Fins demà!
Un gran poeta és un home que pot fer despert allò que els altres fan en somnis.
Schopenhauer.
9,8 als somiatruites.
Són dos quarts i cinc de deu i comença 9,8 al programa de ciència a les zones i preparat per fer-vos companyia durant mitja horeta d'aquest vespre de dijous.
I esclar, tenim el nostre equip habitual per fer-vos aquesta companyia.
Bona nit, Xavi.
Bona nit, Abel.
I bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
I la pregunta del millor és, han estat molt mogudets aquesta setmana els científics?
No ho sé, els haurem de preguntar amb ells.
Els haurem de preguntar amb ells?
Sí.
Bé, després ens ho preguntarem a nosaltres, per això no te n'escapes, Anna, que ho sàpigues.
I abans de seguir, si us sembla, us recordem la nostra adreça de correu electrònic, que és 9,8 arroba tarragonaradio.com,
per qualsevol crítica o suggeriment que vulgueu fer.
I amb això, anem a les notícies.
Aixecar-hi i molta.
Xavi, algú li ve de topar.
Sí.
Vinga, va.
Com han estat els científics?
Sí, comencem parlant del kilogram.
El kilogram?
Sí, perquè diguéssim el que és el kilogram, té que ser redefinit.
Ah, perquè jo t'anava a dir que el kilogram molt nou no és.
No, no, no és molt nou.
Però no, eh?
No, no, però bé, ara parlarem de per què té que ser redefinit, però si algú vol aprofitar per allò,
mira, fa molt baixar una mica, que sigui una mica més, i llavors quan m'envini la balança...
Això estava pensant jo, que el redefineixin a la baixa, no? Seria interessant.
Doncs ara podeu aprofitar per fer cartes.
Bé, doncs...
El que és la definició de kilogram ha durat, o sigui, sense canviar-se, des del 1971.
Totes les altres unitats fonamentals, per exemple el segon i el metro, ja han sigut redefinides amb una precisió molt exacta, i ho han fet això bastant recentment.
Llavors el kilogram és l'únic de les set unitats base de medició que no ha sigut redefinida.
I, per tant, ha arribat el moment en què es redefineixi, basat en algun fenomen natural que no canviï, ja sigui una quantitat de llum o la massa d'un número fixe d'àtoms.
D'acord, o sigui, que a partir d'ara el kilogram deixarà de tenir la definició que tenia fins ara, per dir, per exemple, són mil unitats de llum de BSSBQ.
És que, a veure, el que és el kilogram estàndard, o sigui, establert el 1889, com un llingot d'eleció de platir i ridi guardat per l'Oficina Nacional de Pesos i Mesures, a prop de París.
I això ha canviat.
Sí, i en 115 anys, o sigui, pot ser que hagi guanyat o perdut pes.
Llavors, què han dit els científics?
Això no pot ser.
Això no pot ser.
Ha de ser una quantitat exacta.
I què hi ha exacta?
En què estan pensant aquesta gent?
Bé, doncs hi pot haver dues formes de generar la nova mesura del kilogram.
O sigui, podríem considerar com la quantitat precisa de força electromagnètica requerida per balancejar un tros de calcom,
que pesi 1.000 grams contra l'atracció del camp gravitatori de la Terra.
No, res.
És una mica espès.
Ja ho faran, ja ho faran i ens ho diran, no?
O una altra forma, que potser sona una mica més fàcil, que seria utilitzar ràtgics per comptar el nombre d'àtoms d'una massa atòmica específica que siguin iguals a la massa d'un kilogram.
Que segurament pugui ser aquesta la via.
Perquè dius, mira, doncs 300 milions de molècules de tal, doncs ja està.
Tantes molècules són un kilogram, no?
Llavors ja és una mida fixa, que no canviarà per...
Perquè no es perdrà cap molècula entre...
O sigui, hauran de variar les balances, hauran de tornar a variar tot.
No, perquè el kilogram és igual.
L'únic que canviarà és la definició.
La definició que trobaràs al diccionari.
O sigui, que jo seguiré pesant el que peso ara, no?
No pesaré menys grams.
Però per provar, si voleu provar, a veure si ho canviem.
A veure si s'equivoquen, no?
Es descompten d'alguna molècula?
