Falten dos minuts i seran ja dos quarts de sis de la tarda
i anem a tractar, com cada dijous,
un tema relacionat amb la Universitat Rovira i Virgili.
I és que ahir mateix la Universitat, la URB,
era, diguéssim, l'anfitriona d'unes jornades,
jornada catalana de supercomputació.
Què és això de la supercomputació?
Són una miqueta ciència-ficció, però vaja,
és tot el que hi ha al darrere d'aquesta mena d'estris
que, entre altres coses, us permeten buscar un llibre
a la Universitat de Girona, per dir alguna cosa.
Ens ho explicarà amb més detalls i amb més qualificació
el cap d'informàtica de la URB, el Lluís Arinyo.
Lluís, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Primer que tot, com va anar aquesta jornada d'ahir?
Bé, doncs la veritat és que, bueno,
està malament dir-ho perquè érem els anfitrions,
però la veritat és que va anar força bé.
Era la primera vegada? Em sembla que no, no?
Que us reuníeu tots els...
No, no, no. De fet, les jornades de supercomputació
s'organitzen cada dos anys.
Les organitza el CESC, el Centre de Supercomputació de Catalunya.
i, bueno, el que passa és que cada any se fa amb una seu diferent.
I aquest any, doncs, bueno,
a la URB ens vam oferir com a anfitrions de les jornades.
Què és això de la supercomputació?
Que sona a pel·lícula de ciència-ficció dels anys 80, fins i tot.
No? Son a ordinadors grans.
Sí, bueno, potser no estan...
No estan... Abans estaven directament associats, potser, a això, no?
A un gran ordinador, un...
Bueno, que potser ocupaven fins i tot un edifici, no?
Un únic ordinador.
Avui el concepte, bueno, en essència és el que havies dit abans, no?
És més associat a recursos, no?
Però no tant a un recurs d'un ordinador, no?
Sinó, bueno, a qualsevol tipus de recurs.
Entre ells, doncs, CPUs, no?
Capacitat de càlcul, en general.
Capacitat de disc d'embarcatge de moment, no?
I, bueno, en general, tot allò, aquella sèrie de recursos que promouen o permeten
que gent, científics, investigadors, que avui dia són investigadors,
que estan en un grup, però que un pot estar aquí, l'altre pot estar a Bolònia
i l'altre pot estar, doncs, a Washington, no?
Doncs, bueno, doncs, en aquest context global, aquest concepte de supercomputació
o de... justament ahir està una mica més centrat en el que se'n diu la e-ciència, no?
Que no deixa de ser això, no?
Doncs, aquesta sèrie de recursos que permeten l'avenç en la investigació i la recerca, no?
Perquè, de fet, la jornada d'ahir era només de supercomputació aplicada a la investigació i a la recerca, o...?
No, no, està centrada en aquest tema, no?
En la e-ciència, genèricament.
El que passa que, bueno, es veien casuístiques aplicades
que, aprofitant aquesta infraestructura repartida,
doncs, permet els avenços, doncs, amb un temps rècord
o que, d'altra manera, si no disposessis d'aquesta sèrie de recursos distribuïts,
fora impossible, doncs, dur a terme, no?
De quins recursos estem parlant, per exemple?
De programes informàtics dissenyats específicament per alguna tasca?
De maquinària, allò, física, també modificada?
Sí.
Aquests recursos que dieu?
Correcte, mira, els recursos...
Un d'ells, per exemple, seria la capacitat de càlcul, no?
El que seria poder disposar de diverses CPUs, no?
O milers de CPUs.
CPUs, perquè ens entenguem?
És... la CPU és la unitat, és per dir-ho o fer-ho més planer,
fora, com si poguessis disposar de milers d'ordinadors
per fer el càlcul d'un programa.
Clar, si tu tens un programa que és molt gran
o que necessita molt temps per poder obtindre resultats,
si disposes de milers d'ordinadors que t'estan fent cadascun d'ells
una fracció d'aquest programa, doncs el resultat el tens
en un temps, en un exponencial, per dir-ho així, a menor, no?
