Una setmana més, al Ja Tardes, ens interessem pel mar en els seus diferents aspectes.
Avui viatgem, em sembla que cap a terres gironines.
Ens n'anem cap al Centre Cultural de la Mediterrània, instal·lat a Can Quintana.
De fet, ens ho explica millor el seu director, l'Antoni Rovires.
Antoni, bona tarda.
Molt bona tarda.
Esteu a la zona de Girona, sí?
Sí, estem concretament al municipi de Taruella de Montgrí,
que potser per la gent d'aquí Tarragona ho recordarà bé perquè estem davant de les Illes Medes.
Som el municipi que tenim les Illes Medes, som el municipi de Taruella de Montgrí i l'Estatit.
Les Illes Medes que ja fa molt de temps que, bé, que són un enclau turístic, podríem dir, no?
I que els teniu conservadetes i amb tota la fauna.
Sí, sí, les Illes Medes, de fet, hem de pensar que són una de les poques illes.
Jo diria gairebé les úniques illes que hi ha al litoral català i, per tant, doncs, això li dona una singularitat molt, molt i molt important.
I forma part d'aquesta cua, que és el massís del Montgrí, de la qual formen part, però bé, són tan importants com el seu germà gran, el massís del Montgrí, no?
Fins a quin punt, a Cal Quintana, esteu involucrats en aquestes Illes Medes, en la conservació, en l'explotació?
Mira, nosaltres, des de Can Quintana, és un centre que té tres eixos de treball.
Un és el territori, l'altre és la música i l'altre, doncs, són els valors, els valors de l'entesi de la pau.
Evidentment, podríem dir que amb el tema de la música no hi entrem massa,
però sí que, d'alguna manera, apuntem que els sons de les Illes Medes són únics a través de les seves aus
i, sobretot, amb la branca del territori.
Pel que fa en el territori, nosaltres tenim un museu que explica a la sala permanent
el contingut d'aquest nostre territori, amb una dimensió, podríem dir, mediterrània,
i, evidentment, les Illes Medes aquí s'expliquen, s'expliquen qui viu,
les comunitats més importants que hi ha, una miqueta a nivell educatiu
i a nivell, també podríem dir, turístic, perquè la gent conegui com són aquestes illes.
I també es fan activitats didàctiques adreçades als escolars de Catalunya
per conèixer la seva geologia, la seva fauna, el seu fons marí, la seva història...
O sigui que tenim, podríem dir, accions molt relacionades amb el territori,
amb tot el territori del municipi i, concretament, amb les Illes Medes,
d'aquests que t'apuntava.
De tots aquests valors que ens comentes que teniu per aquí dalt,
teniu alguna mena de peix clau o de fauna o de flora concreta
que sigui molt característica i que la cuideu molt?
Sí, nosaltres, a la zona litoral, hi ha tota una zona d'aigua molls
que ara, gràcies a un projecte Alive, s'estan recuperant,
i a aquesta zona d'aigua molls hi ha un peix que és molt característic,
que és el peix, es diu, fartet.
És un peix molt i molt petit, de la mida d'uns 5-6 centímetres,
i és un peix que només viu a la península ibèrica,
pràcticament només viu en aquesta zona.
És un peix molt difícil de veure,
però que sí que és, podríem dir, una espècie gairebé única.
A les Illes Medes també hi ha diverses espècies molt singulars,
d'entre les que sobresurten, suposa, el meru,
que és molt conegut per la seva grandària que té a les Illes Medes.
I, llavors, pel que fa al massís del Montgrí,
al massís del Montgrí, concretament parlant d'ocells,
hi havia el duc, que ha donat nom a una de les coves prehistòriques
que es poden visitar avui, que és el cau del duc.
El duc és un rapinyaire de la família, podríem dir, dels mussols,
és un mussol real, i també era molt característic,
ara en diuen poquets, tot s'ha de dir, en aquesta muntanya.
Déu-n'hi-do, qualsevol es pensaria que estem parlant gairebé de la selva,
però no, hi ha civilització a Torroella, no?
Hi ha cases i urbanisme.
També hi ha cases, també hi ha persones, encara que siguem una mica així animals.
Assalvatjats esteu, eh?
Sí, tocats per la tramuntana, diuen, eh?
Ja ho diuen, ja ho diuen.
Marxem d'aquest espai exterior tan, no ho sé, tan enganxós,
en el sentit que enganxa, no?, de que ens crida l'atenció,
però ens tanquem entre les quatre parets de Can Quintana.
La part de museu que deies, com és?
