Mar Pérez, molt bona tarda!
Molt bona tarda!
I has tornat de tots els teus viatges a Itàlia, a Londres...
Superestressada, superestressada.
I, de fet, he descartat, i ho sento molt, anar a Monaco aquesta tarda,
perquè tampoc no arribava temps.
Clar, vas dir, o secció al Ja Tardes o a Monaco...
Exacte, o vinc aquí per estar amb vosaltres,
o vaig a donar-li l'última deu a Raniero i he decidit estar aquí.
De fet, a veure, l'alicient que té a anar a aquests llocs és que te trobes gent important,
però és que ja te'ls has trobat primer a Itàlia, després a Londres...
Exacte, tampoc no hi havia res més de nou excepte aquell pobre home a dintre de la caixa.
I ja de què parles, ja amb ells.
T'anava a explicar. Passarem de llarg de l'enterro del papa,
del concle aquest del Nassos, que recull 116 cardenals,
que es veu que estaran allí a pan i aigua, durant...
Pan i aigua, bon menú que els hi deuen donar, eh?
Pan i aigua.
Durant no sé quants dies fins que facin treure la fumata blanca,
que ocupa 81 pàgines de la revista Lectures,
que dius, no sé si fins a quin punt, 81 pàgines.
Passarem de llarg també al Raniero de Mónaco,
que serà enterrat a la cripta de la catedral de Mónaco,
al costat de la seva dona, Gràcia,
que ocupa 89 pàgines de la revista Lectures,
que sembla l'enciclopèdia Es Passa, aquesta setmana, aquella revista.
Passarem de llarg també,
i mira que estem de puntetes pel damunt de l'actualitat, eh?
Passarem de parts de l'Ernesto de Hanover,
que està també...
Una mica millor està.
Està dintre de la gravetat com una mica més estabilitzat,
però bueno, que tampoc no és allò que aquella...
La seva dona deu patir prou massa com per haver de decidir...
Imagina't tu si el porten aquí a Espanya,
que fan aquelles coses que diuen,
que subministren i que dormen,
i potser li feien un favor, eh?
No vull enfonsar més en el tema.
Hem dit que passàvem de llarg.
Però almenys tocarem un tema d'aquests curiosos, no?
De la setmana.
Tema boda?
Bodorriu?
Vinga.
Vinga.
Tan britànica, aquesta cançó.
Exacte.
Jo t'he de dir que aquesta cançó està molt encertada,
i que fins i tot la vaig trobar guapa, la Camila.
Sí?
Mira, resultona, diguem-ho així.
I mira que la Mar ja anava predisposada...
Bueno, és que clar, la Mar i molta gent, allò,
jo anava, tu saps molt bé,
jo anava amb la llibreta dintre del gosso de mà,
i jo dic, aquí m'apunto tot el tema, pim-pam,
vaig tornar amb la llibreta en blanc,
perquè anava realment resultona.
Tots dos vestits.
Una boda, una cosa, dintre del que cap,
i del que s'esperava,
menys friki del que jo hagués volgut.
I, bueno, tu què me'n dius?
Perquè els dos vestits que va treure la nòvia
els vaig trobar bastant adequats,
no tenien res a veure amb el que estem acostumats a veure la Camila,
però trobo que molt adequats pel tema o qüestió.
Sobri i, sí, estranya és la monarquia britànica,
que acostumen a fer un espectacle també una mica indigne, no?
Molt sobri, molt ben posadeta.
Molt bé, molt bé, inclús simpàtics.
Una cosa que dius, mira,
sembla que està com si haguéssim baixat dos esgraons
per poder contactar amb la gent que estava allí
per felicitar-los i per tal.
Naltros entre ells.
Sí, sí.
Molt bé, jo trobo que...
Ja vas fer la reverència aquella típica.
No, ja vaig dir que jo no em feia reverència davant de ningú,
perquè ella no es va fer referència davant meu.
Clar.
Per tant, per què?
Jo no podíem, tampoc, Mar,
perquè anàvem amb corsetades.
Ja anàvem amb aquests corsets de qualsevol set cotxe.
No ho volia dir, però m'apretava la faixa, sí.
I no podia cotxar gaire.
No us podeu imaginar la mare i jo ja vestides per l'ocasió
perquè arribàvem tard amb aquests vols de baix cost.
Justament, justament.
Allà amb botides, no amb tota la gent volant cap a Londres.
Que tots anàvem el mateix, t'adones, eh?
