Música
Manel Magí, Jordi Ximeno, molt bona tarda.
Què tal? Com estàs? Molt bé.
Sempre diu primer el teu nom.
Et fixes? Manel Magí, Jordi Ximeno.
No, a mi és indiferent.
A mi... Molt bona tarda, Núria. A mi m'agrada, molt m'agrada.
Sí, a tu t'agrada el teu nom? Sí, molt.
M'encanta. Però ho dic aleatòniament, eh?
Sí, sí, clar.
Vosaltres sou allò de tanto, molt de tanto.
Manel Ximeno, Jordi Magí.
Si vols que digui Manel Ximeno o Jordi Magí.
Ho acabava de dir, jo. Avui estic molt espers.
Estic content, però estic espers. Estàs content, home.
Després del que ens acabes de fer, enregistrar,
ja podem estar tots contents.
Ho deixarem.
No parlem de coses internes, eh?
De quin color porteu els calçotets avui?
No.
Doncs no t'ho sabria dir, no me'n recordo.
No en portem directament.
No en vinguis amb Històries,
és el magasin de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Comença tot seguit.
No en vinguis amb Històries.
Aquesta setmana...
Aquesta setmana el nostre programa
són protagonistes George Washington, per exemple.
També a Espanya, l'any 1955,
amb l'entrada a les Nacions Unides.
També vicentins i turcs,
en el xetge que s'iniciava l'any 1453
i també acabava el mateix any,
de la ciutat de Constantinople.
També l'arquitecte Jujol,
nascut a Tarragona.
I per finalitzar gairebé,
doncs un llibre,
o mini-dos.
Afemèrides.
1799.
Mort George Washington,
primer president dels Estats Units.
Doncs bé, aquest senyor procedia
d'una família acomodada
i s'educava en escoles rurals.
De petit,
ja va mostrar vocació per l'exèrcit
i a l'edat de 20 anys
va heretar totes les propietats
de la seva família,
convertint-se en una de les persones més riques.
Va ser militar, estratègic i polític.
Quan els 13 colonies estaven en guerra amb els anglesos,
va ser un dels que aprovar
i signar la Declaració d'Independència.
Va participar en la redacció
de la Constitució nord-americana
i l'any 1789
va ser escollit president dels Estats Units.
Va ser un gran conciliador
entre les postures dels republicans
i dels federals
i aconseguir major autonomia econòmica
per als naixents Estats Units.
Va estar 8 anys a la presidència
i es va retirar
després de refusar una tercera legislatura.
1955.
Espanya entra a les Nacions Unides.
Les victòries aliades
després de la Segona Guerra Mundial
van fer que l'Espanya de Franco
abandonés la nova eligerància
i tornés a la neutralitat
l'1 d'octubre de 1943.
Amb la fi del nazisme i del feixisme,
la situació, en teoria,
no havia de ser gaire bona
pel senyor Franco,
pel dictador Franco, millor dit.
Els contínuos intens d'aproximació
els aliats anglosaxons
no van impedir que el règim de Franco
fos condemnat oficialment
per l'ONU l'any 1946
i que Espanya estigués aïllada políticament.
Però l'esclat de la Guerra Freda
va salvar el dictador espanyol.
Al ser un ferm aliat anticomunista,
l'any 48,
els Estats Units
van renunciar
a desallotjar-lo del poder
i el 23 de setembre de 1953
es van signar
acords bilaterals hispano-nordamericans,
que van significar
la fi de l'alliament internacional
de la dictadura.
Així, l'any 1955,
Espanya ingressava a l'ONU,
tal dia com avui.
L'esclat de la Guerra Freda,
però,
va convertir l'anticomunisme
de Franco en virtut
i va servir
en safatador al dictador
la possibilitat
de redimir-se
davant les potències aliades.
L'any 1453
és una d'aquelles dates importants
a la història de la humanitat.
Finalitzava
la darrera flama
de l'antiguitat clàssica
s'apagava per sempre.
I això ens ho ha deixat
escrit així el Manel.
Què passa amb l'any 1453?
Per uns és el final,
és la data per final
de la mitjana.
i començarà de modern.
Per altres és el 1492,
quan Colom va descobrir Amèrica.
Però què va passar el 1453?