Mira, aquest museu és un museu modern,
en el sentit que es va crear l'any 2003,
o sigui, tenim dos anys i poc de vida,
i va ser un museu que intenta, d'una manera molt i molt aproximativa,
i apropant-se a les persones, interactiva,
apropant-se a la realitat d'aquest nostre territori,
és a dir, hi ha fotografia, hi ha interactius,
i ens explica, doncs, com és aquest nostre territori,
les Illes Medes, la plana del Baix Terra, amb els aigomolls,
el massís del Montgrí,
i incorpora en aquest museu un discurs mediterrani,
és a dir, aquest territori natural i cultural,
doncs, forma part d'un territori molt més ampli,
que és la Mediterrània, de la qual som un exemple a nivell local.
Aquest museu, doncs, ens endinsa,
concretament també a través dels sons i de la música,
en el territori i a les persones que viuen avui a casa nostra
i, per extensió, a la Mediterrània.
Per tant, anem fent pinzellades d'aquest nostre territori
que encaixen amb aquesta línia mediterrània
i també insistint molt en el tema dels valors,
en el sentit que el valor del medi és un valor que cal tenir en compte,
que cal preservar el medi,
però també cal, doncs, incentivar totes les línies
que ens portin a l'entesa, a l'equitat i la pau entre les persones.
Per això, aquest paisatge del qual vivim avui en dia,
doncs, és el resultat d'una herència i d'una interacció
entre l'home i el medi al llarg del temps.
Acaba la cosa, doncs, pensant que la música i els sons
són l'eix d'aquest discurs
i la música com a llenguatge universal
ens permet, doncs, en aquest paisatge cultural de la Mediterrània
apropar-nos-hi i fer-nos veure que des de la gralla
que es toca a Tarragona, eh?, mai més ben dit,
amb un instrument molt semblant que es toca al proper orient,
no hi ha tanta diferència,
sinó que el que hi ha hagut és viatges
i poder-hi intercanvis entre moltes persones.
És un museu molt i molt i molt atractiu
en el sentit que aquest viatge el fas sense donar-te'n compte, eh?
Els missatges són molt clars,
la gent es pot divertir escoltant músiques,
escoltant sons,
trepitjant el territori.
Hi ha una fotografia en la qual, espectacular,
que trepitges tot el territori del Montgrí de l'Aixtert,
i es clou amb un audiovisual panoràmic,
amb música de gent d'aquí,
però música de fusió
i amb molta imatge a la qual reforcem aquesta idea.
Vivim en un territori mediterrani
i avui, més que mai, doncs,
el que hem de fer és apropar-nos
per trobar vies de diàleg
que realment és el que ens fan falta en aquesta societat.
És un museu de cultura mediterrània.
Ja ho veig.
Ara parlarem d'aquest aspecte,
parlarem també de l'aspecte musical,
que sé que últimament l'esteu cuidant molt.
De tota manera, no sé si us passa com en d'altres museus,
teniu una peça clau?
No, tenim moltes, però una peça clau,
diguéssim...
Un tros de vaixell recuperat, alguna coseta així.
Sí, una peça important que tenim,
arqueològica, podríem dir,
és el Pic del Montgrí.
El Pic del Montgrí és una peça
que vam fer els primers abans passats,
que vivien al massís del Montgrí,
i és res, és un còdul tallat per dues cares
que té forma de pic.
Per què és curiós aquesta peça?
Perquè hi ha un moment determinat
que tots els arqueòlegs que estan a tot el món
quan trobaven una peça d'aquestes
li deien Pic del Montgrí.
La idea que un japonès trobés un Pic del Montgrí
i ho digués en japonès,
ja fa la seva gràcia.
O sigui, va passar a denominar,
a partir d'aquesta peça,
es va crear el nom genèric.
Sí, sí, va crear el nom genèric,
que és una peça que té una antiguitat
que podria ser 300.000 anys.
Per tant, estem molt a les primeres petjades
dels homes i dones aquí.
Llavors també hi ha altres peces,
hi ha altres peces com ara és el llibre de privilegis,
que és un llibre històric que explica,
diguéssim, tots els privilegis
que els reis han donat a Taruella,
perquè Taruella també havia estat una vila real.
És una altra de les peces importants d'aquest museu
i tota la resta són peces, podríem dir,
d'instruments populars
que s'han anat recollint a través de recerques
per fer aquest museu.
Taruella de Montgrí,
com gairebé tot el litoral català,
és zona turística.
Jo no sé si noteu aquesta afluència.
Si els turistes, vaja, s'interessen
no només per la platja,
sinó també us visiten el museu
o quin tipus de visitants teniu habitualment?
Mira, nosaltres, com bé dius,
tenim dues temporades ben claríssimes.
Tenim una temporada d'estiu
que es concentra molt a finals de juliol i agost
i ens ve un tipus de turisme cultural.
S'ha de dir també que no tot el turisme cultural
coneix Can Quintana encara,
però estem una mica en camí
o ens agradaria que fos una peça
per fer això,
que no només tot fos turisme de sol i platja,
més tenint en compte que com molts museus
s'organitzen visites per conèixer aquest territori.
