Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I hi ha un alicient, que al ser del Club Maginet, tots els nens i les nenes que hagin portat cartes o portin alguna carta dirigida amb el senyor alcalde demanant-li coses per Tarragona...
Comenta-ho que m'has dit que ja n'han portat forces, eh?
Doncs ja, ja, esclar...
Que us heu quedat fins i tot parats per la quantitat de cartes que han anat arrabent.
Ja, ja, ja, pots comptar als pares quin farà de treballar s'han fet perquè el nen tinc un llibre, perquè es dona un llibret encara.
No, no, no, home, però hi ha molts nens, ja molts, és que segur que l'han fet ells amb els seus dibuixets o les seves cosetes.
Bé, doncs llavors aquesta tarda fem, d'aquí un rato a les 6, eh?, entrada lliure, El viatge de Chihiro.
Doncs vinga, i si encara no heu repartit o encara no heu fet la vostra carta, teniu aquesta hora i escacs per poder fer-ho abans d'arribar a les 6 de la tarda.
Exacte, i potser, com que la setmana que ve i estarem dins de les festes, ja anticipo que el dimecres que ve, el dia 28, al Cine Club de l'Antiquari, a les 10 del vespre, acabem el cicle d'Estí fent quin amb la pel·lícula Los ojos del gato.
I no és cap inocentada, eh?
No, i avanço, avanço, que el mes que ve, el mes que ve a l'Antiquari, ara hem fet 3 mesos d'Estí fent quin, el mes que ve a l'Antiquari farem 3 mesos de cinema japonès.
Molt bé, a veure-vos.
Grans pel·lícules del cinema japonès.
Perfecte.
I el mes de gener, a l'antiga audiència, farem pel·lícules dedicades a la Casa del Mar, amb pel·lícules basades en temes marítims.
Marina, molt bé.
Natural Poseidon, tots els hermanos serien valientes, en fi, temes d'aquests.
Piaç o pel·lícules, eh?
Molt bé.
Ja veus.
Tornem a la història de l'Eroflim, recordem que va néixer a Tasmania, al sud d'Austràlia.
Exacte, i estem encara a Tasmania quan ell és petitet.
I que ell i la seva mare, que no s'entenien massa.
I que es fotava molt malament amb la seva mare.
Diu que a ell li agradava molt jugar, constantment estava jugant.
I jugava bastant amb una xiqueta veïna que es deia Nerida.
i diu que hi ha un dia que ja havien esgotat el seu interès en el joc dels exploradors,
perquè...
Ui, que era por, que era por.
No, espera't, després ve la part més sencera, la que tu et pensaves ara.
El joc dels exploradors, allà a Austràlia, diu que era l'equivalent d'Amèrica dels índies i vaquers.
Ah, molt bé.
Aquí a Espanya seria el guerrillero de la Sierra Morena, el guandolero i coses així.
El curro Jiménez.
Sí, allà a Austràlia era jugar exploradors.
Molt bé.
Diu, llavors ella, cansat ja de tants jugar exploradors,
li va proposar, ella, que juguéssim a casites...
A papàs i mamàs, clar.
A papàs i mamàs, mira com ho saps, eh?
A papàs normal.
Sí, llavors ella preparava unes empenedilles de fang,
que ell feia veure que se les menjava.
Que boníssimes.
Però, esclar, va passar a l'inevitable.
Diu, ens vam amagar a sota del porxo de la seva casa,
de la xiqueta de Nerida,
i vam jugar més seriament a papàs i mamàs.
Això a quina edat tenia, l'Oroflín?
Doncs aquí ja tenia uns sis anyets, potser.
Oi, va començar aviat, eh?
Va començar aviat, aquest home nova.
I tu m'ensenyes lo tuyo, jo t'ensenyaré lo mío.
Què dius?
Què dius?
El Oroflín ho deia així mateix.
Diu, bueno, ella s'acoplava perfectament
a les exigències de la situació.
Ara tu m'ensenyes, però resulta que la mare de la xiqueta,
la mare de Nerida, ens va pescar infraganti
i ràpidament li va donar compte a la meva mare.
Diu, bona, bona, bona, se'n va a caldre sobre.
Uh, si estàvem malament.
I ell es pregunta per què ell va rebre la gran pallissa,
mentre que la noieta, la Nerida, que era més gran que ell,
era més gran que ell, o sigui que la nena es veu que va aprofitar-se d'ell.
Aprovecha la ocasió, sí.
