El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Doncs ja el tenim aquí... Ai, perdó, avi, encara tinc els efectes d'ahir, eh?
De tant de parlar de vi, de vidols, dels panellets...
Avi, no ho vam parlar, que això també ho comentàvem el dilluns,
quan estàvem sota el pont, que és tradicional i és tradició
anar al cementiri, el dia de tots sants.
Però hi ha molta gent, sobretot aquesta setmana, com va coincidir,
que és dimarts i hi ha molta gent que va tenir pont,
acostumen a anar allà al dissabte o fins i tot al prop i divendres
de la setmana anterior, no?
Abans era quasi sagrat anar-hi el dia de tots sants.
I a més a més, guarnir-ho tot ben bonic i tot molt presentable.
Però ara saps què passa? Ara, com que tothom va com va...
Que anem de pressa.
De pressa, doncs veus que un...
Ara no tant, perquè mira, ja agafen aquella gent d'allí dalt,
els donen una propina o el que sigui, t'es regulen...
Però abans veus la gent amb una escaleta, a peu...
Netejant, al vidre...
A peu, per la carretera...
Així com ara hi ha Pere Martell també,
ai, Pere Martell, al...
Rovira i Virgili.
Rovira i Virgili.
Doncs llavors, més carrers era...
Com que el casc antic i la gent venien més bé,
perquè els autobusos no anaven com va anar,
o el que sigui,
doncs veus que per dintre del camp de mar,
gent amb una escaleta, amb una galleteta...
Encara ara, eh?
Sí, sí, sí.
Encara ara es poden veure.
Encara més.
I clar, llavors, dies abans,
dies abans, doncs, ja anaven a preparar-ho.
I uns rams.
I unes flors, avi.
Després era una altra cosa.
Hi havia gent que anaven de fora,
que tenien familiars aquí.
Havien de vindre un dia determinat
per poder fer-ho.
I molts els dies de tots sants, per exemple,
doncs tenen altres obligacions.
I molts també, el dia de tots sants,
no acostumen a anar-hi
per l'aglomeració de gent que hi ha.
Això l'anava a preguntar,
perquè des de sempre...
No.
Des que jo era petita, almenys,
si més que me'n recordo,
veure el cementeri ple.
Sí.
Però ple del dia de tots sants,
però saps què passa també?
Que passa com passa amb altres coses.
Que el dia de tots sants,
ara no tant,
perquè molta gent ja no hi va tant
el dia de tots sants,
però abans que era el dia clàssic,
què passava?
Sí, el dia clau.
Trobaves l'amic,
trobaves aquella persona,
aquell, ai, no sabia que estava mort.
Ara veus la fotografia,
ai, llanto per aquí,
drama per allà.
Sí, sí, no és lògic.
Després, gent que no sabia on tenia,
dins, anem a donar un tomb al cementiri.
Era una distracció, també.
No, jo...
No, no, no, no, no.
Seguríssim que hi ha hagut gent que va...
No distracció per anar a disfrutar.
No, no, però jo per recordar...
Per anar a passar la tarda,
a veure, doncs, qui és això,
a veure qui s'ha mort.
Ah, mira, aquest...
Sí que fa temps que no l'he vist.
Saps? Aquella cosa de...
I dones, em dedica,
dones sorpreses molt desagradables,
d'àvia.
Sí, sí, sí, sí.
A veure, m'explico,
a mi jo fa temps que no veus un amic.
Clar, la vida dona, doncs,
te'n vas cap a l'esquerra
o continues caminant pel centre
per dir alguna cosa, no?
I dius, bueno,
penses que els amics continuen vivint,
continuen fent les seves coses.
No penses que ningú hagi patit un accident
o ningú hagi passat alguna cosa.
Clar, quan et trobes
la fotografia d'aquella persona
al cementiri...
Oi, dius, però escot, si fa...
No pots ser, no pots ser dir
que aquest home és molt jove.
Si fa quatre dies que el vaig veure...
O millor feia molts anys
que no l'havies trobat
i és un xoc.
Però clar, fins que no...
Dius, ara ja sé,
perquè feia temps que no el veia.
A més a més, mires més o menys
del temps que tu no l'has vist
al temps que porta
que ja no hi és amb nosaltres
i et trobes una sorpresa
que el meu feia mesos.
Doncs ja et dic que llavors
ara potser no tant
perquè ja et dic la gent ara van...
Vostè també se'n recorda
d'això, d'aquesta aglomeració de gent?
Sí, sí, sí.
I no només de gent amb l'escaleta
sinó també tota la família junta.
Sí, família i trobar-se uns, els altres...
Sí, era com una espècie de trobada.
Clar, llavors la gent potser ara
prescindint-ne de la part sèrie d'aquest moment...
