Un divendres més i passades ja les festes, ens fem acompanyar per la Mar Pérez.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja està, ja és divendres.
Ja tenim aquí mana, mana, s'ha passat el Nadal, l'any nou, els Reis, tot.
S'ha acabat, s'ha acabat.
Has gaudit, no, no? Pel que escoltem no gaire.
Sí, sí, sí.
Però clar, és que arriba un moment que ja s'atura,
perquè en realitat les festes de Nadal comencen a finals de novembre,
perquè cada vegada les comencen més aviat, i les allarguen més.
Oi, encara trobo que han despenjat els llums de Nadal bastant aviat.
Bueno, sense parlar de les de la plaça de Braus, que encara estan il·luminats, inclús.
Ah, sí? No hi he passat per allà, sí.
Il·luminats, inclús. Fa caliu, fa caliu.
Sortir avui a la contraportada d'un diari.
Ara el tema, més que les vacances, és el fred i la grip.
Exacte, bueno, el tema candent de la temporada.
I ja comencem a dir allò de, ai, quin fred que fa, tan de bo mig i l'estiu.
El mateix de cada any, perquè després ve l'estiu i...
Jo és que sóc de fred, jo sóc de fred.
Sí?
Més que d'estiu.
Com que ja és calentorientada per tu, no?
Ai, ella, ai, ella...
No? Tu mateixa, ja tens les calçoretes dins.
Però bueno, això sí, comença l'any nou,
i tothom, quan comença l'any, o gairebé tothom,
es fa promeses o fa allò, una llista de coses que ha de complir durant l'any
i a part de ser millor persona i estalviar més
i tractar millor els meus avis que tinc en aquell asilo,
tipus...
Tipus...
Vejat de la mà de Déu, allò, sí.
Exacte, doncs tothom dient, seré millor persona i faré això, faré allò altre.
I hi ha gent que fa promeses que, lògicament, acaba complint.
És el cas de Rocio Jurado.
Bé, doncs aquesta senyora,
que no és la que canta de fons,
però que també ens vidrà bé per una noticieta de després,
aquesta senyora va fer algunes promeses.
Recordem que va acabar l'any millor,
millor del que s'esperava,
perquè havia tingut aquella malaltia, aquell càncer
que potser ens esperàvem que fos el pitjor del món.
Està molt recuperada
i va prometre al començar l'any
que aniria a fer una visita
per complir una promesa a Xipiona, la Virgen de Regla.
Una verja de l'aquella és superdevota.
Bé, i jo fins aquí, perfecte.
Cadascú és creient del que vol
i si fa promeses i les compleix, millor.
Si fos de Tarragona, hagués vingut a Santa Tecla.
Ah, exacte, o Sant Magí.
Doncs perfecte.
Molt bé, fins aquí perfecte.
Però una senyora com ella
hauria d'entendre
que hi ha coses que no es poden fer.
Ai, què ha fet, pobra dona.
Una cosa és que tu compleixes la teva promesa
i ho facis el millor que puguis.
Però jo les fotografies realment...
Jo ho sento,
jo m'he trencat de riure.
Aquesta senyora surt de l'hospital
o no es troba del tot bé
i va vestida molt còmode,
amb un xandall i unes esportives.
Perfecte.
Però, clar,
si a això li afegeixes un abric de bisón,
tres quarts,
que no...
O que no?
No, perquè, a veure,
Rocío Jurado té prou pressupost
i pot anar a comprar-se
ni que sigui una jaqueta d'aquestes,
un forro polar.
Esportiva, exacte.
O posar-te un pantal·let
que no sigui un xandall.
No sé, trobo que està molt bé,
compresa la teva promesa,
la teva paraula,
però vigila una mica.
Perquè ella ho sabia
que hi hauria fotògrafs allà, sí, no?
Perquè estava més que anunciat.
No ho sé,
però és que encara que no ho sabés,
ni a llençar la brossa
es va enxandall i bisón.
No.
Tu, una miqueta,
Maria Isabel,
antes muerta que senzilla,
també mare.
Xat, eh, xatona.
Jo des d'aquí,
Rocío Jurado,
no sé si t'han arreglat una cosa
i t'han espatllat el cap,
però tu això ho hauries de veure,
tens una imatge a donar.
