Estralles de mar, regne de sol, barques de vela,
resta de sal sobre la pell, cases de colors, de fusta i de pedra, somni polar.
Vem de llevant horitzontal, sorra que en cega, foc purificat.
Els ja tardes us volem convocar amb una cita avui mateix a les 11 de la nit
al Bar Escomi dins dels actes del TCC del Tarragona Cultura Contemporània,
Òscar Brits, en directe.
Per a més referències sobre aquest concert, sobre la seva música,
sobre el seu darrer treball discogràfic i d'entietat aliena,
li demanem el mateix a Òscar que ha vingut aquí en plan promo, pobre, tot fet pols.
Òscar, bona tarda.
Bona tarda.
Estàs una mica cansat, eh?
Sí.
Tu ja ets relaxat de per si, no?
Que recordo l'entrevista que et van fer quan l'últim àlbum, no?
Ja fa un any d'això, o més?
Sí, un any, més o menys, sí.
Va ser a febrer de l'any passat.
Sí? Tu que vas a àlbum per any?
No, de fet, quan vaig venir d'aquí ja portava un temps de l'anterior àlbum,
però va ser la primera vegada que venia i aleshores ara sí que estem en promoció de l'identitat.
A nit tocarem a Lleida i aleshores després ens quedarem bastant per allà.
De fet, és que t'ha.
I de fet, això.
Allò que diuen, anar a fer un beure.
No es dorm massa, sí.
Molt bé, però vaja, estaràs recuperat ja pel concert d'aquesta nit, no?
Sí, trobo que sí.
O sigui que estàs de gira total, perquè quan va sortir aquesta identitat aliena? Fa poquet.
Va sortir el gener.
El que passa que el presentàvem a València, el 28 de gener el vaig presentar a Barcelona,
obrint el Barna Sants a Luz de Gas i després, no, de gener o febrer, no recordo.
Què que era febrer?
A veure, 27 de febrer.
I després a València, recentment, al Teatre Musical l'11 de març.
O sigui que, sí, més que res està fent promoció, molta promoció de ràdio, això.
I de fet, és un disc d'aquells que en diuen de llarga durada.
Ah, com tot, sí.
Si nota.
Mentre no surtis a la tele, no. Tot és de llarga durada.
Sí, vas anar fent, ara concerts aquí i tal.
Llarga durada i profunda convicció.
Per continuar.
Sobretot.
Òscar, se t'aveu, no sé, per les composicions i tal, i el tipus de música, i no ho sé,
jo no et veig gaire fent promocions, t'agòbia això de les promos?
No, no em molesta. Sé que és una cosa que sabeu fer i no...
Ho tens a saber.
La veritat és que no agafa tot el que manen, com un bon xic.
I no...
On s'ha d'anar.
No faig no s'ha de res, no. La veritat és que no...
Hi ha dies que són una mica més forts, però en general està bé.
I el que sona a tota aquesta gira de concerts, que et porten amunt i avall, ho suportem amb això?
També m'agrada molt, com sempre, ja vaig dir l'any passat, no ho sé.
Parlarem abans del concert, però va ser tot un plaer i no ho sé, sempre que vinc a Catalunya és com... no puc dir res mal, la veritat, perquè trobo gent molt bona, molt simpàtica, molt atesa, molt amable i no ho sé, això és el que m'ha passat fins ara.
T'inspires, Òscar, t'inspires.
No, no ho sé. Tinc la sort que hagi passat això i espero que continuï de la mateixa manera.
La gira aquesta és allò, quan t'agudes, no? L'acabes de començar. Per on t'ha de portar?
No, aquest és curt, més que res. Demà toquem a Tarragona, avui, és a dir, i demà a Barcelona.
Sempre en sales petites?
Sí.
Recollida't.
Bueno, el CATA, que és el centre de tradicionaris, sí, perquè és que tampoc anem en grup, que són baixos pressupostos i no puc durar el grup.
Aleshores, avui vaig acompanyar el baixista. L'anterior ocasió veníem tres, percussionista i veu, cada vegada adequant-se al pressupost que hi ha.
Home, també.
I després, el dissabte tenim una altra, en València.
Forma part, també, una miqueta del mateix artista, no? Que et sàpigues adequat, també és una bona qualitat.
I ha d'adaptar-se al temps. Això, bé ho saben tots els músics que estan per allà, per la perifèria, que es diu.