Què succeïa el 2 d'abril
del 1453?
Perdona, Manel,
què va passar el 1453?
No me'n recordo,
no hi estava.
Que va caure Constantinople
en mans dels turcs.
Va caure Constantinople.
Actual Estambul,
per qui no ho sàpiga.
Ens dirigim ara
a territoris actuals de Turquia,
a la ciutat d'Estanbul,
abans anomenada Constantinople
i abans anomenada
Visanci.
Molt bé.
Visanci,
m'he volia espellar.
Constantinople,
que tenia un arzobispo
que queria ser arzobispo
Constantinople
lintenitzar.
Havia estat fundada,
si home,
l'altra valència,
és famós.
Havia estat fundada
com a tal.
Tenim raons diferents.
Vinga, seguim.
Què li havia passat
a Constantinople?
Que havia estat fundada
pel senyor Constantí,
que hi va deixar el nom.
Quin any?
L'any 324 de la nostra era.
Roma estava molt degradada,
l'ambient estava cargadet
i este home va dir
comencem de nou,
fem una nova capital
per a l'imperi romà
i es va buscar un lloc
a una ciutat
anomenada Visanci,
a la província de la Tràcia,
que havia estat
una antiga colònia grega
fundada
al segle VII abans de Cris.
Sí,
aviat va ser anomenada
la nova Roma també.
Sí,
perquè allí va recaure
la nova capital
de l'imperi.
Un gran punt de connexió
de comerç internacional,
entre cometes,
orient, occident...
situada en una zona
molt estratègica.
A partir de l'any 395,
l'imperi romà
se queda dividit
en dos parts,
occident i orient
i Constantinople
esdevindrà la capital
de la part oriental.
Molt bé,
amb la caiguda...
Occident va caure
en 80 anys,
l'any 476,
que hi ha Roma
en mans dels bàrbars,
però orient
va sobreviure
fins a aquesta data,
en 1453,
o sigui,
mil anys.
Tot i això,
va ser un imperi
molt inestable
i la ciutat va patir
molts desetges
d'àrabs perses...
Perquè els bàrbars
d'Occident
no van intentar moltes vegades.
Primer ho van intentar,
però segur que els van convèncer
i van dir
no cap a Orient,
cap a Occident,
que allí hi ha dones
més maques,
l'Opernilet,
el Habugo,
etcètera,
i van vindre aquí.
I allí els van deixar en pau.
Tot i això,
Déu-n'hi-do,
perses, àrabs,
búlgars,
russos,
al llarg del segle
es van intentar
atacar la ciutat,
però les muralles
de la ciutat
li van permetre
lluir l'adjectiu
d'inexpugnable.
Unes muralles...
I per què?
Però bueno,
impressionants, no?
Impressionants.
Només l'any 1204
va ser conquerida
la ciutat
pels francs
i pels venecians
en el context
de la quarta creuada.
Que era...
Va ser com una trampa, també.
Deixeu-nos entrar
perquè anem cap a Jerusalem, no?
I quan estàvem dins
van dir
eh, estàs aquí...
És més maco
Constantinople
que Jerusalem.
Exacte.
Per què era una ciutat
tan difícil de conquerir
aquesta Constantinople?
Jo m'ho pregunto.
Per què era una ciutat
tan difícil de conquerir?
Molt bé, gràcies, Jordi.
Doncs per dos motius.
En primer lloc,
per la seva posició
geogràfica privilegiada
situada en un sortint
de terra
dins el mar
al sud
del mar de Màrmara
i al nord
un entrant de mar
de 7 quilòmetres
el Corn d'Or.
Sí, però a mi crec
que el que més impressiona
són les seves muralles.
Sí,
el Parc de Nova Terra
estava protegida
per un sistema defensiu
construït
per Teodosi II
que va durar
la seva construcció
35 anys
de l'any 412
al 447.
Imagina que tu
ets un exèrcit
que vas atacar
la ciutat.
Què et trobaves?
Doncs amb 6 quilòmetres
de muralles
tot el tros
que donava a terra
a la ciutat
en forma d'arc.
Primer que res
un fossat
de 20 metres
d'amplitud.
