Amb l'Andrés, durant totes les setmanes,
estarem parlant sobre la Shirley MacLaine,
tot un personatge que va molt més enllà
de la seva faceta d'actriu.
Però, abans de continuar amb la seva biografia
i escoltant música de la banda sonora de l'apartamento,
avui és dimarts i, per tant, toca cinema a l'antiga audiència.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Doncs sí, tens raó.
A les 6 de la tarda,
i amb el que hem titulat per aquest mes,
o hem, en fi, denominat aquest mes
a l'entorn de Setmana Santa,
pels dimarts estem passant complerta
la gran obra del Pajaro Espino,
que va interpretar Richard Kleiderman,
i avui dimarts passem la segona part
d'aquesta pel·lícula, o aquesta obra,
que es va estrenar l'any 1983.
Ja dic, a l'antiga audiència,
allà a la plaça Pallol, número 3,
a les 6 de la tarda,
amb entrada completament gratuïta.
Bones butaques i bona calefacció.
I ara, si em permets,
passarem a seguir parlant d'aquesta gran actriu
i altres coses, bones, totes elles,
de Shirley MacLaine.
Vam estar explicant
que aquesta noia va tindre uns estudis constants
de ballet, de música,
i després va estar 4 mesos immòbil
per una fintorçada del turmell.
Llavors, ella ha decidit convertir-se
en professional de la dansa, del ball.
Se'n va anar a Nova York,
i ella va aconseguir un petit paper
com a xiqueta del cor,
que surten allà totes les noietes cantant així,
de la gran producció d'Oglaoma,
que es presentava amb el City Center,
un dels teatres d'allà.
Va ser convidada a assistir,
amb el rest de la companyia,
al Festival de les Artes de Berlín,
a acabar les representacions d'aquest musical.
Però ella va preferir tornar a la casa familiar,
o sigui, amb els seus pares,
per acabar els estudis superiors
abans de fer, als 18 anys,
el segon gran salt
al difícil món del teatre
amb el Broadway neoyorquí,
d'allà a Nova York.
Els seus pares s'ha de dir
que, des d'algú, no els agradava
ni veien bons ulls aquella arriesgada aventura,
i van suspendre-li
tot tipus d'ajuda econòmica.
Li van deixar sense enviar ni un sol centau
perquè la noia pogués tirar endavant.
Llavors, ella va tindre que malviure
en un apartament d'allò del més modest
i que, a més a més, estava situat
en ple cor del Harlem.
Imagina't que ja has dit.
Quan va fer l'apartamento,
més o menys, ja sabia el que era.
L'apartamento era pràcticament un luxe.
I llavors resulta que,
per pagar els lloguers,
doncs tenia que anar treballant
com cangur amb les seves hores lliures
i ja veus el que tenia que fer.
I llavors, amb els poquets estalvis,
encara en podia aconseguir algun
quan treballava,
això ho feia quan treballava
amb el cor, precisament, d'Oglaoma.
Llavors, amb la seva autobiografia,
Shirley MacLenny, fa referència a l'ús cuet
de la seva dieta per aquells temps.
I la seva dieta consistia
en llimonades i sàndwich
que estaven untats amb taquilla de cacauet.
O sigui, que ha donat compte.
Molt yanqui, això, eh?
Molt americà, però clar, pobra.
Eren els únics aliments
als que ella realment tenia accés
per al poquet de les seves potències econòmiques.
Va bé.
Va anar seguint.
I un altre paper,
com noia d'acord amb la revista
Kiss Me Kate
i el personatge de la reina dels cisnes
amb un espectacle sobre gel
basat amb el balet de Tchaikovsky,
Swan Lake,
van ser els seus següents treballs
abans de presentar-se a les audicions
de Me and Juliet,
un nou musical de Richard Rogers
que aixecaria el tolo per primera vegada,
aquesta obra,
amb el Majestic Teatre de Nova York
a maig de 1953.
Vull parar aquí un momentet
perquè també s'ha de donar
una miqueta de música
i com que vam dir
que aquesta setmana seguiria
amb Cyril Maingleny
i amb una de les seves pel·lícules mítiques
com és l'Apartamento,
escoltem un altre fragment
i amb una de les seves pel·lícules mítiques
i amb una de les seves pel·lícules mítiques
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest ha sigut un altre tema de la pel·lícula L'Apartamento
que interpreta l'orquestra sinfònica dels estudis de Hollywood
dirigida per Mitchell Powell, banda sonora original.
Bé, tenim que aquí tenim la noia Shirley Beutti, amb els 19 anys, que entra amb l'obra teatral Me and Juliet, al Teatre Nova York, l'any 53,
i és en aquest moment que Shirley Beutti decideix canviar el seu nom artístic per el de Shirley MacLaine, adoptant el nom de soltera de la seva mare,
una cosa que no va fer el seu germà Warren, que al convertir-se en actor va seguint utilitzant el mateix nom, Beauty, amb l'última diferència de la inclusió d'una doble T amb el seu cognom.
Llavors, amb aquesta obra, Me and Juliet, li va proporcionar un treball estable gràcies a les seves 358 representacions, que ja és un bon descans per les seves possibilitats econòmiques.
Va ampliar la dieta. Aquí està. I l'oportunitat de conèixer un expert caidista que era actor i director amb l'Off Broadway i aspirant a productor que es deia William Steve Parker,
de qui es va enamorar al poc temps de conèixer-se. Es tractava d'un jove atractiu, amb els cabells foscos, ulls blaus,
que va passar la gran part de la seva joventut allà al llunyà orient. Era orfe als 16 anys, va aprendre japonès correctament,
va realitzar els més estranys treballs fins a convertir-se en braqueidista després de l'atac dels japonesos a Pearl Harbor
i va ser, en fi, declarat capità a l'edat de 22 anys, que això era ja molt de mèrit en aquells temps, encara que fos de guerra,
que totes les coses anaven de pressa, ja era un gran valor. Va rebre medalles i condecoracions pel seu valor
abans de tornar als Estats Units. Llavors, la seva relació amb Cyril MacLine va ser tan intensa
que, segons comenta la mateixa actriu, es van descuidar de casar-se fins a la tardor de l'any 1954.
I ara és un momentet per tornar a sentir un altre tema musical de la pel·lícula El Apartamento,
que es diu Ring Hai Ding Ding.
Andrés, si et sembla, ja ens acomiadem. Deixem sonar aquest tema fins al final.
Molt bé, ja ens diem fins a mà, si t'ho vol.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.