Bona tarda, Mar, i bona i nou, eh?
Ostres, sí, molt bona tarda.
Perquè tu i jo encara no ens havíem trobat.
Des d'abans de festes, nena.
Xata, on estaves? On et ficaves?
A veure, a veure, a veure.
On et ficaves?
Em reclamava...
A mi em reclamava el món mundial.
Et quedes amb les tecles a les mans, nena?
Això és exclusiva.
La Sílvia arriba a treballar un divendres
i comença a destrossar les tecles de la taula de so.
Et deia, a mi em reclamava la vida social
i a tu et reclamaven un fart de virus
que et tenien com a recloïda, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, jo, escolta...
He de dir que sí, sí.
Sí.
Hi ha gent que se'n va a fer viatges
per trobar-se a si mateix,
aquelles coses també budistes.
No, no, no, tu tancar de casa d'altres dies.
Però jo, però mira el refredat aquest
que me corria cap a Unicabai per tot el pis, eh?
Tu i tus virus.
Hi ha que córrer cap a Unicabai
perquè ja passa l'escombra.
Doncs mira, però no.
I fregar el pis.
Ja de pas, no?
I en què fa que faci algú?
En plan, torna totes les microvietes per alli.
T'imagina, jo hauria obert la finestra
i haguéssim sortit tots.
Vinga, vinga, anem, anem.
I el pis net i polit, com una petena.
Ja, però això és més d'una pel·lícula de Stilbert
que del teu constipat.
Sí, sí.
No s'hem d'engallar.
Però de totes maneres, què?
L'aniversari anem a dir.
El Capdan, el rei, tot això.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
A més, quan són de festa sempre va bé, eh?
Ara sembla que faci tant de temps.
Que no ens veiem.
És clar, és que ja fa d'anar passat, eh?
Les festes, penses en les festes?
I sembla que sigui de fa dos anys o tres.
Sí, però no, eh?
Encara no fa ni un mes.
Imagina't.
Perquè avui és dia 21.
Sí.
Imagina't.
Encara faltàvem quatre dies.
De quatre dies seria Nadal, eh?
Un mes que estàvem entaulats.
Bé, és igual.
No cal pensar.
Que des de les hores en aquí han passat moltíssimes coses.
I no totes així rares, no?
A les revistes del cor.
Exacte, no totes de molt interès.
Però, bé, poc interès que tinguin,
l'exprimarem el suficient com perquè en surti un bon got.
Sí, però abans...
Què?
Què?
Canya.
No, no, digue-ho, digue-ho tu, digue-ho tu.
Doncs, sí, li he demanat, li he demanat.
Em venia de gust, sí, sí, escoltar Sobelto Cadiscos de Toni Manero
perquè trobo que sí, que és divendres, nena,
perquè avui és divendres.
Oye, ¿quieres el fin de semana?
Hazlo de quieras con lo que queda de mío
Pero, por favor, que con él quieres un día
Pincha por un tema más
La gente te lo pide y no te puedes negar
Pincha por un tema más
Y escucha lo que digo
Tú suben toque al disco
Hazlo de quieras que ruede cada vez a más velocidad
Recuerda bien lo que te he dicho
Y tú suben toque al disco
Hazlo de quieras que ruede cada vez a más velocidad
Recuerda bien lo que te he dicho
Y tú suben toque al disco
Y tú suben toque al discos
Tú suben toque al discos
Y tú suben toque al disco
Y tú suben toque al disco
No sé lo que hago
No sé lo que te he dicho
No sé si así
Solo seis o las cinco
No me quiero der mi
Haz lo que quieras con lo que queda de mí
Y tú suben toque al disco
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que no està?
Fins demà!
Fins demà!
M'agrada!
Fins demà!
Tot això ens porta a parlar de la Gala dels Globos d'Or!
la setmana que ve. Exacte, i es coneixen
quins són les gènes nominats.
Exacte, els Oscars.
Vam poder veure, això sí,
vam poder aplaudir
aquell pedazo
d'equip espanyol de Mar Adentro,
aquell, bueno, un aplaudiment molt gran.
Si emmenaven. Peramenava pel seu
millor film estranger.
Però no, digue-ho, digue-ho.
Digue-ho qui era, qui estava allà també.
A veure, a mi em sap greu, perquè a més a més
tampoc no he vist la pel·lícula, però també em sap greu
que Leo DiCaprio li prengués el Globus d'Or
al meu nino, postís.
