20 minuts per arribar ja a les 7 del vespre, saludem l'Albert Punyet i sou tota la seva colla del No tenim criteri.
Albert, bona tarda.
Bona tarda.
Què hem de fer?
Avui parlarem d'un tema molt interessant.
Ja està?
Sí.
No em dius res més?
Res més.
Som-hi.
No tenim criteri!
Doncs bé, aquesta setmana, bona tarda, Alexandra.
Bona tarda.
Bona tarda, Marc.
Bona tarda.
Bona tarda, senyor Capitat de Tarragona.
Bona tarda.
Com ha passat la setmana?
Fantàsticament.
Així m'agrada.
Estic molt content.
Així m'agrada.
Quin és el tema d'aquesta setmana, Alexandra?
La pell del llavi.
Què és la pell del llavi, Marc?
Serà bé, eh?
Una gran pregunta.
Una gran pregunta.
Una gran pregunta que ningú s'ha contestat.
Doncs comencem amb el No tenim criteri.
Avui, com cada setmana, comencem amb el Marc.
Marc, què has fet?
Què has fet?
Què has fet?
Què has fet?
Doncs he fet, he anat pel carrer, com cada setmana, preguntant, doncs, que si sabien que era la pell del llavi.
I què t'has trobat?
Doncs m'he trobat de tot.
Gent que m'ha deia que era la pell del llavi, sentit, o sigui, el que és la pell del llavi, el que tenim tots al llavi, no?
Preguntament, respostes que no s'assenyeixen, bé, és igual, que ningú sap el que és.
Escolteu el metall?
Molt bé.
Escolteu.
La pell del llavi, m'has matat.
Depèn, home, la pell del llavi, ja que la pell que hi ha allà.
Doncs la pell del llavi, la boca.
La pell del llavi és una cosa molt vaga que fan uns joves d'aquí Tarragona, que, bueno, ells fan teatro, fan poesia, això passa a la merda bé, i nosaltres venim a veure'ls per això, hem vingut tota la família, bueno, hi ha una gentada aquí que fa por.
Que no tenemos tiempo.
Ni idea, no? Preguntam un altre de més jove que ho sabrà.
Segons quin llavi és, no? Depèn del llavi.
La pell del llavi, el mot llavi o la de l'altre.
A mi, per a mi la pell del llavi és...
Realment, realment, no té més importància que sigui una pell.
M'interessa més a tres tipus de pells, i la pell en general.
Altres tipus de pells.
I altres llavis.
I altres llavis. Marc, què és per tu la pell del llavi?
Per mi la pell del llavi és un seguit d'actuacions, de projectes de poesia, teatre, pel carrer, per restaurants, per apropar el que seria el món de les lletres a la gent del carrer.
Val a dir que abans d'ahir es va fer una mani-infestació per Tarragona reivindicant la pell del llavi, a la qual vam assistir i vam poder enregistrar.
Sí, sí. I no és que ho hagi dit malament, és que era mani-infestació.
Era una mani-infestació.
Què més has trobat, Marc?
Doncs més respostes d'aquest tipus. Vull dir, gent que tampoc ho sap.
Després escoltarem algunes que sí que ho saben, però primer tenim aquestes que escoltem molt.
Doncs la pell del llavi és tot, i a la vegada és no res, i és de tot una mica.
i, bé, la qüestió és que, com no té una cosa definida, doncs suposo que és la gràcia, la sorpresa de l'assunto.
No en tinc ni idea. Un comitè gai? Gais i lesbianes? La pell del llavi?
Sí, però és que lo que passa és que és una piel que té un paladar extraordinari.
Mira, altres pieles no lo tienen.
Perfecto.
No, no és que así, no hay otro cálculo. Un paladar excelente.
Sin embargo, otra piel cualquiera ya no lo tienen.
Yo, es que en catalán no lo tienen.
¿Qué es para usted la piel del labio?
No sé, una asociación de poetas de Tarragón.
La piel del labio tiene un paladar.
Un paladar extraordinario.
Ha estat molt bo aquest, eh?
