Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai, t'han caigut les temperatures a nivell brutal, eh?
No, ahir?
T'han caigut molt, sí.
Sí, busca-les, busca-les.
A l'alçada de la sabata.
Què anava a dir?
Que això de la bicicrupció podrien canviar algun dia, no?
Vas triar tu la sintonia, eh?
La de Miami, baix, dic, bueno.
Bueno, vale, jo canviarem.
I què, què tal? Com ha anat? Cap de setmana? Bé, no?
Durillo, durillo, eh? Treballant, el nàstic empatat.
Bueno.
Durillo el tema.
Però bé, van empatat, bé, home.
Sí, van empatar bé.
Home, van guanyant.
Sí, però és ni xitxa ni limonà, no?
Allò que et quedes a mig, a mitges tintes.
Però ja estan més, queden contents ells, home.
Vols dir que estan contents.
Ah, i també important la victòria del CBT.
Importantíssima.
Aprofito per saludar a Pere Tora, que és de Valls.
Ho dic perquè van guanyar a Valls.
Clar, van guanyar al CBT i llavors saludem a Pere Tora.
Molt bé, molt bé.
Que molt bé, tot plegat, no?
Sí, tu com a fotògraf, home dedicat a la premsa i a l'actualitat,
has fet alguna foto destacable aquest cap de setmana, la setmana passada?
Cap, cap ni una.
No? Una setmana tranquil·leta, no?
Sí, molt de llunces.
Vull dir, tot peta de fora, no?
Sí.
Pobreta l'Arafat.
Clar, ara s'estan discutint, no l'havien d'enterrar.
Sí, que ell va dir que l'enterrressin a Palestina, no?
Em sembla, o no?
Sí, Palestina o allà el Baia seu.
No, molt bé, Egipte.
Egipte, sí, sí.
Perquè tampoc sabem d'on va néixer.
Normalment a la gent se l'acostuma, i a enterrar on és, no?
I amb aquest no sabem.
Però ells hem avui llegit un reportatge molt interessant
sobre els cadàvers de la gent famosa,
el que fan.
Ah, sí?
Sí, sobre la mumificació de gent important.
Mumificació?
Mumificació.
Avui en dia, mumificació ja, encara vull dir.
Bueno, hi ha personatges com Eva Perón,
per exemple, que quan va morir encara no sabien...
Vull dir, la van tindre, doncs, mumificada una bona temporada,
i llavors, clar, vull dir, no es podia treure d'allà on t'havia mort,
i tot això, tenia una cosa allà...
Se'l va endur, diguem, al president.
I per què no el podien treure d'allà?
No, però el tema de, doncs, de la dictadura
i tot el tema polític que hi havia per allà.
Clar.
Per exemple, va passar el mateix amb Lenin, amb Stalin,
que encara, per exemple, Lenin encara el tenen allà,
tia, soc com si hagués...
Res, he fet un xaval.
Ah, sí, encara estàs mumificat.
Sí, sí, he fet un xaval.
O, per exemple, que quan li van tallar les mans al Che Guevara,
està força interessant, eh?
Ho recomano.
Un reportatge?
Sí.
Molt bé.
Un reportatge, doncs, per llegir.
Molt bé.
Que em diràs, d'on ho he tret?
No ho diré, que la gent us busqui la vida.
Però està, està, no, sí, sí, està.
El publicat era molt interessant i està molt bé, eh?
En sèrio, m'ha agradat molt.
Fixa't quina coses més curiosa és que no en sabia.
Sí, sí, sí.
Tu què vols que et facin quan te moris, Javi?
Home, si em conserven tal qual, no està malament, vull dir.
Tal qual o millor.
Tal qual o millor.
A més, a més...
Arda, que et servirà, també.
Bueno, ja, però mira, si la gent vol continuar a veure...
Què anava a dir?
Doncs hi ha una fórmula secreta del...
que ara l'investigarem, però, bueno, és difícil de dir-ho no sé,
que dels russos quan van dissecar i modificar, doncs, a Lenin.
