Puntualíssims avui, quan passen a 20 minutets del punt de les 4,
comencem la secció nivell 2 amb el Javi Júrio, que ja saludem.
Bona tarda, Javi.
Hola, bona tarda.
No, no, amb un micròfon en tens més.
Bé, dos sobres, eh?
Vale.
Sí, tria, tria quin vols.
Aquest.
Sí, és que tenim l'estudi ple de micròfons.
A veure, diguem-ho algú, diguem-ho una coseta.
Molt bé, Javi, entres molt bé, com estàs?
Molt bé, molt estressant.
El cap de setmana?
Bé, com sempre, eh?
Jo pensava, Javi, tu no havies de marxar de viatge?
Tu no et va tocar un viatge, no?
Un sorteig d'aquells espectaculars que vas fer?
Sí, sí, sí, sí.
Però no marxes per no deixar la secció, no?
Clar, jo si vols me'n vaig i quan torni, doncs, ja, saps?
T'ha trucat des d'Alemanya en directe.
A Alemanya has d'anar, no?
Sí, senyor.
Ah, mira, doncs no ho descarto.
Tens data ja per marxar o no?
No, encara.
Bé, no ens interessa tant la vida privada del Javi com les notícies que porta.
Què ens portes avui?
Ai, primer he de dir que estem tots molt estressats, eh?
Perquè, fixa't, hi entre el papa, entre el rei Niero,
entre la boda que va haver-hi l'altre dia d'aquest xiquet que portava 30 anys amb la nòvia.
Sí, que dius, ja era hora.
Ja era hora, dius, home, de tocada.
Així, la l'Hidri descansa en pau, ara.
Sí, jo crec que sí, eh?
I què anava a dir?
I l'altre que li ha donat l'atac al fetge, saps?
Al Hannover.
Al Hannover.
Sí.
Que, hosta, ja li deien, diu, quan va vindre aquí, ja li deien, diu, acabaràs malament,
que es va quedar sovant a l'hotel, saps?
Sí, ja li vas dir tu.
Tu ja deies això.
Tothom ho sabia.
Ah.
Tu i jo lo sabíem.
Doncs...
Està molt malament el món, sembla que hagi vingut tot junts, eh?
Tot junts, sí, sí, sí.
Bé, ja a poc a poc, amb el temps ho anirem anant superant.
Més enllà d'això, el teu cap de setmana ha sigut una miqueta més tranquil o has seguit tots aquests esdeveniments?
No has hagut d'anar a fer fotos, eh?
Ni en un lloc ni en l'altre.
No, no feia massa vent.
T'has vist una ventada, eh?
Ahir.
Sí.
Encara estan apagant el foc allà, a les borges del camp.
Sí, tot i que van avisar, eh?
Del vent o del foc?
No, del vent.
El servei meteorològic ja va avisar que fer que faria vent, que hi havia ratxes de vent.
Que avui en dia...
Que ens posessin pedres a les butxaques.
Sobretot tu, Javi, que tu ets fàcil de que surtis volant.
Era un gag fàcil, aquest, era un gag fàcil.
Que, escolta'm, notícies, això.
Ai.
Te'n recordes d'aquella dona que feia els pastissos amb marihuana?
No, recorda-m'ho, com anava.
Una senyora que la van...
Ja gran, entre l'edat, allò, 84 anys, la dona.
Uh!
Que la van detindre, doncs, perquè a les seves festes feia pastissos de marihuana i tot això.
Els seus col·legues...
És veritat!
I, a més, els col·legues que convidava a les festes eren així com dels baixos...
Bé, dels baixos fons, eren com els lladragots i una coseta així.
Sí, una miqueta també.
Sí, sí, sí, doncs aquest.
Doncs que, que, que al final l'han multat, eh?
Ah, ja sabem com ha acabat la història.
Doncs multa, multa, no massa potent, no massa potent, però sí, sí.
L'agula de Toma Canabis...