Després venia
a cap de 15 metres
de terreny pla
una primera muralla
o muralla exterior
de 2 metres
d'amplada
i 8 d'alçada
amb més de 80 torres.
Detrás d'esta muralla
s'extenia
un passadís obert
de 18 metres d'ample
i rere el mateix
la formidable
segona muralla
de 5 metres
de gruix
i 15 d'alçada
Déu-n'hi-do
com un bloc de pisos
de 5 metres.
A més està molt ben pensat
perquè des de la primera
o sigui des de fora
tu veies que al darrere
n'hi havia una de més alta
veies que hi havia
dos muralles.
Te desanimaves.
Clar.
I aquesta segona muralla
protegida
amb més de 100 torres
a més a més
tot el perímetre
que donava el mar
13 quilòmetres
també estaven protegits
per una muralla
de 12 metres d'alçada
i 300 torres
en total
unes 500 torres
i a més a més
el cor d'or
la part del mar marítima
se tancava en una cadena
en una cadena
de punta a punta
i no podia entrar ningú
a més tenia també
la flota bicentina
que se n'ocupava
de vigilar
que no s'ataqués
la ciutat des del mar.
Sí, però si no m'equivoco
des de finals del segle XI
l'imperi va perdent territoris
va perdent
deseconòmic, social, polític
i inclús cultural.
Exacte.
El comerç en mans
de venecians
de genovesos
i la ciutat
com hem dit
l'any 1204
conquerida
pels llatins
pels creuats
i no era conquerida
fins a l'any 1261
pels vicentins.
Van aguantar 200 anys
però ja
en un estat
molt lamentable
com ho indiquen
les paraules
de l'emperador
Joan VI
Cantacusé.
Ja no hi ha diners
enlloc
les reserves
s'han esgotat
les joies
imperials
s'han estat venudes
els impostos
no produeixen res
perquè el país
està en la runa.
I aquestes paraules
són aproximadament
de l'any 1350
100 anys
abans
de la caiguda
de Constantinople
i en aquests 100 anys
encara va anar
degradant-se
més la situació
i també
a partir
del segle XIV
l'expansió
del regne turc
dels otomans
va anar
acorrelant
cada vegada més
els bizantins.
Els turcs
ja havien intentat
assaltar la ciutat
la primera vegada
l'any 1359
el 1411
també
i el 1422
però
la ciutat
encara
tenia forces
o l'imperi
d'anar aguantant
però
l'any 1451
un jove
anomenat Mehmet
se va fer amb el sultanat
amb el nom
va arreglar
amb el nom
de Mehmet II
i va esdevinir
un governant jove
fort i hàbil
en política
que se li va ficar al cap
conquerir Constantinople
perquè ara que
la ciutat
estava ja tan degradada
realment
la volien conquerir
una mica
per cosoneria
per dir
Constantinople
havia aguantat
com a punt estratègic
per les riqueses
riqueses moltes
però més que res
però els de fora
no ho sabien
segurament
no ho sabien
però era
pel valor simbòlic
la ciutat
havia aguantat
durant 600 anys
les embestides
de l'islam
i
els pobles
islàmics
mai havien pogut
arribar
havia estat la nova Roma
havia estat la nova Jerusalem
tenia una ciutat
un bagatge cultural
un bagatge històric
impressionant
i va dir
això ha de ser
per a mi
i com que
la situació
de la ciutat
de l'imperi
era tan
tan desesperant
doncs suposo
que jo va veure
que era un objectiu
factible
així va ser com
el 2 d'abril
de l'any 1453
les primeres
digues
jo és que vull fer un incís
una nota
fes un incís
he buscat informació
i crec que és important
això
un any abans
l'any 1452
van construir
que tu havies estat
el Mehmet II
va construir la fortalesa
de Romel i Hazar
al marge europeu
del Bosford
que segurament
es va convertir
en el centre d'operacions
i per a impedir
el pas d'ajuda
que vingués
ajuda
del Mar Negre
en vaixells
que això és important
el xeix
asfixiava
la ciutat
tant en aliments
en armes
en ajuda
de qualsevol tipus
i està molt a prop
està a uns
5 o 6 quilòmetres
i el 2 d'abril
de l'any 1453
gràcies Jordi
les primeres tropes turques
van aparèixer
davant la muralla
eren les avançades
d'un exèrcit format
per entre 80.000
i 160.000 homes
els quals suposaven
