Tantem un cop més la setmana amb Andrés i Andrés.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
I tot i que els divendres no acostumes a programar cinema,
sí que hem de fer una crida perquè tothom vegi una pel·lícula molt especial.
Aquest dissabte, aquest dissabte, la Filmoteca Andrés i Andrés surt al carrer.
Què passa?
Mira, aquest dissabte, o sigui, demà, dissabte dia 16, a Torre d'en Barra,
al casal municipal, es projectarà una pel·lícula que la fan
amb pro-dagnificats del tsunami.
Llavors, esclar, es busca una pel·lícula que tingui alguna cosa a veure amb aquest aspecte
i hem triat L'Aventura del Poseidón,
que és una pel·lícula que una ona gigantesca fa volcar el vaixell de passatgers,
de luxe, i queda capgirat.
I, esclar, el casc és l'únic que surt del mar.
I, llavors, la gent s'ha de sobreviure en aquest aspecte.
Recordem, la cita serà dissabte, dèiem, a Torre d'en Barra?
A les 6 de la tarda.
A on concretament?
Al Casal Municipal.
Molt bé.
En pantalla gran.
Doncs ara sí, continuem amb el cinema clàssic, amb la secció habitual.
Vinga, veiem si demà ve la gent.
Això de la música de l'Oest, de les pel·lícules de l'Oest, que és el que estem escoltant,
a mi me fa pensar principalment en cap de setmana, saps allò?
Jo relaciono pel·lícules de l'Oest amb dissabte a la tarda de primavera,
espatxorrada al sofà i amb el solet que entra per la finestra.
Ves.
No? Són típiques de dissabte a la tarda, aquestes pel·lícules.
Sí, sí, sí.
Bueno, jo pensava que anava a cedir i al cinema veient la pel·lícula,
però, esclar, jo recordo anys enrere que això passava.
Ja no se'n fan, ara. Ja no se'n fan gaire, ja, de l'Oest.
No, no, perquè ara es fa molt digital, molt digital, molta cosa digital,
i això és el que està privant. Són onades, jo dic que això són onades.
O sigui, va semblar que el musical ja havia desaparegut,
va començar a sortir el WhatsApp Stories, i tu no havies fàcil termanos,
aquells temes no tan prolífic com havia sigut antigament,
però sempre torna a ressorgir, ara ha sortit aquesta última, el Chicago,
que és una bona pel·lícula musical, però ja són allò copets soltos que hi ha,
no és la importància que hi havia abans.
Bé, avui no tenim cine en cap de les meves projeccions,
i anem amb el cine radiofònic, en aquest cas musical,
i passarem a la primera pel·lícula d'avui,
que pertany a una pel·lícula de l'any 69,
que es diu Pistolero.
El tema és Joven Willy,
i la música la va composar Sally Mayne
i la lletra Ernie Sheldos.
per aquesta pel·lícula de Burr Kennedy,
amb Robert Mitchum, Angie Dickinson, Robert Walker i David Carradine,
ambientada a Nuevo México,
el tema de Sally Mayne segueix les coordenades d'aquest gènere,
d'aquest tipus de cinema,
i ofereix una melodia tradicional,
desenvolupada a la seva vegada
en forma de cançó
per donar més interès comercial
a la banda sonora.
Aquesta pel·lícula està cantada
per Bill Ed Willard
i l'orquestra dirigida
per Sally Mayne,
i és la banda sonora original
de la pel·lícula Pistolero.
i l'orquestra dirigida
i l'orquestra dirigida
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una veu profunda, eh?
És un estil tipus country, i també va molt bé.
Aquest era Will Ed Wheeler,
i ha sigut el que ha cantat la cançó de Pistolero.
Ara passam a una altra pel·lícula,
que jo la vaig veure en Cinerama,
parlo de fa uns anyets, de l'any 66-67,
perquè la pel·lícula és de l'any 1965,
i és La batalla de les colines del whisky.
Aquesta divertidíssima pel·lícula de l'OST,
de John Sturks, presentada, com i he dit, en Cinerama,
i va ser interpretada per Burlancaster i Lili Remig,
tenia una vibrant i èpica partitura d'Elmer Bernstein,
que era molt plena amb cançons
i amb un preciós tema líric
per definir a la cavalleria dels Estats Units.
La cançó dels títols de crèdit
tenen un gran atractiu,
ja vam buscar que fos comercial,
i la seva versió coral mixta
augmenta moltíssim la seva espectacularitat.
Escoltem El convoy de l'alegria
de la pel·lícula La batalla de les colines del whisky,
amb orquestra i cors dirigits per Hermel Bernstein,
i és la banda sonora original.
de la pel·lícula La batalla de les colines de l'alegria
de la pel·lícula Lasi Lasi Lasi Lasi Lasi차
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!