El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Amb l'Ave Ramon portem tota la setmana parlant d'elements bàsics d'aquells del dia a dia
que es necessitaven i que fins i tot els portaven fins a la porta de casa.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
I ahir fèiem referència al gel i avui parlem de l'aigua.
Sí, sí. Avui, per exemple, avui en dia, tothom ja té una aigua determinada,
que si és d'aquí, que si l'aigua d'allà, si aquesta és bona pel ronyó,
que si aquesta porta massa calç, en fi.
Llavors, l'aigua tarragona tampoc no era gaire bona.
Bé, bona.
Hi havia prou canalització, hi havia aixetes, no?, sense problema.
Sí, sí, sí, no massa, no massa.
Amb no massa pressió, suposeu.
No massa... amb condicions, perquè parlem de l'aigua.
Però llavors, la gent, doncs, anaven a l'Oliva,
a la muntanya de l'Oliva,
al sortir de Tarragona,
tu potser no ho coneixes perquè ets jove
i no has anat, perquè ha sigut
en altres temps que anaven menjant la mona.
Tothom anava allà, s'havia trobat a tot Tarragona allà.
Sí, això en parlarem, però ja que en parlem,
ja que bé surt això, doncs...
Però no en parlem gaire, avui, que quan arribi Setmana Santa
ens ho reservem.
No, reflexo, anaven a l'Oliva, però molts anaven al Llorito.
Llorito, l'aigua era més bona i allò que sí.
Però hi havia...
Que hi havia una font d'aquestes naturals.
Sí, sí, sí, sí.
I allí, perquè a l'Oliva hi havia un gran dipòsit de l'aigua
i llavors d'allí se'l repartia a la ciutat.
Però aquí al Llorito no.
Hi havia un carro, hi havia un,
que se dedicava a les cases, per exemple,
per exemple, això era més aviat el casc antic hi ha.
Perquè cap a l'Oliva ja no arribava tant.
La part alta, diguéssim.
La part alta.
Doncs la gent, en aquest carro,
bé, un noi,
tenia un carret no gaire gran,
un roquet, no massa cavall tampoc,
i aquest anava a les cases,
li deixaven una garrafa o alguna...
Que llavors no hi havia plàstic,
havia de ser garrafes de vidre o el que sigui, no?
I llavors aquest agafava l'aigua del Llorito
i la repartia a les cases.
O sigui, anava a les cases a buscar el contenidor,
diguéssim, la garrafa o la que fos.
Sí, la garrafa o la que fos.
Anava a carregar el Llorito
i quan tornava, doncs mira,
vincentis, dos rals, una passeta,
depèn de l'aigua,
i mira, i així es guanyava la vida,
aquest també.
Anant repartint, fent de repartidor d'aigua,
però aigua té tot allò,
perquè clar, llavors,
la gent, doncs clar,
també miraven l'aigua,
perquè a Tarragona,
doncs l'aigua tampoc no...
No, perquè llavors també,
parlant de l'aigua,
clar, més que res la gent,
també a les cases no hi havia massa aigua tampoc,
o sigui que...
I molt que res era anar a les fonts.
Perquè a veure,
aigua corrent però n'hi havia,
a les cases de normal,
que es devia fer servir potser per rentar o...?
No massa per rentar, no, no.
Perquè es feia servir.
I en moltes cases no hi havia aigua,
sí, com després va començar a vindre aigua,
no hi havia tanta,
i molta gent,
per segons quines coses,
anava a buscar l'aigua a la font.
A la plaça de la font?
A la plaça de la font.
Quines fonts hi havia?
Perquè hi havia més d'una font a Tarragona, no?
Sí, quantes han desaparegut.
Home, a fonts, mira,
com si hi haguessin hi havia aquesta de la catedral,
que tot allò que és damunt del pla de la seu,
tot allò era un dipòsit d'aigua.
Oh, sí.
Era un dipòsit d'aigua.
I diria que hi havia aigua.
Hi havia aigua...
Allò, a tocar de la catedral, diguéssim.
Sí, sí, a les escales.
Les escales, tot allò dalt eren d'allò.
Llavors hi havia la font de la pitja,
allò dalt que dèiem,
que està tocant el palau del Cabisba,
que encara existeix,
la plaça del Pallol,
a Saavedra n'hi havia una petiteta,
però més n'hi havia més gran.
Allò n'hi ha al col·legi n'hi havia una que ha desaparegut,
allò n'hi ha al col·legi de Saavedra,
que ja ha desaparegut.