Bé, però així tampoc ens afecta tant, seguirem pesant el mateix.
Més o menys, me fa poc que poc canviarà això.
Doncs vaig a una notícia que crec que és bastant dolenta,
bastant lletja i que s'anima una mica.
I no estic parlant del canvi climàtic.
Encara que us ho pugui semblar...
Aquesta ja l'hi tenim carinyo i tot.
Sí, aquestes ja...
Això no pot ser.
Tant com a carinyo tampoc.
Bé, és igual.
Deixem estar el tema del canvi climàtic.
Es tracta que el tsunami no solament va ser un tsunami en si,
sinó que també el podríem definir com una ona radioactiva.
Què va passar?
Doncs molt senzill.
Aquesta ola gegant resoldre que no va tenir res més que fer
que pel camí obrir contenidors que tenien material radioactiu,
deixalles mèdiques i metalls pesats.
i dius, d'on ho va treure això?
Doncs molt clar.
D'abocaments il·legals que es van fer a la costa de Somàlia.
És que no ve mai sol, eh?
És que sempre plou sobremullat.
Sí, i mai millor dit, també.
Doncs sí, sempre plou sobremullat.
Doncs el problema, estem aquí,
que durant molts anys
s'han estat abocant residus il·legals
a la costa de Somàlia
i quan es va passar aquesta ona,
doncs, entre altres coses,
no solament es va emportar gent pel davant,
edificis, carreteres,
sinó que també es va endur
uns quants d'aquests contenidors.
Problema, doncs, és obvi, no?
O sigui, tenim un problema radioactiu,
hi ha un problema radioactiu bastant important.
A Somàlia sembla que és el país més afectat,
però també es pateix per Indonèsia,
les Isles Maldives,
les Ciseles,
Esri-Lanka, Tailàndia i el Yemen.
Sembla que podrien estar,
podrien ser realment problemes.
Aquesta aigua del mar contaminada
s'ha barrejat, a més a més,
amb l'aigua que han de consumir
els humans d'aquelles zones.
Per tant, la cosa embúlica que fa fort, no?
O sigui, els que han sobreviscut
ho tenen més negre del que ja ho tenien, no?
Sí, perquè, per més recotxineu,
evidentment, l'aigua salada
va afectar l'agricultura
i allà on hi va anar l'aigua salada
poca agricultura en aquest moment,
hi pot haver-hi.
O sigui, que entre poc menjar,
reductivitat,
problema residus mèdics
i tot això,
la cosa pinta malament per la zona.
Per bastants anys de recuperació.
Per bastants anys, realment.
Sí, sí.
Bé, i parlant d'anys,
canviem de tema una mica, no?
Digue'm.
Parlant d'anys,
l'homo sapiens és més vell
del que ja ens pensàvem que era.
Vull dir, si ens pensàvem que era vell,
encara ho és més.
Llavors, un grup de científics
ha descobert que l'homo sapiens
va viure fa 195.000 anys,
que són 35.000 anys
abans del que es creia.
Poquet.
L'estudi l'ha publicat, com sempre,
a la revista Nature,
que aquesta revista ho publica tot.
Està a tot arreu, eh?
I ha estat dut a terme
conjuntament entre la Universitat
Stony Brook de Nova York
i la Universitat Nacional d'Austràlia,
australiana.
I posa de manifest
que l'homo hauria viscut
més de 150.000 anys
sense materials culturals,
que això també és estrany,
com la utilització d'eines,
d'instruments musicals
o la capacitat de pescar.
És a dir, segons ells,
havia estat 150.000 anys
sense fer res de tot això.
Com devia viure, no ho sé.
Però, segons ells, va estar així.
Llavors, per arribar a aquesta conclusió,
s'han analitzat dues calaveres
d'homo sapiens
que es van trobar a Etiòpia
als anys 60.
I mitjançant un estudi geològic
dut a terme
amb una tècnica
de datació radioactiva,
bona tècnica...
Radioactivitat?
Sí.
El descobriment dona encara més força
també a una altra teoria
que diu que Àfrica
va ser el primer lloc
del naixement de l'espècie humana.
Llavors, l'estudi conclou
que l'homo 1 i l'homo 2,
que són les dues calaveres
que s'han estudiat,
són el llegat anatòmic
més antic de l'home modern
que s'ha trobat mai
i amb la qual cosa
s'enderrereix l'origen
de l'homo sapiens.