Ja va bé,
però que sigui una miqueta més modesta,
que no crec que li duri gaire, eh.
Per què ho dius?
Per les esportives o pel bisón?
És que el bisón a mi em sobrava molt.
Clar,
i una samarreta ben termolactil a dintre
i deixa't estar, eh.
Bueno, Nora,
no calia anar tampoc.
Més primeta,
es comenta que està,
més primeta,
com a més centrada.
Home, clar,
no haurà passat del tot bé,
no haurà pogut menjar tots els torrons
que ella voldria,
però bueno,
segueix aquí,
de fet està preparant un nou disco,
que això és important.
Sí,
amb un dels compositors
diuen que li han composat
les millors cançons
que té ingut.
Exacte,
diu que té molta il·lusió
i moltes ganes de treballar
i de viure,
que és important.
Bueno,
doncs,
perfecte,
i si ens ha de donar fotografies
com aquella i ratos
com el que he passat jo
quan he vist la foto,
endavant, Rocío.
I què passa amb la niña?
Doncs la niña,
jo de fet no ho sabia,
no t'ha de saber amb el niño,
allò que fa ploure per tot arreu
i tira cases a terra
i aquestes coses.
O el que li toca segons qui,
el niño,
que aquí tampoc...
Aquí tampoc no ha tocat el niño,
no,
aquí ens toca la niña.
La niña pastori.
Vé a tocar, no?
Sí,
bé a tocar,
per carnaval vindrà,
ja s'han posat les entrades a la venda
des de fa un parellet de dies o així.
Perfecte.
I per carnaval vindrà,
em sembla,
i fixa't que serà la primera actuació
de la seva gira per Catalunya.
Ah, molt bé.
O sigui,
vindrà aquí abans
i una setmana després
anirà a Barcelona.
I on toca?
El metropol?
No ho sé.
No ho sé,
espera que penso,
penso, penso...
Bueno,
no passa res.
T'enredaria,
t'enredaria,
Mar.
No passa res.
Això,
les entrades estan a la venda.
El metropol no,
però,
eh?
Em sona a mi a tingladus del port.
Ah, molt bé.
Alguna coseta així més a lo grande.
És més gran,
clar,
perquè aquesta senyora
capta molta gent.
Perfecte,
doncs ja està.
Escolta,
si ens ve així una mica
i ens ha tocat el niño
ni ens deixa de tocar,
més val que anem a veure
com ell toca.
No et sembla?
Que ens tocarà,
els estits en Berlay.
Ells sí que toca.
De moment,
el que toca és
el que li agradi
de la Càmera un dia.
Perquè sí,
ens rumoreja
que en un restaurant
de Los Ángeles
va haver una sessió
d'anell,
peazo anillo
con peazo diamantazo
i ella
amb un sí rotund
i clar
que tot el restaurant
va poder sentir.
Tothom va tremolar, eh?
Va dir,
ja està,
ja tenim a la Càmera un dia
casada quasi, eh?
Que fa molta il·lusió
perquè a més
és una d'aquelles parelles
que fa més d'un any i mig
em sembla que van junts.
És divertit,
fa monos a veure,
fa monic.
Sí,
no és allò
aquí té pillo,
aquí té mato,
vinga va,
fletxafa i ens casem.
No, no,
es veu una cosa
treballadeta.
Fa com a gràcia
perquè a més
tots dos són molt monos,
tots dos són així
com molt simpàtics
amb la premsa.
Però això
ho has dit
i tu a les revistes
o ja t'ha trucat
la Càmera on directament?
No,
encara no m'ha trucat
la Càmera on
perquè no tinc cobertura.
Ah,
apagada fora.
Ara trobaràs
un munt de trucades
perdides,
no?
Ara trobaràs la Càmera,
no ho veus,
és pesadota també.
Però bueno,
no.
Si ens convé,
tu què dius?
Que si hi ha invitació
tu vols anar o no?
Sí,
però encara no tenim dates,
no?
Jo és que tinc l'agenda
ja del 2005
a tope marx.
És aquest any,
suposo,
perquè aquesta gent
quan diu que s'escasa
i ja està,
no cal estalviar
ni fer guardiola
ni res.
