26 minuts passen ara mateix del punt de les 4 de la tarda
i nosaltres dediquem aquests primers minuts de cada dimecres,
com sempre, a la primera hora del Ja Tardes, a parlar sobre el mar.
Em sembla que encara no havíem posat els peus,
bé, simbòlicament parlant, a la població de Salou,
i Déu-n'hi-do el que saben a Salou sobre el mar.
Ens hi traslladem perquè allà se celebrarà, d'aquí a pocs dies, la Fira del Mar
i ens volem centrar en un dels seus actes, concretament l'acte de Cluenda,
que al durarà a terme una associació, ara ens en parlaran,
una associació que es diuen Les Malles de Sant Pere.
De fet, tenim a l'altre costat del fil telefònic una persona
que està prou capacitada per parlar-nos sobre aquesta associació,
l'Esteve Ferran. Esteve, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Deia jo que estàs prou capacitada.
No ets el president de Les Malles de Sant Pere?
Bé, ho vaig ser el primer any i després va agafar la presidència en Josep Maria Ginovar.
Però vaja, doncs sí, estàs emmallat, diguéssim.
Sí, sí, sí, podríem dir que ho puc conèixer el suficient.
Explica'ns, Esteve, què és això, aquesta associació, Les Malles de Sant Pere,
quedem-nos amb el nom.
Bé, Les Malles de Sant Pere va ser una associació que es va formar
a fi efecte de recuperar la memòria històrica del poble de Salou
i les seves arrels marineres, ja que avui dia, doncs, crec que, gràcies a Déu,
doncs, Salou no depèn del mar, o sí depèn del mar, però no de la pesca
per poder subsistir, perquè la pesca, tots sabem, que és una cosa molt dura
i que durant molts anys així va néixer i es va crear aquesta població.
Avui, doncs, som una població turística de primer ordre
i, com se deia, doncs sí, vivim de cara al mar, però, en canvi,
no a la pesca, que prou patidora és per poder subsistir.
A quant ens hem de remuntar? Quants anys ens hem de remuntar enrere?
Salou va deixar d'ocupar-se de viure del mar?
A veure, Salou va aprofitar el boom turístic dels anys 60
per començar a desvincular-se, inclús una miqueta abans,
per començar a desvincular-se del mar.
Avui dia, professionals, professionals, queden un parell de germans,
que es diuen els germans Gazeni, que encara es dediquen professionalment al mar,
però, a part d'això, el de més són pescadors jubilats
i els de més fills de pescadors i nets de pescadors
que han volgut anar continuant o intentar recuperar aquesta tradició
amb moltes arts de pesca que a Salou, per necessitat, es tenien que fer
i ara el que volem és que la gent que ens visita, els turistes
i la gent mateixa del poble, que és un poble que s'han fet molt gran
i que els fills s'han anat fent grans, puguin recordar
com s'aguanyava la vida els seus avis o els seus besavis.
Home, de fet, és un avantatge, si aneu a mirar, doncs, això,
que va ser als anys 60, vull dir, tampoc no fa tant,
i encara aquella memòria històrica queden vius els testimonis de l'època
i, si no, ells mateixos, doncs sí, a través d'aquestes noves generacions.
Quanta gent conformeu les matlles de Sant Pere?
Ara estem al voltant d'entre 45 i 50 associats,
perquè nosaltres hem volgut que amb aquesta associació,
vull dir, la vinculació, a veure, hi ha dues maneres d'entrar-hi,
una és sent família directa d'antecedents de pescador,
perquè hem volgut, doncs, conservar precisament aquestes arrels,
i l'altra també, doncs, per no tancar-ho,
hem permès l'entrada a socis, doncs, que sempre estiguin avalats
pels dos socis fundacionals, no?
I, bueno, doncs, en principi, no cal que sigui molta més gent,
estem oberts a tothom que ho vulgui ser, indiscutiblement,
però no cal que sigui molta més gent,
el que sí que es necessita, que és el que tenim,
és que la gent que hi sigui, doncs, sigui emprenedora i amb ganes,
i senti verdaderament passió per el que nosaltres estem intentant recuperar.
Explica'ns alguna de les activitats que heu realitzat
al llarg d'aquests anys de vida, tres anys, comentaves?
No, no, no, vàrem començar l'any passat, eh?
Ah.
