Intrigadíssims, ens va deixar ahir l'Andrés, amb aquest gatet, el Gigi,
que tenia la facultat de parlar i que, de cop i volta, sembla que l'ha perdut.
Ara sabrem per què abans, però, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
I abans d'entrar ja amb la pel·lícula, la Niki, l'Aprenent d'Euruixa, tenim notícies, eh?
Sí, aquest vespre, a les 10, al Cine Club de l'Antiquari, com tots els dimecres, passem una pel·lícula.
Però hem de tindre present que, com que és el segon dimecres de mes, llavors passa el següent.
Que el segon dimecres de mes fem sempre una pel·lícula japonesa o de temàtica japonesa.
I avui fem una pel·lícula molt especial.
El títol és Robot Carnival, de pel·lícula japonesa, l'any 1990, en color.
I són de dibuixos animats que van fer nou dibuixants amb nou històries.
Els dibuixants són grans dibuixants japonesos, que són
Fukushima i Otomo, Kouhi Morimoto, Iroyuki Kitazume, Mau Lambo, Idetoshi Omori, Yasuomi Umetsu, Iroyuki Kitakubo i Takashi Nakamura.
I el productor d'aquesta pel·lícula és Kazufumi Nomura.
És una pel·lícula, ja dic, amb una sèrie de dibuixos i nou historietes que són una meravella, uns nous curts matratges, que és una meravella dels dibuixants japonesos.
Val la pena no perdre-s'ho.
Aquest vespre, a les 10 a l'Antiquari, entrada lliure.
I l'Antiquari està al carrer Santana, número 3 del casc antic de Tarragona.
I feta aquesta notícia, que considero que és molt important pels aficionats amb el cinema i sobretot amb aquest tipus de cinema,
passarem a explicar què és el que passa amb aquesta pel·lícula de Niki, l'Aprendiz de Bruja.
Resulta que Niki està a casa i li entra el seu gatet, que parla, i s'entén amb ella per la màgia que té la Niki.
Però, mentre Niki està estirada a sobre el llit, li entra el gatet per la finestra, li diu miau, puja sobre la taula,
pren una miqueta de llet que el gat sempre té per allà, preparada per si entra i surt, com fa en aquest cas.
Niki li parla i el gat només li diu miau.
Bé, el gat se'n va i com que el gatet està sortint amb una gateta veïna, una gateta molt maca, blanca,
Niki es pensa que l'altre no té ganes de parlar i així vam deixar-ho ahir.
Llavors, a la pantalla canvia el plano de projecció i veiem que Niki està a la botiga, al forn, allà on treballa,
està avorrida, no entren clients a comprar pa en aquelles hores del dia, que és per mig de matí,
ni siquera per demanar repartiment de les mercaderies, ja que ella, amb la seva escombra,
pot volar i portar els recados que interessi.
Arriba ja al migdia, Niki ha fet el menjar per ella i pel gatet Gigi i veiem que la nena està menjant.
Un altre plat amb menjar és per Gigi.
El gatet negre entra per la finestra, puja a la taula i es posa a menjar.
Eh, no puedes llegar tarde a todas las comidas solo porque tengas una nueva novia.
Y ya puedes lavar tu plato.
¿Miau? ¿Miau? ¿Por qué hablas como un gato?
¡Miau!
¡Dios mío! ¿No puedes hablar, Gigi? ¿No podrás hablar nunca más?
Gigi, ¿qué es lo que le pasa? No entiendo absolutamente nada de lo que dice.
Gigi menja una miqueta del seu plat, agafa un tros de salchitxa amb la boca i torna a marxar sortint per la finestra.
Ja suposem que li deu portar, doncs, una miqueta de menjar amb aquella gateta, com obsequi de la gentilesa del gatet.
Però trobem que Niki comença a preocupar-se.
S'aixeca pensant en alguna cosa terrible, s'apropa a la seva escombra, puja a sobre d'ella i és que desitja provar si segueix mantenint el seu poder de màgia.
¿Y si es que...? ¡Oh, Dios mío!
¡Estoy perdiendo mis poderes!
La petita bruixeta ha intentat alçar-se a pujar de l'escombra, ho fa, però al mig metro d'alçada, bum, l'escombra torna a caure a terra.
I, és clar, Gigi, doncs també ho intenta una altra vegada i no hi ha manera.
Arriba la nit i llavors Niki surt al camp i amb unes petites baixadetes que hi ha, que hi ha tot de gespa per allà, corre, corre avall, avall, avall per agafar velocitat.
Quan intenta alçar-se, s'alça una miqueta però cau rodant per la mateixa herba que hi ha allà.
Amb una de les caigudes es trenca el mànec de l'escombra.
Niki recull els dos trossos i torna cap al seu quarto.
¿Qué quieres decir? ¿No has perdido tu magia, verdad?
El dia següent pel dematí, Ozono està estenent la roba i Niki s'ha apropat amb ella i és el que hem sentit ara, que ella li ha explicat el que passa a Ozono i Ozono precisament li pregunta si és que haurà perdut la seva màgia.
I és clar, o se pica el problema de què li està passant.
¿Qué quieres decir? No has perdido tu magia, ¿verdad?
Se ha vuelto muy débil, así que tendré que dejar el trabajo de mensajería por un tiempo, pero te prometo que trabajaré mucho en la panadería. Por favor, deja que me quede en la habitación.
Bueno, eso no es problema. Seguro que tus poderes volverán cuando descanses un poco.
No lo sé. ¿Puede que sí haga una nueva escoba?
¡Mira de eso!
Mientras Niki y Ozono estaven parlant, surt al pati corrent el forner i espera justet a la barana mirant cap al cel.
Està passant l'enorme cepelín o dirigible amb un vol lent i majestuós.
Des de dalt de l'aparell, a la cabina, veiem persones saludant a la gent que està a baix, a terra, mirant la nau.
És una cosa, des de llavors, impressionant per l'enormitat d'aquest aparell que està passant pel cel.
Canvia l'escena.
Tondo està a la seva casa i està trucant per telèfon a Niki.
Niki agafa el telèfon.
Pega la panaderia.
Hola Niki, soy yo, Tombo.
¿Me has visto? Os estaba saludando desde el dirigible.
El capitán me dejó entrar en la cabina de control durante el vuelo.
Lo he pasado en grande.
Hola Niki, ¿estàs ahí?
Por favor, no vuelvas a llamarme.
¿Qué has dicho? Apenas puedo irte.
¿Sabes lo que me ha dicho el capitán?
¿Qué? Niki, ¿ha colgado?
Uno de esos.
¿Qué te pasa, pequeña? ¿Puedo hacer algo para ayudarte?
Todavía estoy preparándome para ser una bruja.
Si pierdo mi magia, entonces lo habré perdido absolutamente todo.
Niki se'n va a la seva habitació després de parlar amb Tondo,
però ja hem sentit que abans no ha volgut saber res de Tondo i està parlant amb Ozono,
i se'n va cap a la seva habitació.
Allà té un tros de fusta llarga, la comença a polir amb una navalla o un gabinetet,
i està fent un mànec per l'escombra que se li acaba de trencar la nit anterior.
Mentre no para amb els seus plors, perquè realment comença a veure's a sobre una gran desgràcia o un gran problema.
Doncs hem de deixar la Niki trista i sola, però demà la reemprenem.
Això pujarà, no? Tenim esperances que anirà millor, no?
Ja anirem veient sobre la marxa i amb quines coses passen.
Demà tornarem a estar aquí i seguirem amb aquesta història.
Fins demà, Andrés.
Fins demà. Adéu.
Fins demà.