Sí.
Sortíem de reus i tothom anava igual.
Tots anàvem per la fa a Londres.
Una pesta de perfum, maquillatge, una de plom, esquivia per allí, una cosa.
Horrible.
Que anem a tema.
Sí, t'anem a dir.
Deixem les Reynones i seguim amb les divas.
Per dir-me'ns agrada o no, parlarem de la Maria Carey.
Ai, que és políticament correcta, aquesta noia, eh?
Tan melodiosa, no?
Doncs, justament, t'anava a dir que potser no és això el que esperàvem.
Ella, que es creu una diva, ha decidit començar la seva gira europea per promocionar el seu nou disc.
Que, si no m'equivoco, es diu La emancipació de Mimi.
No em preguntis més.
La qüestió és que ella va reservar tota una planta sencera d'un palau lundinenc
per anar a París a fer el seu concert de la gira.
I que...
Ah, no, no ho entenc.
Una planta sencera d'un palau lundinenc per anar a París.
Justament.
I que després, quan va arribar, quan va haver de fer el concert a Londres,
va obligar a les dues del dematí a fer posar una...
Com es diu?
Una catifa.
Una estona de color vermell perquè ella pogués baixar del cotxe a les dues del dematí.
No sé si això és de diva o de tocanassos.
Ai, és que no tinc paraules.
Jo tampoc. I m'he quedat així una mica ratlles.
De fet, bueno, perquè és Maria Carell.
Vull dir, ens ho diuen d'algú altre i dius, ah, on t'has d'anar, però d'ella ja ens ho podem esperar tot.
Per què vol una planta sencera d'un palau si ha d'acabar amb un hotel a les dues del dematí?
Sí.
Una de dos. O la notícia no està gaire ben explicada o aquesta xiqueta no el raja gaire.
De fet, hi ha tota una llegenda urbana d'exigències que demanen els famosos,
siguin cantants, siguin actors, quan arriben a un hotel en qualsevol país del món.
Hi ha gent que demana coses realment...
Però a veure, a mi Robert De Niro em desperta a les dues de la matinada perquè li posi una estora vermella
i encara faig el gesto, però m'ho demana Maria Carell.
I la veritat, mira.
Doncs no, miri el vermús que hi ha a l'habitació, jo li poso aquí,
vostè passa per damunt, que també és tuet, perquè estan molt esponjós,
i tiri i puja per damunt, que són les dues del dematí.
Però hi ha famosos i famosos.
Ah, exacte. Hi ha gent i gent.
Possiblement, quan aquest 19 hagi rotllat una mica més i es conegui...
Perquè ara, bàsicament, què recordem d'ella?
Fa bastant que jo no la veig damunt d'un escenari presentant alguna cosa nova.
Potser és això d'aigual com ho hablen, la qüestió és que hablen de mi.
Sí, anem a muntar l'espectacle, perquè...
Ah, exacte.
Bé, Maria Carell una miqueta jo l'associo amb conflicte,
tot i que no hi ha hagut mai, amb Jennifer López.
Sí.
Sembla que n'ha anat sempre, vaja, o almenys va fer la impressió,
el mateix tipus de dona...
El mateix tipus de música...
Més o menys.
Segons de quin...
Clar, però potser ara mateix Jennifer López s'ha desmuntat.
I ara que la Jennifer està a tope...
Ah, exacte.
Ella ha de fer alguna cosa perquè parlin d'ella.
És el que passa quan has sigut alguna vegada número 1
i baixes un parell d'esgraons.
I això m'ajuda per poder parlar de la Grace Jones.
Tu recordes en aquella bona senyora?
Jo la recordo molt
perquè la recordo d'un programa
en què va actuar en un d'aquells programes de tarda
de la Maripau, Guet.
Sí.
La Maripau quan la...
Quan era la Maripau en si?
Tota mudoseta i tal, no?
Amb un programa de tarda, amb el silló en el sofà i tal.
Grace Jones allà en un escenari pelat
perquè allò era un playback rigorós.
Hòstia, a tu.
Sí, Grace Jones a l'escenari amb aquella alçada que té
i aquells talonarros
i Maripau, Guet, doncs, allà al costadet.
Que muna.
Ella fent de complement.
Sí, fatal, fatal.
Una de les imatges més vergonyoses, diria jo, de la televisió.
De la Grace Jones, també.
També.
Bé, la qüestió és que aquella senyora
que en el seu temps potser sí...
Va començar sent xicabón?
Exacte, exacte.
I tots recordem aquell vídeo
en què obria aquella boca tan gran
i no sé què hi sortia de dintre, està un cotxe, no sé què és.
Sí, sí, sí.
No me'n recordo.
La qüestió és que, bueno, ella va ser una diva,
va ser una de les reinones del món i del paper coixer.
Aquesta senyora, que ara ja té 56 anys
i que això no vol dir que estigui pitjor o millor per l'edat,
sinó que possiblement no es parla tant d'ella,
va crear l'altre dia un altercat en un tren
que jo trobo que és allò de generació total.
Ella anava en un tren que es diu Eurostar,
que és una mena d'AVE,
que fa un recorregut de París a Londres.
Sí, en una hora t'hi plantes.
Una cosa fiu-fiu, ja hi ets.
Bé, doncs va haver de sortir una estació
abans d'arribar a Londres,
escoltada per tres policies britànics,
perquè ella, mona com ella sola,
es va pujar al vagó premium,
primera classe exclusiva,
que és el sumum del sumum del sumum del vagó.
Com deu ser aquest vagó a mar.
Quan, en realitat, ella tenia un bitllet de primera classe només.
És allò que hi ha prou que t'ho somies,
pujar una vegada en primera classe,
imagina't si a més a més vas en premi una exclusiva no sé què.
Doncs ella, ni corta ni perezosa,
que no m'hi puc ni imaginar com deu ser un vagó,
tipus AVE,
perquè per estar-se mitja hora assentada en un vagó
que no te n'adones del transcurs...
Sí, perquè m'ha portat el viatge.
Exacte, doncs imagina't tan còmoda
que no vols ni baixar del vagó.
No pots ni disfrutar, ja.
Allò és per un viatge tipus transsiberià,
una cosa, putem.
Bé, doncs ella va agafar i va seure aquí
perquè jo la mando.
Mira, l'ultípic d'ahir no està tot ple,
com passa al cine, no?
Exacte.
Em sembla que no...
Me sento aquí.
Queda el buit, vinga, va.
El revisor que no sé si allí et pica el bitllet
o no sé què et deu fer...
T'hi deu posar una incrustació de diamants
per marcar-lo.
Exacte, amb el que et deu costar aquell bitllet
com que et el foradi, imagina't.
Doncs ell, el revisor, quan va anar a averiguar
què fer aquella senyora i sentada,
se'm va donar que aquell bitllet
que ella tenia, no li donava dret a estar assentada allí,
però ella no es volia ni moure.
Li devia dir, soy Grace Jones,
però és igual, vostè paga el suplement com tothom.
Exacte, i se senta aquí on està
o torna un vagó més enrere,
que també és primera classe,
encara que no sigui especial, exclusivo, premium,
i va hostir també com una reinona hasta Londres.
Però és aquella senyora on no va voler baixar.
De tal manera, ja et dic,
que va haver de...
Van avisar, perquè, clar,
allà hi havia tot el revisor de seguretat del tren,
pim, pam, allí apuntaran aquella dona
perquè marxés d'allà.
O perquè la Grace Jones...
És molta Grace Jones,
qualsevol se'n fot en vella,
que té unes mans que et fot una cleca
que et gira la cara.
La qüestió és que van haver de fer pujar
tres policies,
una estació abans,
perquè el revisor també devia dir,
doncs pels meus nossos,
que tu no vas fins a Londres.
I la va fer baixar una estació abans, tio.
És trist també de dir, eh?
És allà de dir,
una senyora amb geni
que volia fer veure tothom
que encara seguia sent Grace Jones,
que ningú no li diu que no ho sigui, però que...
Tu imagines, estàs a l'estació esperant el tren
i veus la Grace Jones,
tot un mite, no?, allò escoltada per uns policiais.
Que la fan fora del tren.
Potser va ser pitjor el remei que l'enferen matat.
Vols dir que li venien vella de 60
o de 50 o de 30 euros de diferència?
Ara vés a saber,
perquè és el que dius tu,
fa temps que no ens sentim a parlar.
Clar, clar.
Vols dir que...
Però bé, les maneres són les maneres,
i si tu tens un vellet d'un tipus,
doncs...
Que ens colem tu i jo, Mar?
Ja té, clar.
Això, mira, és normal.
Vam anar altos,
nosaltres som motxileres, m'entens?
I és normal que intentem inclús amagar-nos el lavau
per no pagar el tren.
