...
Manel Magí, Jordi Ximeno, Jordi, Manel, bona tarda.
Què tal? Hola.
Molt bé, que estàveu dormint ja.
No estàveu escoltant aquesta interessantíssima entrevista amb el Marc Parrot?
En part sí, és molt interessant.
D'un mallot negre o alguna cosa així, no?
Molt bé, Manel.
Però m'ha sobtat que ell no sabia de què li parlaves,
quan tothom té al cap la imatge de la fotografia.
Aquests artistes bohèmios fan coses, se fan fotos, no se'n recorden.
Un concert molt recomanable, eh?
Sí, se veu un xiquet enrotllat, no?
Sí, es veu molt maquetó i d'aquells que saben justificar el que fan,
perquè hi ha molts que, bueno, te diuen, faig música i punto.
No, però sembla que sí.
Que hi ha un rerefons en tot el que fa, no ho sé.
Sí, sí.
Bueno.
Valtros també som enrotllats, però, eh?
Ah, sí.
A veure si n'altres moltíssim.
Poc rato, perquè no m'ho dic més rato, ja.
Ja està, ja està.
Ho tenia que dir-ho.
Ho tenia que dir-ho.
Sí, sí, no, jo també.
Passen més coses, eh, a Tarragona, a part de la vostra secció.
Ah, sí, però és que el nostre món quita al voltant d'aquesta secció.
Escolta, exacte, portem tota la setmana preparant aquesta secció.
Doncs va, en setembre, comencem.
Bé, aquesta setmana no tant, no?
Va, que la setmana que veus dono festa i podreu relaxar-vos.
Ui, gràcies.
Ens ho descomptaran al sou?
No, em sembla que no.
Val, perfecte.
Fins demà!
Es nota que hi torna a veure el Jordi aquí, eh, per la tonalitat musical.
Ha, ha, ha, ha.
Has vist una punyalada amb la cola de fotre, no?
Sí, sí, sí.
No, perquè, a veure, això és música del Jordi, no, Manel?
No, però només començar a sonar diu, Manel, sona bé, això, eh?
No, sona bé.
T'agrada, Manel, a tu també?
Home, a veure, és que Jordi i jo tenim gustos molt similars, encara que...
Bueno, no tornem a la polèmica de tu música, mi música.
Qui són aquesta gent?
La setmana passada te vas portar...
Què li vaig portar?
Que te vas assustar molt, quan vas veure la caràtula.
Era en Beach Boys, amb una caràtula, amb una caràtula...
De l'Àlex Ubago.
De l'Àlex Ubago.
I em diu, oh, això és portat.
I em dic, no, bé, tranquil·la.
És que no em quadrava, no em quadrava.
Bueno, qui són aquesta gent, que sonen tan bé?
Els Wilco.
Wilco.
Estaran en directe, per la segona vegada, l'estat espanyol, aquest diumenge.
A la mateixa hora, aproximadament, que el Marc Parrot estigui aquí a Tarragona, altres afortunats, estarem a Barcelona veient a Wilco.
Mira, ja ho ha deixat anar.
Després parlem de Wilco, si us sembla, encetem el foc ja, començant amb les notícies.
En una setmana bastant contundent, no?
Bé, totes les setmanes tenen notícies, notícies que, bé, no ho sé, jo fent així un llistat ràpidament, recordo, doncs, l'entrega de Jericó a l'autoritat palestina, no?
Sí.
Però d'una altra banda, també, part d'una de les notícies que coincidim, també parla sobre Palestina, és que Metges del Món ha denunciat el difícil accés dels palestins als hospitals a causa de la construcció d'un mur que ja porta més de 250 quilòmetres construït.
I també, per culpa dels més de 700 punts de control israelians, en casos de molts greus, de gent que no pot assistir als hospitals, s'han tancat o han quedat aïllats.
Més de 26 clíniques i més de 200 cases han estat enderrocades i gent, doncs, que no pot accedir a la sanitat.