Vull dir, nosaltres, quan vam començar a iniciar tot aquest tema,
per fer les... la idea principal va ser recuperar, en principi,
el que era un art de pesca tradicional
que es feia a les platges de Salou,
degut, precisament, a aquesta característica tan especial
que tenen de ser tan planes i sense enganxadors, no?
Què són els enganxadors, Esteve?
La terminologia que utilitzen els pescadors, vull dir,
són unes planxes d'arena fina i llavors no hi ha pedres,
no hi ha res que impossibiliti que al seu moment
s'acalessin les xarcies bastant endins
i es poguessin xurrar o retirar del mar des d'enterra.
Això en altres platges no es podia produir
perquè les característiques de la platja
no permetien aquest tipus d'art.
Perquè hi havia pedres abans...
Perquè hi havia enganxadors, perquè no era una platja plana,
perquè feia uns buits, perquè feia forats,
perquè, clar, amb aquest tipus d'art,
l'arrastre s'aporta a ras de terra
i no s'ha d'aixecar en cap moment
perquè el peix no fugeixi,
se'l va acurralant cap a la platja
a fer efecte que el cop pugui sortir amb el peix dins.
Això és un art que després es va prohibir
per l'evolució de tot.
Al seu moment també hi havia molt més peix,
ara n'hi ha molt menys.
Llavors nosaltres demanem les autoritzacions
a la Generalitat pertinents
per fer aquestes escalades
i són un dia puntual
i tampoc és que fem gaire mal.
Ho fem com si...
Però això no s'acabaria el peix de la mar.
Malauradament el peix de la mar s'acabarà per altres coses,
però no per això.
Ho feu com si diguéssim a nivell simbòlic, no?
De tal com es feia abans.
Sí, sí, es fa exactament igual.
Perquè se'n faci una mica la idea,
el primer any nosaltres vam demanar
la barca de pesca
que està reproduïda amb fibra,
però reproduïda d'una original de fusta
de la que es va fer un motlle,
és una xalana que es va anar a buscar
a Sant Carlos de la Ràpita,
i llavors nosaltres,
després de les primeres escalades,
ja em vam encarregar una,
l'Ajuntament de Salou ja em va encarregar una
per poder-la cedir a la societat per poder pescar.
Llavors, la barca es reprodueix exactament,
ni que estigui feta amb fibra de vidre,
que això és el gran avantatge pel seu manteniment,
les formes que tenien aquelles barques tradicionals
com s'acalava aquest tipus d'art
més o menys per la nostra costa,
per la costa tarragonina.
I avui dia ja en tenim una propietat.
I el que són les malles,
es van fer fer també a Sant Carlos.
Moltes de les surades que porten
es van recuperar d'un art tradicional
de començaments de segle,
que tenim una afanyada d'anar arreglant los furos
perquè se fan molt, molt bé,
però van voler que tot fos molt com era en aquell moment.
La xarcia es va fer per gent professional i veterana
tal com es construïa en aquell moment.
Vull dir, han volgut que tota la simbologia
sigui el més similar possible
en el que era llavors,
indiscutiblement que la xarcia
no com a llavors s'ha de tenyir
com se tenyia amb l'escorça de pi
perquè és sintètica,
però en canvi les cordes sí que les vam tenyir
perquè només la trobàvem dels gruixos adequats
en blanc i les vam tenyir amb escorça de pi
que és com se feia llavors per mantindre les xarcies
de cotó que duresin una mica més.
O sigui, sempre hem intentat,
inclús ens va costar moltíssim,
trobar aquest art de començaments de segle,
un art que estava destruït
i en canvi vam aconseguir a Vilanova
les surades per poder-los-hi adaptar.
Bé, ha sigut verdaderament una fenya
de recerca i ha sigut important
perquè ens ha costat molt trobar la persona
que pugui reproduir aquest art de pesca
perquè com li deia fa molts anys
que es va prohibir i ja no es construïa.
Vau anar fins a Sant Carles de la Ràpita.
No sé si abans també venien d'allà
els originals o a Salom.
No, no, no.
En aquella època en tots els pobles
de la Bona de la Mar se feien tot el tipus d'arts.
Això és com els mestres d'aixa,
llavors també n'hi havia els calefats,
n'hi havia a molts més ports dels que hi ha ara.