Clar.
Ells diuen demà
i demà és...
Doncs bueno,
si ens avisen al món
una mica de temps
i tinguem temps
ja ho veurem,
no?
Depenent de la ciutat
on es casin.
Què et sembla?
Sí,
perquè a Los Ángeles
ja hi anem cada dos per tres,
casin alguna cosa més lluïda.
No ens val la pena,
però escolta'm,
d'un amor que surts ja és
amb un amor que acaba de fer fallida.
I que en sap greu, eh?
Doncs sí.
Bona nit
i ja és oficial.
La revista People
diu que se separen.
Brad Pitt i Jennifer Aniston
ja deixaran de ser matrimoni
en les pròximes setmanes.
Mira,
a Vita,
em sap com agraeu,
perquè feien bonic també junts.
Sí.
És una d'aquelles parelles
que tots dos eren guapos,
tots dos tenien èxit
en les seves vessants,
un cinematogràfic,
l'altre potser més en la televisió,
que a més és que
se'ls veia tan bé,
havien superat moltíssims rumors
de ruptures,
i ara quan tothom es pensava
que estaven tan bé,
perquè fa quatre dies
van anar a passar
els navals al Carip,
amb uns amics i tal,
i hi havia una escultografia
superromàntica,
superbé,
i quan més bé se'ls veia,
pam.
Trenca't peres.
Però, bueno...
Motius, raons, raons,
a veure.
Exacte.
Hi ha dos raons de pes.
La primera és les ganes
afèrimes del senyor Brad Pitt
de tenir fills,
i que es veu que Jennifer
no està gaire per la labor,
o no pot,
o no vol,
o no és el moment.
Aquesta seria una.
I la segona és una altra persona
que s'ha posat pel mig.
Es diu Angelina Jolie,
té un fill,
i molt d'amor,
bo.
Ah, clar,
qui es resisteix a l'Angelina Jolie.
Exacte,
recordem que tots dos,
l'Angelina i el Brad Pitt
han estat treballant junts
en la seva última pel·lícula,
i això potser...
Encara no s'estrenava.
Exacte.
Això pot ser que doni peu
a que s'hagin conegut,
hagin coincidit,
i hagin vist
que potser eren més compatibles,
no?
No ho sé.
Sap greu,
però sap greu,
perquè és el que dèiem,
almenys la imatge que tinc jo,
que el Brad Pitt
podria tenir qui volgués,
però tenia la Jennifer Aniston,
que és una xica,
que es veu prou macota
i no és molt exuberant.
Una imatge molt fresqueta,
no és una cosa
despampanant de guapa,
però és superatractiva,
és una noia
molt agradable a la vista,
és moníssima.
Sí, sí, sí.
Clar, no és una tia
superexuberant,
però té tot el que ha de tenir.
Bé,
per això esperem
que es recuperi molt aviat
la qüestió,
és que...
I a més.
Però seguim parlant de guapos,
en aquest cas guapos nacionals.
home,
ni molt guapo,
exòtic sí,
ni nacional,
què té a veure,
Carmeños Brown,
amb tot això.
No, no, no,
la cançó en sí,
a veure,
és per donar ambient,
jo se te'n va el cul
la cel·lulitis,
tu està cap a l'altre,
i ara què ve l'ambient
carnavalent.
Doncs no,
el Carmeños Brown
ni és nacional
ni al meu gust,
és una persona
molt, molt guapa,
però volia parlar
de Salvador de Bahia.
D'acord?
Tu imagina't,
naval,
a la platja,
prenent el sol
amb el teu viniqui,
o triniqui,
el que vulguis,
allí pim pam,
tan tranquil·la,
i et veus al costat
a la tovallola
espallis patarrat
el Javier Bardem.
Tu què?
Què dius ara?
Tu què?
Què faries?
Home, jo res.
Trucar-te, Marc,
trucar-te ràpid.
Marc, vine cap aquí.
Correts,
fem fotin cap a Salvador de Bahia.
Jo no,
però sabem que la Marta
ha debilitat,
per aquest xic.
Sí, sí.