És a dir, intentem també sortir del que deies
de les quatre parets
per donar una visió més
de la visió de museu obert
que pertenem ser.
Però sí, sí, es nota molt l'afluència
i llavors a la temporada d'hivern
evidentment hi ha una baixada espectacular
del que són visitants
i també dels turistes, podríem dir, culturals.
Però sí, sí, evidentment
es nota molt que som un municipi turístic
només per dir-te que el mes d'agost
es concentra pràcticament un terç
dels visitants de tot l'any, no?
Déu-n'hi-do, teniu feina.
Després us deixen descansar una miqueta.
Sí, sí, després preparem altres coses, eh?
Per això.
Ja m'ho penso, ja m'ho penso.
Antoni, parlem ara de tota aquesta descripció
que feu a aquest englobament
que lligueu el que és la localitat Torrell de Montgrí
amb la Mediterrània
i és que vosaltres, bé, coordineu
al Centre Cultural de la Mediterrània.
Com és això?
Sí, bé, aquesta va ser una idea que va sorgir.
Partíem d'un antic museu
de territori del Montgrí del Baixter
i es va acordar d'alguna manera
que tiraria endavant aquest projecte
de presentar també el territori del Montgrí del Baixter
però englobant-lo a la Mediterrània.
D'alguna manera trobar els elements mediterranis
que ens pertanyen, no?
Una de les coses que estem molt orgullosos de fer
des que hem nascut són les jornades Ernest Lluc.
Les jornades Ernest Lluc tenen en compte el tema dels valors
perquè l'Ernest Lluc tothom sap que va morir
per defensar els valors.
Llavors es van trucar en temes
que són d'interès aquí a casa nostra
però també temes relacionats amb la Mediterrània.
Per exemple, la primera jornada l'any passat
va tractar sobre els reptes de la democràcia.
Com bé saps, la democràcia és un sistema
que avui s'ha estès a tot el món
però que va néixer a la Mediterrània, va néixer a Grècia.
I aquest any s'ha parlat dels reptes de la immigració.
Immigració en el sentit que a casa nostra
ens ve moltíssima gent,
sobretot de la riba del sud de la Mediterrània
i que això suposa uns reptes importants
i s'han debatut aquests reptes.
Això seria una línia d'acció en el camp dels valors
i nosaltres estem també treballant,
tenim un conveni amb l'Institut Europeu de la Mediterrània
i intentem fer propostes relacionades
amb el coneixement d'aquesta Mediterrània.
Per exemple, aquest trimestre,
crec que és el 15 de desembre,
ens vindrà l'ecòleg Joan Domènech-Ros
a parlar-nos de la salut de la mar Mediterrània.
És a dir, intentem apropar-nos també
als problemes de la Mediterrània.
Ja veig que a més toqueu als temes bé
en els diferents àmbits a la Mediterrània
i en els diferents àmbits, no?
Ecologia, biodiversitat, també societat i política.
Sí, sí, sí.
El nostre missatge és ampli.
Intentem sempre tema valors, tema música, tema territori.
Per l'any que ve tenim intenció
de tirar endavant unes jornades de música
que cada any ens permetin apropar-nos
a diferents realitats musicals de la Mediterrània
partint de casa nostra,
parlar del cant, parlar dels instruments,
intentar afavorir que vinguin els especialistes
aquí a casa nostra
i que tinguin una repercussió,
tot això, a la vila de Tarroella de Mogli,
que és una vila petiteta de 10.000 habitants.
Tot el municipi, però, té 10.000 habitants.
Però, bé, nosaltres estem en aquesta línia
i ens agradaria, doncs,
pensem, com tots els centres de fora de Barcelona,
que tenim també el dret de fer arribar
el que succeeix en el món a casa nostra
i que hem de contribuir a fer de la nostra vila
un lloc cada vegada més culte, en aquest sentit, no?
Doncs parlem de la vila de Tarroella de Mongri.
No sé si us passa com a vegades els tarragonins
tenen l'impressió nosaltres que vivim d'esquenes al mar.
Bé, ho tens a prop, però ets urbanita,
i llavors no sé si teniu fins i tot un barri
amb mariner, pescador, la vila en general...
Ui, has tocat un tema, ara...
Ai, què he fet, què he fet?
Més que un barri mariner.
Tenim un poble, tenim un poble mariner
molt lligat amb el mar,
que està separat de Tarroella de Mongri,
i 5 quilòmetres.
O sigui, Tarroella sí que és una població
que podríem dir pagesa,
en el sentit més bo de la paraula.
És una població que, si bé, té una relació amb el mar.
Tarroella de Mongri té uns camps,
té un riu, té una agricultura,
té una pagesia, té una ramaderia,
que d'alguna manera la converteixen en una vila singular.
