El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a dos dos...
Amb l'avi Ramon seguim parlant de la Tarragona d'aquella època, d'èpoques passades.
Parlàvem d'escoles, de col·legis, dels canvis que hi va haver durant la guerra.
I fem una mena de parèntesi o continuïtat, no ho sé.
L'avi ens vol proposar una mena d'exposició, de trobada.
Avi, bona tarda.
Bona tarda. Es tracta que vaig
trobar els amics aquí de la Filatèlia,
del Soficaquet, i resulta
que és curiós perquè
el dia 6, el diumenge dia 6
de març,
de les 9 del dematí fins a la 1,
a la plaça La Font, o sigui,
el pati de Jaume I de l'Ajuntament,
hi ha una trobada
de Catalunya, trobada de col·leccionistes
de Catalunya, la deu trobada
de col·leccionistes de Catalunya, que és molt interessant,
a Tarragona. O sigui que a vegades a Tarragona
es fan coses i sembla que no es faci.
i té ressò perquè
fora de Tarragona també hi ha coses
que es fan i el que es fan.
És curiós perquè això del col·leccionisme,
la gent a vegades
col·leccionen coses sense donar-se'n compte
i altres critiquen el que col·lecciona.
Jo ho he trobat moltes vegades
quan jo replegava algunes coses...
Què replegava vostè?
El que podia.
Tot el que marxava una miqueta del normal,
doncs em feia gràcia
i ho guardava.
A part col·leccions, monedes,
postals, en fi, coses més interessants, no?
En fi, calendaris, això.
Sempre o més les bases que han hagut de col·leccionisme,
doncs m'ha fet gràcia tindre'ls, no?
Però escolies que m'haigut estar deien
i això replega?
Això que he t'ha escrit, si això no val...
I llavors veus que al cap d'un test em van dir,
escolta'm, Martí, no tenies allò que parlava...
És que dic fent una tesis i em fa l'efecte
que allò em mania molt bé.
Ah, llavors deies que sí perquè replegues, allò.
Això per una part.
Per l'altra part també una cosa molt interessant
que deien, això, replegues, postals,
això, revistes d'això, cromos...
Va, l'altre dia em vaig llençar un munt
perquè em feien nòstic o que no sabia per què...
Va.
Oh, quina ràbia!
Sí.
Però ja te'n...
Em sembla que ara em queden per casa i ja te'ls portaré.
I ja no ho portaven.
Ja no, perquè llavors venia aquella a dir,
escolta'm, si aquest...
No jo, qui fos, no?
Si això ho replega...
Això ho replega, Déu valdre, eh?
I com que a la televisió a vegades sortia
algun motiu d'alguna cosa que sortia allí
i veiem que és com el que tenia ells a casa,
que a mi era artificial, no?
Ah, mira, doncs a la televisió va sortir això,
hi ha un que fa això,
llavors ja ho guarden,
que després no serveix per res,
perquè, clar, una cosa és col·leccionar una cosa
i l'altra cosa és tindre una miqueta de cosa.
No, i una cosa és col·leccionar i l'altra és a guardar,
perquè si ho guardes tot dins d'una capsa
que no li fas ni cas...
No, però encara guardar una petita cosa,
però és que a vegades guardaven coses
que no valia la pena
en comparació del col·leccionisme.
Doncs, bueno, doncs això ara ve a tom
perquè aquest dia, el dia 6 de març...
Aquest diumenge?
El dia 6 de març,
a l'Ajuntament, al Pati de Jaume I,
doncs hi haurà això,
i vindran de tot Catalunya.
Però venen a fer també exposició de les seves coses
o només una trobada de germà?
A canviar.
Venen a canviar.
Aquí ve el curiós que venen de tot arreu,
vindran de la província,
a vegades fan altres llocs,
pensa que aquí es començaran a canviar de tot.
O sigui, plaques de cava,
segells, punts de llibre,
monedes, postals, vitoles,
calendaris,
targetes telefòniques,
escuradents,
bosses de sucre,
encenedors,
taps amb corona,
enganxines,
i tot el que vulguis portar.
Allà hi ha...
Bueno, el que no pot canviar-se
són coses que són ja...
Sogre i companyia,
coses d'aquesta.
Ah, això no.
No hi ha ningú que col·leccioni sogres.
Això ho he dit.
Què són?
Què són vitoles?
Vitoles és això dels faixes de puro.
Ah, no ho sabia, sí.
Faixes de puro.
Doncs ja que tenen col·leccions molt bones, eh?
I clar, el que passa...
El puro no, eh?
Només la faixa, el puro ja se'l fumen.
Clar, hi ha coses que molts...
Comprar, a vegades, el comprar...
Clar, hi ha tres tipus de col·leccionisme.
Hi ha aquell, per exemple,
que té suficients diners
i compra col·leccions de coses
per invertir
i tindre un valor de coses d'aquí.
Això és el que té per poder gastar.
Llavors hi ha altres col·leccionistes
que s'ho han trobat a casa dels pares o dels avis.
Mira, això era...
I llavors continuen fent.
I llavors hi ha l'altre que replega
la gràcia als canvis.
Jo aquest canvi...
Oh, canviant, saps?
I fer col·lecció a base de buscar...
Això em sembla que no el tinc.
Aquest ara...
El canvies...
Oh, coi!
Escolta, perquè abans inclús,
recordo jo,
que els col·legis portaven uns àlbums
que deien Nestlé, les cases Nestlé.
Sí.
Uns àlbums
que llavors venien xocolatines
amb un cromet dintre.
Ah.
I aquest cromet era per aquests àlbums.
Clar, aquí hi havia la picaresca,
clar, et donaven l'àlbum
i tu col·lecaves aquest xocolata
per fer col·lecció dintre d'aquests àlbums.
Clar, que eren cromos d'alguna cosa concret.
De què?
De tot.
De història, de història...
De geografia, de...
Coses així educatives.
D'artistes, de marx...
En fi, tot allò, saps?
I això vas canviant.
Però inclús hi havia alguna tenda
d'aquestes petites tendes
que hi havia familiars,
que aquests, de vegades,
canviaven cromets.
Però llavors, t'ha fet...
Per un que donaven ells,
n'hem vist donar-ne dos tu.
Clar.
I clar, sempre tenien gènere
per anar canviant,
per anar canviant.
O venien.
Segons quins eren difícils,
doncs aquells els venien.
O sigui que sempre hi ha hagut,
dintre el col·leccionisme,
hi ha hagut aquesta cosa
que porta, porta.
I és una afició, doncs,
que a vegades és ensenadora
i et diga, et diga, et diga.
Continuem parlant demà
sobre el col·leccionisme.
Gràcies, Avi.