, vaig veure una rata un dia al parque,
que la duia així una punky com si fos un animal domèstic,
i vaig fer Antonia la rata punk, no?
No sé.
És difícil, eh?
Inspirar-se per fer una cançó de la rata punk.
Després és autobiogràfico un poco, també.
Bueno, ara tenia dues preguntes preparades, una mica especials.
La primera és, si fossis un animal, quins series?
No em diguis rata, perquè llavors es fa de la cançó, però...
No, jo crec que seria una rana.
Perquè així, amb la boca grande,
que només la abre quan val la pena,
i se queda quieta, però quan no salta, salta de veritat.
Això estava pactat, eh?
No, no.
Ho tens clar, tu, això?
Sí, sí, no, així, així ho veiem.
Vale.
I ara, una altra...
I si fossis una ciutat, quina ciutat series?
Bueno, si fos una ciutat, jo suposo que seria...
Seria, no ho sé, jo crec que seria més un poble.
Un poble.
Sí, sí, sí.
Balls, no? Per exemple, no?
Bueno, més petit, potser.
Molt bé.
Cunit, m'agrada molt.
Cunit? I Sitges no t'agrada?
Oh, I Sitges.
No ho sé, mai he anat, eh? Mai he anat.
Molt bé.
Óscar, propers concerts, tens pensat en algun o...?
Bueno, ara tinc d'anar a buscar-me'ls jo als concerts.
Perquè de moment encara no venen a part a mi.
I participar al CD de l'associació, no t'interessa?
Sí, sí, m'interessa molt, eh?
Doncs mira, ja saps, les bases ja les pots trobar a la web, com he dit abans.
Mira, m'apuntaré, però no ho diguis massa.
A veure si s'apuntarà molta gent i després me deixaran tocar a mi.
Bueno, avui és l'últim cop que ho dius, d'acord?
Així per la ràdio.
D'acord.
Ja ho diré jo, l'opatèixer.
Ja ho diré jo.
Òscar, solo ante el peligro, doncs, no?
Sí, sí, sí.
Jo em faig la meva pròpia música, jo me la toco i jo em vaig a buscar els bolos.
Sí, y yo me busco al público, yo les pido que me aplaudan.
Bueno, de moment han anat bé les posades en escena, no?
Comentava l'Edu que sí.
Sí.
No et sents tallat el fet de...
A veure, perquè el baixista, jo tinc la teoria que el baixista d'un grup és normalment el més tímid.
Jo he vist baixistes tocar d'esquena al públic, fins i tot.
Els baixistes són molt raros.
Clar, ara tu et trobes sense ningú més, tu sol amb la guitarra, que algun problema o no?
No, no, no.
Cap, bueno, cap i molts, però vull dir que cap problema important.
Bé.
Quina és l'avantatge de fer música i dir el que penses?
Perquè hi ha també desavantatges, però...
Si dius alguna cosa que no és correcta, llavors...
Jo el que penso tampoc és que ho digui molt.
No sé, la diplomàcia absurda, no?
Un poco mi filosofía.
I llavors, el que mola és que, per exemple, si la guitarra va més lenta, jo me puedo adequar a la guitarra más fácilmente y cantar más lento, ¿sabes?
No le...
Porque como toco yo la guitarra también y canto y hago todo, no tengo problemas de ritmo ni de...
Jo, bueno...
Sí, sí, ha pasado un autobús ahora, ¿no?
Sí.
Bueno, sigamos con la entrevista, por favor.
Anava a dir que problemes de diplomàcia no en deu tenir gaires, perquè hablando de ratas...
Pues no, a veure, no crec que ho fenguis a ningú.
No, ja, no, però no sé, igual algun roedor que hay por allí, pues se...
Se siente identificado.
¿Nos podías dir un petit tros de una de las teves cançons, La Lletra?
Que sigui impactant.
Bueno, ahora estoy haciendo una canción contra este mundo que prevalece la estética y tal,
para que la gente, pues, que luche de frente contra sus complejos y no intente, ¿sabes?
Bueno, va de una chica que se pone mucho y mucho maquillaje.
Sí, creo que la última vez la toca este mundo, ¿puede ser?
