Fins demà!
No ho sé, explica, explica.
Mira, mira, mira, mira.
Mira, mira.
Això és el gos d'ahir, que encara corre por ahir, no?
No, no, mira el de gossos que ha arribat a venir.
Clar, per anar a veure la pel·lícula d'ahir.
I jo deia, gràcies a Déu, que això no ho va dir Andrés i Andrés el dilluns.
Per això ho deia, el de la setmana, que si arriba el dilluns tenim tota la setmana...
Senyora, sisplau, pot agafar el gos?
Sisplau, senyora, senyora.
No, no, no et fan cas, no et fan cas, no et fan cas.
Ai, Andrés, això del cujo la primera vegada s'ha de pensar, eh?
De sol que no he fet una de vampirs, perquè això no estaria tot això per de vampirs, no?
Mama por, el que t'ha dit, eh? Mama por.
Bueno, mira, canviarem de tema, doncs, i llavors...
Tanca la porta, Andrés, tanca la porta, encara entraran els gossos.
Que no n'hi tric cap.
Digues, digues.
Mira, avui que s'atarda, a les 6, hi ha res de gossets, els deixem ja fora,
estem dins el cicle de literatura i cinema,
i al Cine Club de l'antiga audiència, que està allà a la plaça Pallol,
número 3 també,
doncs a les 6 de la tarda i amb entrada lliure,
passarem una pel·lícula dins el cicle literatura, literatura i cinema.
I passem una magnífica pel·lícula de l'any 1935, però quina pel·lícula.
Història de dos ciutades, en Ronald Coleman, Elizabeth Allen,
Edna May Oliver i Reginald Over, i dirigida per Jack Conway.
Potser molta gent jove no li haurà sonat a reconegut d'aquests personatges,
però s'ha de dir que eren uns dels grans actors d'aquells anys
i la pel·lícula val la pena veure's, perquè com que és una pel·lícula d'època,
no ha perdut actualitat, però res, res, res, absolutament.
Val la pena veure-la perquè és una joia de la cinematografia.
A l'antiga audiència, a la plaça del Pallol, anem a veure aquesta pel·lícula que es farà, que es diu?
Història de dos ciutades, del Carles Dickens.
Sembla que vostè ho hagi fet tot el d'això, eh?
Són coses que passen, saps?
Tornem a la música?
Sí, mira, tornem a la música del Richard Rogers,
i estem fent temes, temes de quan es va estrenar a Voratvay,
de lo que després va ser la pel·lícula, sonrisses i làgrimes.
Sí.
Bé, llavors ens trobem amb una altra escena de la pel·lícula
que allà a Àustria reben la invasió dels alemanys
durant la segona guerra mundial
i els membres de la família Trapp decideixen fugir cap a Suïssa.
Però el nòvio que té la nena gran, que es diu Rolf,
s'ha llistat amb les formacions nazis i els denuncien.
Llavors resulta que hi ha un festival folclòric de grups corals
que ho fan cada any des de fa molt de temps
i lògicament els nens de la família Trapp,
que tenen una bona formació musical, han d'actuar.
Però els alemanys, com que estan preparats,
pensen que ells no vindran perquè intentaran fugir
i els estan esperant per pescar-los por ahí.
Però ells es presenten.
Llavors es frenen una miqueta,
volguen dir que potser ha sigut una falsa alarma,
però realment ells volen fugir d'allà.
Bé, llavors els nens canten,
dins de les dues que faran allà per despedida,
canten una cançó que es diu
Adiós, adiós.
Música de Richard Rogers
i lletra d'Òscar Amesteyn II.
Escoltem aquest grup fabulós d'aquestes veuetes,
Adiós, adiós.
És amb els nens i l'orquestra dirigida per Frederick Edwald.
Música de Richard
i lletra d'Òscar Amesteyn II.
Música de Richard
i lletra d'Òscar Amesteyn II.
i lletra d'Òscar Amesteyn II.
i lletra d'Òscar Amesteyn I lletra d'Òscar Amesteyn II.
i lletra d'Òscar Amesteyn.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Carlos Díkens!
Charles Díkens!
Charles Díkens!
Charles Díkens!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!