Ara, ara, ara, aquí arribem.
Ara, aquí arribem. Però bueno, no passa res,
no passa res. Ja prou empenta li està donant
el Globus d'Or a ell com a
reconeixement als Estats Units, que ja el coneixen
i de sobre. I tant, el que passa és que últimament
ha tingut molt mala sort, eh, tu nino. Ell,
ell, laboralment parlant, vols dir.
I com a persona, va per les
platges de Brasil, fent coses,
l'atracen, ho vam comentar la setmana passada.
Home, per l'amor de la cabra xiquet.
Jo li vaig dir que que ell hagi vingut amb mi,
que ell li hagués defensat un cuerpo a cuerpo
amb ell, vaja.
Que no, que a ell no li quedes tu la cantera.
Però d'encima li vaig quedar a ver, jo.
No s'hagués donat temps. Jo crec que no hagués
acabat en aquella platja.
Tu allà explicant-li coses,
dius, bueno, seiem aquí a prendre
qualsevol coseta, una caipirinha
o el que sí, que pugi
i vingui a xerrar. Jo crec que
mai li hagués arribat
a atracar, eh? No. Amb tu no?
No, no, ja dic jo aquí el teu dia però ho he tingut.
No sé si haguéssim arribat a la platja, tens raó.
La qüestió, parlant dels Globus d'Or.
Guapíssima, guapíssima, Nicole Kidman.
Sí, ella en la seva línia, eh?
Sí, en la seva.
Halle Berry també, però potser no per mi
ha encertat el color, però bueno, no passa res.
tothom s'equivoca.
Sí, i tant, i tant.
Exacte, per mi la més guapa
a Kate Blanchett.
Un vestit realment...
A veure, a veure, a veure.
Ella és guapa de per si.
Però qui no és guapa en aquella passadel·la?
Però, xata, és que ja la Kate Blanchett
ja juga amb l'avantatge
que a tu personalment com a actriu ja t'agrada.
Exacte.
Les faccions que té com...
Tant dolcetes.
Tant dolcetes, femenines.
Però és que, a més a més,
era l'actriu que més tapada anava,
o sigui, ni un sol gram d'escot
l'hi podíem veure,
ni un sol t'estic ensenyant el vestit.
Sí, sí, sí, és preciós.
I, en canvi, és un vestit tan de nena bona,
tan bonic, una gassa, un...
Ara, moltíssims escots paraules d'honor,
moltíssims, que ja està bé, també.
Sí, no, que s'ha d'ensenyar la carn també, eh?
Molts colors marrons, molts colors daurats.
Jo, potser, la nota més...
Discordant, diguem-ho així,
la que va sortir una mica de mare.
Exacte, li donaria la filla del senyor Presley,
perquè l'Elisa Marino...
A l'Elisa Marino.
No, no, anava molt...
De negre, no?
Molt vampírica.
Sí, sí.
Potser era...
No, era glamurós.
En el meu sentit de vestit.
A més, hem de recordar que els vestits,
Mar, no sé si ho vau comentar vosaltres la setmana passada...
No, no, no, no.
Van directament, doncs, cap als diners.
Molta part dels vestits es farà una subhasta per...
A més, no s'advira dir-te quin és una parella,
un matrimoni d'actors que ha promocionat aquesta subhasta.
Els vestits de les senyores i els esmòquings d'alguns senyors
sortiran a subhasta i amb els diners que treguin d'aquesta subhasta
farien un donatiu, un generós donatiu,
a les víctimes del tsunami.
I tant, i tant.
Molt bé, molt aplaudit, això, eh?
Perquè per una vegada a la vida, això, a part de crear fotos i crítiques com la nostra,
donarà alguna cosa que ajudarà a algú que realment ho necessita.
I a més, a més, no quedarà, jo que dius,
al fons d'armari més d'aquests vestits que ja no es posaran mai més.
No, i que a més, a més, potser pensaries,
mira, jo comprar un vestit d'armari potser és una inversió,
però si tu saps que aquells diners que pagues per aquell vestit d'armari
no van a la butxaca d'armari,
sinó que van a la panxa d'algun nen,
potser te'l compres més a gust.
Exacte, i amb més ganes, no?
Ah, és vestida.
400 dòlars, no, pugi-me a 500 perquè també el pagarem.
Ah, doncs pago 600 i així m'acompro també les sabates.
Això mateix.
Doncs perfecte.