Ah, bé, no, i que abans de dir això, es pensa presentar amb una candidatura al Parlament,
per la defensa, Alianza per la Legalización del Cannabis.
Molt bé, molt bé.
Esta abuela tiene mucha marxa.
Déu-n'hi-do, és curiós.
Home, en principi, si era per consum propi, si no havia de vendre els pastissos...
Sí, el que passa...
Clar, és que és això, que ella explicava que utilitzava només la droga per fer ús personal,
però, clar, és que, a més a més, també van trobar un altre tipus de drogues,
que també era per ús personal, suposo que va dir, però, clar, una mica...
Però, clar, allò, senyora, per favor, 84 anys, eh?
Que si tingués 8 anys encara recularia, però amb 84 anys...
84 anys, Déu-n'hi-do, així es presenta...
Recordem que això, la notícia va ja aquest a Senyores de la Gran Bretanya, no?
I es presenta al Parlament dins d'aquesta candidatura.
Molt bé.
Mira, doncs...
Quissà, pot ser molt divertit, eh?
Sí, sí, sí, sí.
A les cases del Parlament un debat d'aquests polítics...
I repartint pastissos, imagines per ell.
i fer-me-hi una miqueta de brit, d'aquests...
Sí, sí, amb el te i tal, amb les pastetes de te.
Així ja estan propiats, ara, els anglesos, com per fer...
Per què propiats?
Per al Parlament, vull dir.
Ah, ja, ja.
Que no se s'aclareixen mai amb les cambres aquestes.
Ja.
Ai, sí, total.
Parlant de presó, aquí m'ha fet molta gràcia, això, perquè...
Bé, és que resulta que, bé, fa dos anys, van detindre...
Bé, uns tres nois, marxen de vacances amb un hotel,
de l'Estatit.
Sí.
Ui, que bonic.
És una ambulància, suposem, no?
Policia, això, així detenem.
Està aquí baix.
No, sí.
I resulta que els detenen perquè van robar la bandera espanyola.
Eh, torna't, torna-hi.
Van robar, saps tu, arribes a un hotel, saps que hi ha moltes banderes?
Sí, allà a la façana de l'hotel.
Aquests tres nois, suposo que van sortir de marxeta, eh?
I dic, però, mira, ara fotem la bandera aquesta.
Amb un hotel de l'Estatit, que eren de fora?
No, no, d'aquí, d'aquí.
De Serra d'Aro, d'Aro.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I van pujar al màstil i se'm van donar la bandera aquesta.
Total, que ells m'han condenat a dos anys.
Perdó, a tres.
De presó?
Sí, sí.
Dos anys de presó, no, dos anys.
Són tres nois, dos anys de presó.
A cadascú.
Per emportar-se la bandera.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Que al final, clar, no se la devien emportar, la devien descansar.
No, la van llençar per ahir.
La bandera en qüestió a l'Espanyola, perquè les altres no ho sabem, està tassada en 180 euros.
Però jo suposo que la pena aquí els hi ve més que del cos de la bandera, del símbol, no?
Del que representa.
Bueno, el que és acusació particular, això no ho sabem ben bé.
Per això farem una trucadeta.
Ah, farem una trucadeta?
Sí.
I a més a més, una cosa que em fa molta gràcia és que he consultat la web de l'hotel aquest.
Sí.
I hi ha fotos, saps?
Allò, fotos de la façana, dels balcons, de la piscina.
I darrere, quan explico una miqueta la foto, hi ha la piscina.
Darrere es veuen els balconets del recinte tancat i hi ha les banderes, però la bandera espanyola no hi és.
O sigui, no l'han reemplaçada encara.
No l'han reemplaçada.
Hi ha totes les banderes, però d'aquesta no.
Dic, clar, amb aquests preus tancats.
Clar, qualsevol...
Això deu ser més o menys la nit d'una parella, no?
180 euros.
180 euros, no és res per un hotel.