Sí, no poden accedir perquè els pares anaven als llocs de control i sabeu que s'han produït un gran número de naixements en estos llocs de control, no?
Sí, sí.
Hi ha dones que van a donar llum i, com que els tenen allers retenguts hores i més hores, acaben donant llum.
Sí, després què fas? Pedrir al soldat que no t'ha deixat passar, perquè no ho entenyo.
De quina zona estem parlant, perdoneu?
Això, estem parlant de Palestina.
En un moment en què sembla que la cosa va millor?
Sí, sembla, però també segurament rebem les notícies més optimistes, com això de la retirada o l'entrega de Jericó a l'autoritat palestina, però jo crec que la gent...
El dia a dia ha de ser molt difícil, l'accés a l'aigua, l'accés a la sanitat, l'accés a les escoles, tot.
Després també una setmana que he tingut altres notícies, no?
Sí, notícies d'estes que fan bonic d'explicar, no?
Com aquesta cabalgata del senyor Franco per Madrid, no?
Per la nit d'un camió de grues.
El Caudillo està en un magatzem.
M'encanta com has donat la notícia, Manel.
La cabalgada...
Del Francisco Franco, no?
I els carres buits, ja ningú l'aclamava, pobret.
Home, també ho vam fer una hora que crec que ja estava fet expressament, per no ser cap molta polèmica.
A veure, molta polèmica, hi va haver un centenat de persones, eh? Igualment allà.
Sí, però la justificació que han donat, a mi em sembla més coherent, no?
Que durant el dia hi ha molt de trànsit.
I clar, si et fets una estatua allà i 7 metres, en el camión igual l'entropiixes, no?
Sí, sí.
És igual, ja hi va haver els manifestants, que suposo que hi havia d'haver, perquè aquesta gent no se n'amaga, si n'hi ha hagut més.
No, igual que la gent d'Esquerra no se n'amaga, doncs als de dreta o extremament de dreta tampoc se n'amaguen.
Ara que com, passant de tot això, com ho veieu, això de que a Anderroquin ara, bueno, facin retirar una estàtua?
En un principi està retirada, no sé si la afondran o no.
No, crec que la guardi de moment.
I a Santander encara en queda una, no?
A Santander n'hi ha una que també diuen ara que la volen retirar, perquè fa 10 anys van fer un pàrquing, la van retirar i després la van tornar a col·locar.
Sí, a mi em va fer molta gràcia a la televisió, vaig veure una dona a Santander que li preguntaven què li semblava que hi hagués aquella estàtua allà i diu,
ah, este és Franco?
Em diuen, jo com que tot això no ho he viscut.
Igual no sabem qui és, o tenim, dispensen que és Felip IV, no?
Sí, o Prim.
O Prim, no sé bé.
Igual, a un minut ve la cara de Prim a Reus, que no sigui Franco, una estàtua de Franco camuflada.
És possible, no crec.
No, de veritat, què hem pensat de la retirada d'estàtuas?
D'estàtuas o de l'estàtua de Franco?
De l'estàtua de Franco.
L'explicació que han donat és que, vaja, segons vaig sentir jo, que, bueno, com que no és, o sigui, s'enmarca dins del mar democràtic,
perquè com que no és una figura popularment allò aclamada, doncs es pot retirar, però és que seguint aquesta fràtua de 3 en trauríem moltes.
A Alemanya, després de la guerra, se va extirpar qualsevol signe de nazisme, o sigui, però qualsevol.
No van deixar ni rastre. A Itàlia, tampoc.
Sí, però també el canvi, o la fi del nazisme i del feixisme va ser diferent, també.
Aquí com que va ser...
Aquí el senyor Franco, inclús, va deixar un hereu.
Sí, encara regne.
Encara regne.
I la transició va ser, doncs, molt light.
Relativament pacífica.
Encara si en poden veure molts de símbols feixistes o franquistes.
en moltes plaques, d'aquelles del Ministeri de la Vivenda, que estan els símbols de la falància.