I es veu que és un dels grans secrets de la Rússia aquesta, no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Una fórmula secreta per mantenir-lo...
Com el de la Coca-Cola.
Allò perfecte, intacte, sí.
Com el de la Coca-Cola.
Que dic, jo no tindré que beure.
Bueno.
Ah, mira, vés a saber.
Té moltes propietats, la Coca-Cola, eh?
Veus, sí, sí, sí.
Clar, és que suposo que en les modificacions que ja avui en dia
hi ha res a tenint a veure amb les que es feien abans de l'antic Egipte.
Ja deu ser una cosa més moderneta.
Vull dir, la cosa és que les fotos es veuen intactes, eh?
Totalment intactes.
Inclús al Lenin li van canviar la roda cada tres mesos.
Què dius?
Sí, mira, cura.
Mira, perquè aguanta ell més que la roda.
Que fort.
Sí, sí.
Doncs, escolta, l'Adafat no l'han momificat, no?
No.
L'han enterrat i li hem dit, mira, allà a Egipte no t'entrarem,
però t'enterrem aquí i llavors et tirem terra que hem portat d'allà, no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí, l'han enterrat en terra d'Egipte.
De terra de Palestina, vols dir?
No, volia que l'enterrassin a Egipte.
Però en terra de Palestina.
No, d'Egipte.
Ah, no, dic en terra, dic enterrat en la terra a sobre del país.
Ah, sí, sí, sí.
Ah, vale, vale.
Vaja, hem fet una penyillu, sí.
Perquè ja tenen les sobres fetes del mur aquell,
però s'aprofiten i mira.
Pobre home.
Pobre home.
Pobre home, bueno.
En fi, que no ha passat res des de cable, eh?
Per aquí, res, res.
No, no, no.
Normalment els caps de setmana estaven preparats per la manifestació dels pagesos.
Sí, ara fa molt de temps, eh?
Te'n recordes?
Ara no, ja van signar la pau, ja van signar la pau.
Tot això ja està llest.
Sí, però bueno, això que són coses d'aquelles que s'assignen,
però de tant en tant torna a passar alguna coseta i torna a mi al carrer.
Que estem aquí.
Els pagesos ho tenen molt fàcil per sortir al carrer.
Sí, sí, bueno, no s'estan de res.
Tema pagesos, com és que t'ha vingut això al cap ara, aquests dies?
Perquè hem preparat...
Bueno, l'altre ja estava fent unes tapes, una mica.
Sí, les tapes aquelles que ens van portar a parlar de les olives, eh?
Ah, sí, la primera gran trucada, no?
Sí.
Doncs no, res.
I estàvem pensant en els fruits secs.
Fruits secs?
Fruits secs.
Que es van passar unes amantlletes.
Sí, amelles, ceballanes, tot allò.
Molt bé.
I després m'he adonat que molts centres comercials tenen tot el puturru aquell allà ficat, saps?
No.
Que hi ha de tot, sí.
Ah, què vols dir? Aquells pupurris?
Sí, no, no, i sense pupurri, vull dir que...
Ah, tot un espositor de fruits secs.
Sí, i dic, ostres, diu, això...
Però hi ha de tot, realment hi ha de tot i fruits secs que jo no havia sentit en la vida, eh?
Sí.
I hi ha uns japonesos, també, que no el tinc ara mateix, però que també era molt curiós.
Però dic, ostres, tu, i això d'on ve tot?
D'on venen els fruits secs?
Sí.
A veure, per exemple.
Sí.
Però anem més enllà, anem més enllà.
Per exemple, l'Aveiana.
Sí.
Això ja se sap.
Se sap d'on ve.
Home, si no ho sabem aquí...
Com quan no ho sabem.
Ja ho sabré, si ens he de vindre amb pallesos.
No, per exemple, no?
Bueno, també ve d'un altre lloc, que aquest és la part més difícil.
