Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Em deixes que t'expliqui una història de ràdio o me l'expliques tu millor?
No, no, te l'explicaré aquest vespre, sí, a través de la pantalla de l'Antiquari.
Aquesta nit, a les 10 de la nit, a l'Antiquari i amb entrada completament lliure,
passem a la pel·lícula espanyola Històries de la ràdio,
una pel·lícula d'any 1955 en blanc i negre,
una magnífica comèdia de 96 minuts
que va fer Francisco Raval, Margarita Andrei, Pepe Isbert,
Àngel de Andrés, José Luis Orjas, Juanjo Menéndez,
José Luis Ozores, Gustavo Re, Toni Leblanc
i el director José Luis Sáenz de Heredia.
Una pel·lícula amb diverses històries diverses
que va ser un dels grans èxits de la pel·lícula.
T'explicaré ràpidament una anècdota que va passar
amb aquesta pel·lícula, amb aquell temps franquista,
que no es podien dir tacos ni res.
Hi ha un momentet en un concurs radiofònic
que encerten una de les preguntes,
que això serveix per guanyar molts diners,
i un del poble, davant de la multitud,
salta i diu
«Viva la madre que lo parió!».
Cada vegada que es deia aquesta frase allà al cinema,
aquells anys, la gent del cine revolucionava de riure
i d'espant d'haver sentit aquesta invocació
en aquell temps que dir qualsevol cosa era...
Home, però no va dir res d'altre món.
No, no, no, és normal.
I va la madre que lo parió.
Però imagina't com estava l'assumptu.
Home, si hagués dit alguna cosa, jo en plan, no sé...
Doncs imagina't tu com estava l'assumptu,
que això era una permissibilitat que es deixava,
perquè al fin i al cap no estava mal dit.
No, no, al contrari, mira.
Exacte.
I bueno, cada vegada...
Jo la vaig veure moltes vegades en aquell temps
i cada vegada que sortia aquesta frase jo l'esperava
i just el públic reaccionava
amb unes carcajades i un riure
i una satisfacció de veure que havien deixat dir allò.
Imagina't tu com estàvem en aquells temps.
Imagina't la censura que hi havia, eh?
Exacte.
Això ho veurem aquest vespre a les 10 a l'Antiquari.
Viva la madre que lo parió!
Exacte.
Viva!
Anem a seguir amb la pel·lícula de Niki,
l'aprendida bruja.
Ahir que teníem una festa i teníem un paquet que passava molt.
Exacte.
Niki és una bruixeta que està fent pràctiques en una ciutat.
Els 13 anys han de marxar un any de pràctiques en una ciutat
i ara ella està en aquesta ciutat que ha descobert,
que ha trobat, que li agrada
i està fent pràctiques de mensageria
i està treballant, per dir-ho així,
perquè li donen habitació en un forn.
Un forn, de pa, sí.
Li donen una habitació en un forn.
Aquest forn està regentat per un matrimoni jove
que la senyora està amb estat, que es diu Osono,
i en el moment que la senyora està per dintre fent coses,
la Gigi està fora a la botiga esperant que entrin clients.
I aquest és un dels dematins que entra poca gent,
s'està avorrint,
està parlant amb el seu gatet Gigi,
perquè ella i el seu gatet, pels poders que té, s'entenen,
i mentre estan allà pensant
el dolent que s'està posant al dematí,
entra un senyor amb un paquet no molt gran,
però sí molt pesat.
Niki, que quasi no pot agafar-lo,
el porta cap a la bàscula.
s'ha de dir que aquell amiguet que ella té,
que amb ella no li fa gens de gràcia,
que es diu Tondo,
doncs ell la convida a una festa que faran,
perquè ella molt aficionat també a volar,
hi ha un dirigible ara de visita a la ciutat,
ell també té alguna cosa d'astronàutic,
que dic jo, saps?
Sí, també li agrada això, sí.
I aquí es va acabar la cosa.
Llavors, mentre Niki porta el paquet a la bàscula,
sentirem el que parlen.
No hay problema.
Oh, ¿te encuentras bien, pequeña?
Hago esto todos los días.
Puedo ayudarte.
Espero que te hayas decidido para las seis,
porque pasaré a buscarte a esa hora.
Hasta luego.
¿Cuánto me costará?
Es para la ciudad o hay que llevarlo fuera, señor.