A plaça del Rei també n'hi havia una,
també ja ha desaparegut.
Al plaça del Fòrum també n'hi havia.
Fora també d'allò es van baixant a la Rambla,
n'hi havia dos o tres.
Que era curiós aquesta de la Rambla,
perquè va haver un temps que fins inclús
la que hi havia allà davant,
que hi havia el cine modern,
i Tarragona, allà al final de la Rambla,
dos cines,
doncs va haver un temps que inclús
et trobaves que la tancaven l'aigua d'allà.
I fa l'efecte que era
perquè al cine a la nit,
per exemple,
a la mitja part,
la gent sortien
i anaven a veure a la font.
Tenien sed tota la nit.
I clar, aquells bars que hi havia al costat
o dintre el cine,
perquè el Teatro de Tarragona
tenia cine a dintre,
tenia un bar d'aballs,
doncs clar...
Perdien negoci, perdien negoci.
Llavors, quan hi havia sessió de cine,
no tancaven l'aixeta.
La picaresca era aquesta.
Perquè llavors també,
quan hi havia s'aprendre la comunió,
a partir de les 12 de la nit,
ja no podies veure,
ni menjar, ni beure's,
aprendre la comunió.
El que em diu ara.
Sí.
Oh, sí.
Allò com si t'haguessis de fer un anàlisi de sang.
D'acord.
Oh.
Sí, sí.
Després, clar,
llavors això van canviar-ho,
perquè clar, hi havia algun capellà pobre
que s'hi havia de fer dos o tres pobles
al mes de l'estiu,
quan la set que tenia havia de passar.
Però bueno,
o sigui que llavors hi havia això.
O sigui, a partir de les 12 de la nit,
clar, la gent,
com que la pel·lícula,
la mitja part era abans de les 12 de la nit,
per si o per no,
doncs ho anaven a beure aigua
per tindre això.
Es pot dir que
una sèrie de coses d'aquestes, no?
Potser hi havia la mitja lluna,
a la plaça dels infants també n'hi havia una,
que no hi és,
al Sarrat, on hi havia l'altugues.
O sigui...
I tota l'aigua de totes aquestes fonts?
A la plaça Ponent també.
Ah, a la plaça Ponent també, eh?
Sí, sí.
O sigui,
que per circumstàncies del que sigui,
han anat tancant-les
i han anat conquestat,
modernitzat a Tarragona.
I s'han fet tants edificis,
clar,
a vegades edificis aquests
han pres terreny
on hi havia fonts d'aquestes,
saps?
Clar.
Hi havia moltes fonts.
I hi havia unes que valia la pena
anar a les nits,
com te vaig dir,
de la mitja lluna,
la font de la pitja,
allà al plaça Pallol,
eren aigües,
doncs,
que per sigui,
per sota,
per on passaven,
el que sigui,
doncs,
fer l'aigua molt més fresca
que altres llocs.
Ah,
no totes les fonts,
no tota l'aigua
de totes les fonts
sortia del mateix posto.
Sí,
sortia del mateix posto,
però a segons punt
estava canalitzada,
sortia més fresca
o menys fresca.
I la gent,
quan ja ho sabíem,
que era una cosa d'aquestes...
Quina era la millor,
la preferida,
se'n recorda?
De la part baixa,
per exemple,
la que feia més cua
era la de la mitja lluna.
O sigui,
la gent feia cua,
eh?
Sí, sí.
Amb la garrafa...
Amb la garrafa,
amb galletes,
per poder rentar la fruita,
per rentar les coses,
depèn de què era.
I a vegades és també interessant,
perquè, clar,
a vegades a vegades
li convenia a algú
perquè trobava la parelleta
i amb l'excusa
d'anar a buscar l'aigua,
doncs s'entretenia
un ratet més.
O sigui,
perquè, clar,
potser es quedaven a casa
i anirien a buscar l'aigua.
I la noia aquella,
però que també...
Llavors,
la gent...
Però quedem a tal hora
a la font.
Sí,
com que també hi havia
un control per les noies.
A tal hora a casa.
Va,
a tal hora a casa.
Bueno,
vaig a buscar aigua
pel canti
perquè estigui fresca per la nit.
I llavors hi havia la trobada.
O sigui,
sempre hi ha hagut,
sempre hi ha hagut
una miqueta de cosa.
De picaresca.
Continuem parlant
sobre l'aigua,
per exemple,
demà.
Avi,
gràcies.