Alguns pot explicar què vol dir això.
Doncs no ho sé, que té un paladar extraordinari, que altres tipus de pell no tenen.
No es pot explicar.
Aquestat degustativa, sobrosa i extraordinàriament efímera.
Què faríem sense vostè, capità?
Això em pregunto jo molt de vegades.
Amb aquestes paraules que ens brindes cada tarda.
Jo realment no sé què faríem sense el nostre, capità de Tarragón.
Sense aquestes aclaracions que ens fa, no es podria.
És increïble.
Ara, jo m'ha quedat amb la primera que hem sentit, que deia, la pell del llavi és tot però no és res.
Sí, és molt macà.
La primera o el primer?
O sigui, que t'està dient...
La primera que...
Ah, bueno, el primer personatge que ens ha respost.
O sigui, que t'està dient...
No res, t'està dient no res, vaja.
Tot és ara i res.
Això mateix.
Era el logo de l'any passat.
I ara, a més a més, tenim unes respostes que sí, que saben el que és,
o que te poden explicar més o menys de què va aquesta moguda.
Molt bé.
És una activitat que organitzen una sèrie de gent de lletres
que d'una manera desenfadada volen disfrutar de la que és la literatura.
I, bueno, el que dic és que m'està agafant...
M'adono compte que m'assobren 40 anys.
Unes negues guapíssimes d'aquí, totes com a molt entregades,
totes amb samarreta negra, amb l'enganxina corresponent i amb pancartes.
Què fa un home com jo manifestant-se?
Un home que jo de centre manifestant-me com si fos un sindicalista de la vida de Tarragona.
Però, bueno, creiem que la cosa val la pena.
Doncs és un col·lectiu de gent jove que, bueno, que vol impulsar i fer arribar la poesia a la gent del carrer
que potser no acostuma a llegir-ne o...
I no sé, és més que res fer sentir a la gent del carrer les sensacions que transmet la poesia.
Més que la poesia en si, que és el que tothom està acostumat a sentir quan va a recitals,
doncs fer sentir aquest sentiment de la poesia que transmet.
I cada gent, cada gent ha de transmetre la poesia i la literatura en general.
Qui era aquesta persona que ens parlava primer?
El primer personatge era el Ballver.
Però no diguis personatge.
El personatge era per...
La primera persona que ens ha parlat era en Ballver.
És el conseller de Cultura...
El tinent d'alcalde.
El tinent d'alcalde, per a mi és el mateix, de l'Ajuntament d'Aragona.
Aquesta setmana el nostre estimat capità va fer un treball de recerca
va entrevistant a l'encarregada de la pell del llavi
i perquè ella ens expliqués realment què és això.
Bé, aquí tenim Xus García,
cap de l'empresa de serveis i projectes socioculturals Catalitza
i coordinadora de la pell del llavi.
Xus, què és la pell del llavi?
Doncs mira, la pell del llavi és una cosa molt senzilla.
Som un grup de joves creadors de Tarragona
que utilitzem l'àrea de cultura com a plataforma
per expressar les nostres inquietuds a nivell literari, artístic,
a nivell plàstic...
És a dir, simplement som gent jove amb ganes de fer coses a la ciutat de Tarragona.
Molt bé, i què teniu previst fer aquest any?
Doncs aquest any farem un seguit d'accions poètiques
que es desenvoluparan durant la tardor literària
que dura des del 26 d'octubre fins al 27 de novembre
i en concret nosaltres, la pell del llavi,
doncs farem tot un seguit d'accions
que realitzaran els autobuses municipals, al carrer, a bars com al museu
i que tenen com a eix central aquest any
les accions golfes basades en la poesia de Vicent Andrés Estellers
i, per altra banda, accions simples amb molts marcs de Tarragona.
Doncs molt bé, moltes gràcies.
A vosaltres.
El detall
Hola, molt bona tarda a tots.
Doncs bé, jo us faré una miqueta de gent d'avui.
Ja no parlarem d'un detall en concret
perquè crec que tots els actes són petits detallets.