només
de 8.000 defensors
de la ciutat
que van empalidir
quan van veure
aquella marea turca
arribant
160.000 atacants turcs
contra 8.000
però teníem muralles
això sí
teníem muralles
i m'acaden en el cor d'or
exacte
i 26 vaixells
els quals
se'ls oposaven
400
400 vaixells turcs
això sí
de tamany menor
i amb molta menys experiència
sí sí
els defensors van comptar
amb algunes ajudes
però poca cosa
700 genovesos
200 arquers
vinguts de Quíos
la colònia veneciana
i catalana
que existia de mercaders
que se van unir
a la defensa de la ciutat
i alguns personatges
que ves-la saber què feien allí
com l'anglès
John Grant
un enginyer militar
o un noble castellà
Francisco de Toledo
que diria que era cosí de l'emperador
en fin
poca cosa davant
d'aquell exèrcit
que s'estava apropant
a la ciutat
i va arribar
l'hora de la veritat
el 2 d'abril
el 2 d'abril
d'aquell 1453
com dic
arriben les avançades
els defensors
posen la cadena
de ferro
a l'entrada
del cor d'or
i destruïsen
els ponts d'accés
el 6 d'abril
el senyor Mehmet
que era molt educat
va enviar uns ambaixadors
amb un ultimàtum
que va ser rebutjat
immediatament
per l'emperador
Constantí XI
No es va asustar
el senyor Mehmet
davant d'aquestes
amenaces
de castig divino
Sí, perquè li diu
tu ejerces el poder
oprimiendo
Sí, sí, sí
No crec que el Constantí XI
fos tampoc un sant
No, tampoc no
ja se sap en aquella època
que els costums
eren bastant diferents
de les actuals
Bé, el dia següent
Mehmet
ordena començar l'atac
amb un fort bombarder
artiller
perquè si una cosa
tenien els turcs
era artilleria
atenció
que va aparèixer
Sí, per aquesta època
del segle XV
apareixen les armes de foc
que no es deixen d'utilitzar
tampoc les espaces
No, però que eren
una bona ajuda
per a perforar
les muralles
Disposaven d'un canó
de grans dimensions
que va ser bàsic
en la destrucció
de les muralles
que sembla ser
que cada vegada
que disparava
matava bona part
dels servidors
o sigui
de la gent
que el carregava
que evidentment
eren esclaus
Clar
Mehmet II
no estaria allí
No, segurament
que no hi estava
I van atacar
un sector de la muralla
anomenat
Mesotèquion
Les muralles de Constantinople
eren atravessades
perpendicularment
per un riu
el Likos
A banda i banda del riu
s'extenia una zona plana
on la muralla
era més feble
ja que la resta
de traçat
estava situada
en zones més elevades
A este punt dèbil
el Mesotèquion
va ser on
es van concentrar
els atacs
més forts dels turcs
i els de dins
que no eren tontos
ho sabien
havien concentrat
també allí
el major nombre
de forces vicentines
dirigides
personalment
per l'emperador
I amb aquests
atacs de canó
en un principi
en quatre dies
s'hauria d'estar
la muralla
a terra
Home, pensa que
tampoc eren uns canyons
com els actuals
i a més a més
que la dimensió
de les muralles
el gruix
era considerable
A més a més
que la població
després ajudava
a restaurar
Doncs sí
perquè mentre
anaven destruint
els turcs
durant el dia
per la nit
tota la població
de la ciutat
inclòs els nens
i dones
sortien al passadís
que hi havia
entre les dues muralles
omplien sacs
de terra
i barriques
que s'utilitzaven
per a reomplir
els forats
i els trossos
de muralla
que havien caigut
per a l'acció
dels canons
Van intentar
també atacar per mar
però com que em dic
que eren una flota
amb vaixells petits
i amb poca experiència
en cap ocasió
van aconseguir
passar la cadena
la cadena d'or
per mar
no van poder
però sí per terra
perquè el senyor Mehmet
va ordenar
la construcció
d'un camí
de fusta
amb troncs
que bordejava
el barri de Gàlata
un barri situat
al nord del cor d'or
pel qual va fer passar
70 vaixells
o sigui per terra
hasta el cor d'or
llavors la flota
de Vicentina
va quedar atrapada
entre dos focs
i va ser la seva filla
no
sembla ser que
