Bona tarda, senyor Andrés i Andrés, benvingut a la seva casa.
Molt amable, moltes gràcies per la salutació, pel revament,
i estic molt a gust i molt satisfec de poder...
És que avui l'he trobat molt sèrio quan ha vingut, i clar, jo ara deia,
dic ara no sé, però on enganxaré l'Andrés, eh?
Jo l'hi presento així, en pla, en sèrio, i a veure què passa.
No, és que no sé, estàs molt sèrio avui, Andrés, que no sé, t'he trobat extraig?
No, no.
Que t'amoïna alguna cosa?
No, no, no, el que passa és que tu avui no em mires com els altres dies, no sé per què.
No sé, és que tens així com...
No, jo ja ho sé, perquè m'has preguntat com acaba la pel·lícula, ni tu ho vols dir-ho.
Aquest arristre d'all que portes al voltant de coll,
això vol dir que tens algun vampir pel costat o què?
No, no, això no és res.
Segur que aquesta nit no passa alguna cosa?
No, això és una taca que tens pels lentes.
No, això no és que passa alguna cosa a l'antiquari, Andrés, aquesta nit?
Bueno, va, digue-ho, digue-ho.
Què vols que t'ho digui?
Què és el que passa aquesta nit?
Aquesta nit fem una altra pel·lícula que pertany al director,
al novel·lista, Stephen King.
L'escriptor Stephen King, un home que es dedica a pel·lícules de terror,
de suspens, de por, coses d'aquestes així.
I fantasia, com la que passa amb aquest vespre,
que es diu La rebel·lió de les màquines,
una pel·lícula de 1987,
que és una obra literària que va escriure,
precisament aquí estem fent el cicle, Stephen King,
i que passarem a les 10 del vespre a l'antiquari,
carrer Sant Anna, del casc antic,
amb entrada completament gratuïta,
i que precisament el mateix Stephen King dirigeix la pel·lícula.
Anna?
Ell mateix.
A mi, a mi li agrada moltíssim el cinema,
i a més ho hem comentat algunes vegades que sortia...
Sí, sí, sí.
I qual li toca el Silent Lot?
Jo em pensava que li tocava ja...
Ja, ja tocarà, ja tocarà, ja...
No, jo em pensava que ja tocava,
per això t'ho deia el de l'arristre d'alls,
però es veu que no, m'he colat, eh?
M'he colat.
Carà no.
Aquest home, el Stephen King,
era un home que enviava tot de...
En fi, de contes i noveletes i així,
amb les editores,
i no hi havia manera que...
No li feien cas.
No li feien cas.
I un dia, doncs,
va enviar una noveleta,
en fi,
i mentre ell estava donant classes,
perquè ara feia el segon any ja de professor,
el truca a l'escola,
a la universitat,
la seva dona,
i li diu que hi ha una editora
que li compra els drets a la novel·la,
d'una novel·la que es deia Carrier.
Ah!
Bueno, imagina't.
Ell content,
ja va pensar que aquell mes podia arribar a final de mes
sense problemes,
el rebre el xec i tal,
i, bueno, Carrier, ja sabem quina és.
Ui tant.
Va després vindre als drets de pel·lícula,
que la van voler passar a pel·lícula,
va tindre un èxit tremendo la novel·la
i a partir d'aquí,
ja Stephen King ja es cridís.
Però sí, sí.
Ja n'ha tingut més problemes econòmics que jo sàpiga.
No, no, no.
Bé, jo faré una miqueta relació
del que és la rebel·lió amb les màquines,
perquè ahir he dit que és de fantasia
i representa que és un cometa,
el Rea M,
que passa a prop de la Terra
i això va provocar una alteració general
de totes les màquines electròniques que existeixin.
El magnetisme de la Terra canvia.
Inclosos vehicles, ascensors,
o sigui, tot el que porta un motor,
tot s'altera.
El que porta un xip.
Una màquina d'aquestes,
expenedora de pots de beguda,
no direm marques,
comencen a sortir disparats els pots de beguda,
que la màquina ataca les persones,
els camions es posen en marxa perseguint les persones.
Recordo aquesta escena,
recordo aquesta escena d'un camió.
Una pel·lícula que, bueno,
no és ben bé de terror,
és més que res de suspens i de fantasia.
Déu-n'hi-do els ensurts que s'emporten.
Però, bueno,
va mantenint,
si acceptes aquesta classe de fantasies,
com és lògic,
va mantenint l'interès de l'espectador.
Molt bé.
I això és el que passà amb aquest vespre a les 10,
completament gratuïta a l'entrada.
Avance amb el de la propera dia.
Ja ho sé,
que encara queda una setmana,
però avance amb.
El del proper dia.
És que ja saps que m'agrada molt Stephen King.
