Anem tancant la setmana un cop més amb l'Andrés d'Andrés
escoltant i també parlant sobre la pel·lícula Cowboy de Medianoche.
Estem repassant la seva banda sonora, que ja us ho vam dir ahir,
no té desperdici.
De tota manera, avui toca cinema a l'antiga audiència per ser dijous
i comencem, encetem un cicle de documentals.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs avui som dijous, els documentals vam començar el dimarts.
Sí, el dimarts.
Ai, t'ho he despistat.
Jo no m'he despistat.
O sigui, dimarts, documentals.
Exacte, aquest mes sí.
Ah, i dijous, protectora d'animals i plantes.
Exacte.
Temàtica.
Jo costumo, si pot ser, sempre que puc,
miro de fer els dimarts,
alguna cosa que sigui més concret, més clàssic, com et diré jo,
més especial, més de minories, potser.
I els dijous, que sigui alguna cosa més comercial dins d'unes qualitats.
I llavors, avui, fent homenatge a la societat protectora d'animals i plantes,
aquest mes fem el cinema i els animals.
Bé, i avui tenim dijous, dia 7 d'abril, a les 6 de la tarda,
i amb entrada completament gratuïta, amb còmodes butaques i una magnífica pantalla,
Francis en les carreres, aquella mula que parla,
que realment tenim de dir Francis a les curses,
perquè la pel·lícula està doblada al català,
que és una gentilesa de TV3.
El director va ser Arthur Loving, un gran director de pel·lícules de comèdies americanes,
amb Donald O'Connor, que no fa gaire va morir,
Piper Lowry i Cecil Calaway.
La pel·lícula és divertidíssima, però passar un bon rato,
no és una gran pel·lícula, però és una d'aquelles clàssiques dins de les comèdies nord-americanes
que val la pena no deixar-se perdre.
Bé, passem a una altra gran pel·lícula, com és Convoy de Medianoche,
i estem parlant precisament del seu director,
que es diu Slenzinger,
i ja hem dit que aquest home ha tingut sempre èxits i fracassos,
èxits molt bons i fracassos molt grossos.
Com és lògic, sense massa sort entre els crítics,
com ja hem dit, alguns d'aquests crítics van fer ironia
sobre aquesta amarga, melangèlica i en ocasions divertida pel·lícula d'aquest director.
I algun inclús la va tractar de la versió masculina de la dama de les camèlies.
El curiós, de totes maneres, és que un director inglès
hagués aconseguit filmar Nova York millor que altres realitzadors nord-americans
perquè va fer una reflexió de pas
sobre la decadència de l'heroi de l'oest, del western.
O sigui que aquest home va saber treure-li suc
amb unes escenes a dins d'un Nova York que ningú coneixia
i a més a més fer una ironia sobre el que és realitat també.
Potser precisament havia de venir algú de fora a fer-ho, no?
Sí, exacte, hi ha coses d'aquestes que a vegades...
Potser ja es diu que es veu més bé els toros des de la barrera
que des de la mateixa sorra.
I aquí hauria de passar el mateix.
Aquest home hauria de vindre, hauria de veure alguns punts negatius
d'aquest New York, com hi ha pràcticament, jo crec, a totes les ciutats.
I ho va saber retratar molt ben retratat.
I per fer mostra sonora d'aquesta pel·lícula
escoltem una altra peça de la banda sonora
Jungle Gim at Tsu.
I can hear the light of the roar
Yeah, but I didn't, you're roaring more
Oh, I'm gonna take you alive
You know that I'm gonna bust into your eyes
Baby, you're an animal
And I guess I'm just a cannibal
And I'm standing outside the zoo
Just waiting to get at you
Jungle Gim
What's his name now?
Jungle Gim
Everybody, everybody, everybody now
Jungle Gim
He freaks the breeze
Jungle Gim
You can see it breathe through the trees
Yeah, oh, you sure look lonely in that cage
Yeah, you got me in loving rage
Oh, don't give me any of your monkey's shine
Hey, look, this wah-wah
Then she cries
Baby, you're an animal
And I guess I'm just a cannibal
Standing outside the zoo
Just waiting to get at you
Jungle Gim
What's his name now?
Jungle Gim
You're gonna fight all over town now
Jungle Gim
Now
Un exemple auditiu, no?
Del que seria, doncs, el que dèiem
La jungla de la ciutat
Exacte, sí
La música de Toledo m'agrada
perquè és molt variada
I això demostra que aquests personatges
Doncs es pot adivinar pels temes musicals que anem passant
Que volten per molts llocs
Perquè el convoy, aquest xicot
Que es prostitueix
Doncs des de l'algú va per llocs realment elegants
A part de la misèria que viu allà a Nova York
Bé, seguim parlant d'aquest director
Que va fer una magnífica visió del Nova York
I els crítics, doncs, el van aixecar una miqueta
De la mateixa manera, Schlesinger es va encargar més endavant
D'apractar una miqueta els cargols al Hollywood
Decadent d'aquella època durada
Amb la pel·lícula de 1975
Com a plaga de l'angosta
Va ser una virulenta versió
De la famosa novel·la de Nathaniel West
Que va fracassar sonorament amb taquilla
I, lògicament, el que estem dient
Tenia una de calenta i una altra de freda
I després es va portar al cine una altra vegada
L'any 1985
Amb el títol del Juego de l'Alcon
Que és la història autèntica, verídica
De dos joves nord-americans
Acusats d'espiar a favor de la Unió Soviètica
John Schlesinger va aconseguir
Amb Convoy de Medianoche
Una pel·lícula de gran impacte emocional
Resultant decisiva, en aquest sentit
La participació d'aquests dos actors
Com són John Boyd i de Dustin Hoffman
I, si em permets, podríem sentir un altre tema
D'aquest Convoy de Medianoche
Que, precisament, és el tema principal
Que és Magnet Convoy
Convoy de Medianoche
Una pel·lícula de May
TV
Consensus
Isha
Island
Algun
À
Mi
Ad
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!