És dimecres i amb Andrés d'Andrés, abans d'encetar un nou tema,
abans tancar amb la banda sonora de Cowboy de Medianoche,
anem a preguntar-li què és el que podrem veure avui a l'Antiquari.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Bé, doncs avui a l'Antiquari tenim una pel·lícula japonesa,
perquè és segon dimecres de més,
i passarem la pel·lícula La balada de Narayama,
ja dic japonesa, de l'any 1982, en color,
una pel·lícula dramàtica,
i que va ser dirigida per Shohei Imamura
i van interpretar Ken Ogata, Sumiko Sakamoto,
Aki Tajeto, Mitsuho Baiso,
i són uns artistes que, encara que aquí ens sonin molt japonesos i molt distants,
resulta que són uns grans actors de la cinematografia japonesa.
Una pel·lícula recomanable per tots els públics,
perquè, en fi, és per disfrutar d'aquesta magnífica visió
que es fa del Japó d'anys enrere,
en què una persona, quan ja era velleta, velleta,
els hereus, fills, nets, qui fos,
la carregaven a l'esquena com si fos una motxilla
i s'anaven cap a dalt de la muntanya de Narayama
i allà la deixaven abandonada sense menjar, sense aigua i sense res,
perquè allà es morís amb els gels que hi havien
i els carronyers acabessin deixant només els ossos d'aquella persona
que no servia per la societat d'aquell poblet.
Això és la història d'aquesta pel·lícula,
molt ben documentada, molt ben feta,
i encara que els personatges són de ficció,
era una de les tradicions que hi havia en aquell lloc.
Això és el que tenim per aquest vespre a les 10 a l'Antiquari
amb entrada completament gratuïta.
I, bé, anem a encetar un altre de l'Oeste,
que seran temes musicals de grans pel·lícules
i podríem posar una miqueta de visió
amb la música d'Elmer Weinstein,
que va ser el renovador indiscutible d'aquest gènere musical
a partir de l'any 1960.
I hem seleccionat el primer tema,
que l'autor va ser Dimitri Tiomkin
i pertany a la pel·lícula Gigante,
una pel·lícula que es va estrenar l'any 1956,
i el tema principal d'aquesta pel·lícula s'escolta
mentre veiem a la pantalla els títols de crèdit.
Tenim com a fondo un lloc que hi ha aigua,
pel qual van les vedelles del rancho Reata,
que és la gran propietat dirigida per Vic Benedict,
que amb la pel·lícula és Rock Hudson,
i el tema aquest de Tiomkin només s'escolta en aquest moment
i les seves connotacions èpiques
les fan d'una manera incrementada
per la presència d'uns cors que són magnífics.
Escoltem aquest primer tema musical, Gigante.
This pen is Texas,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
natal.
Canviem ja una miqueta i direm que
nominat a la seva vegada per l'Òscar,
aquest home
va triomfar molt
amb la composició d'aquesta pel·lícula.
Un dels motius més destacats
és l'utilització
de The Yellow Rose of Texas,
o sigui, la rossa amarilla de Texas,
que és l'himne
d'aquell estat. Per l'escena
de la gran festa
que organitza
Jet Ring,
que és James Dean
amb la pel·lícula, doncs
en aquesta cafeteria que es munta
aquesta festa hi ha una baralla
monumental, tot
motivat per motius racials.
Bé, doncs tot això
està inclòs a dins de la música
La rossa amarilla
de Texas, que
interpreta orquestra
i coros de Mitch
Miller.

La rossa amarilla de Texas,
que és la rossa amarilla de Texas,
que és la rossa amarilla de Texas,
is the only
girl for me
Where the Rio Grande
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit