Un dijous més, de fet un dia més, donant la benvinguda a Andrés i Andrés.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com anem, com anem? La filmoteca, Andrés i Andrés, encara té prou títols?
No se t'han acabat encara, les pel·lícules?
Jo crec que jo moriré sense acabar de veure totes les que arribo a tindre, però segur, eh?
I espero viure-ho uns quants anys més, si Déu vol.
Bé, mira, per aquesta tarda, l'antiga audiència, a les 6 de la tarda, a les 18 hores,
i amb entrada completament gratuïta, pantalla gran, butaques còmodes, ambient agradable,
concurrència afectuosa...
Ja, m'has convençut? Anem-hi, és igual el que passis, és igual.
Però és que, a més a més, de totes aquestes coses tenim una pel·lícula divertidíssima
i que molta gent la recordarà perquè l'intèrpret era molt estimat i molt admirat amb el seu temps.
Es tracta de Luis Mariano, amb aquella gran pel·lícula que es va dir
i ella es diu El Cantor de México, amb una sèrie de cançons fantàstiques.
Tot passa allà, primer a París, primer al nord d'Espanya, després a París,
i al final van a parar a Mèxic, que per això aquesta pel·lícula entra dins del que col·labora
el Sindicat d'Iniciativa i Turisme, i que aquest mes ho hem dedicat
amb la seva segona denominació, amb turisme.
I vam fer l'altre dia, en vacaciones en Roma, i avui ens toca El Cantor de México,
que jo crec que serà una delícia per a aquells que la vinguin a veure.
Qui no l'hagin vist, disfrutaran.
I els que vinguin perquè l'han vist, és senyal que els va agradar i volen tornar a disfrutar.
I ara seguim amb aquestes caminates infructuoses que fa aquest Sancho Panza,
en una època moderna, com si ho hagués sigut el túnel del temps,
s'ha trobat sobre els anys 50 a les festes de Pamplona,
buscant amb el seu desaparegut Don Quixote de la Manxa.
Ahir vam deixar que estava dins d'una plaça de toros, amb plenes festes a Sant Fermín,
preguntant amb uns i amb els altres si havíem vist amb una caixeta,
que es refereix a la televisió, que és el que ell ha descobert,
amb el seu amo, un senyor prim, alt, amb una barbeta blanca llarga.
La gent el pren per sonat, per xalau, per boig, per l'elo, per ido,
per el que vulgueu dir-li, pobret.
I això és el que ens fa una miqueta de pena,
de veure la lealtat d'aquest home lluitant desesperadament en busca del seu amo.
I el que vam comentar, i també la Núria i jo,
és que aquí suposem que Orson Welles va voler donar un homenatge,
millor dit, donar un homenatge a aquestes festes del nord d'Espanya
que són tan entranyables per molta gent.
Anem a seguir amb aquesta pel·lícula Don Quixote d'Orson Welles.
¡Salud!
So then she said, what do you want, fish in your soup?
Ara, buenas noches, ustedes son extranjeros, ¿verdad?
Hey, what do you want, man?
Pregúntele si son extranjeros.
Claro que lo son, ¿qué quiere?
Pregúntele si han visto a mi amo.
¿Quién es su jefe? Ya no hay amos.
No.
Oiga, yo le comprendo tan bien.
Ya ve, él me comprende, no necesito su ayuda.
Si quiere trabajar en película, hable con el señor Welles o su secretaria.
Soy yo.
Encantado.
Creo que llega tarde.
El señor Welles ya ha encontrado el personaje perfecto para su película.
Sí, es fantástico.
Aunque demasiado loco, con esas ganas de luchar y deshacer entuertos, como él los llama.
Está hablando de Don Quijote.
No es seguro que sea él.
Ha atacado con la lanza a la cámara.
¿Y dónde está ahora?
Ese tipo está en la luna.
¿En la luna?
No es seguro que sea él.
Y el pobre Sancho se empecinaba vanamente con aquel aparato que no estaba hecho para satisfacerlo.
Si hubiera podido enfocarlo hacia su corazón, habría hallado entera la imagen de aquel a quien consideraba a su señor.
¿Están bien?
Ya, claro.
Perdón, ¿usted es vergajita?
I'm afraid I can't help you.
Yo estoy igual, ¿verdad?