Vull dir...
Explica't, ja, vinga.
Sí, la polèmica sempre ha vingut, que l'Aveiana ve o ve de Turquia.
Sí.
No, ve, mai millor dit, ve.
Que hagi de vindre, jo no ho sé, no és el meu problema.
Però ve.
Però bé, la qüestió és que ve.
I l'altre, doncs, és que és d'aquí, no?
La toca d'aquí.
Amb closca, sense closca, negre, negreta.
Molt bé.
I que fot una embollada.
Has fet un treball d'investigació total, eh?
Però de totes maneres, hi ha coses que també criem molt l'atenció.
Per exemple, els festucs.
Festucs?
Sí.
Festucs?
Pistatxos.
Pistatxos, vinga, va, pistatxos.
Vinga, eh, no ho sabies, eh?
Jo ja corrent davant de punt.
Hem fet una recerca de diccionari, eh?
Festucs, aquí, o pistatxos?
Sí.
D'on venen?
D'on venen?
D'aquí no, no tenim pistatxos aquí.
No?
O festucs.
O venen de l'Iran.
Sí.
Que ja et dius, ostres, viat.
Exòtic, eh?
Ui, sí.
I l'Iraq més, encara.
Sí, sí, sí.
O venen bé, venen dels Estats Units.
Bé.
Ara, quan ens ho mengem aquí, ja no sé quin tractament s'hi has fet, eh?
Tu no ho preguntis tant.
Clar, perquè potser venen allò frescats i tal, i després veuen aquí...
Ja fa un temps de la novetat dels pistatxos, aquestes, eh?
Festucs, home, diem festucs.
Bueno, dels festucs.
Tu te'n recordes de quan eres petites i van començar a arribar les maquinetes aquelles altres?
Sí, sí, les típiques maquinetes, no, que posaves cinc duros, m'assembla?
Sí, cinc duros, sí, la moneda de 25 peles, que eren cars, eh?
Però 25 peles tenies allò, no és res.
Un grapadet, no és res.
Igual sortia a pel el festuc.
Que sempre hi havia aquell que estava tancat i no el podies obrir, i la ràbia que et feia.
I després hi havia un que era el de plata, que donava premi.
La màquina sempre em portava un de plata.
Ah, d'això no ho sé jo.
Bueno, de plata, de ferro, el que fos, era platejat, a veure, no crec que...
No creus que fos de plata.
Que la plata per a l'al·línia era molt cara.
Ah, veus, això jo no ho sabia.
Veus, tengo tantes coses que ensenyar-te.
Ai.
Total, què més?
Després, les nous.
Les nous.
Les nous.
Tenim nous a la bràcia.
A vegades dites a nous.
Ah, sí?
Sí.
A nous la ves.
No, no té a veure.
Les nous, que moltes vegades és això també fem, no?
Avellana de Turquia, nous de Califòrnia.
Sí.
No?
Casualment.
És curiós això.
Ah, sí, sí, sí.
I venen de Califòrnia?
Totes?
Bueno, jo aquí amb el meu dossier.
Sí, un dossier allò d'una pàgina.
Estupendo, però si hem dit a l'enquadernes, ja veig.
Tinc les nous apuntades també, dels Estats Units, sí.
Però a més hi ha diferents perquè són del Brasil, també.
Ah, al Brasil també fan nous.
Són més exòtiques.
Aquestes sí que són més exòtiques.
I a l'Argentina.
O sigui, tot arrolla en nous, no sé per què ho estic dient.
Bueno, però deus tenir un plano dels països més productors.
Sí, bueno, sí, exacte.
I exportadors i tot això.
Sí, sí, sí, sí.
Les prunes.
O sigui, segons aquesta gent, és a dir, hi ha una cosa molt graciosa, bàsicament.
És que tant a Xile, a l'Argentina, a Sud-amèrica i als Estats Units hi ha panses.
Panses?
Sí.
Sí.
D'acord?