O sigui, no la perifèria geogràfica, sinó la perifèria de la televisió, no?
Tot el que està fora del mainstream, el que és més massiu, no? Que són la gran majoria de músics, per cert.
I t'has d'adaptar a les situacions. En tríos, grups, duos, el que calguen. I continuarem.
Tocaràs la guitarra, però, aquesta nit.
Clar.
O sigui, tenim guitarra, baix i veu.
I veu, sí.
O sigui, que no podràs dissimular la veu. Ara faràs una bella migdiadeta abans del concert?
Espera, som maldormidor, però intentaré, intentaré.
Òscar, explica'ns alguna coseta d'aquesta identitat aliena. En què canvia o no? En quin punt continua la teva trajectòria?
Jo crec que va millor, no? És el primer álbum en Ventilador Music, és una companyia de Barcelona.
En fem molta més promoció, és una companyia molt més estructurada que l'anterior, a nivell comercial també.
i s'ha aconseguit tocar a llocs o obrir festivals importants, com aquest, el Barna Sants.
I per a mi és un pas endavant.
És un disc que tal vegada hagués pogut fer millor a València, perquè tinc més contactes, més disponibilitat de la gent, més facilitat.
L'he hagut de gravar a Barcelona i en el que això suposava una mica el temps damunt, sempre per acabar les coses una mica ràpidament.
Però, tot això, estic molt content.
Espero que tenim un contracte per un altre disc, o sigui que amb això s'assegurem ja una mica la continuïtat,
cosa que tampoc seria massa difícil, però sí que estic content.
Ara que comentes això, passa a València, que fa la impressió que no teniu prou mitjans, prou recolzament?
Molts grups de València han de venir cap a Barcelona.
Clar, què passa? Sí, recentment es tancarem al Palau de la Música, per fer una acció que va ser bastant publicitada.
Sí, bàsicament és un problema que els mitjans de comunicació autonòmics no serveixen per a promocionar la cultura autòctona.
I, aleshores, com bé sabem, si no hi ha una presència continuada de músics i de música a la ràdio i a la televisió,
sobretot, que fas a conèixer el que fem, és impossible.
Tot és boca a boca i molt més lent, però la situació és aquesta no...
Ai, no parlem de política que ens deprimirem, anem a la part musical, si no, perquè si no, uf!
Identitat aliena del títol?
Sí, el títol venia arrel d'una reflexió sobre la identitat, no premeditada, sinó però en un moment donat em va venir al cap aquest títol.
I m'assemblava un títol fort, en pes, que representa també una certa contradicció, però partia de tres punts de la reflexió sobre la identitat.
L'identitat pròpia, que ja has deixat arrel, que ja no te reconeixes com la teua, no?
Altres identitats que tu has sentit com a teues, però ja no reconeixes tant com teues.
Després, l'identitat aliena, la d'un altre, la fascinació, però el que representa ser un altre, no?
És un fet que és bastant fascinant.
I després també, un tercer pla, una identitat nacional, no?
Que de vegades és més difícil reconèixer en certs trets de la identitat nacional, que són més bé creats, no?
Que no realment... Una cosa que sigui un fet identitari, no?
Representa que amb aquest disc només toques la identitat aliena.
M'estàs dient que el disc venen a ser trossets de l'Òscar, però del que voldria ser?
No. Jo, per exemple, aquesta cançó que està sonant és una usurpació d'una identitat.
Per exemple, Carretera i Manta es diu.
Parla d'una persona que no té un espai físic on viure,
simplement va d'un lloc a l'altre en plena llibertat, sense deixar marca i passant com el vent, no?
I és una vida que pot ser a mi em va agradant, no?
La vida de no tirar arrels en lloc, no? En lloc.
A les hores, sí. Al llarg del disc, si t'hi fixes, sí que hi ha...
No sé, es tracta de diferents aspectes de l'identitat, crec jo.
Encara que pot ser no d'una manera ben òbvia, però si t'hi fixes, potser les trobes, sí.
Ja ho sabeu, identitat aliena de l'Òscar Briss.
Avui en directe, ho recordem a les 11, al Bar Escum.
Has col·laborat amb molta gent amb aquest disc, clar, hi ha un munt de músics al darrere,
no els veurem a tots a dalt de l'escenari avui.
