El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'Avi Ramon aquesta setmana us volem convidar a un acte molt especial.
Diumenge, al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
hi ha una trobada a nivell de tota Catalunya de diferents col·leccionistes.
Més aviat per intercanvi, és el que dèiem.
Avi, jo convido la gent, suposo que està obert a tothom,
ni que sigui com a curiositat per pagar una ullada, no?
Sí, sí, sí.
I llavors, saps què passa?
Que vas a pagar una ullada i dius, oh, dàstima, que això jo en tenia i vaig llançar.
Perquè aquí tothom, ni que no sigui molt col·leccionista,
tothom pot anar a Diumenge i portar la seva petita cosa.
Sí, sí, a canviar.
Sí?
Sí, tot el que tu siguis col·leccionista...
Encara que no estiguis afiliat.
No cal, no cal, no cal.
Això ho organitza la Societat Filatèlica i l'Unsmàtica de Tarragona,
en la Sfignut, junt amb el Troc,
que el Troc és una revista de Barcelona que és de col·leccionisme i coses d'aquí.
I això allà té tothom, tothom pot anar.
Si tu tens afició o col·leccions, el que sigui,
aniràs allà i trobaràs un per canviar, no per comprar i vendre.
Però això de canviar se n'ha de saber,
perquè, clar, si un no sap el valor que té la cosa que canvia...
A vegades no és el valor del que canvies,
sinó el tindre o no tindre-ho.
Clar que llavors hi ha aquell que hi ha peces que són més valorables que les altres,
i, clar, per canviar, potser et diuen,
no, escolta'm tu, si no me'n dones dos o tres d'aquest,
jo no te'l dono aquest.
S'ha de ser una mica murri, però, eh?
Perquè, clar, si un demostra que ho vol, l'altre se n'aprofita.
Sí, sí. Això passa, això.
Jo, per exemple, quan he anat als encans o a llocs d'aquestos,
dic jo perquè parlo de mi, no?
Sí, sí.
Parlo amb tu i jo, i com que ja fa anys que aquestes coses l'has viscut,
comprant i venent, el que sigui, tractat tota classe de gent,
quan vas a comprar una peça i vas amb un punt d'aquestos que venen coses d'aquestes,
mira't la peça que t'agrada, però sense que no hi compta el que la ven.
I llavors...
No, no. I llavors...
I preguntes amb desgana.
No, no, no. I llavors agafes i preguntes les coses més tontes que hi ha allí.
i això, quant val? Això val tant.
Vull veure que pipa per una cosa que no té valor,
una pregunta d'això.
Ah, això, això, això.
I quan es feia una miqueta d'allò de tres o quatre preguntes,
d'aquelles coses que no val la pena...
Llavors vas apel·lar a teva.
Com aquell que... I això altre.
I aquell diu, m'acaba, aquest no hi entén,
perquè si entengués, si veuen que hi entens i t'interessa,
te doblen.
Ja.
En canvi, aquesta manera per treu-se del davant,
perquè penses, bueno, aquest...
Doncs mira, això, llavors te diuen un preu raonat.
Ah, això tant, no, home, no, pensava que valia Venus.
I quan marxen... Bueno, té.
Bé, això.
O sigui que ara potser algun d'aquestos que em coneixen
que me diran, escolta'm...
Oh, però a tothom va igual, eh? A tothom va igual.
No, hi ha gent que...
Oh, mira, això em fa falta.
I aquell... Ja en tinc un.
Ojo.
Per això, de cap, em sap greu que si em sent algun d'aquests,
dirà, escolta'm...
Però si jo ja ho saben.
Dirà, avi, avi, no fotem, dirà...
Escolti, que recorda alguna ganga que vostè hagi aconseguit?
Sí, sí.
O una peça molt especial?
Sí, sí.
Una de les vegades, jo anava a missa a la catedral
i al passar per allà vaig veure dos galls.
A la catedral m'està dient aquí el mercat aquest que hi ha els diumenges,
és?
Sí, sí.
T'ho menges al matí, no?
T'ho menges al matí, que encara hi és.
I hi havia una allí que tenia enredos,
perquè molts que veien coses d'aquestes són que van a treure d'una casa,
altres van pels carrers, contenidors,
bueno, contenidors, puestos casuals d'això i tal,
i hi havia dos galls, dos galls que...