I beg your father.
¿Qué?
¿Qué quiere decir?
¿Qué quiere decir?
¿Qué quiere decir?
¿Qué quiere decir?
Esto es menos aún.
A la paz de Dios.
No ve que no deja avanzar a los gigantes.
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Eh!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Ahí está!
¡Eh!
Váyase de aquí, no nos interrumpan.
No se da cuenta de que estamos trabajando.
Pare, pare, un momento, un momento, un momentito.
Tiene que decirme dónde está mi amo, pare.
Su jefe está en el almacén.
¿En el almacén? ¿Qué almacén?
Con los viejos trastos.
Sigue, Antonio, no le hagas caso.
¡Oiga!
¡Eh, señor Sancho!
¿Qué se ha dejado esto en la pensión?
¡El catalejo!
¿Qué se ha olvidado el catalejo en la pensión?
¡Paso! ¡Paso!
¡No me oye!
¡Pare, un momento, hombre!
¿Qué se ha dejado esto?
¡Oiga, espere!
¿Qué se ha dejado el catalejo?
Veiem que Sancho Panza el sapiguer, o creure sapiguer,
allà on està el seu amo, el Don Quixote,
marxa desesperat i corrents entremig de la multitud
que està enfrescada amb totes les festes que estan desenvolupant-se,
i un pobre home ha vist que el Sancho es descuidava allà
al seu llargavistes i l'està seguint per tornar-li,
però no hi ha manera.
El Sancho Panza va com un bòlit
en busca del magatzem allà on creu que estarà el seu amo.
Oh, mi buen Sancho,
pensaba que me habías abandonado para siempre.
He tenido que enfrentarme yo solo con todos.
Son ellos los que me han encerrado aquí.
Sancho ha trobat amb el seu amo,
que està el pobre Baldat,
a dins d'una espècie de gàbia de fusta
amb els trastos vells al magatzem de l'Ajuntament,
i comença aquesta conversa.
Però me dominaron i me encerraron en aquesta celda.
Però, senyor, no puede ser.
Està fa culpa del vago Frestón,
aliado con el pèrfido sabio que relata mis hazañas.
No hi ha que batallar contra aquestes ciències, Sancho.
Esto és una carreta, no és ninguna prisió,
ni fritó ni nadie puede dejarle aquí metido.
Se ha cumplido el destino del caballero,
de la triste figura.
Señor, mi amo, escuche,
yo no voy a permitir que siga encerrado.
Lo sacaré de esta carreta y lo llevaré de nuevo a su casa,
se lo prometo.
Le aseguro que lo sacaré de aquí.
Por más que se oponga a los hombres que lo han encerrado,
yo le salvaré, créame, señor.
¿Quieres luchar contra los mercaderes de sueños?
Eres solo un pobre escudero.
¿Y qué?
¿Eso qué importa, señor?
Tengo el arma de la palabra y la fuerza de la razón.
Y ahora me van a escuchar todos.
Vosotros, atajodezándonos,
que estáis dale, que dale bailando.
Escuchadme todos, porque yo soy Sancho Panza,
escudero del famoso caballero Don Quijote de la Marcha.
Oídme, no sé qué razón ni qué motivo habéis tenido
para encerrar aquí al más noble de los hidalgos,
pero lo cierto es que ahí está postrado
mientras vosotros os divertís.
Pues ninguno de vosotros, de eso están seguros,
sirve siquiera para descansar a mi amo,
por más loco que esté el pobre.
Pero andad con cuidado, porque creedme,
Dios, al llegar a la otra vida,
os pedirá cuentas a todos por haber retenido a mi amo, Don Quijote.
He dicho...
Un atac de valentía, no?,
en què ens hem quedat amb el Sancho aquí.
Home, després del pobre home,
les aventures que ha passat per trobar-lo,
pues allò així que ara es desfogui una miqueta.
Doncs Andrés, ho deixem per demà,
no sé si demà ja tancarem la pel·lícula
o encara ens quedarà una estoneta.
Molt justet quedarem, si no acabem del tot,
però jo crec que demà ja quedarà llesta la pel·lícula.
Doncs vinga.
Encara falta un trosset, eh, per això,
però bueno, aviam si fem un esforç.
Fins demà, Andrés.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.