Bé, doncs mira,
la propera projecció,
que al mes de novembre també fem un cicle d'Estifen King
i el de desembre també,
el dia 2 farem Cristín.
Continuem a la rebel·lió de les màquines,
però aquesta vegada amb un cotxe.
I Cristín torna a ser un altre cotxe,
que es diu Cristín, precisament,
i un jove estudiant compra un cotxe molt vell,
de l'any 58,
que és el Cristín,
el repassa,
comença a pintar-lo,
reparar-lo,
posar-lo al punt,
i el deixa fantàsticament nou.
Però això serà...
El que ell ignora
que el cotxe té una vida pròpia
i que l'ajudarà en molts aspectes.
Això serà el dimecres de la setmana vinent.
Exacte.
Aquesta setmana recordem
la rebel·lió de les màquines,
avui mateix,
a partir de les 10 de la nit,
a l'Antiquari,
al carrer Santa Anna de la nostra ciutat.
Andrés,
però anem a la pel·lícula que...
Estem projectant,
anem-ho dir així,
fantasiosament,
la pel·lícula Darling Lily,
que va interpretar Julie Andrews i Rock Hudson,
en direcció Black Edwards,
i la lletra de Johnny Mercer
i música d'Henri Mancini,
és una pel·lícula que es va fer l'any 1970.
Ens trobem que Lily,
que és un espia a favor dels alemanys
i que està triomfant com a actriu
i cantant a Inglaterra i a França,
inclús li donen una medalla,
trobem que els serveis d'intel·ligència francesos
comencen a sospitar
que el major...
Que hi ha algun infiltrat per qui el veix.
L'Àrabi,
per mediació d'ell,
estan enviant informació cap als alemans.
Llavors,
sospiten d'ell
i demanen ajuda,
precisament,
a la Lily,
que a mi li ha d'averiguar qui és el resultat,
que és allà a l'espia.
Que bo, que bo, que bo.
Bé,
llavors,
hi ha una altra escena
que amb una nit que és tranquil·la i romàntica,
estan tots dos juntets,
el telèfon ho comença a fer anar el seu ring-ring
i és Bon Ruger que truca.
Li diu a l'Ili
que hi ha hagut una batalla aèrea
però que l'Àrabi no ha pres part amb ella.
I això vol dir que està bé.
On ha estat, llavors, aquest home?
Què és tot això a prop de l'operació Crip-Suset?
Clar, aquest home comença, aquest aleman,
Bon Ruger,
comença a sospitar que la Lily
que no s'estigui enamorant del major americà.
Bé, llavors,
això, aquesta cosa, ell no ho troba clar.
O és mentida, tot el que està passant?
Creu ell?
Clar, ara mateix sí, està en redit.
Com que no comença a tindre una informació correcta,
perquè l'altre tampoc ho envia res
perquè no la descobreixin,
perquè el Servei d'Intel·ligència Francesc
comença a ajudar-lo als dos.
Exacte.
Llavors, Bon Ruger
li adverteix a Lili
que l'Arrabi pot sapiguer
de la seva doble personalitat.
L'està fet gentatge, a més a més.
Que no sigui ella
que ell no s'hagi enterat
o sospiti que ella és una espia.
Ella ho dubta,
però llavors diu
que ell només li queda una possibilitat
i és una altra dona
a la vida de l'Arrabi.
Que l'Arrabi,
que tant diu que l'estima amb ella,
aquest home tingui una altra dona.
I així queda la cosa.
Bé, llavors,
hi ha una altra escena
i trobem a Lili i l'Arrabi.
Es barallen
per causa d'aquest altre,
aquesta altra suposada dona.
Sí.
I així s'acaba la seva nit
que estaven junts.
de romànticisme.
Lili obliga el major
a portar-la a casa
en plena pluja,
una tormenta tremenda que hi ha
i ja van amb un d'aquells cotxes
de principis de segle,
passen per un camí
tot enfangat,
ple d'aigua,
allà es queden bloquejats
i, en fi,
amb aquella parada obligada
acaben per tornar
a ser una altra vegada amics.
Tornar amb l'amor.
I aquí també tenim
una altra escena musical o no?
I ha passat
tota la tormenta romàntica
i veurem què és el que segueix passant.
Llavors, ara sí,
tenim la Julia Andrews
amb l'orquestra Enri Mancini
i els corals
que canta
Smile Away Hitch
Rain Day.
Besos en un dia de lluvia
i l'agroixis.
Smile away
each rainy day
and laugh away
and laugh away
your blues.
Be like old Mr. Noah
when it starts to pour.
Make fun of trouble
Although you're seeing double
Keep in mind
they're silver lined
Those gloomy clouds
of gray
Let love light the sky up
Tell the clouds to dry up
and smile away
each rainy day
smile away
smile away
joy
deseix
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!