I potser més emotiva.
La gent, doncs hi ha persones que, per exemple,
si passa que estem vivint junts
i a vegades no convivim
el que havíem de conviure,
doncs ja hi aniré un altre dia.
Avi, ja hi aniré.
Ara que diu vostè i això
i fem un petit clicat,
no ha passat que està vivint
en un d'això de veïns
i a lo millor s'ha trobat
però de casualitat
algun veí que dius
i aquest, a quin pis va?
I no ho saps?
I resulta que és un veí teu
i de tota la vida.
A lo millor ell fa més anys que tu
que està vivint allà?
Sí.
Però que no has coincidit mai.
Mira, l'altre dia a l'ascensor
primer vam entrar dues noies,
van entrar dues noies
i entro jo.
I una d'aquelles noies toca,
que està veïn,
està amb un senyor al costat,
bueno, està casat amb un senyor al costat,
el que passa és que està fora de vegades
i ara està aquí.
Ara torna una altra vegada.
Estan aquí, estan aquí ara.
I clar, jo entro i no res.
I aquella em mira en mi
i mira en aquella,
vull dir, i aquest doncs,
on va aquest o no toca?
I coincidíem, clar,
el mateix replat
i aquell es va quedar
i aquell va fer així,
no, que va, ah...
Vull dir,
et trobes així.
Això també deu passar,
que dèiem abans,
una mica el cimentiri, no?
Sí, sí, sí.
Que ha vist tot veïns i amics
que en saps i que coneixes que no...
Ai, compte, quan t'has fet que no et veia,
doncs, hi trobes aquestes coses, no?
Després també hi ha,
perquè, clar,
tot porta a la seva cosa.
I ara, després de ser tan sèrio,
hi ha una part de morbo,
però en un sentit,
que, per exemple, aquí a Tarragona
no perquè aquí més que menys es coneix.
Però després també hi ha un temps
quan dones buscaven contactes,
perquè ara hi ha moltes maneres.
Doncs, no el dir de tots sants,
perquè, clar,
a cap d'uns dies...
La nit, potser?
No, a cap d'uns dies,
per exemple,
l'home queda viudo
i va portar flors
o al revés, saps?
Llavors hi havia gent
que per buscar contactes,
inclús hi havia dones,
se disfressaven de viudes,
floroses,
i fent el drama,
i buscant sempre amistats,
també.
O sigui que també ha sigut un dels punts...
Jo me recolzo a tu,
tu te recolzes amb mi i...
O sigui, ara parlem de la part sèrie,
també hi ha una part
que també s'ha d'explicar.
Sí, sí.
No, doncs hi ha hagut
aquests contactes
d'aquesta manera,
el cementiri, eh?
Jo em pensava
que anava a referir-se
a la part dels nens,
perquè jo recordo
la nit de tots sants
ajuntar-nos tota la família,
bueno, la nit anterior
de tots sants,
ajuntar-nos tota la família
a menjar panellets,
a beber una miqueta de vidols,
i els nens, clar,
eren descobrir una nit
en la qual s'explicaven
també moltes històries de por,
que això va venir posterior,
o sigui, no va ser del principi,
que jo recordi,
i s'explicàvem, doncs,
això d'històries.
Fins i tot hi havia gent,
doncs, que a la nit,
bueno, que el dia de tots sants,
i si coincidia un cap de setmana,
sortia,
i s'anava al camp,
i allà a la fogueta,
amb una mica de foc,
que ara no es pot fer,
està totalment prohibit,
sigui l'època de l'any que sigui,
eh?
Per ser, en moltes cases,
que no estem molt bé.
Sí, doncs per això
que et dic jo,
ja,
ja,
no parlarem un altre,
un altre,
demà, si vols,
parlarem també d'aquesta cosa.
No ens queda temps, eh?
Doncs que et consti això,
que un punt de contacte,
perquè ara molta gent
va al ball,
a puestos per lligar,
doncs,
inclús el cementiri,
o a través del mòbil,
ah,
hi havia hagut trobar-se aquestes coses,
una disfressada de viuda,
vi plorant,
i vinga plorant,
a veure aquell home davant de la tosa,
ai, pobre home,
no pateixi,
això,
o a l'inversa,
un home,
anar amb una de xos,
a veure la viuda,
no pateixi,
o sigui,
sempre s'ha aprofitat la vida
per...
No, no,
sempre,
sempre,
sempre.
Vull dir que no hi ha res,
no es descobreix,
tot s'ha descobrit,
ja.
Sempre,
aquella dicta que aquesta vegada
ens arriba que n'he pintada,
sempre hi ha un roto
per un desquestió,
no?
Vaja.
Doncs ho tanquem així.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.