Bé, doncs,
Caidano Veloso,
que és un molt bon amic
de Javier Bardem,
va convidar en aquest
a passar els Nadals
a casa seva,
a Salvador de Bahia,
i ell estava,
la notícia no és que sigui
una cosa realment important,
perquè mira,
molta gent viatja per Nadals
i ho veurem,
perquè després parlarem
de més gent,
però ell estava a la platja,
es diu Itapoa,
la platja en què ella estava,
i van venir uns desconeguts
i pistola en mà,
el van atracar.
Què dius?
Li van prendre,
mira què et dic,
hasta el cordó
de la cintoria del banyador,
tot el que portava al damunt.
Ah, sí?
Però vols que portava
molta cosa,
perquè vas a la platja
i veja,
no vas amb tots els ingressos
del mes,
o de l'última pel·lícula,
vas amb potser
algun anell,
la cartera...
Perquè explica'ls-hi tu
amb aquells lladres,
no, no,
jo és que sóc un actor
de renom i tal,
i he guanyat
un monargoia,
és bona cosa.
Encara et segresten i tot.
Imagina't,
clar, més val estar calladets.
Clar,
ell va dir,
mira,
toma el reloj,
la cartera
i...
i que t'hi ha cap proveig,
jo.
Els cinc dòlars
que tenia
per prendre una serpresa.
Per comprar-se els gelats,
sí.
I ja està,
ell va atracar
i dius,
mira tu,
quin Nadal
més rodó
va tenir que aixequer.
Quina llàstima,
eh?
Vols dir que farà
com la Sabina
que va escriure una cançó
després que la traquessin,
a lo millor?
Vols dir que ell té
d'allò,
una mica d'espí de...
A lo millor fa una pel·lícula.
M'atracaron en...
M'atracaron a la playa
quan estava en Gallumbos,
imagina't.
Hauria viatjat amb tu
aquest xiquet
i no li hagués passat.
Jo faria de guarda espatlles,
de guarda cuixes,
de guarda tot.
Jo li guardava tot
d'una manera
que no sabia ni jugar-ho després.
Hasta els gallumbos
que deies tu, eh?
Tot guardat, nen.
Cap a casa,
a peló.
Amb ella dintre i tot.
Escolta,
més gent que se'n va passar
als Nadals fora.
Moltíssima gent, vaja.
No com tu,
com jo, Mar.
Sí, igual.
Fora de què?
Fora de la feina
passava el Nadal,
perquè si no...
Penélope Cruz.
És notícia
perquè se li està reconeixent
una relació
amb el Matthew,
a veure si pronuncio bé
el cognom,
McConaughey.
Ah, que jo no ho sé,
sí, sí.
Ah, o sigui, no?
Digue'm el Matthew,
com si fos...
Que sortia en una pel·lícula.
Ah, exacte.
Van fer junts una pel·lícula
però encara estàvem amb el Tom
i, bueno,
la cosa va quedar així
com una amistat.
Quan la seva relació
amb el Tom Cruz
va acabar,
va estar una temporada
en aquella mateixa edat
que volia estar sola,
volia estar tranquil·la,
volia descansar.
De tenir parella.
Però el Matthew,
que devia tenir el telèfon d'ell,
que va entrar...
Ah, exacte.
Ara és el moment
de convidar-la
amb una pizza,
perquè allà hi ha només
pizzas i hamburgueses,
i ja està.
I una cerveseta,
a veure si...
Llena li va dir
no pizza no,
mejor perrito caliente.
Ah, justament.
I el perrito caliente
volia que no entra més bé
perquè és calent,
més calent que la pizza
i...
I ja la tenim liada.
La qüestió és que arriba el Nadal
i no seria sospitós
si no fos
perquè passen el Nadal
al Carip,
la Penélope,
el Matthew
i tota la familiarada
de la Penélope.
Aquesta xica.
Sa mare, sa germana,
no sé què,
no sé quant...
Això, clar,
és...
Mare, aquesta noia
no sap què fa.
En suma una cosa
de presentació familiar
a tu què?
Sí, home,
però tu presentaries
el teu novi a la família
justament passant les vacances
d'anar d'altos junts al Caribe.
És una excusa com una altra, eh?
Home, si aquest xiquet,
jo crec que si aquest xiquet
ho aguanta,
aguantarà tot el que l'he dit general.