Així que us vull presentar una sèrie de propostes per a aquest pont.
Hi ha 35 accions, com bé ha dit Xus,
no sé si ho ha dit, però ens ha explicat molt bé
el que és la pell del llavi i les seves accions.
Llavors jo us aniré dient, us aniré dictant
quines accions n'hi ha per a aquest pont.
El divendres 28 d'octubre, a l'estació de Renfe,
que bé, s'està realitzant ara,
està va i ve de poemes de Mario Benedetti.
Són una sèrie de poemes de Mario Benedetti
i el que fan els nostres companys és recitar aquests poemes.
Ha començat a les 6, això, a l'estació de Renfe,
i bé, fins que duri.
Si teniu curiositat, doncs ja sabeu, cap a l'estació.
Després, el dissabte, el dissabte 29 d'octubre,
els autobusos municipals, una cosa que es diu Verbus,
que es farà a la línia 5, que va des del Prat de la Riba,
amb direcció a Torreforta.
I això consta que tot aquest trajecte,
els companys es pujan a l'autobús
i van recitant poesia a la gent que està assentada.
Jo crec que és una aposta molt bona, aquesta del bus,
i d'anar a llocs públics, no?,
perquè la gent sempre va ràpid, cap aquí, cap allà,
i no ho sé, sempre s'agraeix.
És com un enviant gris, no?, l'autobús.
Un viatge en autobús és gris.
Tot el que és transport, no?, la gent, no ho sé, va amb...
La gent no gaudeix del paisatge.
Exacte.
Jo crec que és una bona proposta perquè la gent, doncs,
tingui un dia de transport diferent, no?, i que recapaciti, no ho sé.
I per dissabte a la nit tenim alguna cosa?
Sí, sí, sí, molt esperat, perquè jo crec que ho hem de dir, no, Albert?
Ho hem de dir, que dels quatre que estem aquí, ho sento, Marc,
tres estem dins de la pell del llavi i aquest dissabte fem una coseta.
Què fem?
Així que, doncs, al Museu Uncafè fem, dins del que són accions golfes,
fem una cosa que es diu Malabolies Ficar i Nus,
que Nus és una instal·lació, com una mena d'exposició,
està compost per nines, nines despullades, i, bueno, ja ho veureu.
Si teniu curiositat, doncs, aneu cap allà.
I el Malabolies Ficar, doncs, són nosaltres,
i, bueno, hi ha un parell més, que recitarem poesia,
allà amb la gent que s'està aprenent alguna cosa.
És així de senzill. Poesia eròtica.
Des d'aquí animem a tots a que aquest dissabte a les 11
passeu pel Museu Uncafè a la Paralta a gaudir d'aquest espectacle,
me lo volies ficar, un recital de poesia eròtica molt interessant.
Que jo no estaré recitant, però aniré a escoltar-ho.
Un recital de Vicent Andreu Estellers.
Bueno, sí, exacte, molt bé.
Doncs, per aclarir-ho, llegiré això que fica dins de la pell del llavi de la programació.
Diu, és un recital de poesia eròtica.
Són de les mirades fixes de nines i ninots desposeïts dels seus vestits de frenela.
Doncs bé, amb això.
I després, continuem amb l'agenda, amb les propostes.
El diumenge 30 d'octubre a les 12,
un altre cop als autobusos municipals,
ens trobem amb l'acta Verbus a la línia 5,
però aquest cop va de Prat de la Riba amb direcció Bonavista.
O sigui, ens decaptem un cop que va a Torreforta i l'altre que va a Bonavista.
I finalment, el dimarts, que hi ha a Bon, que tenim festa,
l'1 de novembre, a les 6, a la estació de Renfer,
novament l'acta de va i ve de poemes de Mario Benedetti.
És a dir, avui era per marxar, quan marxes de Bon...
Quan marxes i l'altre és la tornada.
Molt bé.
Exacte.
Moltes gràcies, Alexandra.
De res.
Doncs sí, amics, torna a arribar al nostre no tenim talent per cert.
recordem telèfons, 977-24-47-667.
