El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, que jo ho tinc aquí apuntadet, eh?
Avui hem de parlar de la Rambla i de la Fira de Nadal.
Molt bé.
Que ara t'ha donat un moment.
Molt bé.
Doncs mira, potser et diré una cosa...
Ai, quina bola.
Sí, no, és el temps, no, és el temps.
Però tens que acabar i neixis, junts, el tens que fa, saps?
D'acord.
Doncs pensa tu que aquesta fira, abans de fer la plaça La Font.
O sigui que la plaça La Font ha fet tants canvis,
ha fet tants d'aixòs que a vegades ja no saps si ho has somiat
o si ho has viscut o si...
Home, per les fotografies que hi queden, saps que ho has viscut, no?
Llavors jo sí, no estic tan malament del cap.
Llavors, a veure fotografies, recordes coses que dius sí, sí.
És que no me'n recordava si ho havia somiat o ho havia somiat.
Però això fa molts anys, i jo recordo que vostè me va explicar...
Veus que m'ho ve també a mi amb la memòria?
Que hi havia en Gall d'Indi.
Sí, és possible?
Això era el mercat i el mercat d'allà...
Però no era per Nadal, això, no?
Sí, és per Nadal.
Ah, veu, veu, per això li deia.
Quan veus un Gall d'Indi per Nadal era...
Oh, era una festa.
Perquè ara el Gall d'Indi ja te'l porten a les carnisseries,
tallat, preparat, sense sal...
Farcit, farcit.
Farcit.
O sigui, ara aquell Gall d'Indi passa com la llet, que demaneix.
I ara tot són a base de tot.
O sigui, cada cosa està preparat d'una forma perquè ho compris.
Hi ha un ben presentadet, com si estiguis a punt de menjar...
Doncs això passa...
No me'ls Gall d'Indis, amb tot, amb tota classe de coses.
Avui en dia t'ho presenten d'una forma que...
A més, t'ho creus, eh?
De lo bonic que és, t'ho creus, eh?
Estas dubtes, estes dubtes, no?
Això és massa bonic per ser-ho, eh?
I llavors encara et diuen...
És que això, encara que tinguis colesterol, t'ho pots menjar.
Dius, miau.
Això, encara que tinguis sucre, doncs està en un d'allò, es queda allò.
Però, clar, saps què passa, per exemple,
que una cosa que dius...
Això no es pot menjar perquè tens colesterol.
I te n'estàs.
Però llavors, si un dia et diuen...
Això t'ho pots menjar perquè no...
Aquell dia no menges un, sinó menges dos o tres,
perquè t'aprofites.
I llavors, clar, es repercuteix com si fos el d'allò.
Encara és pitjor perquè ho agafes amb més ganes.
O sigui que, feta la llei, feta la trampa.
O sigui que el negoci és negoci.
I diner és diner.
Tornem una altra vegada a lo nostre.
Doncs bé, doncs a la plaça La Font,
doncs hi havia hagut el mercat aquest...
La fira de Nadal.
La fira de Nadal.
Com ara per l'estil de la Rambla,
però amb menys categoria, les tendes, no?
Bueno, amb detes, això, posades allà amb plàstic.
Sí, són...
Però era coquetó i era bé, perquè la plaça La Font...
Són paradetes, no?
Una al costat de l'altra.
I llavors, clar, la plaça La Font quedava, doncs,
molt bé al centre de Tarragona, pràcticament,
perquè, clar, llavors, la Rambla era la Rambla.
I la Rambla no és comà.
Sempre ha estat la Rambla, eh?
La Rambla, llavors, era molt maca
per als grans plataners que hi havia.
Llavors prestava molt per la festa major,
per anar a prendre la sombra.
Que llàstima, no?
A vi que traguessin els plataners.
Llavors van precipitar.
Llavors veu que un o dos van quedar malament
i algú li va interessar o el que fos.
No, no, millor van dir, aquests estan malalts,
els traiem-los tots i així...
Perquè les coses, a vegades, passa això.
Que més estudiar-ho, a veure com i què...
Bom!
Això es passa com...
Ai, la rentadora no va gaire bé.