O sigui, quan parles de CPU és com si diguéssim ordinador.
És un ordinador, sí.
El que passa que aquí, amb aquest concepte de la ciència, ja es parteix, no?
I inclús el que aquí associaríem a un disdú, doncs un recurs de ciència
és, per exemple, la capacitat d'emmagatzemament.
El que passa que tu ho deixes en un lloc abstracte, per dir-ho així, no?
I aquí físicament allò pot estar repartit entre milers d'ordinadors del món.
Ah, sí?
Sí.
O sigui, m'estàs... a veure si ho he entès, eh?
M'estàs dient que, per exemple, hem de calcular, doncs, alguna cosa concreta,
que ara no em surt cap exemple, però bé, has de fer un càlcul, no?
Llavors, les meves cinc CPUs, que tinc jo aquí al meu despatx,
estan fent una part del treball,
mentrestant a la Universitat de Bologna
hi ha cinc CPUs més que estan fent l'altra part del treball.
Ni en cinc més, vinc més, cent més, exacte.
O que l'estan fent una mateixa part d'un treball, però conjuntament, no?
Per tu és com un recurs únic, no?
Dius, bueno, doncs hi ha diverses xarxes d'enquestes, d'aquest tipus,
i llavors, bueno, doncs tots els investigadors que treballen en un grup concret,
doncs normalment treballen en una d'enquestes xarxes, no?
Llavors, ells, per tu o per l'investigador és una mica abstracte, no?
Per què? Perquè ells l'únic que fa és, bueno, jo tinc un programa
i ho llenço contra un recurs que hi ha en aquesta xarxa global distribuïda,
per dir-ho així, i que per mi és independent,
és com si fos un recurs de capacitat de càlcul,
però a la realitat allò s'està distribuint
per, doncs, els N recursos que cada una de les universitats
o grups de recerca dels diferents membres del grup de treball,
doncs, posa a disposició en aquesta xarxa global.
I com funciona aquesta xarxa, vull dir, de què...
Quina és la base de la xarxa?
Sí, sí. A nivell físic són, actualment,
així enllacen una mica amb l'inici,
així com abans tenies un ordinador que era immens,
que era com una casa,
ara realment són PCs,
el concepte d'ordinador personal,
que tu pots tindre a casa, o que jo, o qualsevol, no?
Però, que, bueno, doncs, tenen per damunt un programari
que permeten, doncs, això,
exportar aquell, juntament,
amb tota una sèrie més,
com un conjunt únic,
i que és el que l'investigador pot veure
com el recurs de capacitat de càlcul,
o el DISC, no?
Doncs els resultats d'aquestes investigacions,
doncs, no sé, de l'expansió de les estrelles,
amb, bueno, no?
Doncs totes aquestes coses que els investigadors,
que això sí que són molt més qualificats que jo,
per poder dir-ho,
doncs calculen,
i que realment necessiten una capacitat
de màximament de DISC increïble, no?
Però a nivell físic,
us noteu d'internet, diguéssim?
Clar, tot això que estem parlant així com a abstracte, no?
De dir, bueno, capacitat de DISC, capacitat de CPU,
al final tot això,
el que hi ha darrere, realment,
que està donant suport a tot això,
és les eines de comunicació, és internet, no?
I és mitjançant internet, realment,
on es fan totes aquestes transferències,
perquè ni que t'ho llancis abstractament en un lloc,
al final, no?, aquell portal de càlcul,
ha de comunicar-se amb, doncs, el que dèiem, no?,
amb Bolònia, amb França, amb Holanda, amb qui sigui, no?
Internet seria aquesta zona intermitja des d'on tothom estilla.
Internet fora el mitjà, per dir-ho així, no?,
que permet o fa realitat, no?,
que pugui haver una distribució,
una capacitat de càlcul distribuïda.
Bé, això planteja una gran qüestió.
Està internet, almenys a casa nostra, prou desenvolupat?
