Andrés, bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
Com portes el Francesc, tu?
Jo, el Francesc molt malament.
Jo des d'ahir que practico, però no me'n surto, eh?
Aquests erres no em surten, no em surten.
Són difícils, eh?
I poca gent les feia tan bé com la nostra convidada d'aquests dies.
Deixem que d'IPF, el cel estigui, ens assegueixi delaitant
amb aquest veu que tenia tan magnífica.
I vam començar la vida d'aquesta dona que ja vaig dir
que no és que tingués res a veure amb grandesa amb el cinema,
encara que alguna col·laboració va fer
i diverses vegades se sentia la seva veu en algunes pel·lícules,
però amb això ja és excusa suficient per poder passar uns dies
amb la seva veu i amb la seva història.
Ahir vam explicar que hi havia un boxejador que es deia Cerdan
i estava boxejant a París i a d'IPF,
que tenien relació sentimental, estava als Estats Units.
Llavors, aquella nit, ella li va demanar que vingués amb l'avió
per estar unes hores amb ella.
Ell va agafar l'avió i, desgraciadament,
l'avió es va estavellar a una de les muntanyes del trajecte.
Bé, llavors l'IPF, que estava precisament actuant aquells dies,
però estava al seu hotel, al seu apartament,
es va tancar a dins del quarto de bany
i els amics que l'envoltaven
temien de que, degut amb aquesta pena tan grossa
que la doria està apretant per tots els costats,
no fes una barbaritat i se suïcidés.
Llavors, Lluís Barrier, representant de la Cantant,
li havia donat a l'IPF precisament la terrible notícia
de la mort de Cerdan.
Després li va dir, això ja a través de la porta tancada del quarto de bany,
que havia trucat a Versalles per avisar
que no es presentaria...
Versalles era la sala de festes on ella treballava
i havia trucat per avisar que no es presentaria aquella nit.
Llavors, l'IPF va obrir la porta i va dir
no, no ho facis, jo cantaré.
Quan es va presentar en l'escenari a l'hora ja de costum,
aquella franceseta estava tan demacrada
que el públic no es va atrevir ni siquiera a aplaudir.
Segons les cròniques, diu que es va fer un silenci
que semblava que era el funeral anticipat d'ella mateixa, inclús.
Però quan ella va caminar cap a l'escenari,
més primeta i anem a dir que patètica que mai,
una ovasió tremenda va donar prèmit amb el seu valor.
La Piaf va aixecar la mà per demanar silenci
i va dir a tot aquell públic que no l'aplaudissin,
que aquesta nit només cantava per Marcel Cerdan i només per ell.
Després, amb aquella veu tan característica,
va cantar amb inglès un dels seus majors i més grans èxits,
l'himne de l'amor, que entre altres coses diu
el cel blau podrà caure,
la terra obrir-se als nostres peus.
Escoltem aquesta cançó amb la veu cantada en francès,
Palladi i Piaf, precisament amb el Festival de l'Olimpia de París
de l'any 1956, exactament.
L'any 1956, acompanyat per l'Orquestra i Corus,
dirigit per Robert Chauvengni.
La Piaf va aixecar la mà per demanar silenci
de bien s'écroulé.
A ma pointe, si tu m'aimes,
je me fous du monde entier.
Tant que l'amour d'un ordre à mes matins,
Tant que mon corps frémirà sous tes mains,
M'apportent les problèmes,
de bien s'écroulé.
Tant que l'amour d'un ordre à mes matins,
me fous du monde entier.
Tant que l'amour d'un ordre à mes matins,
Tant que l'amour d'un ordre à mes matins,
puisque tu m'aimes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!