Un cap de setmana, ja, vull dir.
Clar, a més deu ser un hotel de quantes estrelles?
Ah?
Bonicota, però per les fotos que has vist tu és un hotel bé, no és un hostal.
Sí, sí, complexa, xulo.
No, no, no, no.
Escolta, doncs truquem a l'Estartit, m'has dit què és?
Sí, i a veure què ell s'hi sembla.
Doncs a veure, intentem trucar.
Jo no confiaria gaire que et contestessin, eh, Javi, també t'ho dic.
Per què? Si encara hi aneu.
A l'Estartit?
No.
No, home, a l'Estartit vols dir que hi aneu?
O que ha aneu per tot arreu.
Ai, jo he marcat, jo he marcat i no em dóna senyal.
Ara.
Estem trucant a un hotel de l'Estartit.
Hotel Santa Anna.
Sí, molt bé.
Si ens aclareixen això de la robatori de la bandera espanyola.
Si ens poden donar més dades.
Això són...
Hotel Santa Anna, diguem.
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Mira, truquem de Tarragona, de Tarragona Ràdio.
Sí?
Sí, era perquè, mira, és que acabem de llegir ara la notícia dels tres nois acutats de robar la bandera.
Estan llegint vostès la notícia?
Sí, estem comentant i dic, ostres, doncs truquem a l'hotel i que ens acabin d'aclarir una miqueta.
Hotel? Quin hotel?
No truquem a l'hotel Santa Anna.
Sí.
Ah.
Aquí han robat una bandera?
Bueno, fa tres anys, sí, sí, sí.
Bueno, fa tres anys, no?
Fa tres anys i els nois...
Doncs és que el judici ha sortit ara, eh?
Ha sortit ara i els han condemnat amb dos anys de presó.
Com diu?
Sí, els nois, sí, sí.
No, no.
Aquests nois han...
Per agafar una bandera d'aquí a l'hotel?
Sí, sí, sí, sí.
Escoli, nosaltres en aquests nois ho vàrem arreglar una 15, vàrem pagar la bandera i crec que es va retirar la denúncia.
Uf, doncs aquests nois estan condemnats, eh?
Amb un any de presó, ja els informo jo que sí.
Sí, sí.
Mira, això...
Però això hauria de haver... aquests nois devien fer alguna cosa més aquella nit.
Aquests nois van venir aquí i amb la policia varen pagar les destrosses que havien fet i ja està, nosaltres vam retirar la denúncia.
Ah, doncs mira, segons de tal el punt, a Vicció Comorques Girones, doncs el 6 del 4 del 2005, o sigui, ja res, res, la setmana passada...
Bueno, no ho sé, jo el que estic dient ara, hi ha una altra persona que ho sap més bé, que és el que va viure els fets, perquè això va passar la nit.
Sí.
I no ens podria passar, no?
No, no hi és, ara.
Ah, no hi és.
No, no hi és, vindrà més tard.
Sí, sí, sí, doncs s'enfronten amb una petició de presó d'un any i mig pel robatori d'una venda espanyola, sí, sí.
Això va ser el... si hi ha una nit de desbauxa, sí, exacte, tal com va dir vostè.
Sí, sí, sí.
Doncs vaja, o sigui que vostès ja ho han solucionat amb ells.
Sí.
I me'n recordo, pagàrem-ho, m'ho van pagant a mi.
Ah, mira.
Ells van venir amb la policia i nosaltres, i vaja, crec que eren nois joves, nosaltres l'únic que vam fer era anar a buscar la policia,
perquè aquests nois ens van fer unes destrosses.
Sí, sí, també ho posa, que segons ells van...
Van pujar i tal, i vam anar a denunciar-ho, normal, no?
Que suposo que qualsevol persona faria en aquest cas.
Clar, clar.
Que veus allà tres nois fent això, doncs ho vas a denunciar.
Clar.
I ja està, la policia.