I la família,
perquè deus, mira,
si aquest xiquet
no m'agrada per la filla,
m'és igual,
allà me'n vaig a la platja,
remullo el cul aquí al Caribe
i em poso morena
i escoltem,
ja s'encançarà.
La nena ja s'encançarà
d'aquest altre, també.
O no?
Fins demà!
Bé, doncs deixem el Caribe
i els americans
se n'anem cap a Europa,
però en portem americans cap aquí.
Parlem de Dustin Hoffman,
aquell mític actor
que per mi
és un dels millors del món,
ha decidit
i ho ha fet públic
deixar els Estats Units
definitivament
i anar-se'n a viure a Londres
perquè no vol claudicar
amb la llei
que el seu president,
entre cometes,
està intentant obligar.
És a dir,
a mi no m'agrada
que em facin entrar
un calçador
que no m'agrada
i sabeu què?
Que fot el camp.
Un exiliat polític,
podríem dir.
i anar-se'n a auto-exili
cap a Londres
i en altres més contents
que un tres.
I tant,
perquè a mi el tenim
aquí a quatre passes
que amb els vols aquests
de baix cost.
Exacte.
Qualsevol dia et plantes
a casa del Dastin.
Aquells vols que fan gratis
i si tu dius
que hi ha no sé
quina empresa
que no t'agrada.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs mira,
ens plantem qualsevol dia
un cap de setmana.
Dastin,
que veníem a fer el cafè.
Ara el tenim més a mà.
I portem les tasses nosaltres.
Sí,
recordem que hi ha
una revista d'aquestes
de paper cuixa
que fem servir nosaltres
que regalen jocs de cafè
que a ingles, no?
Ai, sí,
però no són inglesos,
no són els que farien servir
la regla de la terra.
Deuen ser de la Xina.
Però m'ha fet gràcia
perquè avui la Núria
m'ha portat les revistes
i em diu
té la tassa,
el joc de cafè
te'l quedes tu,
em diu.
Hi ha la tassa
però no hi ha el plat.
No.
Imagina't tu,
si és un joc
de 12 serveis
estarem fins l'any que ve.
Ja sumem també.
Xiqueta.
Home,
jo que doni les tasses
en cada fascicle,
però el plataret
podria estar inclòs.
Inclòs,
doncs no, no,
clar,
seran més setmanes encara,
no acabarem mai.
Imagina't que et perds
una setmana
de no comprar la revista
i et queda la maixella
coixa,
coixa total,
sense plat.
Així que què farem
amb aquest xic?
Se'n va cap a Londres?
Se'n va a Londres.
Home,
és una iniciativa
que potser ara
seguirà més gent.
Molta més gent,
molta més gent.
Recordem que hi ha,
sobretot la gent
que és pública,
que pot fer aquest comentari
que tothom se n'entén,
i hi ha molta gent
als Estats Units
que no hi està d'acord
però per molt que ho diguin
no se n'entén ni Déu.
I aquesta gent
que té més veu
que els altres,
que té més opció
que la gent l'escolti,
no es calla ni una.
Per tant,
és molt possible
que a mica en mica
aquesta gent
vagi marxant
d'on no li interessa viure,
que és molt trist per això.
Sí,
home,
suposem que...
Aquí molt benvinguts, eh?
I no és una cosa
que el Dustin Hoffman
hagi fet així a la lleugera,
potser té algun planil,
o hi ha Europa...
Això ho té meritat,
jo és que un no deixa
la seva vida enrere
d'un dia per l'altre.
Però bé,
que ens és igual
acceptem a tothom,
vinguin amb Patera
o vinguin amb gent privat.
Escolta.
I a més que es viu
molt millor,
tu a Europa.
Home,
però em vas a parar.
A més és que si és a Londres
en un moment
ve a la platja,
que saps que me'n vaig a Figueres
a prendre el sol.
I ja està.
I pim, pam, pum,
en un moment està aquí.
Me'n vaig a sol
a fer una paella,
plaf,
en un moment.
Plaf!
Si ha de venir des de Hollywood
no arribaria mai,
l'arròs es passa,
esperant que arribi
el Dustin Hoffman
i tant,
ha fet molt bona elecció.