Déu-n'hi-do-los jaios que som, eh?
És encara més antic.
I a mi el que em sorprèn més
és això,
aquesta època
que van estar sense...
sense això,
sense materials culturals.
Bueno,
tot arriba.
Tot arriba.
Tot arriba.
Altres coses.
Segur que trobàvem coses
amb què entretenir-se.
Sí.
I bé, doncs podríem parlar
de científics
i de la gravetat.
La gravetat?
Sí.
També la volen redefinir?
Sí.
Més o menys.
A veure...
Ho redefineixen tot.
Explica'ns-ho.
Sí, volen fer una màquina
per tal de manipular la gravetat.
Allò,
una màquina de...
En lloc de...
Bé,
podria...
Això que es veu a les pel·lícules
diu,
mira,
no hi ha gravetat,
doncs no.
Tampoc no seria més això.
No seria exactament el mateix?
Però per aquí van els trets.
O sigui,
ja des del segle XIX,
des que es va...
des que es treia l'electricitat,
es pot...
O sigui,
es pot...
S'han fet experiments
per tal de manipular
el que és la gravetat
mitjançant
l'alteració
d'un camp electromagnètic.
Però degut a que la gravetat
és una força bàsica
de la naturalesa,
construir una màquina
d'antigravetat,
o sigui,
teòricament,
és impossible.
Ara,
diversos científics,
diversos físics...
Es volen carregar la teoria.
No ben bé.
O sigui,
opinen que seria possible
construir una màquina
de camps de força
que funcionés sobre la matèria
d'una forma similar
a la gravetat.
Llavors,
estrictament parlant,
no seria una màquina
d'antigravetat,
però l'exercir
una força atractiva
o repulsiva
sobre tota la matèria,
podria ser
l'equivalent funcional
al que és la màquina
que seria teòricament impossible.
Avui està de dades tècniques.
Jo,
si he escoltat detectament,
ho he entès.
M'està deixant flipat,
avui.
Ho he entès,
però està tècnic-tècnic.
No, a veure,
o sigui,
en principi,
això encara tardarà
uns cinc anys
fins que aconsegueixin
algú que es pugui
més o menys veure.
Sí,
veure un àtom,
segurament,
el primer experiment
serà amb un àtom
o amb alguna cosa així.
fins?
Doncs seria,
a veure,
en lloc d'agafar
i fer una màquina
que, mira,
tot aquest tros
no hi ha gravetat,
doncs no,
faran una màquina
que exerceixi
una força
sobre l'objecte
i pots donar-li
o, diguéssim,
impulsar-lo
cap a on va la gravetat
o impulsar-lo,
per exemple,
cap a dalt
amb el que
contrarrestaries
és la gravetat.
Però buscaries
una zona
sense gravetat.
És com si controlés
més l'objecte
que la gravetat,
com si tingués
més força
que la gravetat.
No modifiquem
la gravetat
sinó que afegim
una altra gravetat.
Sí, afegim
una altra força
i entre una i altra
una contra l'estat.
S'abarallaran per l'objecte.
Llavors,
com no seria
en una sola direcció
també li podem
donar cap a altres
direccions,
una mig gravetat
o coses així.
Déu-n'hi-do, eh?
Però bé,
o sigui,
això,
més o menys
es basa
en un estat
de la matèria
que és un home
de condensat
Bosse Einstein
que diguéssim
que va ser
predit per Einstein
abans que es pogués
trobar
i per un científic
es deu ser.
Aquest home
d'Einstein
ho predia tot, eh?
Sí, és que aprofitem
que fa
que eren 50 anys
de la seva mort
i que fa 100 anys
que va formular
la teoria
de la relativitat.
I bé,
doncs,
bé,
fins aquí.
La gravetat.
jo vinc a parlar
de nervis òptics.
Doncs,
uns científics
nord-americans
han sigut capaços
de restaurar
els anys
que tenien
un nervi òptic
d'un ratolí.
Els anys que tenia?
Sí.
O sigui,
bàsicament
li han tornat la vista.
Bé,
creuen.
Encara no en estan segurs.