I després aquests nois van venir, van pagar el seu deute, i nosaltres vam dir, bueno, pujar-nos ara, per nosaltres ja està...
Sí, sí, sí, doncs encara això està així com l'explico jo.
I la mateixa no la van agafar ni d'un lloc públic ni res, la van agafar d'un hotel.
Sí, sí, sí, d'un hotel, doncs per això, per això ens estranyava, per això dic, ostres, que raro, segurament ho haguessin arreglat i ja està, no?
Perquè el preu era d'això, 180 euros...
Sí, això, no sé si era això o menys.
Ah, d'acord.
No ho sé.
I sap vostè si no vam, doncs, una mica veiguts, o no, se n'acaben de sortir, o era per fer la gràcia, o no ho sé.
Sí, suposo que de... però és que no ho sé, jo no puc dir.
D'acord, no, no, no, no, jo no puc dir, suposo que...
És això, que estaven animats i ja està.
Sí, vull dir, van fer això i ja està, però...
Bueno, bueno, doncs no res, doncs moltes gràcies, eh?
No ho sé.
D'acord, gràcies.
Vale, doncs ja he dit que segur que surt d'això, eh?
Però bé, doncs no ho sé.
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs solucionat.
Moltes gràcies, eh?
No, per ells no, esclar.
No, no, per ells no.
No, no, per ells evidentment que no, que tenen un problema, però bueno, suposo que això, no ho sé, no sé com pot acabar.
Ja estarem una mica al tanto.
Vale.
D'acord?
Gràcies, adeu-deu-deu.
Em sembla que s'ha quedat una mica preocupada, però...
Ara sí s'ha quedat preocupada, aquesta xica.
Diu, diu, no, bueno, per ells no, no, no.
Ara, ara l'has deixat preocupada.
Ai, ai, ai.
És curiós.
És curiós.
Perquè realment la notícia l'has llegit i representa que la condemna és pel robatori d'aquesta bandera.
Sí, sí, sí, no hi ha res més.
No, no, no.
Ai, doncs no sé que a part de l'hotel s'hagués, també hi hagués algun altre tipus d'acusació.
No, no, no.
La defensa diu que, bueno, que volen l'absolució perquè no van robar, vull dir, perquè no era, o sigui, el motiu de robar no era obtenir-ne cap benefici, però bàsicament no.
No li van demanar perdó, com molt bé ha dit aquesta senyora, i van pagar les despeses, diguem-ne.
Sí, sí.
Ah, mira, que curiós, no?
Curiós.
Trucavem els nois, escolta'm, que aquí teniu un marró i potser...
Sí, ara, que tens el número dels nois.
Andà, ja.
Ets que no trigarà gaire, eh?
Trucavem els nois i diu, que potser tampoc ho sabem, ells, si tenen un marró.
El que pot passar és això, que l'hotel no hagi presentat càrrecs, però que el tractar-se, el dic jo, eh?
Potser la fiscalia, vols dir jo.
Potser, el tractar-se d'una bandera, d'una bandera, és que clar, una bandera és un símbol, vulguis que no, no és un tros de tela.
Sóc que no van robar la d'Estat Unida.
Pot ser que l'Estat hagi posat també cullerada.
Sí, sí.
No ho sé.
Ai, pobres, eh? No ho feu, no ho feu, això, home.
No robiu les banderes als hotels, home.
Trolloles, tovalloles, cendrers, els cendrers, els cendrers quadrats.
Els sabonets, no? Els sabonets del bany, que ja fas net.
Els cendrers, aquells que després apiles i llavors estaves fent una paret.
Una paret de cendrers.
De cendrers, saps? Aquells quadradors grans.
Sí, sí, sí.
Això és una mica de grifi, ti, us funcionaria, bueno.
El típic gorro, no?, de la dutxa.
El barnús, el barnús ja no, perquè ja no hi cap.
Ostres, el barnús.
Però banderes, no?