eren molt més experimentats
i vaixells molt més grans
i encara van aguantar
ah van fer el passar
els vaixells per terra
sí
clar
amb els troncs
amb els troncs
que anaven rodant
com els vikings
tu no veies
Vic i el vikingo
i tant
quina gràcia
estratègia militar
això el situem
a quin dia
perquè el set ja va durar
aproximadament dos mesos
això va ser
el 24 d'abril
que van aconseguir
passar 70 vaixells
a l'interior del cor d'or
des del 12 d'abril
ja estaven
canonejant
canonejant
exacte
gràcies Jordi
de manera regular
les muralles
tot i això
els avanços
eren molt lents
així que el 16 de maig
el mateix dia
que una vegada més
la flota
havia intentat
passar el cor d'or
sense èxit
van descobrir
que
els turcs
estaven obrint mines
o sigui
túnels
per sota les muralles
per provocar
el seu enderroc
el seu esforçament
els sapadors
eren servis
que sembla ser que eren experts
treballant
o que estaven a les hordes
del sultà
immediatament
va entrar en accions
l'enginyer de John Grant
aquell anglès
que ningú sabia
què feia allí
i que va encapçalar
les accions de contramina
amb gran èxit
què passava
quan descobrien un túnel
o bé l'inundaven
o el cremaven
o l'inundaven de fum
o directament
no volaven amb explosius
és a dir
que els xervis
mai van aconseguir
no
totes les accions
o sigui
tots els intents
que van fer
van ser localitzats
i neutralitzats
així
atacs
túnels
durant gairebé dos mesos
fins al 29 de maig
arriba el 29 de maig
i estaven desmoralitzats
els vicentins
perquè ja havien vist
que ningú acudiria
en ajuda seva
que no hi hauria
cap flota estrangera
de genovesos
o venecians
que acudiria
en ajuda de la ciutat
sí
però també hem de tenir en compte
que és curiós
com la cristiandat
en general
no va ajudar
a Constantinople
no van saber
a veure
el perill
que suposava
l'imperi creixent
dels turcs
arribarien a atacar
fins i tot
Viena
el setge de Viena
1529
si no recordo malament
exacte
i com tu diies
el 29 de maig
van llançar l'atac final
el senyor Mehmet
primer va enviar
a la zona del Mesotèquion
que era la més danyada
tota una marea
de batxivassucs
què són aquests
em sona
els batxivassucs
és un dels insults preferits
del capità Haddock
això no m'ho dius al carrer
això no t'ho dic al carrer
tranquil
el capità Haddock
de Tintin
de Tintin
exacte
insulta moltes vegades
doncs què eren els batxivassucs
eren tropes irregulars
de mercenaris
hi havia servis
búlgars, italians, alemanys
al servei del sultà
dels turcs
aquí hi ha tropes
que no es poden controlar
exacte
les va llançar primer
per cansar els defensors
que les van rebutjar
però després va enviar
a les seves tropes d'elits
els genícers
que era un cos format
per nens cristians
arrebatats als seus pares
en els territoris conquerits
i educats fanàticament
en l'islam
ostres
o sigui que hi va conquerir
la ciutat
van ser cristians
convertits a l'islam
no deixa de ser curiós
els genícers
estaven descansats
i molt ben entrenats
i ben equipats
i aviat van marcar
la diferència
i va ser en aquest moment
en què es va produir
un fet transcendent
el comandant dels genovesos
Giovanni Justiniani
que s'havia destacat
per la seva valentia
en la defensa
de les muralles
va ser ferit
i va haver de retirar
la batalla
i què passa
quan el cap de les tropes
és ferit o mort
desbandada general
que és el que van fer
els genovesos
no hi ha qui dirigeixi
exacte
van marxar
en ple atac
dels genícers
i es van quedar
els vicentins
sols
a més a més
en una de les torres
que hi havia al nord
del Mesotèquion
va onejar
la bandera turca
com havien entrat
els turcs
em sembla que
per una petita porta
que durant molts segles
havia estat tapiada
perquè una diví
va dir
que per allí entrarien
els que havien de conquerir
la ciutat
això sembla
llegenda
senyor dels anells