I així per triar-ne un nom, i a més cançona que ha passat per aquí,
també tenim la Toni Xuclà, que no només toca, sinó que et fa de productor.
No és la primera vegada que col·laboràs amb el Toni o sí?
Sí, sí.
Sí, va ser productor un poc designat per la companyia.
Jo el coneixia de nom, no realment, no coneixia massa de la seva música,
i del que havia fet, però m'interessava, no?
Per una banda, és un nom conegut, a Catalunya almenys,
i després, l'experiència de treballar amb un productor que no he pogut sempre fer, no?
A veure què passava, no?
Perquè fins ara què feies? Bueno, no tenies productor. Tu mateix...
Hem tingut productor, però en altres ocasions no.
Com a Òscar Briz, en solitari, sempre em produïm nosaltres els propis àlbums.
O jo, o membres de la banda, o això.
No sé, que has treballat de manera diferent, en aquesta gravació.
Sí, diferent, sí, sí.
Ha significat un hàndicap o un avantatge o una per...
No, els seus bons punts i altres aspectes més negatius.
Toni va vindre a València un parell de vegades,
va morir les cançons, les que ell creia que s'havien de treballar.
També va fer la tria de cançons, li va donar carta blanca, no?
I no sé, me vaig arriscar un poc, però me semblava bona experiència tenir.
Ja veiem una miqueta el fil conductor pel que ens ha explicat l'Òscar d'aquesta entitat italiana,
cançons que transmeten històries d'altres vides, d'altres persones que no són les de l'Òscar, no?
No, no sempre, no sempre. També sóc jo.
Home, no es faltaria.
Escolta, tenen un escenari a nivell de compositiu, aquestes cançons?
Les has composat en un temps i un lloc determinat?
O te n'ha anat sortint al llarg de tot aquest any, a gestació?
Sí, com sempre, el procés de creació és llarg, perquè comences en un moment determinat,
moltes vegades les cançons les tens com arragonades, perquè no és el moment de treure-les,
perquè potser pot ser dintre d'un disc, no veus que quallen, però estan ahí.
Les tornes a revisar de tant en tant i veus.
Tal vegada que aquesta vegada sí que s'ha fet tot dins d'un temps més o menys determinat,
però jo crec que un disc ve a trigar de composar uns tres anys, no?, més o menys.
Però ja, més o menys, quan surt el disc ja tens el producte,
o ja almenys jo tinc coses ja fetes per al proper, no?
O sigui que ara ja tens material, eh?, per aquest proper.
Sí, sempre hi ha, sempre hi ha, sempre hi ha, sí.
Despersonalitzar, intenta simplement mirar sense alterar, com un home senzill.
Li hem demanat abans de micròfon tancat, no, ens ha dit, bueno, qualsevol,
Òscar Mulla, et veu una cançó que a tu t'agradi especialment,
ni que no sigui potser la més audible, la més...
Aquesta.
Aquesta, per exemple, sí, a mi, que gran casualitat.
Aquesta cançó, aquest tema que es diu Un Home Senzill, en un món ideal,
una mica utòpic, eh, tu?
Perquè quina història té?
Quina història té la cançó?
No té cap història.
Té un renmello a bossa nova, m'ho sembla més.
I en gre i reverent, m'han dit.
Ah, sí?
Però no, jo crec, simplement, la idea és idealització d'una situació,
tampoc que és possible, no?
També, jo crec que es parla molt de fugida, no?
De no tirar arrels, però és un ideal, més que res.
Que dic, jo que té un renmello així com a bossa nova?
Sí, a mi la música del Brasil m'agrada molt, i em surt així.
Doncs aquesta nit, l'Òscar Briss aquí a Tarragona,
després a altres concerts.
Mira, ahir ja va estar Lleida, ens comenta que després,
el cap de setmana, va cap a València, també, no?
A Barcelona.
No, demà a Barcelona, sí, al Centre Artesanal Tradicionari.
Quin és l'escenari que et falta per trepitjar?
De Catalunya?
O que voldries, que voldries, algun festival d'aquests...
L'objectiu per aquest any?
Aquest estiu sí que anirem a Arbúcies i coses així.
No sé, els festivals tinc una opinió un poc, ni fun ni fan, o sigui,
per una banda estan bé, altres no.
Jo et veig la música teva més de proximitat, potser, no?
