Andrés, estic veient que m'has de parlar d'una pel·lícula de la Stephen King.
Això ho he notat perquè quan t'he tocat la mà,
de cop i volta m'ha vingut una, com un reflex del que serà el nostre futur.
Tinc les mans molt fredes.
No, home, no, que ho faig per allò de la zona morta.
Ah, tu estàs parlant de...
Jo ja estava situant a tota la gent, però bona tarda a tothom.
Amb tanta fantasia i literatura que preparaves.
Una vegada que me preparo un guionet i m'ho diria per llançar.
És veritat, eh?
Suc un destrossa guions.
I guions, i guions.
Bueno, mira, tu estàs parlant de la zona muerta,
que és la pel·lícula de Stephen King que farem aquest vespre.
Aquest vespre, a les 10, a la filmoteca de la sala L'Antiquari,
que està al carrer Santana, número 3, al casc antic.
Tenia que parlar contigo porque...
He tenido otra visión.
Ah, sí.
Continúa.
He estado dando clases a un chico.
Se llama Stuart.
En mi visión se ahogaba.
Vi exactamente como moría, pero eso no es todo.
Era una visión en la que faltaba algo.
Había algo que no se veía.
No, no te comprendo.
Era algo como...
Un espacio en negro.
Una zona muerta.
Veus, Andrés?
Has trobat un fragment de la pel·lícula, eh?
Nina, com t'interessa a tu l'Estifan King.
Oh, m'agrada moltíssim.
Sí, això és un dels fragments de les visions que té el personatge de la pel·lícula,
que després de patir un greu accident, passa cinc anys en coma, en coma profund,
i quan torna una altra vegada a recuperar-se, té el cervell molt sensible al futurisme.
o sigui, coses que han de passar, ell es dona a compte que passaran.
Però a través...
Però ell les pot arribar a variar, si vol.
Sí, però a través, recordem sempre, del tacte.
Exacte.
Per això hi ha una escena que a mi especialment m'agrada molt,
que és un candidat a la presidència dels Estats Units,
que li dona, li estén la mà...
Llavors ell és quan es dona a compte el que passarà.
No, no, i és reticent, li costa una mica donar-li la mà, no?
Clar, perquè ja no s'ha sentit que la lliures.
I al final, quan li lliura la mà, jo què dius, li dóna la mà,
pot veure aquell botó vermell i...
Aneu a veure-la, eh? Ja no explico més.
Aquesta pel·lícula de l'any 1983, en colors,
va ser dirigida per David Cronenberg
i està protagonitzada per Christopher Walker.
Aquest senyor m'adona por, eh?
No, home, m'adona...
Sí, sí.
H.E. Lorne, Brookley Adams, Martin Sheen,
i és això, un professor que té un greu accident
i al recuperar-se del coma després de cinc anys,
descobreix que pot veure el futur,
inclús canviar-lo, si vol.
Doncs aquesta és la zona muerta.
Exacte.
Que el pobre home passa aventures i desventures
per poder canviar el que dèiem fa un moment, Andrés.
Per poder canviar el futur.
Això, aquest vespre, a les deu hores,
entrada lliure...
No, no, 22 hores.
Bé, a les 22 hores.
Entrada lliure,
dues hores abans de les 12 de la nit,
a les campanades a l'hora de les bruixes.
Vinga, anem en sèrio.
Aquí tocada.
Cicle de l'Stifan Kinn.
Això estem fent el mes passat, aquest mes,
i el mes de desembre seguirem fent obres d'Stifan Kinn.
I si la gent que ve allà els segueix agradant això,
som capaços de fer tres mesos més de pel·lícules d'Stifan Kinn.
Som molt maques, eh? Som molt maques.
Bé, a qui els agradi aquest gènere.
Apropeu-vos, eh?
A qui li agradi aquest gènere.
A Santana, a l'Antiquari, aquesta nit tenim la zona morta.
Bé, i ara canviem una miqueta de cosa,
deixem una miqueta la para, que és cada la por.
I passem ja a l'última peça que volem fer
d'aquest magnífic músic,
que va ser Richard Rogers, compositor,
i del lletrista Oscar Amhersteng.
I passarem a un tema musical del Sur del Pacífico,
que és potser el musical més perfecte,
es considera el musical més perfecte del gènere,
i potser la pel·lícula que té una col·lecció de cançons
més complerta i boniques.