En el sentit que, si bé estem a prop del mar,
el mar no es veu lluny, evidentment,
però sí que no s'hi viu tant de prop
com podríem dir a les tardides.
Tarroella de Mongri mira més cap a l'interior
que no cap al mar.
Sense això, això volgui dir que no ens l'estimem,
ni molt menys.
Però aquesta distància de 5 quilòmetres
fa que tenim un paisatge molt i molt ric i divers
i que sigui l'estartit,
la població, podríem dir, més marinera,
més amb un patrimoni marítim i pesquer,
més abocada amb el mar.
Per dir-te una idea,
la gent de l'estartit tenia més relació
amb gent de roses comunicada amb el mar
que no amb gent de Tarroella,
perquè, evidentment, el seu mitjà de transport
era el mar,
i en canvi la gent de Tarroella a l'estartit
no hi havia aquesta relació.
Ara potser sí amb el turisme,
però abans jo tinc la sensació
que entre el mar i la vila de Tarroella
hi havia, podríem dir, una distància.
Avui en dia ja no hi ha excusa.
No, no, què va bé.
Doncs, Antoni, ja per anar tancant l'entrevista,
a veure com ho hem de fer
per anar a Tarroella a visitar Can Quintana?
Quins dies obriu?
Mira, el nostre centre obre,
ara l'hivern,
obre cada dia exceptuant el dimarts.
El dimarts és el dia que tanquem.
Normalment els museus tanquen els dilluns,
però a nosaltres és molt interessant
de venir a Tarroella un dilluns
perquè és el dia del mercat, justament.
Sí, és un mercat que passa ben bé
davant de Can Quintana.
Can Quintana es troba ben bé
a dintre del nucli de Tarroella de Montgrí
i Can Quintana s'obre cada dia
de les 11 a les 2
i de les 5 a les 8 de la tarda.
Els diumenges i festius
només obrim els dematins,
això, de les 11 a les 2.
I llavors, per venir a Can Quintana,
senzillament s'ha d'arribar
a Tarroella de Montgrí,
vinguent pot venir per autopista
o es pot venir per carretera general,
com es vulgui,
però a dintre de Tarroella de Montgrí
és molt fàcil trobar Can Quintana
perquè és ben bé l'entrada
del carrer principal de Tarroella,
que és el carrer d'Ullà.
És una illa de carrers
i llavors, des d'aquí,
evidentment, ja us informaran
sobre tot el contingut del museu,
les exposicions temporals
i tota la informació que ho faci falta.
I jo t'he de preguntar també
a veure com ho podem fer
per visitar tota l'espectacularitat
de les Illes Medes.
Sí, hi ha diferents empreses
que fan viatges en el municipi.
Hi ha des de Nautilus,
l'Aventura del Fons del Mar,
que diuen ells,
des del Marina Princess.
Hi ha moltes empreses
que estan localitzades
en el port de l'Estartit.
Des d'allà surten vaixells diari
que fan aquesta visita
que és molt recomanable de fer
perquè, doncs,
t'en dones compte
una miqueta
de l'espectacularitat,
de la singularitat
d'un dels darrers litorals
sense urbanitzar
que tenim aquí
a les comarques gironines.
Hem de pensar
que el massís del Montgrí
serà un parc natural,
no s'ha urbanitzat
i les Illes Medes tampoc.
Per tant,
dona una singularitat
rocallosa
molt i molt important
i val la pena.
Des del port de l'Estartit
hi ha totes les companyies
que van a les Illes Medes.
¿Apte també
per fer l'excursió
ara a l'hivern?
Sí, és apte.
Pensa que ara a l'hivern
normalment
pot fer un dia
de molta llevantada,
de molt mal temps,
però no és habitual.
Hi ha vaixells cada dia
que fan aquest recorregut
i bé, no hi ha cap problema.
Doncs ja, tall d'anècdota
i ara sí,
per tancar l'entrevista
amb l'Antoni Rovires,
el director de Can Quintana,
ens hauries de dir,
Antoni,
si teniu per aquí dalt
algun plat mariner típic.
Menjar, menjar.
Quan anem a Torroella
a visitar Can Quintana,
què podem demanar?
M'has fumut, home.
Aquí el que hi ha molt
és un mar i muntanya.
Fins a tebé
que acabem dient
que ens entenem, no?
Un mar i muntanya
que no deixa de ser
de carn d'aquí,
de l'interior,
podríem dir,
i amb el peix
de les Illes Medes.
Si aneu aquí,
demaneu un mar i muntanya
i quedareu
molt i molt bé.
Antoni Rovires,
doncs moltíssimes gràcies
i tenim pendent
aquesta visita.
Torroella, gràcies.
Ens veiem aviat.
Gràcies.