Us ofereix totes les possibilitats que necessiteu?
Perquè, clar, a nivell d'informàtic, dius,
nosaltres hem muntat l'estructura, ara, si internet no respon,
si no tenim una bona connexió, malament, rai, no?
Correcte, correcte.
Aquí, realment, la xarxa o l'aprovisionament de xarxa és vital, no?
I, bé, en aquest sentit sí que podem dir que, com sempre,
sempre hi ha situacions o països que estan en millor posició que la nostra,
però, realment, doncs, tan generalitat com, bé, doncs, ministeri o així, no?,
doncs, realment, en el que és la recerca i la innovació, l'investigació,
doncs, estan fent, realment, esforços, no?,
i permeten, doncs, que les xarxes acadèmiques, no?,
que és, realment, per on funcionem les universitats,
doncs, tenen unes interconexions realment bones, ja, no?,
i que, bé, si no, no farien possible, realment, la realitat aquesta, no?,
de distribució com... de computació distribuïda, no?
Llavors...
Digue'm, digue'm.
Vale, no, bueno, llavors, una mica,
el que és l'expansió d'internet a casa, no?,
el que ara ja tenim tothom, un ADSL, un no sé què, vale?,
doncs, tot això ha vingut després que les xarxes acadèmiques
ja existien a Espanya, a Catalunya,
i, bueno, doncs, naturalment a Estats Units i a Europa, no?
Pensava jo que de tot això que feu vosaltres,
la feina dels informàtics,
tota aquesta feina de supercomputació,
els investigadors no cal que en sàpiga en un borrall.
O ja, clar, ells és el que deies tu,
deuen, doncs, el talenter, no?,
com tota persona normal,
o sí, o veieu que hi ha un feedback, no?, un...
No, a veure, normalment, tampoc no se solen fer,
o els programes que es fan no són com els programes que es faria un a casa, no?,
doncs, perquè, justament per això, no?,
doncs, perquè per poder treure rendiment, no?,
de tota aquesta capacitat de càlcul distribuït,
doncs, bueno, doncs, ja les tècniques de programació
i totes aquestes coses, doncs, ja també són una mica més evolucionades, no?,
que ja contemplen l'existència, doncs, això, de múltiples CPUs,
de poder fer, distribuir tasques o paral·lelitzar tasques
i que després ajuntar aquesta sèrie de resultats,
tot això, doncs, bueno, hem sentit, no?,
ja hi ha programaris específics, va, i cada vegada n'hi ha més.
Per què? Doncs, justament per això,
però al final és també una qüestió econòmica, no?,
i d'estalvi i d'administració de recursos, no?
Perquè llavors com funciona?
L'investigador o el grup d'investigació
va cap al servei informàtic de la URB i es diu,
mira, necessitem un programa que ens faci això.
Va així? Suposo que hi ha més tràmits pel mig, clar.
Bueno, no, no és ben bé així.
Bueno, és paregut amb això, vale?
Diguem que els investigadors, normalment,
els grans centres de supercomputació,
aquests, bueno, n'hi ha diversos, no?,
ara cada dia n'hi ha més distribuïts,
inclús a la pròpia universitat, doncs, ja tenim
dos o tres zones amb el que se li diuen clústers
d'ordinadors que no...
Aquí a Tarragona, això?
Sí, sí, a la universitat mateixa, no?
Què són? Com són? Físicament?
El que s'anomena, bueno, això que en diem clústers
no és res més que hem dit això, eh?
És l'agrupació lògica de 10, 15, 20 PCs físics, no?
Ah.
I que per tu es veu com un de sol,
però que darrere realment ell reparteix les tasques
i totes aquestes coses, val?
i així com abans realment els investigadors
havien de saber molt de l'arquitectura de l'ordinador,
que hi havia al darrere, no?, doncs, si era una arquitectura escalar, vectorial,
i els programes que havien de fer, havien de fer-ho coneixent
l'arquitectura física, inclús gairebé de la màquina,
doncs, ara no, no?