La dirección está escrita en la caja.
Oh, en la caja, lo siento.
Quan queda sola, Niki,
després de despatxar amb aquest senyor
i haver-se n'anat tondo,
se'n va corrents cap a l'interior de la casa
per parlar amb la fornera, amb Osono.
Osono!
Osono, tengo un gran problema.
Tomo me ha invitado a una fiesta en el club de aviación.
Seguro que será una fiesta estupenda.
No, mi problema es que voy a ponerme.
Niki, no tienes ningún problema.
Estás muy bien así.
Además, de guapa te da un aire misterioso.
¿De verdad?
¿Y el trabajo?
Casi lo había olvidado.
Vaya, ya son las cuatro.
No.
¿Puedes ocuparte de la tienda hasta que vuelva?
Gigi, Gigi!
Niki i Gigi i el pesat Paquet
ja estan volant amb l'escombra
per sobre dels terrats de la ciutat.
Con lo enfadada que estabas con ese chico
no entiendo por qué vas a ir a su fiesta.
Por favor, cállate.
Estoy intentando volar con esta escoba, ¿vale?
Veiem a Niki pujant el paquet aquest tan pesat
per una escala, ja entrant en un edifici,
i esgló, esgló, al final
arriba al pis del destinatari.
¡Muchas gracias, adiós!
¡Vamos, Gigi!
¿No crees que vamos demasiado deprisa?
¡No podemos hacer esperar a los clientes!
Una vegada entregat el paquet,
Niki surt volant amb Gigi
que li han donat en aquella altra direcció
a través de la trucada telefònica
que li han fet mentre estava allà a la botiga.
¡Ahí está el tejado azul!
¡Hemos llegado!
Així és.
És una torre amb jardí dins d'una urbanització
i al trucar a la porta sortirà una velleta
que és la criada i amiga de la mestressa de la casa,
que és una altra velleta també molt simpàtica i agradable.
Me llamo Niki.
Alguien solicitó un servicio de mensajería
i aquí estigui.
Por aquí, pequeña.
Llegas justo a tiempo.
Gracias.
Perdone, señora.
La mensajera ya ha llegado.
Vaya,
cuánta prisa se ha dado en venir.
Adelante, pequeña.
Por favor, considérate como en tu casa.
De verdad.
Gracias.
¿Quieres que te la guarde?
Gracias.
¡Oh, un gato negro!
La velleta que serveix a la casa
li demana si vol que li guardi l'escombra de Niki
i el Niki se'n va a parlar amb la senyora de la casa.
Gigi, el gatet,
al sentir l'altra velleta que diu
¡Oh, un gato negro!
Gira el cap, mira a la criada
amb expressió com volgant dir
no has vist mai un gat negre
i segueix caminant com si res
amb Niki en direcció a la cuina
on està la senyora.
Escova y gato negro.
Es precisamente como me contó mi bisabuela.
Me llamo Niki
y soy una bruja.
Vaya, eres una bruja preciosa.
Lo siento,
pero esa delicia
que se suponía tenías que entregar
aún no está lista.
Algo falla en este horno,
pero no sé qué es.
Se ha puesto cabezota
y no quiere calentar.
Ya está viejo.
Ha vivido mejores días
igual que yo.
Estem ja amb la senyora
que està mirant de fer anar
al forn elèctric.
No hi ha manera
que es posi en marxa
i demà sabrem què passa.
Si funciona,
si no funciona,
si fa el pastís no ho fa.
Si acaba de fer-lo,
si ha d'anar a la festa,
que es posarà a final.
Aquí hi ha moltes coses.
I seguiran passant coses.
Però és que s'està complicant molt,
l'Andrés.
S'està complicant molt.
És la gràcia d'aquesta pel·lícula
que passen moltes coses
i totes se solucionen.
Per a mi el que em fa gràcia,
el que em xoca una mica,
és que ella diu
soc bruixa.
Sí, clar.
És com una cosa normal i poder.
No, no,
i la gent ja compren
que ser bruixeta
ja està de pràctica.
Sí, en aquella època
i en aquell temps
i en aquell país,
i en aquest conte passa així.
És normal.
Mira, tots els dies
hi ha gent que vola
per tot arreu.
Sílvia, fins amà.
Fins amà.
Adeu-siau.
Adeu.
Adeu.
Adeu.