Bona nit
Any nou i tenim amb nosaltres de nou, com cada dia, l'Andrés de Andrés.
Andrés, bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
Que et sembla aquest dimarts?
T'agrada?
Bé, el que passa és que la Sílvia ha desaparegut.
Jo crec que li han fet un encantari de màgia, no?
Ves que no hagi sigut el personatge d'aquesta pel·lícula?
No, no, el que passa és que té unes vacances merescudíssimes.
Ja li tocava, eh?
Ja li tocava.
Recorda'ns, Andrés, què estem fent aquesta setmana?
Sí, mira, ahir vam començar, perquè tu tenies altres feines,
vam començar una pel·lícula de dibuixos animats,
una pel·lícula japonesa que es diu Niki, l'aprendit de bruja,
una pel·lículeta que és fantàstica, allà on es projecta té un èxit enorme,
perquè no és ni de monstres, ni de coses així estrafal·làries,
sinó que és de màgia, però màgia blanca,
cosa divertida, sana, innocent,
o sigui que val la pena.
Jo crec que a tu també t'agradarà si segueixes amb ella.
Sí, perquè és d'aquelles que enganxen els petits,
perquè clar, però també els grans, eh?
Jo t'ho explicaré una miqueta el que va començar ahir.
Resulta que Niki té un gatet petitet negre que parla,
per això és una bruixeta, no?
La seva mare, esclar, és bruixa.
I, segons la tradició,
això estem en l'època actual,
no estem en aquelles èpoques dels anys de Catàpum,
no, no, és l'època actual.
I, segons les tradicions,
quan una nena té 13 anys,
llavors té l'obligació d'anar-se'n a buscar
amb la seva escombra màgica,
a buscar una ciutat,
que no hi hagi una altra bruixa,
per fer pràctiques durant un any.
Ah, les típiques pràctiques, allò que es fa.
Exacte, amb això de les bruixes també hi és.
Bé, llavors la nena es dona compte
que aquests dies està fent uns dies macos
i li diu a la seva mare
que ha de marxar perquè ja té 13 anys.
Llavors arriba el seu pare amb el cotxe
i des de la finestra li crida
i diu, papa, papa, que avui me'n vull anar.
Diu, però no volíem sortir el fi de setmana.
Diu, res, res, ja tinc 13 anys, fa bon dia
i podré volar bé.
I sí, sí, llavors la nena,
la nit es despareix de tots els familiars,
dels veïns, dels amiguets i les amiguetes
i amb el seu gatet, parlant xin,
doncs munta l'escombra,
per cert, és bastant inexperta encara
i quasi s'estavella contra uns arbres
i, bueno, així.
I va volant i, bueno, ja ho veuràs,
ja anirà sentint, ja anirà sentint.
Jo et preguno més
que vam acabar ahir
que el papa de Niki
parla per telèfon
i comunica amb uns amics,
amb els veïns i els familiars
que Niki s'anirà aquella nit.
I així és com comença.
Jo anirem explicant.
Sí, os esperamos, gràcies.
Hola, mamá, soy yo.
Quería asegurarme de que sabías
que Niki se va esta noche.
Sí, a medianoche.
Estás muy guapa.
El lila me sentaría mucho mejor.
O el blanco.
Las brujas hemos llevado este color
desde hace mucho, Niki.
Oh, mamá, parezco una tonta.
El color de tu vestido no tiene importancia.
Lo que cuenta es lo que llevas dentro de tu corazón.
Te aseguro que voy a ser tan buena bruja
como pueda, mamá.
Y sé que tener buen corazón es importante.
Confía en tu corazón
y no dejes de sonreír.
Sí.
Y escríbenos
en cuanto te hayas instalado.
Vale.
Papá, oye, ¿podría llevarme la radio?
Mamá, ¿qué has dicho
que podría llevarme la radio?
Ajá.
Sí.
Muy bien, puedes llevártela.
Gracias.
Vaya, tengo que reconocer
que has crecido mucho,
mi princesita.
Eres igual que tu madre
cuando era joven.
Me alegro mucho de eso.
Papá, ¿puedes subirme muy alto
como cuando era pequeña?
Bueno.
No sé.
¡Ya está!
No me habías dicho
lo rápido que estabas creciendo.
si no te va bien
siempre puedes volver a casa.
¿Y volver como una fracasada?
No.
¿Nos escribirás cuando tengas tiempo?
Te quiero, papá.
Niki,
en els braços del seu pare,
l'abraça molt fort.