I entri tot en el lot.
Des d'aquí perfecte, i ho aplaudeixo.
Per primera vegada a la meva vida aplaudeixo la major part dels vestits que surtin,
m'agrada dir-ho, no?
I que surtin molt cars.
Que siguin molt car.
El que sigui.
I tant, i tant, i tant.
Però bé, més coses dels globus d'or.
A veure, què va passar?
Que jo t'estic pendent de tu, eh?
No, no vam poder anar-hi, perquè tu estaves malalta.
Però jo pregunto,
que no hi ha signat els globus d'or,
no ens donaran l'entrada pels Òscars?
Estava una mica complicat, eh, Marc?
Perquè jo ja tinc la butaca preparada,
aquella de platja plegable de l'Ona,
que vam comprar el passat.
Home, però jo espero que ens donin en la cadira, no?
L'any de ser no se l'ha abandonat, te recordes?
Ja ho sé, ja ho sé.
I ens van posar al gallinero.
Exacte, o a les escales, o dretes al gallinero.
Però te recordes que ens va passar, no?
Que un dels convidats que va arribar una miqueta tard,
que gairebé ens el mengem, sí, jo,
o a l'inrevés,
perquè va començar allò, caic, caic, caic, caic,
i mi la vam haver d'enganxar,
que no diem quin actor és.
No, no, ni ho direm mai.
Que el vam agafar amb unes ganes de marió.
No ho direm mai fins que no ens paguin l'exclusió.
Trenem-te, trenem-te.
Potser, potser, potser.
Escolta'm, parlem de vides de pel·lícula.
Vides de pel·lícula.
O no.
Toni Hernández.
Que ningú sabia qui era.
Ai, el bananero.
El bananero.
Ningú sabia qui era,
fins que es va enamorar de la seva diva cinematogràfica,
Sara Montiel.
O potser, bueno, fins que va fer públic
que estava enamorat d'ella.
Per fi, ha signat la seva sentència de divorci,
el 13 de gener.
Recordem que ella no hi va aparèixer
perquè tenia una afecció,
em sembla que era el ronyó.
o poques ganes de veure-ho,
que també pot ser.
També, i ho tiraria cap a aquesta banda, eh?
Això vol dir que ja estan separats,
ja són lliures, dos-dos,
i que, així com Sara Montiel
crida als quatre vents que ja és lliure
i que pot festejar i fer el que li doni,
la gana que no té intenció de tornar-se a casar,
de moment,
Toni Hernández amenaça
que està escrivint un llibre amb la realitat de la vida,
amb les entranyes de Sara Montiel.
La cara sense maquillar que tothom veiem i diem...
El que passa és que, Mar,
no sé si va ser la setmana passada,
que un, el Toni, va estar en un programa...
Sí, explicant històries, ja.
Explicant la seva història, exacte,
i la Sara Montiel també va estar en un altre programa.
El mateix dia?
Crec que va ser...
Dies d'allò...
Sí, allò, en plan un dia o dos dies de diferència,
una amb l'altra...
Perfecte.
I en dues cadenes diferents,
una amb l'altra.
Un va explicar les seves coses...
Versió.
I l'altre també va explicar les seves coses...
Coincideixen en alguna cosa?
Ai, no vaig estar 100% pendent.
Una de les coses que em va cridar més atenció
era que la Sara Montiel,
i a més va sortir a tots els tàpings del mundo mundial,
batidores i companyia,
era que els talons al llit no els portava ella.
i que li agradava molt maquillar-se i posar-se rímel.
Exacte.
I etcètera, etcètera, etcètera.
I a més a més teva bé.
Toni Hernández pot sortir dient que és un metrosexual
i que es maquilla i es posa rímel
perquè li va d'estar guapo.
Ja, però els talons...
Per l'esquena.
Sí.
Per l'esquena, per la cervical.
Sí, sí, però de pam i mig.
Bueno.
I no precisament masculins.
De totes maneres, a veure,
a mi ja em fa riure que s'haguessin...
Era un peu de 40,
no el número de la Sara Montiel,
allò que dius...
No, que se'ls compra per ella.
que s'haguessin casat i molt trist
és que ara expliquin les seves misèries
quan és que ja de per si,
des del principi no han enganyat a ningú.
Que ja prou patètic era
que ens haguessin fet creure que s'estimaven
com perquè a més a més ara ens diguin
o ens facin creure que van tenir relacions sexuals
en algun moment o altre.