Clar, això és que ha canviat moltíssim.
Jo recordo haver vist el moll de Salou
quan era petitet,
allà les rampes de pedra del moll antic,
reparar les barques.
Allí in situ, no?
Clar, això ja avui dia a Salou
malauradament, no per sort com deia abans,
però malauradament per la recuperació
d'aquestes arrels històriques
no es pot veure.
Llavors ens va costar molt.
No es pensin que va ser fàcil
perquè inclús a Sant Carlos,
que és un port encara important,
ens van tindre que anar conduint
a veure quins faria aquest arrels.
I després fos inclús les plomades,
no trobàvem les que eren les adequades.
Bé, tot va ser bastant complicat.
Perquè intentar,
bé, però complicat pel fet que
nosaltres el que volíem fer
era reproduir el més exacte possible
el que era l'art aquest tradicional.
Utilitzar els materials.
I l'any passat ho vam aconseguir.
A veure, la primera calada vam fer el 2004,
i el 2005 ja vam calar a la nostra peça
i a la nostra barca.
I bé, això fos any i pico
és el que portem constituïts,
però jo crec que hem avançat molt
en aquest aspecte, no?
Ja tenim els armejos
i tenim l'embarcació,
que és el que és important,
i a més tenim 45 o 50 socis
que crec que és el que donaran vida
en tota aquesta tradició durant anys.
Perquè tenim des de gent
de joveneta, joveneta, joveneta,
però li estic parlant de nens
de 3 i 4 anys,
que ja venen amb els pares
i hi ha gent que n'ha té 70 o 75.
I clar, això és el bonic, no?
La primera calada d'aquesta malla,
aquest estri de pesca,
doncs, tan tradicional de Salou,
la vau fer, com dèieu, el 2004.
Per molts de vosaltres devia ser,
no sé si per tu,
la primera calada realment,
però jo no sé si els pescadors
més veterans ja l'havien utilitzat abans.
Bé, per mi la primera calada no,
perquè sóc fill i net de pescadors, no?
I el meu besavi també era pescador,
vull dir que per mi no ho era.
Però, o per molts dels que érem allí,
li puc assegurar que no ho era.
Si bé no a l'època
on escalava professionalment,
però després he tingut oportunitat
de fer-ho,
quan encara teníem la sort
que a l'hora de civil no anava tant
per les platges,
jo era més petit,
encara ho podíem fer tot això.
Ara, doncs,
des que ja es va posar una cosa
una mica sèria,
doncs, li tinc a dir
que ho vam tindre que deixar,
perquè, clar, les coses ja prohibides,
després no es poden fer.
Ja és una mica furtiu.
Sí, no es pot anar.
A partir de cap,
anàvem a distreure's.
Però, bueno,
de petit ho havia viscut molt,
tot aquest tema,
però, tant,
no va ser la primera vegada.
I el nom,
sí que també li vull dir
que s'ha recuperat
del nom
que hi havia al seu moment a Salou,
amb una societat de pesca,
que, precisament,
ja hi ha una dita
de l'època
que deia
a l'art tothom hi té part,
vull dir,
allí tothom que es tirava de la corda,
perquè ara la calem molt més en terra,
però quan l'art se calava
molt més a fora,
doncs hi participava
en aquella època
en mig poble,
m'entén?
Si no,
mig tot.
I llavors,
a l'art tothom hi té part,
vol dir que tothom que es tirava
tenia la seva part de peix
del peix que sortia.
Si en sortia bé,
si no en sortia,
doncs també.
Hi havia moltes parts,
aquí Salou inclús,
que es calava tant a fora
que s'agafava sardina.
Vull dir que,
clar,
llavors se necessitava
molta gent a estirar.
Hi havia altres parts
de Catalunya
que s'estiraven bous
des de la platja
i aquí no,
doncs aquí tradicionalment
les planxes
doncs permetien
que s'estirés a mà.
Si bé,
clar,
es hauria d'aclar
amb una sàrcia
i ben a fora
perquè és l'única manera
d'agafar peix.
Clar,
estem parlant d'aquest estric
com si de tota la vida
l'haguessin vist,
faci'ns en una descripció física.
Es diu art?
Sí,
i és,
encara m'he vegin-ho
com una sàrcia.