Sí, jo probablement estic, a veure, d'acord que és un símbol de la nostra història,
o de la seva història, o la història d'Espanya, com li vulguis dir,
però, d'altra banda, també és un senyor que, gràcies a un cop militar contra un règim democràtic,
es va carregar, en aquest cas, la República.
Ja, sí, clar.
Jo, si m'haguessin preguntat, l'hauria retirat abans, inclús.
Sí, això potser s'hauria de fer el seu moment tot, no?
Retirar-ho tot.
Sí, sí.
Perquè ara també tenim el Ballet de los Caídos.
Per exemple.
Que també és un...
I aquella obra sí que també és delicte, perquè va ser construïda, en gran part, per presones...
Què passa, que no es pot esborrar, tampoc, la història d'aquesta manera,
perquè tampoc ho trobo molt natural,
tot just a la caiguda de la Ràia Gymnasi Alemany,
doncs, retirar-ho tot, saps?
Hi ha un moment de dol, el procés de dol aquest que diuen, dic jo, eh?
No, però bueno, pots aprofitar.
No pots anar aquí l'altre passat.
Jo, el Ballet de los Caídos, ja que tens aquell forat,
doncs, posar-hi un magatzem de productes nuclears, per exemple,
o un acord, és broma, no?
No, que encara s'hi aixecaria.
No, però jo què sé, fer-hi un museu, per exemple,
dedicat al que va ser la dictadura.
Vinga.
Eh?
Sí?
Molts dos bants.
Allí hi enquadraria molt bé l'estàtua aquesta?
Allí pots tindre l'estàtua i pots tindre una mica el que va ser, vale.
Però...
S'ha d'anar en compte, però fixa't com són de susceptibles, eh?
Perquè se'n parla, això vol dir que és notícia, d'un símbol.
Què tenim els humans amb els símbols?
Siguin d'esquerres, siguin de dretes, eh?
I aquí a Espanya les ferides de la guerra civil
no s'han acabat de tancar encara prou bé.
Encara hi ha...
Els del PP de seguida han saltat, ja...
La gent posa més d'esquerres sinalegrat, o sigui...
Encara hi ha...
No, no, sí.
Sí, que si vas a mirar pel poc temps que fa, doncs, no és lògic.
Tampoc fa tant de temps de la democràcia.
Sí, i de la guerra civil encara hi ha molta gent que la va viure i la va patir, i la postguerra també.
Sí, sí.
Jo per donar-me un toc d'humor, i gairebé per tancar el tema, si voleu,
el mateix dia que retiraven la figura de Franco,
Moscou queia.
Sí, el Barça guanyava Moscou, no?
Sí, és veritat.
I el bàsquet, és veritat, és veritat, és veritat.
Els de dretes poden estar contents perquè los rojos s'havien caído.
No, no, no, però a més a més li van fer un homenatge a Santiago Carrillo.
Ah, i a Carrillo també, això és una altra cosa.
A Santiago Carrillo li van fer al mateix moment l'homenatge.
Jo parlava del bàsquet i el Barça.
És veritat que el Barça va guanyar Moscou.
Sí, sí, sí, va derrotar...
Los rojos han caído.
Vaja, vaja.
I en Moscou.
En fi.
Doncs bé.
I aquesta setmana també ha tingut, sí, una notícia molt orgullosa.
Marbella ha estat notícia, de nou, Berlusconi i les seves tropes,
que ara sí, i després el Puig i el Bler li diuen,
eh, què passa?
I diu, ah, pues ara no.
No ho sé.
Ostres, quina explicació de notícia més fona.
Berlusconi, ara sí, ara no.
No, diu, ara sí que retirarem les tropes.
Pel setembre, les tropes sortiran.
Berlusconi, Berlusconi.
Què dius?
Berlusconi.
Clar.
I ara, doncs, ha retirat per les seves afirmacions.
Una altra notícia també per acabar,
a mi també m'ha sobtat bastant,
ha sigut la condemna de la Iglesia al Código de Vinci.