Ell l'alçat
com si fos una nena petiteta.
Esclar, ja pesa més,
ha de fer un petit esforç.
i llavors
ja ha arribat,
canviar l'escena,
ja ha arribat la nit,
el cel està
completament
despejat,
deixa veure
el brillant,
el brillantor
de les estrelles.
Els veïns
i els papás
de Niki
estan al jardí
per despedir
a la que
se n'ha d'anar
Niki.
La nena
està parlant
amb els seus amiguetts
i
escoltem
el que diuen.
no es preocupa
que Niki
viva sola
en una gran ciudad.
Claro que les preocupa,
pero Niki...
Buscarás una ciudad
al lado del mar
o un pueblo.
Ajá,
al menos eso es lo que espero.
Lo vas a pasar tan bien.
Qué suerte tienes.
Qué divertido.
La verdad es que no voy a divertirme.
Tengo que pasar un año
de formación fuera de casa
para ser una buena bruja.
No olvides decirle eso
a los chicos.
Niki,
es la hora.
Vale.
¿Piensas irte
con esa escoba?
Ajá,
sí,
me la echo yo misma
esta mañana.
Cariño,
es demasiado pequeña
y no es segura.
Preferiría que te llevaras
la mía,
sé que es mejor.
Pero mamá,
es tan vieja.
Por eso es buena.
Puedes confiar en ella
en todo momento
y en cualquier situación.
Vamos, Niki,
hazlo por mí,
por favor.
Mamá,
he trabajado tanto en esta.
¿Verdad, Gigi?
Tu escova está bien,
pero llévate la de tu madre.
Menuda ayuda.
Vamos,
Niki,
¿no puedes hacerte
otra buena escova
cuando ya te hayas instalado?
Hem sentit també
com el gatet,
el Gigi,
també li parla amb ella.
Niki,
s'ha fet una escombra
bastant simple,
una miqueta així
ordinària,
no té encara pràctica,
però,
degut a les converses
amb les altres persones,
comprèn
que la seva mare
és més gran
i més apta
per vols
més segurs,
encara que,
esclar,
no està tan nova
com la seva.
La canvia.
Fa un petó
als seus papes,
després els demés,
i munta
amb l'escombra.
Gigi,
el seu gatet negre
que parla,
puja també
a dalt de l'escombra
d'un salt.
Porta penjat
al mocador
de fer frasells
unes quantes peces
de roba,
unes mudes,
el transistor
que li ha donat
el seu pare
i la seva mare
també li dóna
el consentiment
i Niki
posa totes les coses
allà
amb aquella escombra.
Tan aviat
com ja desitja
despegar
l'escombra
es mou,
comença a volar,
no gaire bé,
Niki
no té experiència
i quasi,
quasi
topa
amb els arbres
del fons del jardí,
que ella té costum
de penjar tot
de campanetes,
però només
els passa rossant
i això fa que
les campanetes
comencin
a tocar
una miqueta
com a avis
que hi ha hagut
una miqueta
de rossadura.
Ten cuidado.
Sé fuerte,
va.
Lo seré.
Adiós,
adiós,
adiós,
adiós,
adiós,
adiós,
adiós,
adiós,
adiós.
Oh, cielos.
Niki,
vamos,
Niki,
vamos,
Niki,
vamos,
Niki,
vamos,
Niki,
vamos,
a la derecha,
a la izquierda,
a la izquierda,
a la izquierda.
¡Ya voy!
Vamos,
controla tu escoba.
Adiós a todos,
os echaré de menos.
Está bien.
Deseo que nuestra pequeña
esté bien
y tenga buen viaje.
Echaré de menos
el sonido
de esas campanillas.
¿Vienen a donde vamos?
Bé,
aquí hem de parar
el capítol d'avui
de Niki,
l'aprendiz de bruja.
Ja hem sentit
que Niki
ha començat
el seu vol
en lloc
d'una ciutat
que encara no sap
quina serà
i allà començar
les seves pràctiques
de bruixeta,
que és el típic
amb les bruixetes
que acaben de...
futures bruixetes
que acaben de complir
els 13 anys.
Com hem sentit,
Gigi,
el seu gatet negre
per l'enxin,
no les passa gaire bé
perquè té una miqueta
d'apuros
amb la inexperiència
voladora
de la seva mestresseta.
Demà seguirem
amb Niki
i espero que us vagi
agradant a tots.
Fins demà, Núria.
Fins demà, Andrés.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.