Però ja...
No eres Jones, t'has d'anar.
Pard de Déu.
Això la Britney Spears segur que no ho faria.
Bueno, no sé què dir-te,
perquè últimament...
Tampoc no cal aprofundir molt
en la música de la Bridget Jones, nena.
De la Britney Spears,
és que si fa o no fa.
La qüestió és que seran papàs,
ella i el seu marit,
el Kevin Federline,
Ballerí,
entre altres coses,
seran papàs aquest any.
No sé jo,
no m'ho acabo d'imaginar.
Tu saps aquestes ecografies
que fan ara en quatre dimensions,
que li veus la cara al criu...
Com que en quatre.
Sí, sí,
una cosa que veus,
si no ho saps tu,
el National Geographic
ha fet ara mateix un reportatge...
Ai, Mar, no ho sé.
No estàs posada en el tema.
No, no.
Jo no sé si pagaria,
però m'agradaria estar a primera fila,
perquè, ojo,
no sé,
per mi em faria poder veure,
un fill de la Britney Spears.
és la seqüela, m'entens?
És patètic.
A mi em sembla que és molt trist.
A més, ara canviarà la seva imatge,
perquè, clar,
la Britney Spears fins ara
era una nena bé,
allò, la típica nena encara.
Però jo crec crearà
tota una línia de premamàs, ara.
Ves que no tragui la seva pròpia línia, eh?
Premamà Britney Spears,
que, bueno,
ja pateixo de veure tota aquella gent
pel carrer vestida com ella.
Bueno, doncs la qüestió no és aquesta,
que estigui embarassada o no,
en el fons tampoc no és una cosa
que ens interessi gaire.
El que sí ens preocupa
és que ha signat un contracte
per una sèrie de televisió
en la que explicarà la seva vida
i la del seu marit
és una història sobre la seva vida
i la seva relació
de sis capítols
que encara,
i és el que em sorprèn a mi,
encara no té guió escrit.
És a dir,
han signat un contracte
conforme ells dos mateixos
protagonitzaran la seva pròpia vida
a la tele,
però encara no han escrit el guió.
Ah, però, bueno,
ja han signat.
Ja està.
A veure, el teló ja el tenen a casa.
Ja el tenen a casa
i se'l deuen estar gastant
en roba per nen.
De fet,
per què els han de fer guió
si és la seva vida?
Clar, no?
Tot l'han de fer d'ells.
Doncs més clar que...
Ja no saben què fer, eh?
Imagina't.
Però imagina que si els demanen de fer-ho
és que hi ha gent,
almenys als Estats Units,
que està interessada
per fer la seva vida.
És el que t'anava a dir,
el pitjor serà
la cadena de televisió
que compri aquella sèrie.
A veure, no sé,
potser sí que hi ha milers
de persones interessades
en saber
quina cara té la Britney Spears
quan s'aixeca el dematí.
Però no sé fins a quin punt
d'això es poden fer
sis capítols.
Mira, quan surtin en DVD
te'l regalaré a mar,
perquè sé que a tu
t'interessa molt el tema.
Doncs que sigui per Sant Joan
que s'hi tiraré a la foguera.
I thought the old baby
dropped him into the ocean
in the air.
Well, baby,
I went down and got it for you.
Oh, you shouldn't have.
Oops, I did it again
till your heart got lost
In this name, oh baby
Oh, you think that I'm sent from her
I'm not that innocent
Oops, I did it again
I played with your heart
Got lost in the game
Oh, baby, baby
Oh, you think I'm in love
And I'm sent from her
I'm not that innocent
Oops, I did it again
Jo no sé si demanar-te ara mateix
que em posis una música
melancòlica, trista
o una música de por
o demanar-te que em poses directament
al Bisbal o a la Xenoa
No és la Xenoa
perquè al Bisbal
com que li tenim una miqueta de mania
i l'hem fet sonar molt també
Ja està bé
I ella que és, diguéssim,
la màrtir del país
aquesta setmana
també ens va bé tenir-la de fons
perquè recordem que
potser sí que ha passat
de ser una diva nacional
a ser una màrtir
no sé si també la faran santa com el papa
la qüestió és que
ella està molt trista
molt decepcionada
de fet es rumoreix que
ella sí, realment
ja estava molt enamorada del Bisbal
i el fet que hagin tallat
li està provocant
li està creant
més d'un problema d'estat d'ànim
Fins aquí, perfecte
Però ara comença
tota aquella seqüela
rècula, com vulguis dir-li
d'examants, exnòvies
ells han deixat molt clar
que no hi havia ningú
que no era una història de tres
que només eren
unes desavenències
o que se'ls va gastar la mort
a tant fer-lo servir
no sé fins a quin punt
La qüestió és que ara
es rumoreja
i aquí ve el tema
que Bisbal no plora
perquè està entretingut
amb una ex-miss-univers
que es diu
Deyanara Torres
que a la vegada
i aquí ve la cadena
és ex del Marc Anthony
Oh, què em dius ara?
