Avui som dimecres i ja tenim amb nosaltres l'Avi Ramon.
L'Avi Ramon, bona tarda.
Ahir parlàvem d'aquells jocs amagats
i m'agradaria que continués parlant.
Això ja és una miqueta personal.
Ja sé que és una mica íntim, ja ho sé, però clar...
Algú pot recordar-ho i algú pot dir...
Oh, però va formar part de la nostra història, també, avi.
Clar, llavors et trobaves, per exemple,
a Tarragona el ser petit en si.
Sí, clar, recordem que la meitat d'edificis
que nosaltres veiem ara mateix no existien.
i moltes de les carreteres tampoc hi eren, eh?
Pensa tu que la plaça de Toros, o bròs, com puguis dir-li,
passava el regma i jo per dir,
i tot el costat d'allà és d'aquella fàbrica de batum que hi havia.
Tot allò era un descampat.
A partir d'aquí de la Rambla,
d'on hi ha ara la font del centenari,
fins a l'imperial, allà baix,
era un descampat.
Només hi havia dues cases.
O sigui, hi havia el Prat de la Riba, per exemple,
allò només era una carretera fins als quatre cantons.
Vull dir, a la Rambla, quan hi haves al final,
el ple de les palmeres ja eren les afores.
I quan baixaves a baix que hi havia el zigzag,
era un punt de reunió,
perquè allò ja quedava,
i ple de pins que estava,
doncs clar, quedava tot tapat.
Què imagina't?
Si passaves per dalt només veies les capes dels pins.
Però per sota què hi havia?
Hi havia el que...
Hi havia pins, els troncs, no?
O sigui, la banda de les capes i vien els troncs.
Hi havia una sèrie de coses que...
El que passa és que llavors era divertit.
Ara no vol dir, eh?
Ara no vol dir que hi havia tota.
Era divertit perquè llavors sempre hi havia alguns
que hi havien amb piles,
i en sec, i hi era fosc.
Vinga, amb piles i...
Amb les llenternes, vol dir.
I tot era...
Saps?
Bueno, aquelles coses que eren...
I més d'alguna vegada va haver una redada,
recorda?
Però clar, s'estava molt mal vist, depèn de com.
I clar, jo me'n recordo un jandarme de la Guàrdia Civil
per allà fent de les seves, no?
Més d'alguna vegada s'anava a les cases de prostitució,
per a veure si hi havia menors, o coses així, saps?
Però vull dir que no...
No, però jo dic que en aquells llocs
que moltes vegades que no hi estigués alguna patrulla
fent la ronda i s'hi trobés.
El que passa és que llavors hi havia les queixes que hi ha ara.
Home, també hi havia menys cases, no?
Sí.
Al voltant de segons quines coses.
A veure, per exemple, així com ara el port esportiu
han d'anar perquè quan no hi ha una cosa hi ha l'altra.
Llavors no hi havia d'escàndols.
I el nou escàndol no hi havia motiu per...
I la gent...
Però, avi, entre vostè i jo, també s'amagaven moltes coses.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Perquè també hi hauria sortit molts escàndols, eh?
El que passa és que també amb boca tapada no entren mosques.
I dintre l'altra societat que deien, aquells ja tenen els costos ben adequats per fer el que feien.
Clar.
I se les sabien llargues per amagar.
El que passa és que llavors sabies els noms.
Clar.
No els podies dir.
I ara tampoc els pots dir perquè són persones que doncs ja...
M'entens?
Sí, sí, sí.
Tenen un caràcter, diguem-ho, no?
Sempre hi ha hagut.
Tot això que ara parlem, no parlem, d'una manera o l'altra sempre hi ha hagut cosa, eh?
Sempre hi ha hagut cosa.
A més, avi, el que passa és que potser ara com hi ha més informació, hi ha més històries,
és més fàcil que pugui sortir més sota la llum, no?
Sí, sí.
No, el que passava llavors, per exemple, que podies anar pel carrer tranquil,
tranquil, perquè doncs la majoria de...
Molts o manaven o els fills o sigui.
El que passa és que llavors es buscaven més els antecedents d'una persona.
Si era roig, si no era roig, si hi havia estat, no hi ha estat.
La policia i tot això, i la Guàrdia Civil, que dius tu,
estava més pendents d'aquesta cosa, eh?
Per exemple, a un li deia que era un lladre, no n'hi havia gaire.
Ara, si era que era roig, bom, de seguida se l'agafava, eh?
Si era més important la condició política que potser el que havia fet, no?
Sí, sí, sí.
Pel que m'està dient.