Que el fruit sec, bueno, sí, és fruit sec, però no és sec originàriament.
Ja, és exacte.
M'imagino jo.
Acceptaríem el pulpo en aquest cas.
Llavors, dic, ostres, si aquí a Espanya, o a Catalunya més aviat, més apropet, diu que són productors de raïm?
Sí.
No, no, de panses no.
No.
Ves per on?
Saps per què?
Per què?
Perquè aquí el raïm és tan bo que l'aprofitem per fer vi.
Bé, però...
Passa que a Califòrnia, les panses que tenen, que jo recordo una mètica sèrie de dibuixos animats
anomenat les panses de Califòrnia.
Jo em recordo de Falcón Cresc, que feien vi, però crec que no.
Seria un tema secundari.
Però, clar, allí a Califòrnia pots comptar que el raïm que tenen és desastre, desastre.
Clar, més que fer vi, que també en fan, però allà poden...
Però aquí assecar aquest raïm tan bo del priorat per fer panses sap com a greu.
És la meva explicació pròpia que me l'acabo de fer, eh?
I per què no aprofitem i fan vi, que seria el cas d'Hongria?
Perquè també hi ha panses i fan un vi que es diu Tocai, que és boníssim.
Ai, un gros error.
Mira, mig-mig, no ho sé.
I després aquí hi ha una història que també es fan panses de vi.
Sí, vull dir, amb les panses es fa una mena de vi.
Vi de panses.
Bé, sí, més aviat ser-hi això, però els anòlegs m'acascaran si començo a rajar molt bé.
Però bé, que també... Però la història és que no ho diuen res, no ho tenim a punta d'aquí, eh?
D'acord. Però totes les panses, vaja, que a casa nostra no és un país producte de panses.
No, segons ells no.
O sigui, segons ells només tenim dàtils, que és una cosa que tampoc entenc gaire.
Aquí, dàtils?
Aquí, sí.
Mira.
Bueno, una miqueta també seria Tunísia.
Sí.
Vale.
Les avellanes, vale.
Sí.
Que també a Itàlia tenim trurina avellanes.
A França només donen prunes.
Sí, que són així.
Ja ho tenen.
Són sosos, mira.
Després serien molt coneguts els cacahuets de la Xina.
Què dius ara?
A la Xina, cacahuets?
Clar, avui tu imagina't un xinet allà menjant cacahuets.
És que és...
Sí, amb els palillos, esclar.
Home, i el...
Home, tu...
El típic plat de restaurant xinès.
Pollo a l'armendres.
Bueno, fruits secs.
Sí, bueno, mira.
Però això els cacahuets són tan yanquis, no?
Sí.
La crema de cacahuetes.
Sí, l'has estat mai.
No.
Me fa l'efecte que ha de ser algo molt oliós.
Però, a fet, i això s'ho posen amb les crispetes.
Ai, per favor, què dius ara?
Sí.
Home, de fet, cacahuets i crispetes i lliga bastant.
Sí, la crema vols dir, però com s'ho mengen això?
No ho sé.
A cullerades, perquè clar.
No ho sé, però així estan, així estan, que tenen el buix, tu.
Estan sonats.
Treu.
No, no.
Vale.
Els cacahuets, eh? De la Xina, m'has dit?
Sí.
Marxarien cap a Sud-àfrica.
Que dius, pobrets, tenen poca cosa, eh?
Però tenen.
Però tenen macadàmies.
Macadàmies?
Sí.
Què són, les macadàmies?
A mi m'ho volen vendre com una mena d'atmeia que es posa els gelats al Hagen-Dazs,
parlant clarament.
Sí.
Bé.
O sigui, aquella gent fan gelats amb les coses més esdevenies que et pots imaginar.
Sí, amb les macadàmies aquestes, no?
Però jo crec que és com una mena d'avellana gegant,
com quatre vegades el seu tamany de l'avellana.
Sí.
I una mica més amarga.
Tu l'has provat, eh, però?