Té unes cançons fantàstiques.
Precioses.
Bé, hem preparat aquí com mostra
aquest estupendo vals que canta Mitzi Gainor
al donar-se compte, amb la pel·lícula,
de que està enamorada d'un noi meravillós.
La versió està cantada per Doris Day,
que aquí, aquesta cançó que presentem,
té un encant molt especial.
Escoltem, doncs, el tema
Estoi enamorada d'un chico meravilloso,
amb l'orquestra dirigida per Axel Stordal,
i canta Doris Day.
I expect every one of my crowd
to make fun of my proud protestation
of faith in romance.
And you'll say I'm naive as a babe
to believe any fable I hear from a person in pants.
I've been known to share your satirical attitude
Thinking that love could be kept in its place
Till all of a sudden that lyrical platitude
Bounced up and hit me smack in the face
That's how I turned out to be
The happy young woman you see
I'm as corny as Kansas in August
I'm as normal as blueberry pie
No more a smart little girl with no heart
I have found me a wonderful guy
I am in a conventional dither
With a conventional star in my eye
And you will note there's a lump in my throat
When I speak of that wonderful guy
I'm as trite and as gay as a daisy in May
May a cliché comin' true
I'm bromidic and bright as a moon
Happy night pourin' light on the dew
I'm as corny as Kansas in August
High as a flag on the fourth of July
If you'll excuse an expression I use
I'm in love, I'm in love, I'm in love, I'm in love
I'm in love, I'm in love with the wonderful guy
Amb el recordatori d'aquesta pel·lícula que podrem veure avui
a l'Antiquari il carrer Santa Anna de la nostra ciutat
Andrés, recorda-ho.
Tu, clar.
I on penses que t'ho diries?
La calle muerta.
No, que era la zona, home.
Ah, la calla.
Tu ja que tens ganes de marxar al carrer, eh?
Sí, sí, sí.
No em matis més en directe.
Jo començo avui, sóc nou, i no sé.
Sí, sí, ja, ja, ja.
Això és a dir, la zona morta.
Clar, home, clar.
Ah, la zona morta.
I ho protagonitza aquell home que a mi me fa especialment por.
Sí, sí, sí.
Perquè el vaig veure a la Sleepy Hollow fent de cabeza cortada.
Tu et refereixes...
Una por, una por.
Exacte.
Tu et refereixes a Christopher Walker.
Sí, oh, quina por aquest home.
No, però aquest home aquí amb aquesta pel·lícula...
A més, té cara com de mala llei, que s'ha enfadat tot el dia.
No, no, però aquí fa un paper d'home preocupat pel seu poder.
Sí, sí, sí.
I està molt enamorat de la seva nòvia.
La nòvia posa en cinc anys, imagina't tu.
Ui, la nòvia.
El que passa a cinc anys, qualsevol aguanta un que s'està morint.
Pobre.
A veure los ailos, eh?
Sí, però no expliquem res més, que per això fem la pel·lícula,
perquè el que vulgui vindre, que la vegi.
Quina hora, avui?
Doncs que ets tu, qui, que ens l'explicarem.
A quina hora?
A les 10 del vespre.
Entrada gratuïta, entrada lliure.
Molt bé.
I si volen prendre alguna cosa, que prenguin.
Però si no tenen ganes de prendre res, ningú els obligarà a prendre res.
No, no, no, que vinguin, que siguin a la nostra companyia, que ja està bé.
L'altre dia va vindre un xicotet allà i em ve cap a mi i diu
Escolti, que s'ha d'aprendre alguna cosa.
Dic, no, si no vols, no.
Lluís, que escolti, jo estic més pelat que una rata.
Diu, però m'encantaria veure aquesta pel·lícula.
Em veus, em veus, em veus.
Dic, ara sí, ja pots seure.
Dic, tu no pateixis, que aquí si no vols prendre res, l'entrada és lliure.
No vol dir que t'obriguin a consumir.
No, tu ho prens i ja està.
Si vols prendre alguna cosa, però té el cert.
Això està arreglat, que no tenen obligació de prendre res.
Ai, gràcies, gràcies.
Perfecte.
No hi ha problema.
Andrés, que hem de marxar.
Doncs adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Fins amà, si ho vols.
Gràcies.
Fins amà, si ho vols.