Però,
de moment,
ja han descobert
com restaurar
els nervis òptics
que
tots els altres
teixits del cos
en cas
que patessin
un dany
saben com
restaurar-se,
no?
Es fas un tall,
s'ajunta la pell,
se restaura
i no hi ha passat res.
Però,
els teixits nerviosos
no tenen
aquesta facultat.
Això es creu
que és per
el gen
BCL2
i què han fet
aquesta gent?
L'han activat.
Estava adormit.
Més o menys.
I amb l'activació
aquesta
sembla ser que
podran aconseguir
que els nervis
es regenerin.
La qual cosa
seria un gran avantatge,
no solament per nervis òptics
sinó per la mèdula espinal
i alguns científics
més agosarats
s'atreveixen a dir
que podrien fer
que gent
que ha tingut
danys
a la mèdula espinal
poguessin tornar a caminar.
Però se regeneraria
ella sola.
Exacte.
Bé,
hi haurien d'intervenir
és que m'estic imaginant
a tan escor petit
que li traien el braç
i li tornava a sortir.
Bé,
no anava per aquí la idea
però...
com una sargantana, no?
Sí.
Però una mica sí,
una mica és això, no?
Si pots regenerar
el nervi òptic
doncs
pots fer
que danys
que s'hi eren irreversibles
fins ara
es puguin recuperar.
Està bé.
Està molt bé,
una notícia esperançadora.
Sí.
Llavors,
ara per alertar,
encara que crec que
aquests antiinflamatoris
no els tenim per aquí,
però alguns antiinflamatoris
augmenten el risc
de lesions
cardiovasculars.
A veure,
és un estudi
dut a terme
pel primer grup privat
d'assegurances mèdiques
dels Estats Units.
Per això dir que crec
que aquests antiinflamatoris
els deuen vendre més allí.
Llavors,
confirma que els antiinflamatoris
anomenats
Biox,
Bextra i Celebrex
fabricats per gegants farmacèutics
com Pfizer i Merck
incrementen el risc
de lesions
cardiovasculars.
Aquests tipus de medicaments
es fan servir
per allà
els símptomes d'artritis
però,
en canvi,
doncs
poden provocar
aquestes lesions.
Vull dir,
és com un
que es contrarresta.
Llavors,
es tracta,
és el tercer estudi
que avisa
que aquests medicaments
porten riscos
i en resposta
a la Federal Drug Administration
que controla
els medicaments
de per allí,
doncs
ha obert un comitè
d'experts
que haurà de decidir
si retirar o no
del mercat
aquests medicaments.
El resultat
d'aquest estudi
diu que
Bextra
augmenta
els riscos
de lesions
cardiovasculars
un 53%,
Biox un 23%
i Celebrex
un 19%.
Vull dir,
que són bastant
que ho...
Que són
bastant greu.
Bastant greu són.
I a més,
que hi ha hagut
altres avisos
i així,
però fins ara
es veu que no
han reaccionat.
Llavors,
també es fiquen
en dubte
la pròpia
efectivitat
del medicament.
I finalment,
diuen que
la resta
de inflamatoris
tradicionals,
aquests no els troben
cap mena de crítica.
Només són aquests tres
que s'ha d'anar en compte.
que s'ha de vigilar molt,
no?
Sí.
Un any,
un descobriment.
el cub de Rubik.
Qui no ha jugat mai
amb el cub de Rubik?
El Rubik,
el quadradet
amb molts colorets,
doncs és relativament
molt jove.
El va inventar
el 1974,
Erno Rubik,
porta el nom
del creador,
el va inventar
i era professor
de l'Acadèmia d'Arts
Aplicades
de Budapest,
Hongria.
Llavors,
la seva prioritat
quan era professor
era ajudar els seus alumnes
d'arquitectura
a tenir més perspectiva visual
de les tres dimensions
i tenia molt d'interès
en la geometria
i l'estudi
de les formes tridimensionals.
Amb això ja es pot intuir
perquè va fabricar això.
El seu objectiu inicial
va ser crear
un cub
amb diferents parts
que es poguessin moure
al voltant d'un eix
i va decidir pintar
cada cara
amb un color diferent
per fer demostracions
als seus alumnes
i d'aquesta manera
va obtenir el cub
que coneixem.