A Sant Carlos
hi diu embolitxe,
però bé,
això és un art,
un art de pesca
que és,
perquè se'n facin una idea,
bé,
clar,
se'n facin el mateix
que es tiren les barques de bou,
de rars,
o després les barques de rars senzilles.
És un cop al final
d'una forma d'U,
perquè s'entenguem,
que clar,
se surt de la platja
i es torna a arribar a la platja,
llavors se fa un cercle
que el peix cada vegada
el vas portant més a terra
i clar,
arriba un moment
que el peix no té escapatòria
i ha d'entrar dintre el cop
perquè és el final
d'aquesta forma d'U
que li fas a la sàrcia.
Llavors és lògic
que tot el que queda dins
de la peça,
doncs en teoria,
si no hi ha strips
i si s'ha fet com s'ha de fer,
doncs tot fa cap a terra,
no?
Tot i que la lliça salta molt
i que, bueno,
i que hi ha molt de peix
que s'enterra,
no?
Però, bueno,
en fi,
cap a...
Jo crec que fins ara
les calades que hem fet espectacle
n'hem donat
hem tingut sort
d'anar agafant algun peixet,
alguna calada no tant,
però, bueno,
perquè la gent disfruti el suficient.
I almenys té això
aquest punt d'espectacularitat
i també de cooperació,
no?
Allò que deies
que tothom hi participava.
jo no sé si us miren encuriosits
quan feu aquestes demostracions
des de la platja
o si la gent fins i tot
s'arromeca els pantalons
i no ajuda.
No, bueno,
per evitar precisament
aquests problemes
hasta que l'arra no està en terra
no deixem entrar ningú.
Ho cerquem una mica
perquè si no
és que seria
seria verdaderament
difícil
de poder arribar
inclús l'arra a terra
perquè la gent entraria
dintre el cop
i no s'ha de fer
hasta que no està en terra.
Bueno,
i per assegurar
el tema de la pesquera
el que fem
és fer una sardinada
després
que és l'única manera
que estem segurs
que la gent menjarà peix
perquè...
Hi hagi hagut peix o no, eh?
Si aneu atrapats
com si no, sardinaven.
Sí, sí, perquè si hem de confiar
a vegades del peix
que s'agafi
i la gent que s'hi arriba a posar
doncs sempre és molt més fàcil
agafar
i, bueno,
contractar els serveis
de qui ens porti sardina
i faci sardina
i després aveneres
i roncremat
i ja tens la festa assegurada.
De fet,
sembla un estri
per pescar
a poquíssima distància
de la platja?
No, no, no.
No, no, no.
Maren dins també?
S'entrava bastant a dins, eh?
S'entrava bastant a dins
per les característiques
de les platges de Salou
no hi havia problema
en calar l'art
molt a dins.
Però quan li dic molt
és molt a dins.
És igual
calar les 700
que 800 metres
no hi havia cap problema.
Bueno, a veure,
per ser una pesca
des de la platja
és molt a dins, això.
A veure,
si ho comparem
amb les barques
que calen al llenguado
o que van a la rasa
allà fora,
doncs no, no,
però, vamos,
per una calada d'aquestes
això és bastant a dins,
inclús mil metres
no hi havia cap problema.
estiguin encuriosits,
la propera demostració
com dèiem
d'aquesta calada de l'art
quant serà?
A veure,
nosaltres
la propera demostració
o la primera
de la temporada
en fem dos.
Una la farem
el dia 29
que és diumenge
em sembla
per finalitzar
els actes
de la Fira del Mar.
Llavors,
a la platja de Llevant
sobre les 8 de la tarda
es farà
aquesta calada.
I després
l'altra que fem
la fem per Sant Pere.
O sigui,
en fem dos.
Molt bé.
I llavors,
a les dues
hi haurà
la sardinada,
hi haurà tot,
tot,
tot i tot.
Almenys el que és
a la de Sant Pere.
Ara,
a la Fira del Mar
desconec l'organització
en aquest moment
i si després
hi haurà sardinada,
però això no voldria dir
res per les zones.
No sigui,
que vingui la gent
i després me busquin a mi
per buscar les sardines
després,
no?
Però a Sant Pere
sí que els garantitzo
que hi ha sardines
i abaneres
i aquí a la Fira del Mar
en aquest moment
no recordo exactament
si l'any passat
n'hi va bé o no.
Molts.