Banderes, no, home.
Doncs mira, jo no comptava que ens expliquessin tanta cosa i encara que té xiqueta.
Tot i que ara no podrà dormir, l'has deixat amb el programa.
Sí, jo estic, ja trucarem la setmana que ve, ara com estàs.
D'acord.
Que va poder dormir, senyora.
Escolta'm, després un altre problema que també em va deixar així com una mica distret.
Resulta que l'altre dia a l'A2, a l'autopista, allò, 300 vaques.
AP2.
AP2.
L'autopista ara es diu AP.
Ai, sí, tens raó, perdó.
Javi!
Javi, jo, oi.
Actualitza-te, actualitza-te.
No, no, m'actualitzo, us ho rectifico.
Era A2, que és carretera.
Ah, d'acord.
No, AP2, A2, d'acord?
Perquè com podem passar 300 vaques pel mig d'una carretera?
D'autopista.
D'autopista, diu, no.
Ara ho entenem tot.
Ara ho entenem tot.
No, no, no és.
Digues, digues.
I, total, que un ramet de 300 vaques que anava en camí de l'escurxador, es veu que és una cosa que fa molt.
O sigui, ho fa molt.
Hi ha un senyor, un pastor, que una vegada a l'any agafa 300 vaques i enves a muntar-la en camions.
Perquè, clar, 300 vaques en camions són moltes.
Són molts camions.
I moltes vaques, clar.
Perquè les vaques avulten molt.
Ui, 300 vaques.
I això és moltíssim animal, no?
Sí, sí, sí.
Doncs vinc a retenció a l'A2.
I anaven a pasturar?
No, no, no.
Bueno, sí.
Feien dues etapes.
Pasturaven i després anaven a l'escurxador.
Ah, ah.
O sigui que allà ja...
Quina gràcia, no?
Que dius, allà, com en l'último passeo, saps?
Però hi ha un lloc per on poden passar els animals, no?
Senyalitzat.
Sí, per mitja de carretera.
No, però hi ha carreteres que sí que tenen un...
Ah, bueno, per creuar.
Ah, sí, sí, que et posen la senyaleta aquí ja tan xula.
Cuidado, vaques, no?
Sí, sí, sí.
Cuidado, vaques, eh?
Tant això, que ens acabem d'inventar un altre senyal de trànsit.
Sí.
I després...
Ah, i després una altra cosa que també em tenia preocupat de la setmana passada
era el tema de salut, que ara farem aquí.
Farem una subsecció que es dirà salut.
Sí, trobo que te veig molt preocupat, tu, per aquests temes, no?
Sí.
La setmana passada parlàvem, de fet, vam trucar a Kellogg's.
Sí.
Parlàvem sobre aquestes diates que la teva suposada nòvia
havia de fer una dieta 5, 2, 2 coses.
Sí, perquè si no la meva dona encara tindré un problema ara.
Doncs havia de fer una dieta d'aquestes de com e cereales i nada más, no?
Com e cereales i nada más.
I ara estàs preocupat tu, en títol personal.
Sí.
És que hi ha una cosa que diràs, ostres, quin descobriment has fet.
Tu t'has adonat de la quantitat d'iogurts que hi ha?
Ostres, quin descobriment que has fet, Javi.
Veus?
No, és un problema, eh?
És un problema.
A l'hora de triar?
A l'hora de triar?
De veritat, feu la prova, segur que ja ho heu fet,
aneu a un supermercat a l'apartat de la nevera.
Hi ha tres passadissos de iogurts, ara.
Ja no n'hi ha un, n'hi ha tres passadissos de iogurts.
Sí, sí, a la nevera és horrible.
Tot he dit que els he tastat tots, eh?
Sóc un catador de iogurts brutal.
Ets un bon consumidor de iogurts?
No, catador.
Ah, no, tu els tastes i els deixes.
Una culleradeta de cada i prou.