Més més aquestes facilitats que cada vegada es fiquen més
i que fan això, fan que tu llancis un programa contra un node,
el que tu veus com un node, però aquest node realment
no és més que l'entrada que en què reparteix ella
a totes les màquines que en aquest moment estan actives,
declarades com actives dins de la xarxa.
Parlaves abans d'interconexions,
des de la Universitat Rovira i Virgili
cap a altres universitats d'Europa, del món?
Sí, realment a Catalunya hi ha el CESC,
el Centre de Supercomputació de Catalunya,
que és qui, bé, doncs, augura les jornades catalanes de supercomputació,
és l'ENS, és un consorci creat per la Generalitat de Catalunya,
per totes les universitats públiques,
que gestiona el que es coneix com l'anella científica.
Aquesta anella científica no és res més que, bé, doncs,
totes les universitats públiques catalanes,
doncs nosaltres, Girona, Lleida, l'Autònoma de Barcelona,
la Politécnica, totes les públiques catalanes
i més organismes, estem dintre del que se'n diu l'anella científica.
Això què vol dir? Doncs que des d'aquí, des de Tarragona,
des de la universitat, hi ha una fibra òptica
que va directament a Barcelona,
on hi ha la seu de comunicacions de l'anella científica.
Tenim, per dir-ho així, el nostre propi...
La nostra pròpia tirada.
Tenim la nostra pròpia tirada d'internet.
Realment allò s'adreça en públic i, bé,
permet connectar-nos.
Llavors, bé, per fer-te una idea,
la connexió que nosaltres tenim ara mateix d'aquí a Barcelona
és de 100 megabits.
Un ADSL d'enquestos ara avançats,
que pot donar un proveedor,
doncs anuncia que són d'un, dos megabits,
quan realment...
Bé, la capacitat real després genera 300 o 400 kilobits, no?
Però, bé, realment la capacitat,
l'ample de banda que necessitem,
doncs és bastant gran.
Per què? Doncs perquè és que realment se consumeix, no?
A tu no va dir, és que qui treu profit d'aquesta línia directa, per dir-ho així.
Sí, doncs realment són tots els membres de la comunitat universitària,
però sobretot investigadors, recercaires,
bé, bé, com correcte, que és el mateix, no?
Doncs tots els recercaires,
tots els grups d'investigació,
que hi ha dins de la universitat,
els professors que estan fent la seva tecina,
les recerques,
amb tota la metainformació que hi ha,
i tots els grups que avui dia ja no són,
el que dèiem, no són locals,
sinó que hi ha un grup d'investigació
que tens un membre de la nostra universitat,
un altre de l'Autònoma de Barcelona
o un altre de quina sigui, d'Estats Units, no?
Clar, tornava a dir,
tot passa per Barcelona, diguéssim,
hi ha línia directa, podríem dir,
aquesta fibra òptica directa en Barcelona,
però, clar, les universitats catalanes, doncs...
No, només parlem entre nosaltres, exacte.
Llavors, a nivell de l'estat espanyol,
hi ha, doncs, bueno, un consorci
que fa unes tasques equivalents
a lo que és aquí a Catalunya, el CESCA, no?
Que és Red Iris, no?
Que és també un ENS,
també, doncs, des de...
Bueno, que va néixer com un projecte
del Ministerio d'Educació i Ciència
i ara també pertany a dintre de l'indústria,
que fa també la interconexió
entre totes les comunitats autònomes d'Espanya,
i una d'elles és el nús que va entre Madrid
i Barcelona, amb el CESCA.
Lluís, quin és el proper,
ai, el projecte més ambiciós que heu fet?
No ho sé.
Com la universitat?
Sí, des de la Rovira i Virgili, per exemple.
En el sentit de dir, doncs,
hem creat un programa de computació
per tal grup investigador.
No ho sé si n'hi ha algun
que fos especialment complicat de fer
o que...
Bueno, nosaltres...