Jo els vaig veure bastant brut, bastant d'això,
però em van fer gràcia per preguntar el preu.
I aquell em va dir un preu.
Bueno, a mi saps què?
Dic, guarda-m'ho, per no demostrar gaire interès,
digui, guarda-m'ho, que ara quan surti d'això es vindria a buscar-ho,
té si vols...
No, no, és igual, com que aquell va haver llot brut,
com si fos rovellat, però no era rovellat.
I llavors vaig comprar-ho, ve de preu, ve de preu,
i eren dues peces de plata.
Ah, com com netes?
Com netes, era de plata.
Saps això que veus les llories, que hi ha uns galls amb la cua en l'aire?
Sí, sí, sí.
Doncs dos peces d'aquestes, no?
Que li van sortir preu de ganga.
Home, els va haver de netejar, però vaja.
No, hi ha hagut altres coses, no?
Hi ha hagut altres coses, el que passa és que no es convenien,
a vegades diu, per no aixecar...
No, el bo d'això és tenir temps, tenir el temps suficient per remenar,
per passar-t'hi unes hores, no?, i anar buscant.
Simplement el que col·lecciona ja, amb un cop de vista,
ja saps on has d'anar.
Sí.
Ja veus, per exemple, si són llibres,
ja saps quin tipus on està.
Si hi ha altres miniatures, si són altres coses.
Però, a més a més, ja hi ha els que venen,
ja tenen les peces guardades per col·leccionistes.
Per exemple, escolta'm, tu, quan surti alguna cosa d'això,
m'ho guardes.
Ah, ja pots fer encàrrecs i tot.
Ja, sí, sí, sí.
Aquells ja saben que aquest tipus de cosa és per a aquell.
Aquest tipus d'aquest llibre és per a aquell.
Aquestes monedes són...
O sigui, ja formen com una espècie de...
No diré família, perquè aquí no hi ha família que valgui.
El negoci és el negoci.
Doncs ja et dic, ja tenen els seus...
I vostè a vendre, que hi ha anat maivo, no a vendre,
en el sentit de tinga això, perquè vostè col·lecciona moltes coses, també.
Jo el que tenia era allà el...
Bé, puc dir-ho igual, no?
Perquè si també m'han de conèixer, també em coneixeran.
Allí la plaça El Pallol, allà el racó,
jo tenia el meu taller de restauració de coses antigues,
pintura, restauració, i també de ceràmica,
típica,
i jo allà semblava allò, semblava un museu.
I a vegades era curiós,
perquè potser una cosa et venia un senyor
i volia comprar-te una peça
perquè li feia gràcia,
i no la venies.
I a vegades venia un col·leccionista
que veia aquella cosa que li faltava i volia,
i potser li regalaves o li donaves un preu que...
Vull dir, hi ha aquesta cosa, saps?
Jo recordo que hi havia un senyor
que venia de Barcelona,
jo tenia uns tiquets d'Hisenda,
del 1700, 1800,
molt atreçats,
i veia,
escolta, vengui amb això, vengui amb això.
No, feia gràcia tindre-ho,
si un dia vull vendre, jo li vendré.
I un dia m'agafa d'aquella manera que t'agafa...
Va, dic, quan me'n doneu?
O sigui, que si aquest moment has donat
el que m'hagués donat,
però no ho dir, li regalo.
Sí, sí, sí.
Perquè tu regalos una cosa i no té valor.
En canvi,
en canvi, si comptes alguna cosa,
ja veu que
ja has comptat alguna cosa...
Sí, ja és allò simbòlic.
Jo dic, simbòlic,
donem una cosa simbòlica, això.
Oh, això no val,
perquè això...
Coix.
És a dir, que quan veniu,
quin veniu, hi ha res de que no val?
Doncs mireu,
deixeu-vos què us dic,
dic, se ho corre,
i aquí no vingueu més a buscar coses d'aquestes,
perquè no.
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí.
Vull dir que a vegades ve això,
llavors,
a vegades se't perden
per poder aprofitar aquesta cosa.
Continuem parlant demà divendres
de col·leccionisme
amb l'Avi Ramon.
Avi, gràcies.