Escolta'm,
parlant d'eleccions bones
i no tan bones,
arriba Carnaval,
arriba a la línia pastòria
a Tarragona
i arriba un moment
en què la gent
es torna boja,
es disfraça
de qualsevol cosa.
I tu no te n'enteres
però estic parlant
del senyor Píncep Harry
d'Angleterra.
I jo quina música
et poso per això?
No cal que posis.
Per aquest home
de tan desastrós.
Qualsevol cosa
no tingui a veure
perquè no és qüestió
de posar la lista
de Slinder
perquè ens dormiríem
però sí que és,
a veure,
és digne de que ho mencionem.
És una persona,
entre cometes,
pública,
és una persona
que està en l'ull
de l'Huracà
perquè recordem
que va ser notícia
no fa gaire
per copiar els exàmens
a l'escola
que dius,
clar,
ho fa un altre
que no és ningú
tan important
o tan conegut
i mira,
passa desapercebut.
Et suspenen
o t'expulsen
i fora.
Però ell,
ell,
que dius,
bueno,
si és que no té
l'economia tan bona
com per pagar-se
a un professor particular,
doncs és quina pena.
Però ell,
que és que no té temps
per repetir cursos.
Xulet,
el temps que vulgui.
ni quartos
per pagar matrícoles.
Però un altre
que hagi d'anar
comptant els crèdits,
tio,
és patètic,
Harry.
Doncs la qüestió
és que el van convidar
a una festa
d'aniversari
molt original
en la qual exigien
anar disfressats.
Molt bé.
Perfecte.
Loco.
Loco,
mira,
loco,
loco.
Però totalment,
no se li podia acudir
a ningú més que a ell.
A més,
havien d'anar disfressats
com de,
ai,
t'ho diré,
com de colonialisme.
Exacte.
Alguna cosa així,
vull dir,
que tenia un tema, eh,
ja.
La disfressa en si.
I ell va aparèixer
disfressat de soldat nazi.
I tu dius exactament
què té a veure
una cosa amb l'altra
i què fa una persona
vestida així.
Això ha creat
una cua i recua
de comentaris
com,
per exemple,
en un moment
en què aquest tipus
de botigues
en què venen
aquestes esbàstiques,
aquest tipus de roba,
són il·legals,
les estan tancant
perquè no agrada
a la gent
que es vagin venent
aquest tipus de roba,
com és
que una persona com ell
té contacte amb gent
o pot anar
en aquest tipus de llocs
a comprar
aquest tipus de roba
o aquests logotips
o...
Però és que,
a part de tot això,
això és una...
una cagada,
parlant en plata,
de tot el que servei
d'assessoria,
podríem dir d'imatge,
de la mateixa reialesa.
Perquè, a veure,
aquesta gent no surt
en el carrer
sense un assessor darrere.
i ara d'una persona
totalment que el controli.
Núria,
no em pots dir
que la monarquia britànica
consulta algú
com ha de sortir vestit.
No, no perquè s'estalvia
en aquesta pasta
d'aquest sou.
Però, clar,
ell,
ja de costat
que sigui més bonic
o menys bonic,
ell hauria de ser
suficientment madur
per entendre
que això
podia ofendre
a moltíssima gent
en el seu país.
I hi ha part del seu país
en la resta d'Europa,
que és el que ha fet,
lògicament, no?
I, clar,
l'ha posat en el punt de mira,
però en el pitjor punt de mira possible.
És a dir,
ja no només
a quina manera de pensar
té aquest senyor,
sinó a quin cercle
d'amics té,
perquè t'ho imagina't
que tu estàs en aquella festa
aquell dia
per qualsevol cosa
i et trobes
en aquell senyor vestit així.
A tu et posen
en el mateix punt de mira.
És a dir,
ja, ahir sentia
a la televisió
inclús això
que estaven investigant
on havia comprat
aquella roba,
en quina botiga,
per què,
a qui havia anat per ell
o si havia anat ell mateix
o, clar,
no sé.
És que hi ha coses
que es poden suportar
de la monarquia,
doncs es pot suportar
que el príncep
i la Diana
se separessin,
enganxessin vides separades,
es pot suportar
que ara el Carles
estigui amb la Camila,
pim-pam,
es poden suportar
fins i tot
els barrets orteres
que porten tota la família,
però, clar.