Quina manera
de crear mal de cap
ser més un, eh?
Sí, bé,
ell ho va fer
per ensenyar els seus alumnes
i al final això
s'ha convertit
en un joguet
que fa saber molta gent.
Tot i que el 1960
William Gustafson
dels Estats Units
ja havia fabricat
un patentat
ella li deia joguina
una joguina semblant
que es deia
manipulatable
perquè no sé com diria
toy
de joguet.
Llavors, el 1980
Erno Rubik
doncs el va introduir
al mercat
i en només un any
va aconseguir ser
el líder de vendes
de joguines.
Llavors,
des del 1980
fins al 1984
tot el món sencer
doncs es va contagiar
de la febre
del cub Rubik
i tot això
però tot i així
el 1985
doncs el va deixar
de fabricar
devia haver
prou cups
d'aquests
per tot arreu
i es va deixar
de fabricar
però posteriorment
10 anys més tard
el 95
ell
Erno Rubik
amb Seven Tones
Limited
de Londres
doncs el van tornar
a posar al mercat
i més endavant
el 2003
és a dir
fa molt poc
doncs Popular
de Joguetes
que és
doncs va introduir
el famós cup
una altra vegada
a Espanya i a Portugal
perquè tots
hi poguéssim tornar a jugar
em sembla que en tinc
un dels primers
per casa
sí, del 80
i fins ara
doncs s'han envenut
més de 300 milions
de cups
en tot el món
quasi res
mira, quasi res
doncs fins aquí
el cup de Rubik
Parlem-ne
Ha arribat el moment
de somiar una estona
i no és que estiguem dient
que nosaltres provoquem
somnolència
que tampoc ho discutirem
si algú ho diu
però sí que estem dient
que ha arribat el moment
de parlar del que passa
a la nit
quan ens posem al llit
més concretament
què passa
quan dormim
perquè ja sabem
que aquí tothom
el pensa molt
no sé per qui deuen això
no en tinc
ni la més remota idea
quan dormim
després de ficar-se al llit
quan dormim
quan dormim
doncs què passa
quan dormim
moltes vegades
passa que somiem
i quan somiem
sembla que la cosa
és una mica més complicada
del que pugui semblar
per començar
podríem dir una senzilla dada
que somiem
durant uns 100 minuts
cada nit
100
100 minutets
cada nit
sembla que és l'estàndard
que la gent acostuma
a somiar
quan dorm 8 hores
que de somiar
somiem tots
encara que la gent
no ho recordi
somiar
sí que somiem
jo sóc dels que no recordo
i de fet
m'havien torcedit bastant
en que jo no somiava
però sí
sembla que jo també somio
què passa quan somiem
doncs molt senzill
ens posem al llit
el cos se relaxa
i l'activitat del cervell
va disminuint
perdent a poc a poc
la consciència
i començant a tenir
unes petites al·lucinacions
i altres fenòmens
com paràlisis
percepció de sons
i coses que no acaben
de ser massa clares
sona malament i tot
sona malament i tot
doncs això es passa
quan ens adormim
d'aquesta fase
n'hi diuen
NRM1
ara explicarem
el del REM
i ja hi arribarem
després d'això
anem al que
es pot dir
el somni profund
o somni lent
que són unes fases
en les que estàs
més relaxat
on estàs
més descansat
i no
ets més insensible
al món exterior
disminueixen
els processos mentals
i quan arribem
a la NRM4
ens comencem
ens movem una mica
i un cop ja
ens hem mogut
entrem
en la fase
REM
que què és aquesta fase
aquesta fase
se n'hi diu
Rapid AIM Movement
que també és el nom
d'un conegut grup de música
que és la fase
en la qual somiem
de fet
si alguns espertes
durant aquesta estona
podríem
diria
que estem
que el més problema
és que digués
que estava somiant
o sigui
a mi em venen
i jo estic en la fase
REM
em desperten
jo ara sí que recordo
haver estat somiant
això
com que ningú
em desperta mai
a aquesta hora
bona sort que tinc
no me'n recordo mai
d'haver somiat
en aquesta fase
estem en un conjunt
de somnis
i se'ns deshabilita
la capacitat
de moure'ns
per què?