Tothom que truqui es pot emportar una fantàstica ràdio
per sentir-nos allà on vagi.
I també recordar l'adreça que el capità ja m'estava mirant,
capitatarragona, arroba hotmail.com.
Inquietuds, dubtes, problemes, qualsevol cosa,
l'hi podeu preguntar al nostre capità
i ell amablement us el respondrà.
Doncs ara sí, recordem el telèfon l'altra vegada,
que tothom m'ha dit, aquell dia molt ràpid,
977-24-47-67.
Ara sí, comencem amb el no tenim talent.
Aquesta setmana, com no,
parlant d'un recital de poesia orètica,
què havíem de preguntar?
Què havíem de preguntar, Marc?
Doncs que ens fingissin un orgasme.
Ai.
Ai.
Que bé us vau passar, eh?
I tant.
Però costa molt, costa molt que la gent el fingeixi.
Sí, però que costa molt.
Costa, mira, ja veuràs, però al final surt.
A les quatre, va.
Vinga, va.
Va, comença.
Jo segueixo.
Jo segueixo, jo no començo.
Jo me tapo.
Va, tias, per favor.
Tancem, tancem, perquè això no us miren.
Va, va, va, va.
Va, qui comença?
Ah.
Però ho voleu fer?
Vinga, que te col·lo, sóc jo o què?
És que esteu és l'únic expert.
Va, que és broma.
Va, que és una experta, que se'm t'he quedat bé.
És un d'algun d'experta.
Ningú.
Vinga, va, una, dos, tres.
Són una f*** rara.
Va, va, va, va.
Va, ja està, jo te continuo.
Jo, però me segueixo o no?
Sí, sí.
Va.
Va.
Costa, però s'aconseguir.
No, en fingir gaire.
Quina vergonya, aquesta joventuda.
Digui-me, capitán.
Ai, capitán, home, hem de ser oberts, men oberta, home.
Però el nostre capital és una persona reservada.
I responsable.
Vostè fingeix, capitán?
Jo no fingeixo, jo el que faig és absolutament real.
Sense ànim de lucre, evidentment.
Evidentment.
Evidentment.
Així m'agrada.
Doncs, bueno, continuem amb les experiències de la gent del carrer.
Dani, engresca-me-la.
Eh?
Engresca-me-la.
Dígale que me fingeix un orgasme.
Espera, que la ponga a tona.
No, no gase esto, tío.
Esto no se hace, eh?
No, no.
Yo tu y tu ves pagades, no.
No, tu tona en me di, no.
Y esta noche follaremos como fiera.
Sí.
Fingeixi-me un orgasme.
Sí.
Jo amb això, que a més amb el micro que té a la boca.
Estàs buscant el millor fingidor d'orgasmes de Tarragona.
El millor és d'orgasmes de Tarragona.
Jo, si vol, m'aportes una xiqueta aquí.
La vorà, sí que ve del pare.
Recordem, bueno, això la gent no ho sap,
però aquesta noia havia treballat en una línia eròtica.
Ens ho va confessar.
Jo em vaig quedar flipat.
I una coseta.
Que jo sàpiga que els orgasmes
la fan tant les noies com els nois, no?
És que encara no s'han dit cap noi.
Bueno, n'hi ha, n'hi ha.
Ah.
N'hi ha un.
Vale.
Els homes no fingim.
Ja.
Sempre són de veritat.
Podem exagerar una miqueta més,
però sempre són reals.
Jo vull sentir un noi.
A veure si en aquest tall ho trobem.
Tigneu la nostra pancarta, sisplau.
Què va?
Què és això?
Sí, quan vulguis, però amb tu.
No em fuc.
Hòstia, ara n'he tingut mai cap, tio.
No sé com és.
No, saps què passa?
El que és que jo no estic acostumada a fer això
i llavors no en sé.
No estàs acostumada a fingir-los o a fer-los?
A cap de les dues coses.
No, no, per tant.
No és per res, no és sempre una proposició.
Ah.
Ah.
Ah.
Que també en quiero.
Ah.
L'orgasme que et faria jo fingir seria el...
