El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Noi ja tenim aquí amb nosaltres l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
No podem continuar del que parlàvem ahir perquè avui hem de dir que tenim un convidat.
No?
Sí, sí, perquè a vegades...
Avui hem de trencar...
Amb això saps què passa?
Que avui en dia se convida a moltes coses.
Se convida a cava, se convida a moltes coses,
però a vegades prescindim de convidar adequat,
perquè avui en dia quasi que...
Però moltes vegades, perdó, s'ha de donar la coincidència també, no?
Sí.
Que tot ha de venir rodat, no?
Per això et dic que, per exemple, quan ve Nadal,
doncs es convida en una cosa, es convida en l'altra.
Però a Tarragona a vegades també desconeixem una sèrie de coses i de gent
que també és convenient convidar-los perquè la gent sàpiga...
Aquella persona que ve pel carrer...
Hola, adéu, adéu, adéu.
Escolta, saps, fulano, sí, doncs saps que és pintor, saps que pinta.
Clar.
Ah, sí que em sembla que m'ho han dit, sí que potser una altra persona, no?
Una altra cosa.
I també a vegades convenient, et diu públicament, perquè la gent vagin coneixent.
I avui jo crec que és adequat, ja que ven aquestes festes,
i això de convidar un bon amic de molts anys,
que jo sé que és un artista, però que ho sàpiguen la gent també.
Molt bé.
Que és l'amic camarassa, que a part de ser president de l'Ateneu,
que això ja prescindim-ne, que això és una cosa a part...
Que també en parlarem un altre dia, eh?
Sí.
Que també el podem convidar per parlar-ne d'això que és el protagonista de l'Ateneu.
Refereixo que ell té més categoria com a pintor, com a artista,
que no pas com a president d'una entitat.
Perquè la personalitat...
Home, no devaluem ni una cosa ni l'altra, no?
Per això et dic, per això et dic.
Perquè tot té el seu valor, no?
Sí, però val més que una persona com aquell,
diu, oh, anàvem pel carrer, anàvem mig begut i no té el cas.
I una tia tota lletja i feia, i li diu,
oh, quina borratxera!
Diu, sí, però demà m'ha passat la borratxera que vostè en aquesta cara,
eh, la té per sempre.
Vull dir...
Però les comparacions, a mi, que en té tota la cara.
Però ho dic, ho dic, perquè ell té més personalitat com a artista
que no pas com a cosa.
Doncs aludem-lo, no?
Si acabaràs, bona tarda.
Bona tarda.
Bueno, és el que diu ell d'artista, eh?
Sí.
I jo mai m'he donat, m'he dit que soc artista ni que soc pintor.
És veritat, perquè no sabíem aquesta faceta seva, eh?
Jo sempre he dit, jo pinto, jo dibuixo, faig això, faig allò altre,
però no em dono la categoria.
Oh, no se sap mai.
Home, a poc a poc, això s'ha d'anar aconseguint.
Ara tinc una exposició d'allà baix que es diu una mica de tot.
Ah, molt bé.
Sí.
I a veure, a veure, on tenim l'exposició?
A veure, anem per a Bancs.
A l'Ateneu de Tarragona.
A l'Ateneu de Tarragona, molt bé.
Al carrer Sant Magí, número 4.
I què és el que es pot veure, per la gent que s'apropi?
Com?
Que és el que es pot veure.
Que es pot veure.
Sí.
Ja dic una mica de tot.
Hi ha dibuix de tinta, hi ha pastel, hi ha oli, hi ha oli,
hi ha una mica també de, com t'hi diré jo, mixtes, pintures mixtes.
O sigui que ha anat experimentant pel que pugui veure...
Que ho mires i no saps si és oli, o és pastel, o és una mica de tot.
Molt bé.
O sigui que ha anat experimentant això, com deia el títol de la pròpia exposició,
amb una mica de tot, no?
Clar.
Comentàvem.
I després del tamany dels quadres, n'hi ha de 20x20, inclús menys, i n'hi ha de grossos.
Ah, perfecte.
No, grossos, grossets.
I el que dius grans, que són macos de veure, no?
Sí, grossets, sí.
I quant de temps fa que pintar?
Jo...
No cal ser jo que ho hem descobert una mica ara, no?
Jo de pintar, ara farà uns 18 o 20 anys.
Déu-n'hi-do.
Una cosa així és.
Quan vam començar a fer exposició, el sindicat d'inici de turisme, jo parlava amb ell allà al carrer, a la plaça del Pallol,
és que t'has de presentar i això, a mi em donava una miqueta d'allò, perquè jo anava a dibuixar, anava a pintar, anava a fer les seves cosetes a casa.
Hasta que em va decidir, em va convèncer, i vaig començar a fer l'exposició.
Quants anys dura l'exposició?
Quina és la que fem les altres?
Quint.
Un mes, més o menys.
Ah, no.
Quants anys fa?
Ah, 18.
18 anys.
18 anys.
Bé, doncs jo potser farà 17, que vaig participar.
Que l'està començant.
Que l'està començant.
Que l'està començant.