Home, tu vas veure el petó del dia de la boda?
O sigui, encara tira d'esquena, eh?
Jo no, jo no.
A veure, jo agafo amb més carinyo el micròfon aquest
i mira que són freds els micròfons, eh?
Però jo l'agafo amb més ganes
que en Toni Hernández i la Sara Montiel
el dia de la boda.
S'ha de tenir molt estómac
per posar-se al llit amb la Sara Montiel, eh?
El que passa és que...
Saps una altra, no?
De fet, això és per un programa a part.
Una altra notícia que també va sortir
que no li he vist reflectida,
no sé si va sortir la setmana passada.
Que saps que, teòricament, des de Cuba
hi ha aquelles notícies...
El teu espia.
Ah, exacte.
Que el Toni Hernández era l'espia d'Espanya.
De Fidel Castro.
Home, de fet, és estrany, que diu ell, no?
Sara Montiel ho deia, que és molt difícil sortir,
per gent d'aquell país és molt difícil sortir
i que ell entrava i sortia i portava la seva família
com si no res.
Però, bueno, també has d'entendre
que en aquella...
No volia dir República Bananera,
però en aquella manera de viure,
el fet que una sola persona
representi tot un país
i es parli, no d'aquella persona,
sinó del país, en concret,
també li feia molt bé a Cuba.
Igual que havia passat amb Dínio,
que ja veus tu quina representació més trista
tenim de Cuba.
Entre Toni Hernández i Dínio
s'estan cobrint de glòria.
Però, bueno, és allò,
la qüestió no és que hablem bien o mal,
la qüestió és que hablen de mi.
Exacte, sinó una cosa o l'altra.
I parlant de coses que hem de parlar.
A veure, Mar, m'has demanat això per alguna cosa, eh?
A veure, què em deies?
Què m'has dit?
Ara posa'm així i després que soni el telèfon.
Vull una trucada telefònica.
Ah.
Jo et puc despenjar, no?
Sí, despenja, despenja.
Hola, soy Aida.
Hola, que vas a ser tu, Aida.
No, clar, jo no som Aida,
però posa't en situació.
Ah, perdona, perdona.
Posa't en situació.
I ara quan et poso una posada de musiqueta.
Mare.
Estoy aquí para escuchar tus problemas,
para ayudarte a ser feliz.
Quien?
Aida!
Ai, aixata.
Sílvia, estàs tonta, eh?
Que no me poso, que no me poso.
Ponte en situació.
Espera, espera, tornem, tornem a començar.
Espera, espera, paro la música.
Ja ha sonat el telèfon?
No, aprimè, aprimè el telèfon.
Va, perdona.
Això està molt mal organitzat.
No, avui, és que està molt malament.
A veure, telèfon.
Hola, soy Aida.
Hola, que hi ha alguien.
Hola, sí, soy Sílvia.
Dime.
No, dime tú, que m'has llamado tú.
No coordinem, no coordinem.
No anem bé.
Tira, torna, torna, torna, torna.
Hola, soy Aida.
Hola, Aida, soy Sílvia.
Què queries?
Perquè m'has llamado, no?
I què l'he de dir?
Clar, a veure, tu m'has de dir...
Sílvia, això està tan fatal, eh?
Quasi que dono la notícia directament
i no ho preparem més,
perquè nosaltres hem de treballar sense guió.
Quan fem guions es passen aquestes coses.
Que ni el bona fuente, xiqueta.
No, però a veure, és que tu m'havies dit tu...
La idea, és igual, el que jo t'hagi dit.
El que jo t'he dit i el que tu has entès
és totalment diferent.
Consultori telefònic.
Idea, idea.
Consultori telefònic.
Aida crea el seu propi negoci
en pla teléfono de l'esperança
i anuncia que és l'Helena Francis del cicle XXI.
Clar.
A veure, la gent no acaba d'entendre jo la idea.
Clar, no és que el Marc m'has d'entendre.
La gent trucarà...
Clar, és que xata.
La gent trucarà per demanar consells,
per saber què faria ella en segons quins casos.
Però ella com a sí o com a tercera persona
que normalment es critica amb les altres.
No, no, clar, tu pots parlar amb qualsevol de les dues, Aida, suposo.
És el que et deia.
perquè si no hi ha una, hi ha l'altra.
Sí, el servici 24 hores.
Ella diu que el que vol és portar la felicitat a la gent.