perquè si tinguéssim
la capacitat
de moure'ns
habilitada
en aquell moment
reaccionaríem
als somnis
que tenim
i potser ens fotem
a córrer per l'habitació
que potser d'aquí
deu provenir
el somnambulisme
i aquestes coses
dic jo
o no se sap
no se sap
massa encara
d'on ve
la cosa està
en que
en aquesta fase
si tu tens un somni
reacciones al somni
igual que si estiguessis
despert
i clar
aixecar-se
i posar-se a córrer
per l'habitació
de nit
i dormint
és dolent
oi m'estàs parlant
del somni
a mi m'encanta dormir
i tal com ho estàs definint
me fa com
que pugui tot dormir
però estigues tranquil
el cos està
en aquell moment
té inhabilitades
les capacitats
per moure's
i totes aquestes coses
aquest cicle
del no rem
al rem
passa unes 4 o 5 vegades
cada nit
i duren unes dues hores
al principi
la fase rem
dura molt poquet
uns 10 minuts
però en l'últim cicle
estem parlant
que pot durar
uns 30 minuts
perfectament
de fet les no rem
van disminuint
la seva durada
total
que passem
un 20%
de la nit
somiant
ben bo
cada nit
mira que bé
el que bé m'agrada
però per què somiem
Anna?
a veure
per què somiem
hi ha diferents teories
conegudes
sobre per què somiem
però tampoc
no s'acaba de saber
no se sap molt bé
ni per què serveix
la fase rem
si serveix per alguna cosa
ni per què somiem
però bé
jo us explico
algunes de les teories
n'hi ha una
que es diu
la de desaprenentatge
que s'assumia
per oblidar
s'assumien
les coses
que han estat dolentes
durant el dia
i així
per després
doncs
oblidar-les
les has somiat
allí
mentre somies
estàs fent
els moviments
o el que sigui
que t'ha passat
durant el dia
i en teoria
això t'ha de servir
per després
al despertar-te
haver descarregat
totes les males
vibracions
i aquestes coses
però resulta
que després
molta gent
quan se desperta
recorda que ha somiat
les coses dolentes
o sigui que
bé
aquesta és una
de les teories
que en teoria
s'assumia
però llavors
te despertes
a més mal humor
llavors
n'hi ha una altra
que serveix
que s'anomena
d'activació
i testeig
que significa
que serveix
per mantenir
les neurones
i per mantenir
les neurones
s'utilitza
la fase REM
perquè
envia una sèrie
d'instruccions
al servei
per anar-lo activant
i donant-li
moviment
llavors
n'hi ha una altra
que s'anomena
la maduració
del sistema nerviós
i ja que s'observa
que quan més immadur
és l'animal
o l'animal
doncs més duradera
és la fase REM
i es pensa
que el somni REM
doncs té com a funció
l'organització
del sistema nerviós central
està bé
està bé
o sigui que com més immadur ets
més
més fase REM tens
i més necessita
tu somies molt Anna
sí
jo somio molt
jo
després de veure aquestes teories
que sort que després he vist
que no totes són certes
jo estic veient
que jo soc immadura
i que
perquè clar
en teoria
com més immadur ets
més necessites
de la fase REM
per poder-se arreglar
no?
llavors
hi ha la reparació del servei
també
que com més
doncs
la fase REM
com més llarga és
és que es necessita més temps
per reparar el servei
és a dir
que jo també
poca reparació del servei
necessito
més endavant
llavors també
les capacitats intel·lectuals
i creatives
aquesta és la més important
i la que m'agrada més de totes
digues
que
qui m'assumia
és que té una
que té més capacitat creativa
i intel·lectual
això sempre es diu
i
que és la que més m'agrada
perquè jo somio molt
jo tinc una capacitat creativa
nula
segons això
mira
heu escoltat
no com avui
esperem que us hagi agradat
el programa d'aquesta setmana
i us convidem a acompanyar-nos
la setmana pròxima
hem d'agrair a tots els nostres oients
que suposem que hi haurà algú
que ens escolti
i no estaran tots dormint
no com avui
un programa realitzat per
Núria Cartanyà Controls
Anna Fargues
Xavi Lías
i qui us parla
Abel Singla
fins la setmana que ve
bona nit
de la setmana que ve
de la setmana que ve
a la setmana que ve
de la setmana que ve
a la setmana que ve