Sí, perquè normalment a mi jo sóc molt tradicional, molt clàssic.
Què vols dir, Clàlida?
El de maduixa.
Ah, el de maduixa.
Però, calla, de maduixa n'hi ha, com trocitos de maduixa amb trossets.
I de xocolata.
Maduixa i xocolata.
Maduixa, xocolata, trossets.
Mare de Déu, sí.
Natural amb trossets.
Bueno, és que tot està inventat.
Ara ja podem dir que amb els iogurts tot està inventat.
Sí, de fet sí, perquè sí.
Normalment...
És que hi ha de tot, hi ha de tot.
Però és això de maduixa, ja vei, amb trossets de maduixa o sabor?
Ah, sí, sí, sí.
No, amb trossets, amb trossets.
A mi m'agraden amb trossets.
Trobar-te llei.
Després hi ha aquells que porten aquella mena de melmelada per sota.
Sí.
Després hi ha els líquids, els iogurts líquids.
Ai, sí.
Que es van fer líquids, però a més a més líquids hi ha coses dintre ara, també.
Ah, sí.
Tipo, de tot, de cereals, de tot, ells van ficant tot.
Clar, ells suposo que van inventant iogurts i amb tot el que van ingredients,
doncs van afegint els iogurts que els hi sobren.
Doncs a tots aquests invents hi afegiu tot a les marques de iogurts que hi ha al mercat,
més la marca pròpia del supermercat, que també fa tota la gama.
Perquè, clar, si Danone té un iogurt com bífidos, cereales i trocitos de manzana,
doncs, evidentment, totes les cases de la competència han de tenir el mateix o superior.
Sí, sí.
I si pot ser la poma més gran, més gran.
Bé.
Després hi ha...
I com han pujat el preu dels iogurts, Javi?
Sí, sí.
Home, és que han de pagar el coronado.
No és per res, perquè aquell tio...
I, a més, que jo no sé si encara fan com abans, però que t'has de quedar el pack de quatre.
O ara ja va individual.
Però n'hi ha molts que sí, eh?
Bé, si jo estic fent el tonto i agafo quatre iogurts, deixo dos i me cobran quatre, saps què vull dir?
Consulta-lo con su cajera.
Sí, sí, sí, a veure si la tia fa tot.
Pregúnta-li.
Li preguntarem.
Total, de tota la història aquesta dels iogurts, hi ha dues coses que...
Bueno, a part que tampoc preguntarem, evidentment, si allò que diu el coronado és veritat.
Allò de que...
Com és?
Que te cuida per fora i per dintre.
Sí.
Saps?
Sí, mirant...
Te cuidas per dintre i se nota per fora.
Això, gràcies.
Més o menys.
Més o menys.
I es queda mirant a la tia.
Fa molts anys, eh, que el coronado fa anuncis de iogurts.
Fixa't si va bé, però jo sempre veig que igual l'anunci.
Bueno.
Que deia, hi ha dues coses que de jo.
Un que han tret ara de nou, que dius que com que ja està tot inventat,
jo ara han tret el primer iogurt de la casa dels iogurts que van fer iogurts.
És a dir, el 1919, que li diuen.
Com una mena de gran reserva dels iogurts.
Ai, sí?
Sí.
Jo no l'hi he vist encara, eh?
L'hi he vist ara.
Però que és un natural, tradicional, artesà...
Sí.
Com si haguéssim tornat al 1900.
El primer, quan van editar, dic editar, quan van fer el primer iogurts,
dic, mira, doncs ara han fet un remake.
Molt bé.
Que dius, això què vol dir exactament?
O sigui, tornem enrere, total, tanta evolució per...
Ja està tot inventat.
I després el tema dels famosos actimels.
Ai, l'actimel.
Que dius, Junts, bueno, aquí podríem entrar si és bo, si és dolent de gust i tot això,
però sisplau, no ho podríem fer una mica més grans?
Vols un actimel més gran?