Bueno, no sé fins a quin punt.
Tampoc no sé si tindrà gaire èxit.
Clar, tu m'estaves explicant una sèrie de coses
que jo no en tenia, Marc.
Perquè si és un 906, tu creus que això ho tindrà molt ple?
Molt ple, molt ple.
Ha llamado a...
Este número está siendo ocupado.
Por favor, inténtelo más tarde.
Ves?
Potser sí.
Que el té ple.
Sí, sí, mira que no hagi dit gent trucar.
Encara no he pogut parlar amb ella, a mi m'agradaria.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ho tornem a provar després, a veure.
Incluso ha dit que si en alguna trucada
deixa el contestador automàtic una certa d'insults o de...
Sí, ella de dir, estic de l'Aida fins allà...
Tu ets una tal, una qual, una pasqual,
i es deixés un número de referència,
ella mateixa en persona trucaria
a aquella...
Sí, persona o...
A aquell desgraciat que hagi tingut el valor
per fer-li entendre que està equivocat.
Veus?
I ho faria?
És exclusió, saps?
No m'ho a provar.
Perquè, clar, després...
Ai, no!
Ja et dic, no ho sé, no he pogut parlar encara.
Està ocupadíssima, ja ho has vist, ja ho has vist.
Sí, sí, que no, no he pogut.
Estava preocupada, però bueno.
Ara ja, és que saps...
A veure, ho he d'explicar,
però d'avui i ens de Tarragona Ràdio,
però clar, la Mar m'explicava,
deia, no sé què, tu ara poses així, ja ho veuràs tu,
farem que si fos...
I jo li deia, no pot ser.
I què vol dir?
I què vol dir?
No, jo pensava, Aida.
Clar, jo pensava a l'Aida,
jo em pensava a aquella xica,
que ja no està si té vides,
i que té la sèrie seva.
Ai, no, no, no.
Jo pensava que és,
clar, jo deia, no pot ser,
tampoc m'assurten els contes.
No me sortien les històries a mi, eh?
Tot és això perquè no ho preparem mai,
i un dia que li dic que m'ho preparin,
no ho podem fer, no ho podem fer.
Això ja passa, són coses que passen.
Aida.
Aida.
Aunque me duela más que a ti,
ya tengo hecha la maleta,
porque mi forma de vivir
no es digna para una princesa.
Aunque me duela más que a ti,
canija, yo no te merezco,
que yo tan solo puedo darte
malos ratos y tormentos.
¿Y qué le voy a hacer
si el veneno de la música
llevo en mi piel?
¿Y qué le voy a hacer
si otra cosa en la vida
yo ya no sé hacer?
Yo te juro que te adoro,
pero búscate un hombre que te quiera,
que te tenga llenita la nevera,
mírame.
Això és el que hauria de fer més d'una.
Buscar-se un home que s'estimi,
que li ompli la nevera
i deixar-se de mandangues
i anar a buscar els homes d'uns altres.
A veure, qui ha sigut aquesta?
T'explico.
Qui ha sigut aquesta?
Fa vàries setmanes
que anem darrere del tema
Brad Pitt i Jennifer Aniston.
La sabana passada vam comentar
que possiblement Angelina Jolie
era la causant d'aquesta separació.
O la semirresponsable.
Possiblement.
Aquesta setmana
ella ha fet públic
que no té res a veure
que no és culpable
de la separació
de la ruptura
entre aquell matrimoni
sinó que, a tot el contrari,
ella ha sigut
un pañuelo de làgrimes
en el qual Brad Pitt
s'ha recolzat
per explicar-li
les seves històries
i els seus problemes
i el moment en concret.
Però no és millor
que vagi a qualsevol
Carrefour
i compri un paquet
de 24
i de regalos dos?
I si no,
quan pares
en qualsevol semàfor, no?
No ho sé.
També deixa entreveure
que ella,
possiblement,
no ha sigut la culpable
sinó que el que creu
que ha sigut el detonant
és que,
i és molt dur,
que ell volia un film
però ella volia un Òscar.
I tot això és incompatible.
Incompatible.
Una cosa,
en referència a això
que m'estàs dient,
l'última notícia,
una de les coses
que es rumoreja també
és que la Jennifer Aniston,
a referència
que el Brad Pitt
volia ser pare,
l'havia enviat,
o és possible
que l'hagués enviat
un predictor,
no en positiu
ni en negatiu,
sinó un predictor
encara per estrenar
com dient-li
si tu vols ser pare
jo vull ser mare
continuem junts.