sí, sí
senyor dels anells
total
sembla que sé
que els defensors
van fer un atac sorpresa
van sortir
per aquella porteta
i al tornar a entrar
alguns turcs
van aconseguir
entrar dins la ciutat
eren poquets
quanta raó
tenia aquell home
imagina't
si l'haguéssim fet cas
i l'haguéssim tapiat
però bé
no li van fer cas
aquells turcs
van anar a la torre
més propera
van plantar la bandera
i clar
això desmoralitza una mica
i quan van veure
que la bandera
estava dels turcs
on anells
en una de les torres
van pensar que
una part de les muralles
havia caigut
en mans de l'anemic
havia caigut
en mans de l'anemic
i va ser al principi
del final
ja que molts defensors
van fugir
i els geníssers
es van fer amb el control
de la situació
segurament
alguns soldats vicentins
van obrir les portes
de la segona muralla
de la muralla interior
per escapar de la massacre
i això ja va permetre
als turcs
definitivament
entrar a la ciutat
l'emperador Constantí
va llençar
una darrera càrrega
contra l'anemic
però tot estava allà
dat i beneït
sembla ser que l'emperador
va morir
tot i que el seu cos
no estava en classe
si es va trobar o no
però bé
allò ja era
el final de la ciutat
els combats encara van continuar
en diferents bares
de la ciutat
però
la ciutat havia caigut
només alguns habitants
de Constantinople
especialment els italians
van poder escapar
amb vaixell
de la ciutat
la resta va ser
passada per les armes
o reduïda al captiveri
l'última flama
com dient
de l'antiguitat clàssica
de l'imperi romà
havia caigut
definitivament
i una nova potència
es dibuixava en el mapa
una nova potència
que arribaria a constituir
una veritable amenaça
per tot Europa
però això
ja és una altra història
espera espera
perdona
pot ser una altra història
però segurament
també es va convertir
en una gran capital
i un gran centre cultural
per molta gent
també
que us recomano d'aquí
que si voleu anar-la a visitar
és una ciutat
molt bonica
una mica decadent
però molt bonica
inclús Mehmet II
va canviar de capital
que era de Drianópolis
i la va convertir
Constantinople
en la nova capital
evidentment
tenia aquella ciutat
amb tanta llegenda
amb tanta història
detrás
que no podia fer altra cosa
i va ser també
un punt de referència
per molta gent
que fugia de la intolerància
per exemple
dels jueus
que fugien d'Espanya
perquè marxaven també
cap a Constantinople
perquè religiósament
crec que va acceptar
o va ser bastant tolerant
cosa que aquí no
aquí no
per exemple
esteu parlant d'Istanbul
d'Istanbul
de com s'hi va anomenar
a partir d'aquell moment
la ciutat
molt bé
però tot això sí
que potser ja és una altra història
segur que sí
tothom sap
que és important
portar un bon calçat
tothom sap
que és important
o potser no
potser no ho saben
que és important
portar unes botes grans
quan fa fred
i sobretot
si estàs en guerra
doncs això
és el nostre tema
de les curiositats d'avui
un dels motius principals
de la derrota
alemanya al front rus
va ser la presència
de l'anomenat
geranal hivern
o el cru hivern
és a dir
el fred que queia
sobre l'estepa russa
davant
durant els mesos d'hivern
com ja sabem
els alemanys
igual que Napoleó
al segle XIX
no van tenir en compte
aquest factor
mariscal soviètic
Yukov
va ser testimoni
d'un d'aquests fatals errors
quan va observar
que entre els soldats
presos que vigilava
calçaven botes
amb el número
de peu adequat
i vosaltres us preguntareu
amb el número
de peu adequat
on està l'error
pregunta tu Manel
on està l'error Jordi?
doncs bé
això que ens pot semblar
molt lògic
és un gran error
en les circumstàncies
del fred i berros
des de feia segles
els militars russos
ja utilitzaven botes
amb un número més gran
del que els hi corresponia
per què?
et preguntaràs
per què?
per què Jordi?
per què?