Creo que aún no está hecha esta canción.
No va a ser como la de Mecano, ¿no?
No.
Y se pone mucho maquillaje y entonces se baña en la playa y contamina todos los mares
y crea un pequeño prestigio por culpa de la moda esta de...
¿Tenim títol, ya, per aquest tema?
No.
Encara no, ¿eh?
Però quin repertori tens?
¿Quantes cançons tens?
Pues, ahora en tinc unes 9 y, bueno, me he posado la fita de a las 12 o así.
A las 12 ya acabo la meva carrera.
Ahora, sí, como las horas.
A las 12 ya comencem un ciclo 9, ¿no?
Y lo que falta de cançons, pues, me pongo a hablar y a contar mentiras y eso.
Sí, o sea, que entre cançó y cançó tu vas llargant a l'escenari.
Sí, yo explico algún problema o alguna cosa que se me ha pasado para el cap.
La gent riu, lo pitjor que et pot passar en aquests casos es que la gent es quedi allà.
No? Tota parada.
Sí, sí, sí.
No, home, la gent riu.
Tampoc estoy muy pendent si la gent riu.
Tu a tu bola.
Sí, yo miro así al aire, miro un punto fijo y voy hablando, como si hablara con una nube.
Y eso a la gente me aprecia por eso, porque hablo con las nubes.
O con un árbol también.
O con un árbol.
Oscar Bole.
A Vicky León, a Vicky León, a Vicky León, a Vicky León, a Vicky León molaba.
El prójimo a ayudar y se hizo hermana, hermana de la caridad.
Pero lo del celibato le sonaba cuento.
Ella deseaba darle alegría al cuerpo.
Vicky, seductora, recorrió el convento en busca de algún hombre bonito y con talento.
Ella encontró a un buen sacerdote y le dijo, padre, pétame el fíl.
Y él pensó que era una profana, pero sin dudarlo se quitó la sotana.
Se quitó la sotana.
Y es que Vicky es una monja de clausura.
Os Carboles, avui aquí al Ja Tardes, junt amb la Edu Vizcaya,
des de l'Un Mún de Ideas, des de l'Associació de Músics de Tarragona.
Tot has quedat amb ganes de fer alguna pregunta més.
Sí, tinc dues preguntes que no puc aguantar-me sense dir-les, sense fer-les.
La primera és, quina és la teva famosa preferida?
Mira, m'alegro que em facis aquesta pregunta.
Sí, ha sortit així, espontàniament.
Sí, sí.
Pues la Maribel Verdu.
Ah, sí?
Sí.
Porque tiene los ojos grandes.
Ah, buenas razones.
Dos ojos grandes o dos?
Sí, y los párpados así muy...
Y otra pregunta también, que también me tiene intrigado.
¿Qué calzoncillos usas?
Pues...
Slip, boxer...
Boxer o boxers, ¿cómo os dices?
Boxer o el perro.
Sí.
No, sí, boxers, boxers.
¿Utilizas calzoncillos?
Otra pregunta interesante también.
Sí, sí, utilizo boxers.
Vale.
Bueno, amb això jo crec que ja podem fer un club de fans.
Sí, un club de fans.
No, són les preguntes típiques del club de fans.
Bueno, yo soy un fan de DJ Bonobús.
Hola amigos, soy DJ Bonobús Negev.
He venido aquí convidado de mi amigo Oscar.
Con bebida.
Bien.
Mig minut, mig minut, mig minut i ja tanquem.
Bé, doncs...
Hem de recomanar un concert.
Edu.
Sí, avui quin dia és divendres?
Avui és divendres.
L'Òscar ja ho sabia, no?
Almenys que avui és divendres.
Sí, sí, massa bé.
Recomanem que visitin la web www.musics.tgn.com
i allà hi trobaran tot tipus d'informació, a més dels concerts que fan aquesta setmana.
Molt bé.
Informació especialment, recordeu, eh, ho tornem a dir, titular sobre la convocatòria.
Gratis visitar la web.
Sí, clar.
Reclavi Telefònica.
Visitar la web per saber quina és la convocatòria aquesta per Un Munt d'Idees 2006.
Òscar, Edu, gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.