Són espectacle,
a veure,
però això és un espectacle
que no ens agradaria
tornar a veure.
De fet,
des de Buckingham
ja han demanat disculpes
i, clar,
han hagut d'emetre
un comunicat oficial,
perquè, clar,
això va molt més enllà
de la imatge pública
i ja és política,
fins i tot.
L'haurien de castigar
la resta d'anys
ens ha de sortir
per no veure el més,
perquè ja és llets de veure,
almenys ja
ens guardem la vista, nena.
Sí, sí,
no ha agradat res
bo aquest noi, eh?
No, no és res.
A cap anem de tema,
tornem a aquest país.
No parlem de fills de ningú,
sinó que parlarem
del pare de,
el pare del món mundial,
Humberto Janeiro,
aquell senyor
que durant molt de temps
va ser protagonista
per la seva pròpia bragueta,
ara resulta
que també té les mans d'or
i no vol dir,
no em miris així,
que es dediqui a tocar
culs i pits de senyores.
No, no, no, no.
A la seva intimitat, segur.
Però públicament,
de moment, no.
Hi ha una notícia
que a mi m'ha sorprès moltíssim.
Aquest senyor
ara mateix
es dedica a pintar.
Fa quadros.
De mamas amb de papàs.
Exacto.
Que ho porto, eh?
És que té,
aquesta xiqueta té una cosa
que jo dic una paraula
i la pata-pam,
de seguida a la canxa.
És que com te poso jo
a música de l'Humberto Janeiro
pintant?
No, no, imagina.
Què pinta, què pinta?
Pinta quadros,
pinta paisatges,
pinta bodegones,
de fet,
hi ha la Real Acadèmia
de les Arts de Sevilla
i tal,
diuen, doncs,
que té un puntillo,
és a dir,
que aquest senyor
té una base,
té una bona base
i que, doncs,
podria,
podria arribar
a ser un bon pintor.
De moment,
les seves pintures
estan a la venda,
està fent una exposició
i hi ha pintures
i si et dic els preus
de les pintures
segurament començaràs
a fer calaix
perquè estan entre
2.500 i 9.000 euros.
Ah,
és el que tenen
les joves promeses,
no?
Ja,
és el que té
que suben en alça
i tu penses
aquest senyor
quan pinta,
que té temps
perquè entre
anar a lligar
i estar lligant
no té temps,
no sé fins a quin punt.
Vols dir que no li pinten?
No vols dir que no té
un negre que pinta?
Clar,
i ell s'embruta
les mans de pintura,
allò,
mira que bonito,
i el Gasolín que hi diu?
Esto de los cuadros
es como un toro.
Gasolín,
de fet,
hi ha moltes setmanes
que no diu res.
Ells estem estant
molt desenganxades
i jo la primera,
però no hi ha
cap exclusiva sobre ell,
no es parla,
va ser el seu aniversari
fa poc
i no ens han comentat
com anar a la festa,
aquí a vi,
a pitací,
a pitací,
a pitací,
a pitací,
res de res de res,
i de fet ho agraïm,
eh?
Ho agraïm.
Hi ha moltes coses
al món molt més importants
i impressionants
que el que passi
a Obríqué,
de veritat.
Que és moment
de parlar d'aniversaris,
ja.
Què et sembla
si parlem d'aniversaris
i anem tancant la barraca?
Doncs el que passa
és que no trobo la música,
Mar.
Doncs no me la posis.
No te la poso?
La puc fer
amb el Mames and the Papas,
també.
Sí?
És que és bonica.
Queda monuda per si,
també.
Tenim aquesta setmana
uns quants, eh?
La Kate Moss en fa 31.
Es fa gran, eh?
La Kate Moss,
que és la parelleta
del Johnny Depp.
Ah, exacte.
També fem la bona parella.
eh?
Sí, sí, sí.
Ah, que monos són.
Que monos.
Està l'altre dia,
fa quatre dies de la tele,
Eduarda Manos Tijeras
tornava a plorar, nena.
Com una tonta.
Sí, la van tornar a fer.
Mira que l'han fet vegades.
I tu encara plores.
I jo ploro cada vegada
que la veig.