doncs perquè d'aquesta manera
podien reomplir-les amb palla
i així evitar
la congelació dels peus
així mentre els soldats russos
omplien les seves botes
amb palla
o paper de diari
els soldats alemanys
tenien els peus
destrossats
segons va afirmar
el mateix marical Yukov
tota l'admiració
que podia haver sentit
per l'estat major alemany
es va desfer
per complert
no envinguis amb històries
la nostra història
ja estem aquí
tenim poc temps
per parlar d'aquest senyor
que va néixer a Tarragona
perquè un dia
Jordi
si et sembla bé
li dedicarem un monogràfic
perquè s'ho val
no sé
ja et dic jo que sí
qui és aquest senyor
Josep Maria Jujol
i tant
i tant que sí
molt bé
que va néixer a Tarragona
l'any 1879
tot i que
4 anys després
se'n va anar a viure
a Gràcia
a Barcelona
allí va acabar els estudis
de batxillerat
l'any 1896
i després d'haver estudiat
a la facultat de ciències
es va lligenciar
en arquitectura
a l'Escola Superior
d'Arquitectura
de Barcelona
l'any 1906
era arquitecte
així
molt bé
Jordi com ho has sabut?
no ho sé
des de l'any 1904
ja va començar a col·laborar
amb el senyor Gaudí
i atenció
de Reus
de Riudoms
potser
o de Riudoms
més indiferent
tan fos
hi ha molta gent
que hi ha alguna polèmica aquí
perquè
els seguidors de la Jujol
diuen que la influència
sobre Gaudí
va ser enorme
o sigui
qui va col·laborar amb qui
diguéssim
exacte
que els balcons
de la Pedrera
que la façana
de la Casa Batlló
etc
són obra de Jujol
els seguidors de Gaudí
diuen que no
que només va ser un col·laborador
i que no cal donar-li
tanta importància
jo crec que
és la segona
jo
t'ho discutiria
bé
des de l'any 1910
va ser professor
a l'Escola Superior
d'Arquitectura de Barcelona
a més de les seves activitats
com a arquitecte
també va desenvolupar
una interessant activitat
com a dibuixant
i també
com a escultor en fang
activitat
de la que va ser professor
a l'Escola de Treball
de Barcelona
el treball arquitectònic
de Jujol
és més modest
pel que fa a les dimensions
i característiques
dels treballs
dels grans
arquitectes
modernistes
de l'època
com Gaudí
Domènech i Montaner
Puig i Carafalc
etcètera
però aquesta no és una raó
per frenar
el seu geni
de fet
aquest contrast
entre la limitació
dels seus mitjans
i la riquesa
i originalitat
dels seus treballs
és un dels aspectes
més apassionants
de la seva obra
per citar
per citar
algunes
dels seus edificis
més destacats
a Barcelona
està la font monumental
de la plaça d'Espanya
la font
que hi ha al mig
és de Jujol
a veure
els tres més importants
per exemple
a Tarragona
què va fer el senyor Jujol
què va fer?
Jordi?
és que a mi m'agrada molt
el metropol
m'agrada moltíssim
a mi no m'agrada gens
Jordi
calla
ja farem una visita guiada
Jordi
molt bé
a Montferre
està l'armita de Montserrat
molt recomanable
també preciosa
ve ser com una Sagrada Família
un petitó
sí
als Pallaresos
també teniu Cal Andreu
Casa Bufarull
Casa Soler
i també a Vistavella
a la Secuita
està l'Església del Sagrat Cor
que és una verdadera joia
de veritat
d'aquí recomanem a la gent
que la vagin a visitar
i per cert
saps qui
saps qui
és un gran admirador
del senyor Jujol?
qui?
i que ha estat
per tots els teus pobles
mirant i remirant la seva obra
qui?
qui?
John Malkovich
oh
ah sí
el senyor John Malkovich
Manuel sempre té la punteta aquella
la feixitó
que sempre dona el toc
sí
sabeu que és un autèntic fanàtic
de l'obra del senyor Jujol
bé viu a Barcelona
el Malkovich
sí
sabeu que de tant en tant
ve per les Terres
a visitar l'obra
del seu estimat Jujol
i a la recta final
de l'Hombringuéssim Històries
us recomanem
el seu gran llibre
quin títol?