De pintar i dibuixar ja ho feia abans.
Això passa que jo llavors va ser un cas, perquè jo havia fet abans amb el...
em va baix al Serrallo, amb el Grupesca, vaig estar 5 anys fent un concurs de pintura ràpida
que venien de tot Catalunya.
És veritat, és veritat.
Després va passar que llavors les cases van plegar, el que sigui, i llavors un dia,
el que hi havia llavors de conseller de turisme, que era el Tatall, dius, escolta Martí,
tu vols indicar turisme de fer alguna cosa o altra, alguna cosa a Tarragona, i com que
a mi sempre m'emboliques, o m'embolico, perquè ja no sé si m'embolico, sempre improviso
el que sigui, ja ho sap ell, que sempre m'ha deixat.
I vaig pensar, escolta, a Tarragona els pintors només pinten bodegons, figura, paisatge,
però el tema de Tarragona només hi havia dos o tres que ho feien com a cosa especial.
I se m'ha acudit de fer una exposició de pintura monumental i turística, tema de Tarragona.
I vaig provar-ho, i vaig dir-ho amb uns quants, i sí, es van presentar 36 pintors bons
en aquella època, i alguns que començaven, bueno, començaven a pintar bé, perquè avui
un dia tothom comença a pintar i es posa, i qui s'es posa és quan tu fas la presentació,
saps?
Sí, sí, se'n posa que no li agradi a ningú, també, perquè no saps com l'has de fer.
Bueno, això és a part, perquè han de ser tolerants amb tot, i quan comença...
No, no, que sí, que sí, i tant.
No, perquè aquí hi ha alguna cosa que fa referència a ell i altres pintors.
Hi ha qui pinta, doncs, per passar el rato.
Com a hobby, com a hobby.
No, per passar el rato, perquè ell pinta, jo també pinto.
Però, clar, el pintor, el pintor és com aquell alcohol o drogadicta, eh?
Sí, que està enganxat.
Que està enganxat.
El pintor, el pintor, igual a les 10 de la nit, a les 12 de la nit, o quan li sembla,
ja si no pinta, ja té el llàpid a la mà fent un apunt.
Vull dir que hi ha de gran diferència.
I llavors vaig fer aquests pintors bons que hi havia, i van ser 36.
Llavors, va tenir tant d'èxit que van participar,
tenint en compte que a l'arimany aquell temps es va fer un pis col·lavi,
vas de bé, el vi verd, tots van participar en aquella gran cosa,
i va ser un rotund.
I llavors, molts diuen, però escolta'm,
i és que no pintem tema Tarragona?
Què hem de fer, clar, què hem de fer, no?
Per què d'aixòs?
I llavors vaig fer, al mateix temps, una de tema artístic,
on entrava l'escultura, la pintura, la ceràmica i tot.
I llavors va ser quan, aquell any següent,
hi ha uns quants que ja es porten des del Bons,
que ho passa a ell, hi ha alguns altres pintors,
molts ja no perquè han volat.
Altres ja s'han fet massa bons,
i a vegades també col·laboren, però ja és un altre estil, saps?
Però hi ha una base que portem ara 18 anys,
i pensa que l'última que hem fet d'exposició al Moll,
de tema monumental i turístic,
que es van presentar 90 i escaig.
Déu-n'hi-do.
I de la lliure, 100 i escaig.
Doncs ara t'imagina't tu,
això, la força que té Monta Ragon,
que per desgràcia no tenim lloc adequat
que hem de donar les gràcies al port
que ens deixa el Tinc Lado,
que si no, no es pot fer,
per molta propaganda que fan,
que hem de fer, hem de fer.
Aquesta cosa elemental com és...
Esperem, esperem que es facin,
esperem que es facin.
Una cosa que ho és la cultura, sí.
Ja hi fan exposicions contemporàries al Cremajor,
que una altra exposició aquí,
i trobes que molts pintors que es podrien desenvolupar a Tarragona
i conèixer-los, per falta de llocs,
ho han de fer amb una granja,
amb un bar,
que vas allí i què passa?
El que està per bé no està allòs,
i tu vas dir, mira allò,
més aviat el molestes,
i tu, clar, et trobes cohibit.
És que depèn de com...
Sí.
Ara bé, llavors, clar,
l'avantatge que tens, per exemple,
el trobar un lloc, com ara el que marassa,
és bo quan és un lloc així adequat.
Adequat,
no ho dic perquè sí que la teneu, no?
Perquè no vull discriminar...
Però que és bo, que és bo, eh?
No ho dic jo.
No vull discriminar si hi ha altres locals
o altres entitats que també fan el que fan, no?
Però t'imagines tu, allí,
que un pugui presentar les obres d'una vida,
com és el cas d'ell,
que si vols esperem demà...
Desvingar.
Esperem demà i acabarem d'explicar
tota aquesta tècnica.
No el deixem marxar, eh?
No, no.
El tenim segrestat avui a la ràdio, eh?
Demà que torni.
Vinga.
Ara fins demà, doncs, eh?
Fins demà, que no és que demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
i el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.