El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'ordo del català.
Estem fent un tomet per la paraalta amb l'avi Ramon durant tota la setmana.
A veure que me'n recordi, vam enfilar a carrer Cavallers fins a la plaça del Pallol.
Hem pujat fins al seminari. Avi, ja som dalt de tot, baixem cap a la catedral.
Baixem? Baixar de rai?
El que jo li dic...
Perquè Tarragona té aquesta cosa, tots són baixades, però escolta'm, quan agafes els carrers amunt, veus que tothom diu que...
Qui va posar els noms dels carrers o era optimista o era una mica bromista.
Escolta, que jo li dic el passeig dels Tarongers, m'ha fet molta gràcia.
Ah, sí, bueno, les coques, diuen les coques, i clar, em diuen les coques perquè, bueno, venim pel seminari,
un seminari, que llavors, clar, hi havia el Palau Subbispal, a dalt hi ha el Palau del Bisbat, no?
Sí.
I llavors passaves aquell carrer i és on hi ha el seminari.
Per cert, que hi ha el seminari, si s'entra, hi ha una capelleta que diuen que si és que Sant Pau,
vol vindre aquí a Tarragona, va predicar d'allà.
inclús hi ha una pedra gran que diu que com ell era petit, vaja, petit, no era massa d'allòs,
perquè llavors la catedral no existia.
Hi havia el temple de Júpiter, on hi havia la catedral, allò era el temple de Júpiter.
I clar, ell predicava els romans i diu que...
Bueno, hi ha aquest capellet que és interessant de veure-la perquè és una cosa...
Abans estava més obert i es podia entrar, ara, clar, ha estat entre el seminari, en un pati,
no sé si s'ha de demanar permís...
I hi ha una pedra que li servia a ell per predicar des d'allà dalt.
Diuen que aquella pedra servia perquè ell així es posava...
Ara no sé si es pot entrar demanant permís o el que sigui, però és interessant.
Llavors, allà al costat ja tens les monges dels...
Bueno, en aquest moment no em cau.
Un convent de monges.
Sí, sí, sí.
Doncs allí el convent aquest, veus com a vegades...
Esclar, parlar d'una cosa i marxar a l'altra,
i la gólica d'això és...
L'ensenyant-se.
Això d'ensenyar-se.
I anar amb novietes, bueno, molta gent a estudiar, inclús ara...
Ah, sé que és un col·legi, eh?
Ara fan col·legi, llavors era convent.
I al costat hi ha el carrer aquest ja del carro, portal del carro,
que és on hi havia l'ermita de Sant Magí,
que és on hi ha tota la festa.
Llavors, clar, llavors pensa que per Sant Magí hi havia gent
que a primeres hores del dematí, per exemple, del Serrallo, pescadors,
ja s'anaven a primeres hores del dematí, molts a peu,
altres des de la catedral fins allà de Ginolls,
vull dir que, així com ara es fa molta festa,
abans era festa més religiosa, més sentimental, saps?
I llavors, clar, llavors tens que això el dius tu dels tarongers,
que val més no tocar-les perquè són amargues, no són...
Sí, ja les ha provat vostè, ja les ha provat.
No, jo el sé, jo el sé quan he vist la cara d'alguns quan les escafaves.
Sí, és que queda molt bonic, però, eh?
No, és que hi ha molts llocs, a Sevilla, hi ha molts llocs d'aquestos,
hi ha molts passejos que són tarongers d'aquesta manera.
I, clar, és que ells es diu de les coques,
perquè ells feien mercat.
Al llarg d'aquell carrer o al final del carrer?
Sí, sí, tot el carrer.
Des del carrer, ah, sí.
Des del carrer, al fin de dalt, i així com ara el carrer,
llavors al mig hi havia la coca i els carrers passaven pel dos costats,
com la rambla.
Ah, sí, sí, sí, ah, sí.
Per això diuen, diguem de les coques, plats de les coques.
I allí, doncs, era bonic perquè venia,
allí era un mercat públic,
allí venien gàbies amb gallines,
l'altre conills, l'altre verdura,
o sigui, allí era una concentració de pagesos
o gent que es dedicaven a aquestes coses propis.
ous, vull dir, que no és un mercat com ara
que veus tota classe de països i de coses
i no saps quin tri.
Allí tot era cosa de...
Producte del camp i...
Producte del camp, sí.
Allí tot era base de producte del camp,
com baixant més avall,
hi ha la plaça de pesseteria que diuen,
la pesseteria que diuen,
que allí es venia el peix,
aquella placeta que hi ha,
allí hi havia uns toldos,
i allí es venia el peix, també fresc,
que van de pescar,
venia del serrallo a vendre el peix allà,
o sigui, la majoria que venien peix allà
eren gent del serrallo o familiars de gent d'allò.
Que feien mercat cada dia.
No, els dissabtes.
Però no era l'únic mercat que hi havia a la Paralta,
o sigui?
Llavors no.
Hi havia un munt?
No, no, no,
perquè llavors hi havia la carn i aquestes coses,
estaven dintre on hi ha tancat ara,
dintre hi ha com a botiga,
o sigui, com si fos mercat,
el plaça El Fòrum.
Sí.
Allò era específic per carn, diguéssim.
Sí, sí, dintre d'això.
El mercat de la plaça El Fòrum.
Jo vaig via,
perquè la plaça El Fòrum llavors tampoc no era com ara,
perquè encara hi havia cases,
cases que després han anat a terra,
tot allò era poble de carrers estrets,
tot com allà la plaça del rei,
allí també tot aquell tros,
el museu,
allò eren cases,
o sigui,
que ha anat canviant,
però llavors eren cases d'aixòs.
I baixant això que dius tu,
doncs allí clar,
també era molt popular,
perquè darrere la catedral
hi ha la iglesia de Santa Tecla,
que és una cosa romànica, petita,
que llavors era on Tarragona es feia,
llavors no hi havia la catedral encara,
perquè clar,
la romana,
el temple de Júpiter,
allò van a terra,
i llavors sí que vas començar a fer-se
la catedral que hi ha ara.
Però allí hi havia aquesta de Santa Tecla,
que dintre encara hi havia la separació
de diferents famílies d'aquell temps,
compta llavors famílies,
tres o quatre o el que sigui,
depèn de la categoria.
Això passa com allò de Ramon i Julieta,
els capoletos i els montescos.
Això, a Tarragona.
Doncs a Tarragona també tenia les seves coses
i allí a aquesta iglesia
ho semblava una cosa a aquestes,
perquè a un costat...
Això quan anaven a missa vol dir,
se separaven per famílies.
Com abans a les iglesies,
moltes vegades les dones a un costat
i els homes a l'altre.
De fet, avui en dia amb els casaments
em sembla que encara continua a vegades.
Sí, depèn de la família.
Això ho fan perquè no s'hi coli algú,
perquè com que no saps
si és d'una família o és de l'altra,
quan hi ha un casament, per exemple,
si s'hi agrega un,
no sabem si és convidat de la novia
o convidat del novi.
I d'aquesta manera...
I d'aquesta manera...
Ja pots contactar.
Bueno, això és...
Avi, deixem-ho aquí si li sembla.
La para alta dóna més de sí.
Jo hi tornaria,
ara deixem descansar una miqueta uns quants dies,
però un dia hi tornarem, no?
A la para alta,
perquè ens hem deixat molts carrers
d'aquells emblemàtics i fegots.
Mira, plaça el forn...
Sí, pot ser, no que fem pujades, eh?
Ara hem que fem baixades, ja.
En Jordi, i fins la setmana que ve.
Gràcies. Ja em parlaré.