Això és que ja,
després ja cada universitat
té una sèrie de models.
Llavors, el servei d'informàtica
de la universitat nostra
no donem un servei directe
als grups d'investigació.
Per què?
Doncs perquè ells normalment
tenen el seu propi tècnic informàtic
que és el que dona suport directe,
i que facilita a l'investigador
el no tindre que conèixer
l'arquitectura pròpia d'una màquina,
en llenguatge o així. Per què? Doncs perquè
ell el que s'encarrega és de fer el seu algoritme
i el seu tècnic és qui gestiona aquest clàster
o el que sigui, qui sap com posar-ho,
com gestionar les cues de tots aquests treballs
que se van encuant i se van processant.
Nosaltres fem més suport a tota la part
justament que és tota la resta, no?
Que és els llocs de professorat en si,
els llocs d'administració
i les aplicacions que donen servei
a tots els estudiants
o a tots els membres de la comunitat acadèmica.
Per exemple, estaríem parlant
dins d'aquests serveis de l'estudiant, no?
Que és, en última instància, el que la gent toca més,
la comunitat universitària, més els estudiants.
Per exemple, allò que dèiem abans, no?
De consultar, buscar un llibre
dins d'una base de dades que...
Sí, sí, sí.
Tota la banda de biblioteca que...
Bé, doncs nosaltres tenim el nostre servidor propi,
per dir-ho així,
però que també està interconectat
amb un servidor de Barcelona
que a la seva vegada està interconectat també
amb la resta de servidors
de les universitats catalanes i també estatals, no?
I permeten, doncs això,
des d'agafar i poder cercar per un títol,
per un autor, per qualsevol cosa
i reportar una biografia
o qualsevol tipus de teixina,
a qualsevol tipus de recerca.
Per mi, que utilitzen més
totes aquestes eines informàtiques
els estudis, els investigadors,
en aquest cas, de ciències.
No et creguis, eh?
En l'apartat de supercomputació,
jo crec que està clar que sí, no?
Però en l'apartat de recursos en general,
d'accés a bases de dades teledocumentals,
bueno, revistes electròniques,
totes aquestes coses,
et sorprendria realment
la quantitat de...
o les diverses quantitats de gent
que no són científics
i que fan un ús realment intens.
És que, clar,
a cada vegada que parles,
jo m'adono que això és més gran i més gran.
Quanta gent treballa al servei informàtic
de la URB?
Més o menys pel damunt?
Aquesta pregunta és una mica incorrecta per a mi, eh?
Sí?
Si em sent el rector.
Ai.
No, realment, a veure,
no et diré que siguem pocs,
però no som molts, eh?
En comparació...
En tot cas, diem que necessitem més, segurament, no?
Bueno, sí, això...
Jo no ho diré, eh?
Ho has dit tu.
Ho has dit tu.
No, però mira,
ara mateix som unes 20 persones,
tenim diferents àrees,
hi ha una gran banda
que es dedica a les aplicacions de gestió,
i totes aquestes coses,
innovació.
Un és altre,
una gran banda
que es dedica a les infraestructures,
no?
Al manteniment de la xarxa pròpia
de la universitat, no?
Doncs, va,
pensar que nosaltres estem,
bueno,
tenim set seus físiques diferenciades, no?
Hi ha tres grans campus,
hi ha campus,
hi ha aquí a Tarragona,
a Reus,
també estem a Vilaseca,
també estem a Tortosa,
ja, com saps,
al campus de les Terres de l'Ebre.
Doncs, clar,
tota la infraestructura
de comunicacions,
tota la part microinformàtica,
el manteniment dels PCs,
totes aquestes coses,
també es fa des d'aquí, no?
I, bueno,
la part de telefonia
també la portem internament,
totes aquestes coses.
i una tercera o quarta branca
que seria la de microinformàtica,
que seria el suport a l'usuari.
Això se'n diu microinformàtica?
Bueno, dins o com estem estructurats,
sí, no?
És el que se'n diu microinformàtica.