És a dir,
que li ha obert una porta
a demanar-li
que vol estar junt amb ell
i que s'ho ha pensat millor
i que s'estima més
tenir-lo amb ell
si això ha de ser
tenir un fill
que no tenir-lo amb ell.
Correcte.
El que passa
que el senyor Brad Pitt
ha dit que res.
ha dit que no diria de la Xina,
que ja portàvem força temps
intentant-lo
i fent coses
i etcètera,
etcètera,
i que a ella
d'alguna manera
li tirava massa la carrera.
Ja que deies abans,
a l'Oscar.
Sí, sí,
de fet és que ella
ha impulsat molt
la seva carrera televisiva
però el tema cine
encara el té molt peix.
I tant.
No perquè no ho faci bé
sinó perquè no li surt
suposadament la feina
que ella vulgui.
I clar,
no pots estar
intentant aconseguir
el paper de la teva vida
i al mateix temps
intentant ser mare.
Clar,
pots treure un espai
en qualsevol moment
per practicar
però clar,
el tema
de quedar-te embarassada.
Però clar,
una vegada
t'hi quedis embarassada
em sembla que el tema feina
baixa molt.
Queda una miqueta.
Queda una miqueta
ja en segona
i fins i tot
depèn de com
en tercer pla.
Si no,
que li diguin
a la Júlia Roberts.
Què li ha passat
a la Júlia Roberts?
Ah, clar, clar.
De moment
el que li ha passat
és que és mare.
Però ella ja va dir
que volia fer un any sabat
i no sé què.
platidar-se
durant un temps
perquè volia ser
realment mare.
Jo trobo molt bé.
I tant, i tant.
Però posem-li amor
sempre, Mar.
Sí, senyora.
I ara anem a felicitar
la gent, vinga.
La gent que fa anys.
Clar que sí.
N'hi ha poquets
però bé,
no són més seleccionats.
A veure, vinga.
Carolina de Mònaco
que en fa 48.
La Carolina.
La Carolina.
De Mònaco.
Molt ben portats, no?
48.
48.
Ah, però sí.
Que passa que demà
els disgustos
que li dóna la rei
al seu marit.
Entre wiki-wiki
Felicidades, guapa.
Hòstia, tu.
Com sigui la festa d'aniversari
i serà sonada.
Ui, jo la convidava, eh?
No la convidava.
Àngela Molina, 49.
Molt bé, també.
Àngela Molina.
Massa prima pel meu gust
però molt bé.
Molt bé.
Àngel Nieto, 58
i amb cara de velocitat.
Sí, sí, sí.
Seguint els passos
com sempre
que comen i que va ballar
les motos.
Paul Newman, 79 anyets.
Que de poc
no es compleix, eh?
Perquè amb aquell
de Fórmula 1
que va sortir incendiat
i tal.
Ui, xata,
quin ansur.
Lucía Bosé.
La mare.
La mare que los parió.
La mare que los parió,
74 anys.
La mare que los parió.
Molt bé.
Qui més?
Phil Collins.
Ai, el Phil.
El Phil Collins.
que el podríem posar
per acabar.
Sí?
Em fa 54.
Doncs em va a buscar
el Phil Collins.
Molt en forma,
molt en forma,
54 anys.
A més, fa poquet
que no va ser
de nou pare.
Jo vaig veure notícies
d'ells.
Sí.
Del Phil Collins.
No sé si havia estat
de nou pare.
Ara no sé dir-te.
O s'havia tornat a casar.
Hem d'investigar, això, eh?
No, no, fem-ho, fem-ho.
Fem-ho, investiguem-ho.
Investiguem-ho.
Investiguem-ho.
De moment, posa'm el
per acabar
perquè seria un bon...
I de ritme.
Sí, senyora.
greu, ho he de dir
ara en obert.
A mi em sap greu
que tu la setmana que ve
no siguis aquí.
Però és que tinc
tantes ganes
que no hi siguis.
És raro.
Però tu i jo
parlaré ara fora d'entera, eh?
Però ja saps per què ho dic, Cília.
Mi casita de papel.
De totes maneres,
molt bon cap de setmana,
molta sort.
Gràcies.
I endavant.
Fins dilluns.
Almenys els fillets
de Tarragona Ràdio.
Si més noto, Cília, respira
i es pitja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!