Sí que li dic
que una és a Llevant,
la primera,
i l'altra és a la platja de Ponent,
les dues són a prop del moll
per tant són molt fàcils de trobar.
Molts turistes
observant
com ho feu,
preguntant?
Moltíssima gent,
moltíssima gent.
Els hi garantitzo
que hi ha molta gent.
A més,
com que s'agafa
un camp bastant gran,
doncs ho pot veure
al final
el cop sí que queda
amb una part molt estreta
i més reduït
però en principi
tot el que és
la calada
i el xurrar
i tot això
doncs ho pot veure
molta gent
i n'hi assisteix molta.
A l'efecte
que entenguin
una miqueta
de què va,
repartim cada any
els més menuts,
els hi fem repartir
uns tríptics
entre la gent
que expliquen
el que s'intenta
en aquesta societat,
expliquen
per què es fa això
i expliquen
quina és la tècnica.
Llavors,
amb aquell tríptic
se'n poden fer
una mica càrrec
de què es tracta
tota aquesta història.
La societat,
les malles de Sant Pere,
que en aquest any de vida
ha aconseguit
ja la no restauració
sinó recreació,
podríem dir,
bastant feta l'original
d'aquest estri de pescada,
aquest art
i també han aconseguit
la recuperació
d'una embarcació.
Jo no sé
quin és el proper projecte
que us marqueu,
suposo que molts
perquè és una associació
relativament jove
i hi ha molta feina a fer,
crec.
En principi,
el proper projecte
que ens marquem
sempre de la mà
de l'administració,
de l'Ajuntament,
que amb això
en recolza el 100%,
és la creació
a Salou
d'un petit
museu interactiu
que permeti
no pedre
precisament
aquestes
arrels
que nosaltres
volem defendre
perquè
no es pot
oblidar
d'on ve
cadascú,
no?
I si ara
tenim la sort
de poder-se guanyar la vida
amb altres coses,
hi ha un moment
que Salou depenia
completament
de les barques
que tenia
a la vora de la mar
i dels temporals
i del mal temps
i que el peix
hi fos
on hi fos.
Llavors nosaltres
intentarem
de totes totes
i estem en converses
a l'Ajuntament
i creiem
que no hi haurà
problema
en poder desenvolupar
en un parell d'anys
com a màxim
aquest museu
que recordi
una mica
la història local
i dels seus pescadors
i de les seves vivències
en la mar
i això és un dels projectes
importants
que no deixarem
de la mà
com tampoc
continuar amb el tema
del calamar
que ja portem
molts anys
de festa
i de concurs
i altres coses
que sobre la mar
se vagin venint.
El tema del?
Del concurs d'Ocalamà
Saben que a Salou
es fa un concurs
d'Ocalamà
que des de fa uns anys
també es va incorporar
una setmana gastronòmica
d'Ocalamà
Ai tant, i tant, i tant
diguem-ne a sort
Ja veig que tindrà
que fer un altre reportatge
un altre dia
per parlar
d'Ocalamà
Home, de fet sí
és un tema
que dóna molt de sí
i molt de plaer a l'estómac
però sí, si ara que ho dieu
sí
Sí, ja fa molts anys
que ho fem
estem a prop dels 30 anys
que clar
totes les coses
que es mantenen
durant tot aquest llarg temps
jo crec que
que s'han de respectar
perquè vol dir
que han calat fort
i mai millor dir-lo
de calar
dintre del que és
la societat salouenca
En previsió d'aquest
futur museu
com dèieu
suposo que heu començat
ja a recuperar
peces d'aquí i d'allà
fer una mica de calaix
diguéssim
Li puc assegurar
que fa moltíssims anys
que tenim les peces
el problema era un posol
Sí
però a poc a poc
ja ho anirem fent
Anem desvetllant
desvetllant alguna coseta
de les peces
que teniu els membres
de l'associació
o que hàgiu pogut veure
hi ha alguna reliqui
alguna cosa de dir
això quan obrim el museu
és que serà
serà el punt central
Això
quan arribi el moment
ja veurem
què és el que tenim
què és el que porten
els socis
què és el que porten
els no socis
i què és el que es pot exposar
el que no es pot exposar
i què és el que s'obre
i què és el que fa
Jo li puc assegurar
que no és una cosa pretensiosa
el que nosaltres intentem
no pretenem que sigui
un museu
que permeti
que el visiti