Jo és que penso que és imbevible.
Ah, home, sí, també l'hi diré.
Escolta, fes-ho més petit.
Fes-ho més bo.
Fes-ho més petit.
Més gran, però més bo.
Tipo, a tamany petit suís.
I el fem més grandet.
Doncs jo li vull preguntar això, amb aquesta dona.
Per què? Tu ets consumidor d'actimel.
Ho seria si ho fessin més grans.
Per què ho vols més gran?
Perquè som massacars petits, ja si he pagat, pago per un de gran, tot i que m'hi clavaran més, suposo, no?
Clar, home, tontos no són, eh?
Diran si els fem més grans, però ho posem de preu.
A veure si et penses que et regalaran un tros d'actimel.
Jo vull allò, tipus un litro, saps?
Una litrona d'actimel.
Sí, home, com els de beure, normal.
Com els de NAP o coses d'aquestes.
Exacte, exacte.
Estem dient moltes marques, però és que això és el que hi ha.
Suposo que han deduït que d'aquí estem parlant, no?
Però, de totes maneres, jo tinc curiositat perquè ha passat d'aquelles famoses marques d'iogurt,
que suposo que ja no existeixen.
Tipo...
Tipo Lloplai, Xambursi, se'n recorden els Xambursi?
Estem trucant a la casa de None, mítica casa d'iogurts, on les hi hagi,
per aconseguir que els actimels siguin més grans.
Un capritxo del Javi.
None, None, buenas tardes, digame.
Sí, hola, buenas tardes.
Sí?
Sí, mira, diria que hauria de fer un par de consultes, por favor.
Sí, digame.
Sí, mira, una és saber si és possible que...
O sea, si els actimels...
Sí.
...se hacen més grans.
No.
No.
I no...
És el tamaño que hi ha.
Vale.
I no està previsto fer-lo més grans?
No, en principi no.
Vale.
Vale, vale.
I després, el tema este de los iogurts...
originales, que pone 1919...
Sí.
Están en venta, ya han salido, es que no sé...
Sí.
¿Y qué diferencia básica...?
Hace mucho tiempo.
Ajá.
¿Y qué diferencia básica hay entre los otros?
¿Cómo entre qué otros iogures?
Entre el iogur normal, por ejemplo.
Simplemente es lo que es el envase.
Ah.
Que era el envase que había antiguamente en Danone.
Ah, vale, vale.
Y por eso entonces se le llama original 1919, porque el primer iogurts que salió en España
fue en 1919.
Vale, vale.
Y era, bueno, antes eran en una especie de tarrinas de porcelana y después, posteriormente,
fueron envases de cristal.
Y por eso se le llama original 1919.
Ah, vale, vale.
Pero básicamente el iogurts natural es iogurts natural de siempre, ¿no?
Sí, sí, sí, sí.
Ah, vale, vale.
Sí, tienen los dos fermentos.
Un iogurts, para que sea iogurts, tiene que tener dos fermentos, el bulgaricus y el termófilo.
Ajá.
Si no, es una leche fermentada como el Actimel, que tiene un fermento más.
Claro, es que el problema del Actimel es que por lo pequeñito que es no me cunde.
Ya.
Sabes que es chiquitín y digo, tipo Danap, ¿sabes?
Aquellos botellones más grandes estaría bien.
No.
Pero bueno, supongo que lo hacen también para viajar por ahí un poquito y cogerlo.
Muy bien.
Pues nada, muy bien, muchas gracias.
De acuerdo.
Venga, hasta luego.
A usted.
Adiós, buenas tardes.
Ha anat ràpid, això, pim-pam, eh?
Sí, sí, sí.
T'ha tallat el rotllo de seguida.
Home, és que m'he espantat perquè he dit no.
Sí, no.
No.
Està previsto?
Pues no.
Pues va ser que no.
Pues no.
Mira, te comes dos.
En lugar de uno.
Ya no vull que t'entra mal.