Ai, no ho havia sentit jo, això.
Sí, sí, sí, ho han condemnat.
És pecat, eh, llegir el Código de Vinci.
És pecat.
Bé, ja no hi estaven d'acord, ja,
però vaja, ara han arribat al punt de deixar-ho que l'ha escrit.
Sí, va haver-hi un cardenal, crec que va dir que sí,
que recomanava els...
Bé, que no es podia llegir a les llibreries catòliques,
que no el vinguessin.
Amb quins arguments?
I d'aquí a cremar el tambrà on potser hi ha un pas.
Sí, un pas.
Possible, no sé.
Un pas de gegant, potser, o no.
Però, sí, sí.
Doncs que diu disbarats, que pot confondre la gent.
Bé, jo no ho sé, jo crec que és molt trist, no?,
que la Iglesia tingui temor d'una obra de ficció,
com és una novel·la, no?
Si la seva fe és tan incabrentable i tan forta i tal,
de què tenim temor, no?
No se sap mai.
I ja que estem parlant de llibres,
que no sabeu quin és el llibre que ha venut
més de 50.000 exemplars a Turquia.
Bé, sí que ho sabeu, com a mínim tu,
Jo ho sé per què m'ho ha dit abans.
No t'ho he dit abans.
No ho diries mai.
Assusta't, eh?
En tres mesos, en aquestes tres mesos.
En tres mesos, quin és el llibre que ha venut?
A Turquia? I m'ha d'espantar.
I m'ha d'espantar.
O sigui que no és el Quixote, eh?
No, no és el Quixote, no, no.
Justament no.
Ni soldats de Salamina.
Uf, uf, uf.
El Main Camp, Milucha, de Hitler.
I per què? Què ha passat?
Un editorial l'ha publicat simplement per raons comercials,
segons ells mateixos,
però tot el nacionalisme que hi ha actualment a Turquia,
l'anti-americanisme i tot això,
doncs s'ha fet que l'obra es vengui molt
i és el gran èxit de vendes a Turquia.
Qualcosa demostra que els turcs realment són uns lectors excel·lents
perquè és un totxo de llibre impressionant.
No, a veure, que com a per llegir-la jo crec que ha de tenir el seu valor.
Minimament històric l'ha de tenir.
Sí, però és un totxo.
Jo me l'he llegit, és un totxo.
És un totxo.
En fi, curiositat.
A veure si sortirà d'un tercer raig allà a Turquia.
No ho sé, en teoria ha d'entrar a la Unió Europea.
A veure com a això.
Que no vagin jugant.
Vinga, va.
Wilco.
Un minut sobre Wilco.
Un minut sobre Wilco.
Uf, difícil.
Doncs a veure, Wilco és una banda d'Illinois
que va sorgir aproximadament l'any 1994
de les Cendres, d'una altra formació anomenada Anca el Topelo.
I el que estem escoltant avui no és un àlbum,
sinó temes de diferents treballs discogràfics.
El primer que hem escoltat portava per títol
Out of the Side, Out of the Mind,
d'un àlbum publicat l'any 1996
que es portava per títol Ving There.
I això que estem escoltant va ser el que segurament va donar també més nom
aquesta formació, ja que la seva discogràfica Warner no el va voler publicar,
encara que després una filial de Warner el va treure al carrer.
Això ho porta a partir tot el Gisus, etcètera.
I era publicat l'any 2002 a Wilco.
Estan liderats per Jeff Tweedy.
I, doncs bé, és tota una d'aquelles bandes
que inclús s'ha arribat a dir que dins de l'estil americana,
és a dir, darrere els nord-americanes,
blues, country, etcètera, etcètera,
doncs estan redefinint aquest estil ja dins del segle XXI.
Després d'uns primers treballs
més a la línia del country, del blues o del rock and roll,
l'ha s'ha evolucionat cap a millor,
ni millor ni pitjor, diferent,
de moltes altres formacions,
fins a presentar l'any passat un dels grans treballs
de l'any passat del 2004
que portava per títol Agost Lisbord,
que escoltarem ja per acabar el programa.