Ah.
Molt bé, gràcies.
El millor orgasme és la txús.
I són els sexis, a tu.
Són els sexis, a tu.
Sempre que escolto aquesta cançó m'entran moltes ganes.
De què?
De res.
De fer aquesta secció amb tots vosaltres.
Clar que sí.
Però bueno, aquí ja hem sentit dos nois.
Un bastant breu.
Un era una mica conillet i l'altre una mica txuvaca.
Sí, l'altre una mica txuvaca i l'altre ja era una mica més normal.
I bueno, ens despedim també amb aquesta...
Despedim la secció, no tenim talent amb aquest tall de veu.
Va, va, no, no.
Si vols els fiquem sexis.
Tot pot ser.
És que jo els fingeixo cada moment.
O sigui, a veure si no m'agrada...
Fingeix una la mateixa.
Bueno, aquí les noies, les noies són les que...
Les ho farem.
Sí.
No, a mi no m'enredeu, a mi...
Que no, que no, que no.
No.
Perquè jo som molt grunyons.
Va, per favor, deixa'm fer una cervesa tranquil.
Allà, va.
Va, n'hi ha.
Hòstia, és que em talla molt ara, tia.
Hòstia, tia.
I estava treballant en el Lianòtic, ara em fa vergonya.
Aquí.
Bé, trobo que ja n'hi hauria prou d'aquestes insolències i hauríem de començar a passar a la meva secció, no?
No troba, senyor Albert?
Com vostè digui.
Home, dona, és el capítol de Tarragona.
Platant, home, la seva tasca és molt bona.
Endavant, endavant, ara arriba patinant.
Doncs, molt bé, amics i amigues.
La veritat és que aquesta setmana no tinc res per criticar, com seria la meva tònica habitual,
però i no tinc res a criticar perquè la veritat és que em sembla plausible la iniciativa artística escumesa per aquests col·lectius de joves.
Bé, sens dubte, a Tarragona li van molt bé aquest tipus d'activitats artístiques i somàtiques,
perquè tots plegats hem de vetllar per l'expansió i l'enriquiment cultural i social de la nostra vila,
especialment en temps tempestuosos com aquest en el qual vivim actualment.
I tal com diria Salvador Espriu, disfruteu del moment.
I per celebrar aquesta celebració artística, us delectaré a tots amb un poema que he escrit jo mateix, en vers, lògicament.
I diu així.
Tarragona, Tarragona, bonica entre les ciutats, tan sols veure't m'emociona i m'omple de felicitats.
Estimo la meva terra, els carrers en què m'he criat, les Rambles, la gent alegre i la plaça del mercat.
Universalment coneguda, per això t'han proclamat, de forma ben merescuda, patrimoni de la humanitat.
Què, us heu quedat garretivats, oi?
Bravo.
Bravo, capità.
És que si no ho sabíeu, el poder poètic és un dels meus cinc poders principals.
I bé, després d'aquest vell moment d'inspiració, passem a les recomanacions setmanals.
El Tarraconsell de la setmana.
Bé, Tarraconills i Tarraconilles,
sumeu-vos sense retard a la celebració poètica que ens esguarda.
Feu-vos artífecs del temps i de les paraules,
que el so del silenci no ressoni mai dins la vostra closca pelada.
Traieu la poesia al carrer, entregueu-vos a l'art i acolliu una lufrena.
Gaudiu sense por,
perquè l'art dona llum, dona vida, dona alegria i no demana res a canvi.
I recordeu,
serem allò que vulguem ser.
Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata.
Moltes gràcies, Capitán.
Tenim la bústia de l'email plena,
però aquesta setmana és impossible llegir-ne un.
Així que ja ens hem de despedir.
Núria.
Llàstima, llàstima.
Molt bé, no?
Escolta, que us vagi molt bé aquesta acció poètica que fareu.
A veure si ens veiem allà.
Tindràs, Núria, o què?
Ara m'apunto, ja potser sé que passaré.
Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tots, ens veiem divendres que ve.
Moltes gràcies a tots.