Fortíssim, fortíssim, això.
Consumidors del món mundial.
Sapigueu que el iogurt 1919 és...
Sí, no es anyejo.
És igual, igualíssim que el iogurt natural.
Passa que en el lloc de venir amb el pot de vidre,
ve amb el pot així com de porcellana, no?,
com es feia antigament.
Però vaja, que dins hi ha iogurt.
Ara, m'agradaria conèixer la diferència de preu
que hi ha entre una i altra.
Ho investigarem, també.
Que a veure, si després has de fer alguna coseta
amb el pot de porcellana, fantàstic.
Sí, allò que feia és allò plantar, fa veta,
és allò quan feies les pràctiques del col·le,
te'n recordes?
Fiscaves un cigronet amb el culte fluix.
No, però si és de porcellana no pots.
Ah.
Ha de ser de vidre per fer les plantetes aquestes.
Sí, que l'intre de llum, tens raó, tens raó.
Clar, i per veure tu allò que surten les arrels.
No, si després n'has de fer alguna cosa amb el pot, sí,
però és que si no, el de dins és igual.
Javi, jo em quedo amb l'època,
tu no has fet mai iogurt casolà?
No.
Jo tampoc, però conec gent que em fa.
Ah, digui ara, ara dius, com se fa?
No, però conec gent que ho fa.
Jo sí que he fet batuts, batuts.
Allò és fàcil.
Fiques llets, fiques suc del que sigui,
barreges tot i...
Això és molt fàcil, Javi.
T'estic dient que és fàcil.
Un dia parlarem de...
No de cuina per solter,
sinó de cuina amb facilitat.
Vale.
Doncs això, que el iogurt te'l pots fer tu a casa.
Hi ha una mena de iogurteres,
vaja, iogurteres,
que no sé ben bé com funcionen.
Com ho ha dit, que hi ha els dos bitxos, aquests?
No, bacilos, no, bacilos.
Ho dic perquè...
Perquè quan ja ho tingui, m'ha dit,
quan ja ho tinguis això, ja és iogurt.
Doncs mira, tu vés a un lloc i demana.
Vés a una botiga, ja en bacilos.
No, però això és veritat.
Tu agafes llet i poses un trosset de iogurt, no?
I el mateix bacteri s'extén.
Ah, vaja.
O sigui que amb un iogurt tu pots tenir molts iogurts.
Vale, vale.
És com allò que fan el Marroc, no?
Ja t'ho explicaré un altre dia.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ah, no ho sabia això, ja pot ser.
Amb una mena de patata que fermenta i tal, bueno.
Bé, coses d'aquestes de fermentacions.
Sí, sí, sí.
Però vaja.
Doncs quin és el teu iogurt preferit, Javi?
Sent que tu ets un catador de iogurts.
A mi m'agrada molt un que és com un petit suït,
però bé, amb trossets de xocolata,
que és el Danissimo.
Ah, que és rodó, l'envàs de rodó.
Sí, però espera, estic també...
Mira, tornem-me a trucar que li explico quatre coses més a aquesta dona.
Perquè van començar fent l'envàs molt més gran
i ara l'han fet allò, a la mínima expressió.
Què dius?
Sí, sí, sí.
Primer unes terrines tipus natilles.
Saps les de les natilles?
Sí.
Doncs això.
I ara han fet allò, petit, misèria de semi-guajada petit, saps què?
No han baixat el preu.
No, no, no, al contrari, l'han pujat,
perquè és com una simulació de vidre plàstic, saps?
Sí.
Sí, sí, molt més car, molt més car.
Sí que és bo, sí que és bo aquell.
El que passa és que és el que dius tu,
que se't queda una miqueta petit ja.
Javi, deixem de no anir per un altre dia,
que ens aniran sortint preguntes,
i tornem la setmana que ve.
Molt bé, fins la setmana que ve.
Gràcies, Javi.
Adéu.