Jo sempre sóc així de tonta.
Però per l'Eduardo
o pels pobres arbres
que van tallant?
Per l'Eduardo.
S'ha greu.
S'ha greu.
Només és tan monos.
Antonio Mingote,
un altre que pinta
i pinta molt,
86 anys.
Ojo, eh?
És gran aquest home.
Kevin Costner,
no t'ho creuràs.
Kevin Costner.
50 anys.
Jo l'hi poso més.
Jo l'hi posava més, també.
Jo també està molt, molt.
Està fet un xavalote, eh?
Últimament està una mica
desarregladot,
que no em sortiria la paraula.
50 anys.
José Luis Perales, 60.
Home, déu-n'hi-do, també.
No, jo no ens ho posava, eh?
Javier Cámara, 38.
Que dius, bueno,
també ja està bé.
Isabel Sartorio és 40.
I Placido Domingo, 54.
64, perdona,
que em deixava 10.
Em deixava 10.
Content, el Placido, eh?
Quan te senti,
ara et trucarà a Mar,
gràcies.
Mort, te voy a cantar un ària.
I ja està, de moment ja està.
Què et sembla?
Per ser el primer programa de l'any
tampoc no cal atabalar gaire.
És veritat que és el primer programa de l'any?
Ja està, ja.
Et trobes bé?
O et trobes una mica ja
amb falta de forces o què?
No, no, no, no.
Has vingut renovada, eh?
Sí, sí, sí.
A més, teniu més bon cafè que l'any passat
o m'ho ha semblat a mi?
És el mateix, Mar.
Doncs deu ser que jo devia venir
més bona a fer que mai.
Què et sembla si...
Jo he fet una petició,
no sé si me la farà.
He demanat una canció
de la Tina Turner.
Que la tenim?
Doncs va ser que no
perquè és que ens has demanat
una cosa tan estranya.
Jo no l'havia sentit dir mai,
aquesta cançó.
No diràs que no.
A més a més la volia dedicar.
Ah, sí?
La volia dedicar a la Sílvia García
que la tenim a l'altona.
Sí, que la tens.
Li volia fer un bècito des d'aquí.
Dos, que siguin dos, eh?
Una en cada calta.
Vale, de la cara.
Jo crec que ja tornarà
i tornarà a marxar.
Dirà, hola, ja estic curada
de la grip i ja tornarà a marxar.
Perquè em veieu,
faig un tomb i torno a marxar.
Sí, jo crec que sí.
Bueno, la qüestió és que torni
com a nova.
Mar, moltes gràcies.
Ets la millor.
Ja t'ho deben haver dit
moltes vegades,
però vaja,
ara t'ho diu la Tina Turner.
Ja et vull acabar de creier.
You've come to me
Give me everything I need
Give me a lifetime of promises
And a world of dreams
Speak a language of love
Like you know what it means
And it can't be wrong
Take my heart and make it stronger
You're simply the best
Better than all the rest
Better than anyone
Anyone I ever met
I'm stuck on your heart
I hang on every word you say
Tears apart
Baby, I would rather be dead
In your heart
To the start of every night
And every day
In your eyes
I get lost
I get washed away
Just as long as I'm here
In your arms
I could be in no better place
You're simply the best
Better than all the rest
Better than anyone
In what I ever met
I'm stuck on your heart
I hang on every word you say
No tears apart
No tears apart
No, no
Baby, I would rather be dead
Each time you leave me
I start losing control
You're walking away
With my heart and my soul
I can feel you even when I'm alone
Oh, baby
I would rather be
Oh, you're the best
Better than all the rest
Better than anyone
Better than anyone
Anyone I ever met
Oh, I'm stuck on your heart
I hang on every word you say
Oh, tears apart
No, no, no
Baby, I would rather be dead
You're the best
Oh, you're simply the best
Better than all the rest
Better than all the rest
Better than all the rest
Better than all the rest
Better than anyone
Anyone I ever met
I'm stuck on your heart
I hang on every word you say
Don't make
The tears apart
There are tears apart
No, no, no
Baby, I would rather be dead
Baby, I would rather be dead
You're the best
You're better than all the rest
You're better than all the rest
Better than anyone
Fins demà!