Sí, però tampoc, perquè per sort tinc un repertori bastant molt dejable, no?
Que, depèn d'on estic, puc fer certes coses o no.
Puc tocar un teatre molt tranquil, molt intimista, o també puc fer altres coses.
No sé, n'hi ha una sala, l'espai, que de Barcelona ja vaig tocar per a la televisió, però, no sé, m'agradaria repetir.
Però suposo que, no sé, n'hi ha vegades que ens sorprèn molt.
Per exemple, la sala d'ahir, el cafè del teatre, és preciós, és un lloc fantàstic per tocar.
I a mi m'agradarà aquest tipus de sales, no massa grans, i que hi hagi contacte bastant proper al públic.
Per a mi és el lloc ideal.
I amb qui tocaries, amb qui compartiries escenari?
O sigui, referències musicals que tens ara mateix.
Ens has parlat de la música brasilera, per un costat, però què estàs escoltant ara mateix?
Per exemple, el mateix dia, demà, toca a Barcelona Marcio Faraco,
que vam veure l'altre dia a València, és fantàstic.
Jo ja feia una versió d'ell, és un brasilera que treballa a França des de fa 20 anys,
i porta un grup fabulós.
Si aneu a veure'l, us fliparà, segur.
I després, no sé, compartir escenari, no sé.
En català, per exemple, m'agrada bastant el disc d'Antoni a font,
encara que no escolta massa poc últimament, però sí, i coses així.
També em va agradar molt Roger Mas, el DP.
i tenim certa amistat.
I això, després escolta, pues, qualsevol cosa, no?
Ja no seguís tant desnom, sinó més bé música aleatòriament,
qualsevol cosa que em crida l'atenció.
Escolta molt de jazz, molta música brasilera, com sempre,
i no sé, de tot.
A temporades, diferents coses.
I diuen que avui en dia no ets ningú dins del món de la música
si no tens un videoclip, no?
Diuen, diuen.
Sí, sí, sí.
Clar, si no, com t'han de punxar la televisió.
L'Òscar està en procés de gravació, em sembla, d'un videoclip sobre aquest tema?
No, vam fer un videoclip.
Vau fer ja.
Una mica ràpidet, per presentar-lo, no sé, a quines coses volia la companyia.
encara no s'ha acabat, però sí que s'haurà mostrat per allà.
Jo odia els videoclips, perquè les que no m'agraden.
Allà no em filmes, no em filmes.
Sí, és una casa que no sé, és molt artificial, no?
I estar davant d'una càmera...
On vau, on vau rodar?
Amb escenaris naturals o...
Ah, sí, sí, sí.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Però on, enmig d'un bosc?
No, per allà, per València, anàvem buscant exteriors, que es diu,
però d'una manera totalment catalana, o sigui que...
Va ser un poc tota correctivitat, sí.
Però, no sé...
És la targeta de presentació, no?
Si tinguem un milió d'euros, possiblement,
podríem fer alguna cosa interessant.
Un milió d'euros no te'l podem proporcionar.
Un milió de persones, a veure si et vénen aquesta nit,
tot i que no hi cabrien, eh?
No hi cabrien.
Tenim un milió de persones, tenim un milió d'euros.
També és veritat.
Òscar Briss, des de València, ha tingut l'amabilitat de,
abans d'anar a fer les proves de so,
cuita corrents, passar per aquí, per la ràdio,
venir en persona a presentar el seu darrer treball discogràfic
i d'entitat aliena.
Òscar, moltíssima sort que vagi molt bé el concert.
Avui recordem a les 11 de la nit al Bar Eskum.
I, bueno, doncs, per proper disc.
I si convé abans, tornes, eh?
Sí, jo espero que veniu tots els que venireu a l'anterior ocasió.
Va ser...
Tenim molt bon record, va haver molt bona vibració.
I altres que no ens coneixíeu,
també està molt bé conèixer gent que no té la...
que estem per baix, no?, per l'ondergrau que es diu.
Gràcies a tots, una abraçada.
I e-i e a-boper, a-boper, a-boper, a-boper
I e-i e a-boper, a-boper, a-boper
I e-i e a-boper
Par-se' mal-a, o tra' part del món
Per descobrir qui és on
I e-i e a-boper, a-boia
Marchem a l'altra part del món.
Pugim per descobrir qui som.
Gràcies.