Sí, sí, sí.
L'has provat amb una bossa d'aquelles que et posen diversos fruits secs barrejats, no?
Sí, una barreja.
Un poti poti d'aquest, sí.
No m'agrada.
Sempre és allò que deixo pel final.
Allò que li dones a algú, no?
Quan algú et diu, me'n dones, li dones totes les macadàmies.
Té, té jo aquí això que és gros, saps?
Sí.
I si vaig menjant amb el cotxe és el que se'm va amb la finestra amb la bossa.
Oh, que dolent.
Que dolent.
Vale?
Macadàmies.
I encara ens en queda algun altre de fuir sec així més exòtic.
Doncs no, t'estàs equivocant.
No, i l'anacard, l'anacard què és?
Ah, sí, és veritat, sí, sí, m'estic equivocant jo.
Que hem hagut de fer un treball d'investigació.
És que lingüística.
De lingüística.
Lingüística.
Sí, els anacards, que abans que truqui ningú queixant-se és correcte, oi que sí?
Molt bé.
Tothom, anacard, hanacard, no, doncs anacard.
Anacard.
És correcte.
El qual.
Anacard o és anacard?
Que els anacards són una mena, perquè si tu ho veu, hem deduït que són una mena de mongetes blanques,
tenen la forma de la mongeta blanca, eh?
Així com uns cacaüets dèiem, però allargats i fent una mica d'ondulació.
Sí, senyor.
I que en aquest cas només trobaríem a la Índia.
A la Índia?
Sí.
Ah, és veritat, eh?
Ara que ho dius, fa indi.
Anacard.
Sí.
Pel nom, no.
No, però ara que ho has dit, sí, no m'ha sonat estrany.
Doncs sí, això ho trobaré només a la Índia.
Que a mi em sona que també li donen molts als elefants.
Saps que l'elefant és un dels molts animals sagrats que tenen allà?
Sí, sí, sí.
Doncs també jo diria que és allò que li donen als...
Als elefants.
Com a cacahueta al mico, doncs a l'anacard a l'elefant.
Mira.
Quin és el fruit sec que li agrada més al javi de tots aquests?
A mi, l'avellana.
L'avellana.
El que no tinc clar...
El que no tinc clar és...
Si m'agrada l'avellana turca o m'agrada l'avellana d'aquí.
Bàsicament.
Tu no hi veus diferència, eh?
No.
Ni vols que algú t'ho expliqui, no?
Home, si potser sí.
Doncs prepara't perquè jo estic trucant amb algú que si ens contesta potser pot donar una mica de...
Bienvenidos al servicio de atención al cliente de voces.
En breves momentos li atenderemos.
Gracias.
Javi, tu mateix jo no hi soc, eh?
No, no, no. Jo quasi que tampoc ho diré.
Avellana turca o avellana d'aquí?
Diferencies.
Mmm, quina musiqueta ambiental, no?
Quina cosa.
Vols dir que hi haurà algú en aquestes hores?
És una mica una música macadèmica.
Macadèmica?
Ah, de macadàmia.
Vull dir exòtica.
Macadàmia.
Què és això? Tu que et saps fer música?
No ho sé, però... No, no, no ho sé, però em sona ja amb música, film musical de Nadal, eh?
Sí.
Una mica ja he preparat la campanya de Nadal, no?
Sí.
O perquè se'n venen molts de fruits secs per Nadal.
Les nous triunfen, eh?
Com si no hi hagués nous tot l'any.
I em recordo que donaven per obrir allò, la xapeta que hi ha en forma de cor.
Sí, molt bé, jo la tinc a casa, sí.
Per trencar jo.
Que anava molt bé perquè els fruits secs, el desvantatge que tenen és que són una mica difícils d'obrir, de trencar.
Si no difícils, aparatosos, que clar, no és la facilitat aquella d'agafar-los i menjar-los, no?
Però cada vegada hi ha més fruits secs sense closca, eh?