Actual, m'ha dit
la Jennifer López
Clar, tu dius
això és una cadena
de malintencions
no sé fins a quin punt
però no és l'única
no és l'única
perquè també es rumoreja
que té alguna cosa
i fins aquí
sí que dona de sí el Bisbal
fill meu
Ai, sí, dona de sí
Es veu que també té una cosa
es veu, ja he dit que es veu
Una cosa
que no sabem què és
Té una cosa
que no sabem el que és
amb una ballarina
de les que porta a la gira
que justament és
aquella polandrosca
que sortia
el vídeo de
Boleria
Que dius
Saps que la Boleria
ell tenia unes sesones
així com molt sensuals
amb una noia
Doncs aquella, aquella
Que dius
Sí, mar
El que jo et dic
En fi, que facin el que vulguin, no?
Home, de fet
tampoc
És una cosa que
ara ja si ja no tenen res a veure
una amb l'altra
ell és lliure d'anar
i punxar allò
on li doni la gana
Ja està
I escolta, la Chenoa
el que sí que ha fet molt bé
durant tot aquest període
és separar molt
Vaja, tenir la seva pròpia
carrera discogràfica
Sí
Molt al marge de la relació
amb el David Bisbal
vull dir que ella
ja s'ha consagrat com a cantant
ja tothom sap el que pot fer
amb la veu
i no ha viscut del cuento del Bisbal
diguéssim
Jo t'anava a dir una cosa
jo reconec que
professionalment
jo em sembla que té molt més a explotar
no és una persona
no és una cantant
que a mi m'encanti
però reconec que té una veu
i un carisma
que potser es podria explotar més
però també he de dir-te
que a mi em sembla
que si ella
segurament
no hagués tingut res a veure
amb el Bisbal
hi hauria dos polos
o realment hagués despuntat molt més
perquè sembla que anava sempre
com a darrere d'ell
o no s'hagués parlat d'ella
no s'hagués quedat com ara
que sembla que sí
però que no
no sé què dir-te
Cuando tú vas
Yo vengo de allí
Cuando yo voy
Tú todavía estás aquí
Crees que me puedes confundir
¿Y de qué vas?
Mirándome atrás
Ay, qué descaro
Ahora me gustas más
Y es que no me pido
Porque sé que tú me engañas
Sé que tú me engañas
Sé que tú me engañas
Entonces, Mara, anem tancant ya la secció
Sí, sí, anem tancant barraca, si vols
Com ho fem això, amb els aniversaris?
Sí, i així marxem tranquil·lament, no?
Felicitant a tothom
Aquesta setmana, entre d'altres, fan anys
Montserrat Cavaller, que en fa 74
L'Andi García, 49
Jo trobo que molt ben posats, eh?
Sí
La Juli Cristi, 64
José María Mendilufe, 54
Aquest senyor no sé si escriu últimament
no està molt ocupat amb el tema europeu
i no escriu gaire, a mi em sembla
L'Emma Thompson, 45
Guapa, guapa
Actriu, dona guapa
Claudia Cardinale, 66
També molt ben portadets
Sí senyor, és un dels escots més mirats del món
Felipe de Bélgica, 45
Emilio Aragón, 46
José Luis Moreno, 58 anys
i no sé quants milions de dòlars deu tenir
Javier Sardà, 47
Victoria Adams, i ho sento molt
perquè també et fas iaia, 31
i Xabella Vargas, 86
Estan d'aniversari a casa dels Beckham, pel que veiem, no?
Justament, justament
I amb la música de Xabella Vargas, doncs, tanquem la secció aquí
Perfecte
Mart, esperem dient res que ve, això sí?
Sí, sí, no pateixis, no pateixis
Gràcies
Si em seguiu posant aquest cafè, jo seguiré venint
És que és baratet, ens sorgarà-te la Mart
Gràcies
Adéu-siau, molt el cap de setmana