This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Andrés, Andrés, bona tarda i bon any nou.
Bona tarda i bon any nou.
Encara no ens ho havíem dit, tu i jo, eh?
No, encara no, és que com que no ens veiem mai.
No, i a més, has entrat per la porta i clar, hem anat com aquí qui diu
corre, corre, corre, Andrés, cap a dins.
Escolta, reconeix que entro sempre per la porta, però no he entrat els de més dies.
No, però que normalment sempre ets molt puntual, que més de mitja hora abans ja tenim per aquí.
I avui justet, eh?
Justet, no sé què haurà passat d'avui.
Anem per la feina principal, perquè avui ve molt apretada, perquè resulta que se m'ha ocorregut
fer un homenatge simple, però molt entranyable, amb un gran personatge.
I amb molt de carinyo, que sempre es fa tot això amb molt de carinyo.
Exacte.
Que és relacionat amb un personatge que teníem aquí a Tarragona, un dels grans locutors, per no dir el millor que hi ha hagut aquí a Tarragona,
i que va crear un personatge que va donar moltes obres benèfiques amb els nens.
I va ser el Josep Maria Terrassa.
Molt ben fet.
I tenia, doncs, amb el seu fill radiofònic, que era en Maginet.
Jo he pensat que amb aquestes dates tan entranyables com són les nadalenques i l'any nou i Reis,
podrien fer un humil homenatge amb aquest gran home que va ser en Terrassa.
Perfecte.
I llavors he portat algunes coses d'un caset que es va gravar aproximadament, em sembla que això va ser,
va ser l'any 1992, va fer una recopilació d'unes de les seves creacions que havien gravat en disc molts anys anteriors,
perquè aquest caset que van gravar l'any 92, tots els beneficis que portessin fos per fins benèfics.
Però va ser el Club Maginet que ho va fer, se sap?
No, jo crec que va ser ell mateix, per el que jo he vist, va ser ell mateix.
Jo he pensat que és molt entranyat per fer-ho.
I, per tant, començarem amb la introducció que ell personalment va fer d'aquest caset
i amb la primera actuació del caset també.
La primera de les peces, no?
Exacte, i molt coneguda del Maginet, que és precisament l'examen de Maginet,
aquella tan coneguda de les cançons a la table de multiplicar.
Anem a escoltar, perquè això és bastant llarg,
l'introducció del Josep Maria Terrassa fent la presentació d'aquest caset
i de l'examen de Maginet.
L'any 1934
i de la meva mà, bé, més que de la meva mà, de la meva veu,
sortia per primera vegada el personatge Maginet Pelacanyes.
I el seu naixement va tindre lloc als estudis d'aquella inolvidable i estimada Ràdio Tarragona.
Vol dir això que Maginet ha tingut pare i mare.
El seu pare és qui us parla.
I la seva mare, l'emissora tarragonina,
d'aquí ve el seu gran tarragonisme.
La seva vida s'ha mantingut durant 50 anys,
fins l'any 1984,
i això li ha volgut un rècord que l'ha portat a figurar el Guilles.
Què ha fet Maginet al meu costat
durant aquests 50 anys a Ràdio Tarragona
i compartint-ne 23 amb Ràdio Espanya de Barcelona?
Doncs tots dos, de comú acord,
portar a terme una tasca radiofònica
a favor de moltes institucions i persones necessitades,
despertant amb tots els que ens escoltaven
un sentiment de solidaritat envers els més desvalguts.
I les nostres crides sempre amb el mateix lema,
demanar sense molestar,
perdonar sense ofendre.
A l'allar d'aquests 50 anys
van sorgir moltes cançons.
Quines lletres, per cert molt inspirades,
són degudes al meu destacat col·laborador
i bon amic Joan Juncosi Penedès.
I les composicions musicals,
inspiradíssimes,
d'una manera especial,
qui no recorda el famós
Siete por siete,
degudes al tristament desaparegut
mestre Torrents.
Doncs bé,
els meus fills,
Club Maginet,
representants de penyes benèfiques,
han volgut editar
aquest caset
i el benefici que en surti de la seva distribució
s'entregui íntegrament
a diferents institucions necessitades.
Déu vulgui que tinguin sort.
De moment,
tenen el meu més profund agraïment.
I d'això,
passem a escoltar ja
l'examen de Maginet.
¿Te has examinado ya, Maginet?
Sí, señor Terrassa.
¿Y saliste bien de la prueba?
Oh,
mire usted,
¿estaba yo camuflado detrás de mi pupitre
cuando oí la llamada fatal del profesor?
Vamos a ver,
el siguiente.
Maginet Pelacañas.
Maginet Pelacañas.
Se habrá dormido.
Presente.
Por fin.
Acérquese usted.
Y dispóngase ahora a responder al tribunal.
Puro decir la verdad,
toda la verdad y nada más que la verdad.
¡Silencio!
Y hable usted cuando se le pregunte.
Saque usted una bola.
¿Una bola?
Perdone,
pero no las traje las bolas.
Pero si quiere podemos jugar con los cromos.
¡Por Dios!
¡Por Dios!
¿Pero qué se ha creído usted?
Estamos en un examen.
¿O cómo que don Ramón había dicho que sacara una bola?
Sí, hombre, sí.
Pero una bola del bombo.
¿Del bombo?
¡Ay!
Tampoco lo he traído.
El bombo.
¡Basta!
De este bombo.
Para saber la lección que vamos a preguntarle a usted.
Ah.
Ahí la tiene.
A ver,
diga a usted mismo el número de la bola.
¡Ay!
No lo sé.
¿Cómo que no lo sabe?
Es que no ha aprendido aún ni siquiera la numeración.
¿No conoce usted las cifras?
Sí, señor.