Bé, una mica despectiu, eh?
Això, el suport a l'usuari,
microinformàtica,
és la part més petitona, doncs?
No, no.
Bueno, suposo que és així
perquè abans el que era la supercomputació
i el que eren els microprocessadors,
els microprocessadors,
el que associa és el PC personal.
Però no és en absolut despectiu.
De fet, és una de les tasques
que reporta més temps.
Ja, m'ho imagino.
Doncs jo suposo que de la jornada d'ahir,
aquesta jornada catalana de supercomputació,
en devíeu treure moltes idees
i, sobretot, plans de futur.
Sí, sí, sí.
Quins són els projectes futurs
o cap a on va tot això?
Jo crec que la gran conclusió
que es va treure ahir
és que, doncs, realment,
aquestes iniciatives,
o aquestes,
el que inicialment eren tendències
o eren pilots
sobre poder treballar
amb recursos en xarxa,
doncs s'ha constatat
que és ja una realitat.
I, bueno,
que per fer realitat
o per fer un ús realment hàbil
d'aquests recursos
es necessita molta infraestructura
i molta inversió,
a fi de comptes,
però que, bueno,
realment,
la part de promoure
la investigació
i la recerca,
dins de
qualsevol tipus d'economia
és una cosa vital,
és una cosa vital.
Llavors,
els recursos,
per sort,
ahir teníem representants
del Ministeri.
Ara t'ho anava a dir
que, clar,
aquestes conclusions
estan molt bé,
però les haurà de passar
aquí.
De fet,
les van fer justament
gent del Ministeri,
que és el que és interessant.
I jo crec que moltes vegades
els polítics
no és que no siguin conscients
de les coses,
sinó que potser són conscients
de la realitat
que hi ha pel darrere
per poder promoure
aquestes coses.
Però, realment,
que siguin conscients
és molt important
i jo crec que sí que ho són.
Les properes jornades
seran ja d'aquí dos anys?
D'aquí dos anys, sí.
Molt bé.
Doncs ja com a última pregunta,
ja que tenim el Lluís Areño,
el cap del Servei Informàtic
de la Universitat
Rovira i Virgili,
t'hem de fer una pregunta bàsica
que crec que molts radioviens
s'estan fent.
A veure,
per solucionar qualsevol
tipus de problema
ens serveix el controlar
el suprimir?
Va missa, això?
Bé,
això sí que...
Per ara jo diria
que hi ha una realitat
i és que tothom parla
també de si programar-hi lliure
o no programar lliure
i totes aquestes coses,
però, bé,
la realitat és que avui dia
el Windows està a tot arreu
i, bé,
la solució informàtica
que podria ser l'equivalent
a aquest control del suprimir
de apagar i tornar a engegar,
doncs, bueno,
no està bé dir,
però moltes vegades
és la realitat,
no?
Però, bé,
a poc a poc anem consolidant
i es van fent millors programes
i millors hardware,
no?
Que, doncs,
al final permet
que hi hagi recursos
que no s'apaguin mai,
no?
De fet,
hi ha servidors,
bé,
a la mateixa universitat
tenim servidors
que no s'apaguin mai
des de fa anys,
no?
Clar,
és que segons per quines feines
es facin,
no?
Hi ha màquines
que les ha de tenir controladíssimes.
Correcte,
en servis crítics
que és que no,
bueno,
és que no et pots permetre
l'apagar,
no?
Per què?
Doncs perquè,
bueno,
és un temps de computació
que es perd,
no?
I, bueno,
doncs,
realment jo crec que
una de les obligacions
com a administració pública
és fer un ús dels recursos
i, bueno,
i el màxim possible,
no?
Doncs hem estat parlant
amb el Lluís Areño,
el cap del Servei Informàtic
de la Universitat Rovira i Virgili.
Molt interessant.
Com a màxim
te tornem a convidar
d'aquí dos anys
en les properes jornades.
Gràcies, Lluís.
Moltes gràcies,
senatul.