tothom que visiti
la població de Salou
ni molt menys
és una cosa molt més modesta
però en canvi
sí que és una cosa
que crec
que els hi devem
als nostres avantpassats
i que Salou
no pot perdre mai
aquesta línia
que no neix directament
amb el mar
i aquestes són
les nostres pretensions
no farà falta
que hi hagi
cap peça
no farà falta
que hi hagi
cap recuperació
d'una peça del titànic
perquè m'entengui
nosaltres estarem ben orgullosos
que hi hagi
no sé
la barca de Juanito Lampollero
o de l'entón de la tecla
m'entén
el que li vull dir
que són persones de Salou
que bueno
que tota la vida
qui som d'aquí
els hem conegut
m'entén
això és la nostra pretensió
no és altra que aquesta
suposo que això
no faltarà
segurament
perquè és això
el passat mariner
pescador
concretament de Salou
és prou recent
doncs en fi
amb aquests plans de futur
tanquem aquesta entrevista
i bé
instem a tothom
a que conegui una miqueta més
aquesta associació
les matlles de Sant Pere
que es troba a Salou
portes obertes
per si hi ha algú vinculat
a la mar
que ens estigui escoltant
i des de Salou
es vulgui encara
introduir en l'associació
és l'únic requisit
és l'únic requisit que demaneu
ja l'hi he dit
primer
estimar-se molt
el que es vol
ara precisament
nosaltres hem estat
en contacte
amb el que és
el Port de Tarragona
també el Museu del Port
i es vol fer
des del Museu del Port de Tarragona
impulsar una associació
que volen fer
a nivell de tota Catalunya
nosaltres també
estarem molt interessats
perquè tot el que sigui
la recerca
d'aquest patrimoni
històric
del mar
i la vinculació
que dintre Catalunya
imagini's
ha pogut tindre amb el mar
doncs nosaltres
hi estarem sempre participatius
nosaltres l'únic que desitgem
de qui vingui
és que només que tingui ganes
i que s'estimi
tingui ganes de treballar
per alguna cosa
tan simple
que pot ser
vistes en fora
però tan important com nosaltres
com és
el poble de Salou
i els seus orígens
per tant serà benvingut
una curiositat
que estava jo pensant
a la mesura que fèiem l'entrevista
quin ambient es respira
entre els socis
de l'associació
les malles de Sant Pere
en el sentit
bé, recuperant el passat
en el sentit de dir
ostres, quin canvi que hem fet
hem passat de ser pescadors
a ara mirar-nos al mar
d'una altra manera
de la manera més turística
es respira una certa melancolia
o una certa tranquil·litat
de dir
sort
sort d'això
Miri
dels veterans
n'en queden pocs
dintre les malles de Sant Pere
n'en queden pocs
jo crec que aquests
el que sí pensen
és que
que la sort
que han tingut
els seus descendants
és no tindre-s'hi que dedicar
perquè creguim que la mar
jo que he sentit
explicar sempre històries
al meu avi
i tant per un costat
del meu pare
com de la meva mare
i m'explicaven
que el mar
era molt dur
molt dur
i sempre les històries
sempre m'he bellugat
al costat de pescadors
i sempre m'han explicat
que el mar
és molt dur
per viure
i si no
donin-se en compte
a vostès cada dia
quan puguin veure
els reportatges
a les televisions
que a mi m'agrada veure-ho
i seguir-ho
i escolti
quan hi ha molt de peix
l'han de tirar
i quan hi ha poc
no es guanyen la vida
no hi ha mai un terme mig
m'entén
és molt complicat
per tant
hi ha melancolia
perquè és una cosa
que tota la vida
l'han portat dins
però en canvi
hi ha la tranquil·litat
que els seus fills
i els seus nens
no tindran que viure d'això
les balles de Sant Pere
aquesta associació
d'aquell costadet
de Salou
ens estava explicant
un dels seus membres
en què consisteix
i aquesta curiositat
que és que podeu veure
ja sense anar més lluny
el diumenge dia 29
a les 8 del vespre
a la platja de Llevant
de Salou
com calen l'art
Esteve Ferran
moltíssimes gràcies
i ja estarem al cas
del que aneu organitzant
molt bé
s'ho agraeixo a vosaltres
bona tarda
bona tarda