Doncs ja estem aquí amb l'Avi Ramon.
L'Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Mira, com el temps.
Un rapto de cada manera, eh?
Sí, perquè hem estat una mica raros aquest cap de setmana, eh?
Sí, ja saps tu que vaig aquests dies entre una cosa i l'altra,
que vaig caure a tros i el que sigui,
però mira, vinc aquí amb altros, amb els nets que tinc aquí,
i em trobo bé.
I ara animem una miqueta, no?, que ja va bé, ja va bé.
L'Avi Ramon, que el tenim cada dia,
aquí amb nosaltres fent una píndola,
i que ens recorda moltes coses interessants.
La setmana passada vam estar tota la setmana parlant de festes,
i aquesta setmana continuem amb la festa.
Perquè, si no recordo malament, Avi,
es feia a Tarragona abans,
les festes es feien al carrer, amb un disc,
amb un tocadisc, amb uns baffles,
i es posava la música, algú punxava...
El que hi havia bastant llavors eren conjunts,
per exemple, duos, trios,
a base de guitarra, saps?
Bueno, hi havia alguns orquestines,
i orquestres bé.
També, també, també.
Llavors hi havia els dius d'art, se formaven gent,
i hi havia molts que, doncs, feien un duo,
un trio, saps?, guitarres,
i com que era aquell temps del Jorge Negrete,
d'aquelles cançons una miqueta mexicanes,
i aquelles cançons mig d'això, doncs clar...
I llavors, clar, en un barri li va bé perquè,
amb pocs cèntims, o amb poc...
I la gent també, com que no estàvem acostumats encara
a grans festes,
bueno, grans orquestres, sí,
perquè llavors, quan era, per exemple, Santa Tecla,
per Santa Tecla, o per Sant Magí,
llavors sí que la Rambla donava gust,
perquè el que era la Rambla,
l'anaven tota de fanalets...
La posaven ben guapa, no?
Sí, sí, fanalets, les arbres, tot això,
i llavors, inclús, hi havia estat dos i tres orquestres.
Dos i tres orquestres a la Rambla?
Sí, una a la punta d'allà,
una altra en un altre puesto,
orquestres que, inclús, actuaven artistes d'aquí,
bueno, artistes, músics d'aquí,
i cantants d'aquí,
que inclús va haver cantants bastant bons d'aquí,
que inclús va actuar fora a l'estranger,
m'entens, inclús, això, saps?
I llavors te trobaves,
que llavors te veia un altre puesto que feien sardanes.
O sigui, a la Rambla podies combinar-te
ballar o sardana o el que sigui, no?
I això, clar,
això donava peu que llavors, clar,
als carrers te trobaves, doncs, això,
que posaven un taulado
i un conjunt d'aquestos,
i bé, i la gent, doncs, com que
anaves a divertir-te,
no miraves aquella cosa,
dius, escolta'm, que...
No, no, no.
A més, a més, hem de recordar, clar,
estem parlant de fa molt de temps,
i no hi havia tantes coses a la Rambla
com hi ha ara.
No, no, no.
Havien arbres, no?,
però tampoc tants.
Però hi havia uns arbres grans, macos,
que feien una bona sombra,
i es prestaven a granals, no?
Eren bananers?
Potser eren bananers els que hi havia a la Rambla?
Plataners, sí.
Els plataners, perdó, sí.
Plataners, plataners, sí.
Uns plataners molt macos, molt d'això.
Te'n recordo, tenia bastant...
Perquè, escolta'm, el tros que hi havia
de la carretera vella,
des d'aquí al pont del riu,
fins que ho siguéssim allà a Torreforta,
passant per la carretera vella,
tot un passeig amb una sombra,
d'uns arbres també,
que potser encara n'hi ha.
Alguns, sí, és veritat.
l'operatori, tot allò per allà,
tot el que són, això,
llavors passava la carretera i anava per allà.
Imagina't.
I m'entens, i clar.
No, i després aquí ja et dic
que havien actuat, doncs, bé,
tens Raül Abril,
havia actuat aquí,
va sortir d'aquí,
com aquest altre,
és que ara no recordo els noms,
perquè, clar, són...
ja passa el temps,
i llavors,
com que t'has acostumat a dir
un nom i l'altre no dir-ho,
per no comprometre, no?
Per no comprometre, no?
Ja et fas un riu de...
Però a mi el que m'assorprèn,
i torno una altra vegada
que, a més a més, es pogués ballar sardana,
que tothom pogués triar el seu raconet
i que ningú molestava ningú, no?
No, no, no, no, no, no.
Quan feien així d'aquestes orquestres,
normalment se posava un allà a la punta de la Rambla.
El que seria el balcó, no?
El balcó, i l'altre que havia davant del Metropol, o així.
Però llavors, clar,
el que passava és que no actuaven tots alhora.
Ah, està.
Per exemple, doncs, actuaven uns,
llavors feien una espècie de descans,
o un...
En fi, llavors actuava l'altre,
o sigui, anaven sempre compaginant la cosa.