Que ja te'ls venen preparats, vols dir?
Sí, sí, sí, clar. Preparats vol dir sense closca.
Sí, no, perquè els arbres estan amb closca encara, eh?
Sí, sí, perquè si no ho sà veient.
Ai, doncs jo quasi que penjaria i tornaria a trucar. No ho sé, a veure si es pot tornar a trucar.
On estem trucant, Javi? Avisa.
Truquem, si no t'estàs equivocant de telèfon, estem trucant a...
Atenció al cliente de voces. En breves moments li atenderemos.
Sisplau, no, una altra vegada no. En breves moments li atenderemos. Què hem de fer?
Hem trucat a Borges, ho tenim a prop, no?
Ho tenim a propet, i ells de fet comercialitzen els dos tipus d'avellanes, la d'aquí i la turca.
Borges, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Buenas tardes.
Hola, mira, yo solo quería hacer una pregunta, eh?
Sí.
Es que, bueno, estoy haciendo un estudio sobre frutos secos.
Sí.
Y, bueno, he visto que tienen un mapa, bueno, la web, eh?
Con todos los, bueno, digamos, con todos los principales productores de frutos secos al redor del mundo, ¿no?
Entonces me gustaría saber, básicamente, las diferencias entre la avellana turca y la avellana, por ejemplo, catalana o de Tarragona, por aquí.
De acuerdo. Un momento, por favor.
Vale, gracias.
Haurien de prohibir les músiques d'espera. Javi, no et distreca, eh?
No.
Creus que et contestaran?
M'ha dit que un momento.
A veure, si hi ha bona fe, potser aquest senyor està agafant l'enciclopèdia o està provant una avellana de cada tipus i t'ho dirà.
No ho sé.
T'ha semblat correcta, la meva participació?
Molt correcta, com sempre, Javi.
Gràcies.
Pregunta el preu, també.
De importació, vols dir, o de venda?
De venda.
És que em sembla que és el...
Bueno.
No ho sé.
Jo crec que el preu és el mateix, el que passa és que posen menys avellanes, saps què vull dir?
Tu què?
Però, clar, perquè això no enganyo tant.
Ai, que és complicat, això, el món de l'atenció al consumidor, eh?
Porta el seu temps, però les músiques aquestes ambientals, pues a vegades quasi que no caldrien, tampoc, eh?
Bueno.
Si ens fan esperar...
Que sempre és la mateixa cançoneta, que es va repetint com un loop.
Sí, perquè aquest ja havia sonat abans.
Sí, és la mateixa d'abans.
Passa que és un toc així tranquil·litzador, no?
Que si tu truques enfadat per alguna cosa, perquè normalment qui truca en número d'atenció al client està enfadat per alguna cosa.
Diu, li fem parar el carro des del primer moment.
Sí, allò, espera un moment, te deixen dos o tres minuts aquí enganxat amb la cançoneta i vulguis que no et vas tranquil·litzant.
Puc fer una observació?
Sí?
Sí.
Perdona?
Sí.
Mire, lo mejor que puedo hacer es enviar su solicitud de información a través de la web y nosotros nos encargaremos de enviarle a usted lo que nos pide, de acuerdo?
¿Y así una orientación aproximativa, no sé si de tamaño o de gusto, no se puede decir nada?
Es que yo no lo sé, porque es una centralidad, entonces eso puede decir básicamente en principio es simplemente la ubicación, pero claro, más allá ya no se sabría decir.
D'acuerdo, bueno, pues ya hablaremos ya de esto. Muy bien.
Gracias.
Pues muchas gracias. Hasta luego.
Adiós.
No ens quedem aquí, eh? Jo no em quedo així, me queda intriga.
Ho he intentat.
Tenim poc temps, tenim poc temps, però encara tenim algun altre número de telèfon, no?
Sí.
Sí?
Bueno, l'observació que t'anava a fer era directament que no estaven trucant a Barcelona, vol dir fora de la demarcació.