Sí, sí, era això, saps?
I llavors és que passava també que, en una època dolenta,
molts policies d'aquell temps, doncs t'havien d'anar a treballar al moll.
Clar.
I clar, tenien contacte amb gent.
Se sabentaven de moltes altres coses, també.
I llavors, clar, uns per altres se respectaven.
Molt bé.
I vull dir, doncs, que era més d'això, no?
Ara, llavors ja parlant ja del ball...
Tornem una altra vegada.
Llavors ja es feien les barbenes més populars, per exemple.
Ja esperaves per Santa Tecla.
Per Sant Magí, no?
Hi havia barris que llavors són molt populars, com és el barri del Serrallo, per exemple.
Ui, que fa temps que no parlàvem del Serrallo, us dic jo, eh?
No, el barri del Serrallo, per exemple, per Sant Pere, que era la festala...
Que es queda poquet.
Sí, sí.
Doncs, bueno, llavors, el Serrallo s'omplia.
Per exemple, als carrers, la gent hi havia un veïnat molt obert.
El meu passava pel carrer i coneixia...
Escolta, entra, entra, i donaven dos refetons i un traguet de vi, l'altre te parlava...
I aquí és on van pescar l'Avi Ramon.
I llavors resulta que cada carrer feia la seva festa.
Sí.
Hi havia una lluita de carrers.
A veure qui la feia millor, no?
A veure qui era això.
I llavors s'amagaven per tallar els paperets, a veure com ho decorarien, saps?
I llavors hi havia dos o tres cases aquí a Tarragona de ràdios, d'això, que també ho feien a base de discos, no?
Eren els primers DJs de la història, diguem-ho així.
I llavors era bonic perquè llavors el Serrallo s'omplia.
Els carrers no s'hi podia... Estava ple, la gent, aquella confiança, no?
I aquell carrer vinga, que si el rescaiu, que ha sigut el resultat de moda.
L'altre, la vaca letxera, que és el que...
A veure qui podia...
Clar, clar, les cançons que sonaves.
A veure qui podia... L'ascensor, saps?
Aquelles cançons primeres, que a veure...
Perquè, clar, llavors la gent de Serrallo també, gent gran, que veies que anaven com ara mig ranquejant,
però quan era qüestió de ballar, escolta'm...
No li feia mal res.
Això passa com l'inxerso, saps?
Que la gent no poden menjar, no poden d'allò, però si a l'hora del menjar i el ballar no els hi fa mal res.
I anem cap a Mallorca, no?
Encara que sí, caminant.
Bueno, doncs vull, en aquell temps passava el mateix bé.
Aquelles dones del Serrallo, hi ha grans, els veus, i rencarregar-se aquest avalló.
I la gent disfrutaves, perquè podies ballar-ne amb l'altre, hi havia una confiança, una cosa, saps?
I era això bonic, perquè... I cada carrer a veure qui podia fer més coses, saps?
I això passava amb altres barris, competències de barris, per exemple.
Maria Cristina ha fet més coses.
I no només de fer més coses, sinó també de guarnir tot el carrer, els balcons,
ho miraven tot, les finestretes, tot, eh?
Més coses, ho refereixo, això.
No, però també hi havia competició, a veure, si tu fas una peonada, jo vull fer una carrera de sacs.
Però, a més a més, a part de disfrutar, es mirava a veure qui podia captar més gent, a veure qui feia més coses, saps?
A veure, si tu fas una enserdinada, nosaltres fem una xocolatada, una xocolatada amb xurros, i amb coca, i el que faci falta.
Va ser una època, per exemple, que la gent, potser després han estat tan cohibits,
doncs s'obrien, però s'obrien dintre uns límits, perquè també podies passar-te, perquè cuidava, eh?
Hi havia això que he dit jo, la cosa que he estat...
Hi havia aquelles normes que van sortir.
Però hi havia algunes coses que hi havia tolerància.
Tens coses que ara potser es critiquen, o s'abusa,
llavors hi havia una certa tolerància, perquè encara, a pesar de tot, hi havia una espècie,
que és el que dic jo, de respecte.
Perquè jo, per exemple, quan diuen falta educació, no, perquè l'educació és una cosa que es té o no es té.
S'entén perfectament.
Ara, el que jo crec que és el més interessant és el respecte.
Això sí que és interessant.
Jo li respecto moltíssim, avi, ja li dic ara, però hem de deixar-ho aquí.
O si em respectes...
Sí, el respecto, però hem d'acabar, que ja no ens queda més temps.
Fins demà, avi.
Molt bé, fins demà, doncs fins demà i tornarem.