També hi havia encercaviles, perquè, clar,
jo penso que això passava per les festes,
i seria un dia de Santa Té, clar,
un dia així molt fort, no?
I que anava pel carrer molt aviat a despertar la gent.
Ah, també, eh?
Home, a veure, la festa és festa, no?
Home, clar, clar, i tant.
Però de bon matí o deixaven dormir?
Home, clar, de bon dematí, de bon dematí.
Oi, a les set de la matinada ja començaven a fer les cocanyes.
A quart o vuit del dematí, això, clar.
I llavors, llavors, llavors també hi havia, també,
un altre lloc, també, que era la plaça de Toros.
A la plaça de Toros, llavors també, per Sant Joan,
també feien la barbena aquesta, la barbena,
però aquest arribava fins a les tantes del dematí.
O sigui, que inclús ja es feia fins a la matinada,
que llavors ja d'allí la majoria,
els que resistien, anaven fins al plaig del Miracle.
Et veu sortir el sol, saps com ho diu?
Sí, sí, sí, tant.
Una altra tradició, doncs, que...
M'agrada encara ho fan algun lloc o altre.
I fins i tot se remullen, se remullen per la nit de Sant Joan,
perquè diuen que dóna molta sort i que canvien que els esperits, no sé què.
I llavors, clar, un al·licient,
perquè, clar, no és com ara, que tothom va com va i això,
perquè, quan el platge del Miracle,
doncs, una platja que estava bé,
perquè cada platja tenia les seves coses.
Per exemple, el platge del Miracle, abans de la guerra,
hi havia aquell balneari, com si diguéssim,
que era aquell que a dalt hi havia les casetes,
i a sota estava separat per una sàrcia,
on els homes a un costat i les dones a l'altre.
Això va ser, no?
I després hem d'explicar...
Avi, no marxem d'aquí,
perquè, clar, avui hem anat una miqueta ràpid,
ho he notat, no?
Sí, sí.
Hem anat, no sé si és que és dilluns,
que tenim moltes ganes d'explicar coses, avi,
que hem passat de la Rambla,
hem anat a un altre lloc,
ara estem a la platja,
remullem-nos per la nit de Sant Joan,
i també durant el dia...
Aquella platja, llavors, per exemple,
també era com un barri,
perquè tot eren unes casetes de fusta,
la majoria,
i eren com una espècie de petits apartaments, saps?
Hi havia la seva habitació, el seu asseu,
la targeta a fora,
i, clar, la gent anaven allà,
com si fos anar...
Molts anaven, per exemple,
amb una...
No per sala.
Perdó.
Llavors no hi havia per sala.
Hi havia els seus xaletets,
les seves casetes de camp,
el que sigui.
Doncs uns anaven al camp,
i altres a l'estiu...
S'anaven cap allà.
...tenia aquesta cosa.
Però era una espècie de vestuari,
si no recordo malament, no?
Hi havia aquestes casetes que hi havia?
Era per arribar a la platja,
canviar-te?
No, no, per passar-hi el dia.
Ah, també per passar-hi el dia.
Sí, sí, tenia el seu cuina,
el seu asseu...
Ah, quina meravella.
...la seva habitació...
Sí, molta cosa aquesta va perdre també
al començar la guerra.
Molta cosa d'aquesta,
inclús hi havia vots i barquetes,
això, això,
ja va anar...
Més ibé t'ho vam prendre per aquí
a la Batalla de l'Ebre,
saps?
Per anar fent...
Per fer campaments i coses d'aquestes,
i va d'això.
I era curiós per aquesta platja.
Fins-hi si són les coses.
Avui en dia tot va com va.
I va haver un...
Això ho recordo perquè era petit
i ho van explicar-ho, no?
Una colònia de noies alemanes,
doncs al dematí,
anaven la primera hora,
quan no anava ningú per allà,
doncs anaven allà a banyar-se nues.
Clar, llavors...
Dona i do,
estaven allà tothom a veure què passava, no?
No, es veu que no se sabia, no?
Perquè anaven molt dematí.
Però llavors, quan s'hi va descobrir,
van tindre que anar,
dir-los que no podia ser,
vull dir,
aquell puritanisme que hi ha hagut sempre
amb els d'aixòs i aquestes.
No, i te'n recordo,
he tingut molta cosa així.
Ha sigut una capital
que en les èpoques que eren,
també ha sigut adelantada en moltes coses.
Doncs ho avançarem, això si vol,
ho avançarem demà mateix, Xavi,
si li sembla.
Molt bé.
Continuarem parlant,
precisament, d'aquestes casetes
que jo no vull marxar encara
perquè m'agradaria saber més o menys
quan m'han de desaparèixer,
què és el que...
Doncs quanta gent hi havia,
més o menys,
si era dedicat només a les famílies.
Sí, sí.
Ja ho parlarem demà,
si li sembla, Dacar.
Home, jo explico després, no sé,
a lo millor, això, això...
Però no, mira, surt la conversa
i parlem d'aquestes coses.
Xavi, fins demà mateix.
Gràcies.