És a dir, que potser ens hem sentit per allà, saps què vull dir?
Jo vull pensar que aquesta gent tenen molta feina, treballant i que no estan per això.
A la selva. Anem cap a la selva del camp.
Ai, que bonito facs, Javi. Quins telèfons aconsegueixes tu?
I ens queixàvem de la música de fons, llavors.
Jo ho torno a provar, però, eh? Per provar que no quedi.
Ara que aquest xic, clar, jo també ho entenc, ell ja no volia entrar en propietats...
En propietats, doncs, nutritives i tot això.
Ara.
Comunica.
I ara comunica perquè deu estar encara sonant aquell fax.
Ah.
No són hores, potser, de trucar segons quins llocs...
A punt de fracassar?
Bé, farem-lo d'enviar un correu o què? Jo no crec que ens estessin escoltant per la ràdio.
Enviïm un correu.
De totes maneres, la pregunta tampoc tenia cap mala fe ni res, no?
No.
Enviarem un correu? Bueno, enviaràs un correu, Javi?
Jo tinc com a feina, saps?
Enviarem un correu. I un SMS, no s'esveix?
T'haurien pagar les ganes, eh? Internet és més baratillo, jo crec.
Però fem-ho, fem-ho i a veure si en menys d'una setmana ens contesten i la setmana que ve podem explicar el què, no?
Vale, perfecte.
Perquè tu què creus, així? De bones a primeres? A tu quina t'agrada més? La vellana d'aquí o la turca?
Jo realment, realment, allà em pagaran, no sóc un gran tastador de vellana, però les que m'han dit que eren turques no he notat la diferència.
No?
No.
Ara no estic fent amics.
Bé, diuen que la diferència on es nota més és a la butxaca, eh? Que també és una qüestió de preu.
Vale, vale.
No ho sé.
No, i el que sí que em van comentar, em van comentar, és que realment, quan són d'aquí, són importades, doncs posen més a la butxaca.
Això no que et deien era en plan broma, era real.
Que quan són d'aquí, n'hi posen més?
Sí, perquè clar, perquè el preu és el mateix, el que passa és que, doncs, doncs, s'hi posen més, sí, sí, sí.
Tot això ve a relació d'aquí que una vegada un poli...
És un...
De reintent.
Sí?
No, no, no, no, sembla que el FAQs el tenen perfectament connectat, però el telèfon no.
Doncs una vegada ens va passar amb això, els mitjans de comunicació a l'hora de fer...
I a més a més per eleccions, però no et diré qui.
No m'ho diguis, sisplau.
A Reus ens va passar que, doncs, un polític, doncs, allò, per convidar-nos a l'esmorzar i tal, ens va posar un suquet i una bosseta d'avellanes, no?
Sí, home, que menys que a Reus posar unes avellanes a la premsa, eh?
Mínimament.
I eren de Turquia, oi?
I eren de Turquia, aquí.
Què dius, sí.
Com ho sabíeu? Ho posava a la bosseta?
Ho posava a la bosseta i ho vam dir.
Què dius.
Ai.
I jo, això no ho traieu, eh? Això no ho traieu.
Que lleig, eh? Que lleig.
Perquè mínimament, si vols que no se n'entegri, no obres la bosseta i ho poses en plats i ja està.
Vam comprar allò 40 sacs d'avellanes i vam començar a repartir.
Ai, quina llàstima, no?
I un avispado periodista, que per això li paguen, de fet.
Clar.
Ho va veure, tu vas fer foto, Javi?
De la bosseta, i tant.
Clar, doncs mira, tens un document per fer xantatge amb algun polític, eh?
Ja, no, ja li vam fer prou, eh?
Sí, ja es va aprofitar.
Javi, Julio, pendent el tema d'enviar un correu electrònic, ara quan surtis ho fas?
Farem els euros per la setmana que ve.
Vinga, que no ens quedem amb aquest dubte.
Javi, gràcies.
Bé, adieu.