Que dura 10 minuts el pitjor.
Que dura 10 minuts.
I, per tant, ja el deixem de fons, eh?
Però que és increïble.
Increïble, sí, veure'l.
Sí, sí.
De fons els Wilco
i anem tancant secció amb les efemèrides, no?
Ja, o...
Quina pena.
Tres minutets, va.
Quina pena.
Reglament més temps, això no pot ser, eh?
No m'ho has donat temps.
ha explicat tot el que volem explicar.
Sí.
El proper dia portem el Marc Parrot aquí
i que parlem d'altres.
Però sí, teniu programa propi,
ja ho podeu fer, això és dimarts a la nit.
Allí no mos deixen parlar d'altres coses.
Allí som una contrarallotge.
Claro.
A veure, 14 de març de l'any, Manel.
De l'any 1879,
naixia el senyor Albert Einstein,
famós per haver fet una sèrie de vídeos per a nens,
Baby Einstein.
Sí.
Què diu?
No teniu fills, no ho sabeu, això.
Què diu?
Hi ha uns vídeos així, didactics.
Hi ha uns vídeos que es diuen Baby Einstein,
que són per a crios a partir d'un any o així.
Estan molt bé.
I són un senyor en canes i bigot,
t'ho estic explicant.
No, han agafat el nom.
Suposo que els ha tingut costar la seva pasta.
Ah, i a conya.
No, però estan molt bé.
No, bueno, però fora conya.
Estàs enganxat al Baby Einstein, eh?
Sí, la veritat és que sí.
Entre Teletubici i això anem bé.
Sí.
A veure, també un 14 de març de l'any 1980,
moria en accident d'aviació,
Félix Rodríguez de la Fuente,
qui no el recorda?
Un senyor que s'obria a la natura
a través de televisió espanyola.
Després, un 15 de març de l'any 1939,
Xecoslovàquia passava a ser protecturat alemany
de Bohèmia i Moràvia després de l'ocupació militar de Praga,
per exemple.
I també un 15 de març...
15 de març de l'any 1975,
moria el multimilionari grec Aristòteles Onassis.
Un 16 de març de 1930,
algú descobria un planeta
i li ficava el nom de Plutó.
Suposo que el planeta ja existia, clar,
però no el coneixíem.
Sí, segurament.
I també el 16 de març de l'any 1969,
va haver-hi una matança per part dels soldats nord-americans
a l'aldea vietnamita de Mi Lai.
i van morir, crec, una setantena de persones,
de civils, dels armats.
Va donar molta polèmica.
Molt bé.
Un 17 de març de l'any 1776,
l'exèrcit britànic que es retirava de Boston
donant lloc uns dies o uns mesos després,
el 4 de juliol del mateix any,
a la proclamació d'independència dels Estats Units.
Nació una nació que, per sobresgràcia,
marcaria la història de la humanitat.
Sobretot a partir de la segona meitat del segle XX.
I un altre 17 de març de l'any 1915,
en esta nació que tu dies, suposo, no?
Estats Units.
Estats Units, naixia Nat King Cole.
Sí, sí, gran pianista, gran músic.
I el 18 de març de l'any 1922,
Ràpid.
Gandhi era condenat a sis anys de presó.
T'ho has sentit ràpid o m'ho ha semblat?
No, no, ha sigut un duende de l'estat.
Gandhi entrava a la presó, eh, tal dia com avui.
Sí, per tant.
Quan hem anat a sis anys.
Calla ja, i deixa'm parlar.
18 de març de 1977 es promulgava a Espanya
un decret d'amnistia per als pressos polítics,
qui no ho recordi, perquè hi havia una dictadura.
Libertat d'amnistia i, què més dient, d'autonomia.
Mira, estic tan farta de vosaltres
que la setmana que ve no cal que torneu.
Ah, vale.
Però d'aquí 15 dies.