Hominidos
las primeras ocupaciones
de los continentes
autor?
10 autors
coordinats per l'Odal Carbonell
editorial?
Ariel
nombre de pàgines?
780
Déu n'hi do
i mos tenim que arrascar molt la butxaca?
40 euros
doncs Hominidos
les primeres ocupaciones
de los continentes
és un manual de prehistòria
realitzat per membres
de l'equip d'investigació
de Tapuerca
que introdueix
nous elements
en l'estudi de la prehistòria
a nivell universitari
mostrant l'enorme museu
biològic i cultural
de la humanitat
en poques paraules
ens mostra
l'aparició
de l'ésser humà
al planeta
i la seva evolució
física i cultural
alguns pensareu
un manual més?
doncs no
un manual que es caracteritza
principalment
per 4 punts
primer
ser un llibre
de producció pròpia
i no una traducció
d'un text anglès o francès
segon
es centra principalment
en el paleolític
un perioder
marcat de referències
mancat de referències
bibliogràfiques important
tercer
l'obra
està estructurada
per capítols geogràfics
és a dir
Às, Àfrica
Àsia, Europa
Oceania, Amèrica
i...
doncs que està molt bé
i 4
per finalitzar
els autors treballen
i imparteixen classe
a la Universitat
Rovira i Virgili
i estan coordinats
com hem dit
per l'Eudal Carbonell
Notícies
I una notícia avui
una mica curiosa
Què ha passat, Manel?
Què ha passat a Montblanc?
Què ha passat a Montblanc?
A Montblanc estan
des dels anys 60
reconstruint la muralla
i a fet la fan nova, no?
No sé si es pot reconstruir
o construir
doncs hi ha un tros
a l'anomenal sector
de Sant Jordi
que un llenç de muralla
un sector de muralla
que ja n'havien reconstruït
una part
ara han tirat les cases
que hi havia adossades
a l'altra part
de muralla no n'hi ha
no queda res
i han fet excavacions
arqueològiques
i han vist que la muralla
original
oh, què passava?
que estava 30 centímetres
més atràs
que el tros
que havien reconstruït
i ara es troben
en un dubte
realment existencial
un gran dilema
reconstruïxen la muralla
seguint el tros
que ja estava reconstruït
o el reconstruïxen
respectant
la situació original
ho deixen
un tros de cada
què faran?
que curiós, no?
i tant
és curiós
vosaltres què faríeu?
jo faria un bloc de pisos
no ho sé
què faria jo
jo
francament
això de tornar
a reconstruir les coses
que no existixen
només per atraure
turistes
i donar diners
vols dir que només
es fa per això?
sí
home
és reconstruir
el passat
se fa per atraure diners
si no
no es faria
ja ens diràs
però la resolució
al final
a veure què passa
sí
tardarà uns mesos
segurament
perquè aquí
hi entreveix la Generalitat
diverses administracions
veurem què és el que acaba
que facin un terme mig
entre els dos
no ho sé
com ho passa
no ho sé
ens quedem amb l'original
a 30 centímetres
i sinó que facin
dos muralles
i en aquell tros
doncs entrarà a 30 centímetres
i la gent dirà
què passava aquí
i si hi ha una porta
que la tapin
a veure si
en fi
coses que passen
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i al proper
no em vinguis amb històries
ah que no ho hem de dir
tots junts això
doncs tornem-hi
i al proper
no em vinguis amb històries
ara sí
Toma Salva Edison
i l'electricitat
el setge alemany
de Leningrad
perdó
l'origen de les tradicions
de Nadalancas
i el Nadal
a la batalla de Stalingrad
entre moltes altres coses
Jordi t'agrada la segona guerra mundial
oi que sí
a mi també
a tu també
recordeu que tenim un blog
www.nomvinguesambhistories.blogspot.com
on podeu
doncs gaudir
del nostre programa
a través d'internet també
i enviar comentaris
i enviar comentaris
darrer programa de l'any
el proper
sí
segur
m'obteneu vacances
sí
a maig una setmaneta
cobrarem igual
sí
lo mateix
vale
molt bé
lo mateix
lo mateix
s'apega això
adeu Núria
adeu guapos