Pero es que este número,
si lo miro por un lado es el 99,
y si lo miro por el otro,
es el 66.
Ustedes dirán cuál de vos coger.
A ver, a ver,
déjeme usted.
Estos chiquillos no saben comprender nada de nada.
Claro, claro,
es el 66.
No, don Ramón,
es el 99.
Va usted a decir a mí.
Le digo que es el 66.
Por favor,
es el 99.
Bueno, bueno, bueno,
no vamos aquí a discutir.
Saque usted otra bola.
¿La saco del derecho
o del revés?
Sáquela usted como quiera.
Aunque le advierta usted
que era el 99.
Ya está.
¿Qué número ha salido ahora?
Pues,
ay,
tampoco lo sé.
¿Cómo que no?
Dime usted,
¿qué es el 99?
Pero también podría ser el 66.
Sí, sí,
lo es,
porque el 99 es el que salió antes.
Otra vez.
Bien, bien, bien, bien.
Simplifiquemos la cuestión.
Pregunte usted mismo,
don Ramón.
Sí, sí,
será preferible.
Vamos a ver,
¿qué es lengua o idioma?
Es el modo de hablar
de un pueblo nacional.
Muy bien,
muy bien,
muy bien.
A ver si sabe usted,
pues,
por qué la lengua propia
de cada uno
se llama lengua materna
y no lengua paterna.
Es decir,
lengua de la madre
y no lengua del padre.
Toma,
porque las mamás
hablan mucho más
que los papás.
¡Qué barbaridad!
Continuemos con la gramática.
¿Qué es sintaxis?
¿Sintaxis?
Ah, sí,
sintaxis
es la calamidad
con que nos encontramos
al salir de los toros
del teatro
o del fútbol.
¡Silencio!
Palabras que deben acentuarse.
¿Debe acentuarse calor?
No, señor.
Menos mal.
Pero se acentúa.
¿Cómo que se acentúa?
Sí, señor.
El calor se acentúa
en verano.
¡Esto es demasiado!
Nueve otra cosa,
don Joaquín.
Bueno,
veamos.
¿Qué es el agua?
El agua
es un líquido.
Bien,
menos mal.
¿Y dónde se encuentra el agua?
Pues,
en el mar.
Bien.
¿En el río?
Bueno.
¿En la fuente?
Sí.
¿En el aire?
Bien, bien.
¿En los lagos?
Sí, sí.
Pero, ¿y dónde más?
Ahí no lo sé,
don Joaquín.
Hombre,
piénselo usted bien.
¿Dónde encontramos
también agua?
Ah, sí.
¿Encontramos también agua?
en el vino
y en la leche.
Es vergonzoso.
La última pregunta
y basta.
Diga usted
los nombres
de los reyes gozos.
Sí, señor.
Los he decorrido.
Vamos a ver.
Pues,
Ataulfo,
Teodoredo,
Bamba,
Segarra,
Mauri,
Maguregui,
Basora,
Cubala,
Di Stefano,
Mateos y Gento.
Basta,
basta.
Esto es un suspenso.
No, señor.
Esto es
un equipo de fútbol.
Cállese.
No puede aprobársele.
Retírese usted.
No sabe usted nada,
Máginet.
Sí, señor,
que sé.
¿Qué sabe usted?
Sé multiplicar.
De eso sí que sabe.
Bien, bien, bien.
Pues,
para terminar,
vamos a comprobarlo.
Dígame usted
la tabla del siete.
Sí, señor.
La sé de carretilla.
Siete por uno es siete,
siete por dos,
catorce,
siete por tres,
veintiuno,
siete por cuatro,
veintiocho,
siete por cinco,
treinta y cinco,
siete por seis,
cuarenta y dos,
siete por siete.
Vamos,
Máginet,
siete por siete.
Siete por siete.
No la sabe usted.
Sí, señor,
que la sé.
Siete por siete.
Definitivamente.
Usted no sabe
la tabla de multiplicar.
Sí, señor,
que la sé.
La letra
no la recuerdo,
pero la música
la sé toda.
A ver, a usted.
siete por siete.
No la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la,
no la.
¡Basta!
¡Basta!
Retírese usted,
imagínese,
pasará usted
un buen verano.
¿Entonces me han aprobado ustedes y podré bañarme todos los días?
Ya lo crees.
Y con dos carabazas monumentales.
¡Qué barbaridad!
¿Y no estás avergonzado de tus exámenes?
Mirá usted.
Ni siquiera saber multiplicar.
Sí, que sí, señor Terrassa.
Es que, ¿sabe usted lo que pasa?
Que no, que no me acuerdo sin orquesta.
Me falta la orquesta.
¿Quiere que se lo demuestre?
Vamos a ver.
7 por 5, 35.
7 por 6, 42.
7 por 7.
7 por 7.
7 por 7, 49.
7 por 8, 56.
7 por 9, 63.
Y el que no lo sabe, es que tonto es.
Niños que vais a la escuela.
Si tenéis dificultad, para aprender de memoria, las lecciones de multiplicar.
Escuchad un buen consejo.
¡Más género!
¡Más género!
¡Más género!
Más que ciencia es experiencia, y jamás os pesará.
Aprended a cantar, y sabréis multiplicar.
7 por 7, 49.
7 por 8, 56.
7 por 9, 63.
Y el que no lo sabe, es que tonto es.
Andrés, ho tens clar o no, encara, eh?
Jo ho tinc clar i ja he après, sí.
Si us ha agradat, demà seguirem amb més Maginet.
Us agraeixo la vostra atenció i espero que en Maginet estigui amb vosaltres demà.
Fins demà.
Adéu-siau, Andrés.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Bona tarda.
I, ja s'ha colat el Maginet.
I, ja s'ha colat el Maginet.