Diu que no va rebre només que una reganyina
d'això no ho has de fer més, eh, carinyo.
Com que això? Home, tots dos iguals.
Això el que ell sempre explicava, diu,
això se'm va quedar gravat.
Home, no pot ser, però això no és just.
Sí, sí.
És tan culpable l'un com l'altre,
que t'has fet que són nens.
Diu que la seva mare no solament li va donar a la pallissa,
sinó que li va dir,
i ara li explicaràs tu mateix al teu pare quan arribi.
Diu que ell va quedar horroritzat,
tindre que...
Que explicaré al pare.
Que no sé si el pare a dir-li.
Diu que va passar una tarda terrible esperant que el pare arribi a casa.
I després el pare dius,
tu vas passar bé, nen?
I diu que el fill que em va aparèixer,
diu, jo no volia ni obrir la boca,
diu, no sé si era a causa de la por o per tossut de no parlar.
I la meva mare diu que li deia,
vinga, digues el que has fet,
cochino més que cochino,
vinga, no et quedis esperat,
digues el teu pare el que has estat fent.
Pobre molt flint, eh?
El seu pare diu que en el fondo em disculpava
i li va dir,
bueno, Mareu, ja m'ho dirà voluntàriament.
Ja m'ho dirà voluntàriament.
No, senyor, no, li va dir ella.
Diu, t'ho dirà ara.
Bueno, diu que es va girar cap a ell
i llavors ell diu que li va fer un crit a la seva mare,
perquè saps que estava tan bloquejat ja per la seva mare,
que li va fer un crit.
El seu pare era incapaç de posar-se en res d'això
i més com a home,
interpretava la cosa una miqueta més amb satisfacció.
masclista, viril.
No, però en plan, mira, amb un fill,
home, ja comença a investigar el que és la vida, no?
Tot plegat que la seva mare es va despatxar,
però ben bé a gust.
Llavors ell va pensar que allà no hi havia no per ell.
Aquesta era la meva.
Que allà no hi havia no per marxar.
i què va fer?
Marxar de casa a buscar feina.
Què dius?
Amb cinc anys?
No pot ser.
I diu que l'endemà va sortir,
fent veure que anava a jugar,
diu, i me'n vaig anar,
vinga, cam en un,
i vinga, cam en un,
i amunt, i amunt,
i allà resulta que anava preguntant per les granges que trobava,
i allà la feina no n'hi havia,
no, set anys,
no n'hi havia feina per un nen de set anys.
És una llàstima, no?
Pobre.
I el que va preguntant a diverses granges,
però tot el món sempre li deia el mateix.
Aquest és molt petit.
Torna a casa.
Aquest és molt petit.
Torna a casa.
Va arribar a la nit,
ja no era capaç de tornar a casa,
no sabia si què era el camí,
i llavors com que per allà,
allà a Tasmania,
hi acostumen a haver bèsties forotges,
va pujar dalt de la copa d'un arbre,
bueno, dalt d'un arbre,
i allà es va afiançar bé
i va passar tota la nit,
molt incòmodo,
però va passar tota la nit,
a salvo dels animals de prou.
Sí, pel que podia passar.
Exacte.
Ahir vam estar escoltant la música,
perquè ara vull posar una miqueta de música,
vam estar escoltant uns fragments
de la pel·lícula de l'Errol Flynn,
que va ser un dels seus grans èxits,
que és El Capitán Blut.
Escoltem uns altres dels fragments
i acabem amb aquest altre fragment
de la pel·lícula El Capitán Blut.
El Capitán Blut.
El Capitán Blut.
Andrés i Andrés,
moltíssimes gràcies.
A tu.
No, home, però diguem,
gràcies, però recordem...
No, per rebre'm, per atendre'm,
per deixar-me parlar...
Ah, no, però recorda'm lo de després,
a les sis de la tarda.
Ah, a les sis de la tarda.
Ah, dius gràcies,
però recordo que a les sis de la tarda...
Digue-ho bé.
Aprofita.
Sí, ah, sí?
Sí, diguem, corre,
que ens queda temps.
Ah, bueno, bueno,
doncs mira,
avui a les sis de la tarda
el viatge de Chihiro
amb dibuixos animats,
completament gratis,
llibres pels nens
que portin una carteta
a dirigir l'alcalde,
que n'hi ha moltes ja,
però, bueno,
ja hi haurà llibres per tots.
Vinga, ja està?
Ja està?
Vinga.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà, si tu vols.
Adéu, Andrés.
Adéu.
Adéu.
Adéu.