Ve un mecànic d'aquests que li interessa més cobrar d'això.
No, aquí s'ha de canviar el bombo,
s'ha de canviar això, s'ha de canviar allò.
Un altre...
Sí, sí, és un tècnic.
Sí, sí, és un tècnic.
No, mira, potser traient aquest turí d'aquí
i soldant aquesta cosa d'aquí...
Va directament al gran.
Doncs, amb això de les Rambles de la Rambla
també podia passar el mateix.
Sí.
Estudiar-ho i no aquells plataners
que hi havia tan macos,
que es prestava quan feien les verbenes,
tot ple de fanalets d'aquells,
allò xaponès, saps?
Tot...
En fi, després la Rambla
era un lloc que es prestava
per anar a passejar amunt i avall
de la Rambla.
Així com ara, a vegades,
si està plogut,
ja no pots passejar
per el que pugui ser.
Depèn d'ara la lliscada que agafis.
Perquè ja vols que quedes client dels hospitals.
Depèn de...
No, clar, que...
És un en què és.
És un negoc.
L'ha sortit a l'ànima, això, eh?
No, no, és que passa això.
A vegades hi ha coses que es fan
però no s'estudien.
I llavors diem, llàstima...
No, o no penses que pugui repercutir
d'aquesta manera, clar.
Això és llàstima.
Mira, això és igual que un dia,
sinó que jo, mira, a vegades no ho dic.
Quan vam fer el pàrquing aquest allà,
al final de la Rambla,
no sé si ho vaig dir un dia.
Ai, no.
Doncs jo, amb un personatge
que manava a l'Ajuntament,
li vaig comentar,
i, escolta'm, i per què ara que feu aquesta cosa,
no feu un pas soterrani
que surti a la plaça Imperial Tàrraco?
Des del final de la Rambla,
passar per sota la carretera,
perquè ara si tu vas amb un cotxet,
o vas amb el bastó,
o vas com vas,
has d'esperar el semàfor.
Però com que avui en dia
hi ha molts que desconeixen
el que és un semàfor
i van a tota velocitat
i no se'n recorden que han de parar,
i tu confies,
ja saps el que et toca.
Però, avui,
és una cosa pels peatons
i també pels cotxes, eh?
Ja et digui.
Pels peatons que passen pertot arreu.
Això et dic.
A veure, aquí hi ha un lloc
que està determinat.
Doncs jo vaig insinuar
i vaig dir
de passar això.
Oh, és que això representa un gasto,
però llavors has de posar
una persona que s'encudi i tal.
O sigui, una cosa que
et penses,
bueno, escolta'm,
per un d'allòs,
i en canvi la solució fora aquesta
perquè aniries passejant
tranquil·lament,
passaries per sota això.
Però vull dir
que amb això hi ha coses
que ara dius,
llàstima no haver-ho fet,
saps com ho dir?
Doncs amb els arbres
passa el mateix,
arrenquen arbres,
ja en posarem.
Com en recordo jo...
Però clar, són arbres joves
i no tenen tanta rel i tanta...
El carres mir
ja s'era ampla a un costat
i s'era estret a l'altre.
I s'es va entoujar
de plantar arbres.
Però clar,
van calcular
de la vorera
a l'arbre,
doncs, per exemple,
20 centímetres.
Sí.
Però llavors no vam pensar
que de l'arbre a la paret,
aquells 20 centímetres
que menjava d'allí,
doncs eren cap i de passar
com podies,
en paraigua,
un cotxe no podia passar
i llavors van tindre
que arrencà'ls.
Clar, van tindre que treure'ls.
Són coses que a vegades...
I després un altre dels problemes
que porten els arbres
són les arrels.
Sí.
Perquè la meitat,
per la banda del carrer
em visc jo,
ara mateix jo,
perquè estan en les entretes
totes les voreres
i estan ara mateix obres.
Però abans
teníem totes les...
Clar, totes les arrels
el que feien
era pujar el paviment
i tota la banda de la carretera
depèn de com veies arrels.
I després també saps què passa,
que també, per exemple,
hi ha aquests arbres estretets
tan petits que posen.
Sí.
Això va molt bé
per a vegades
per moltes mares
que deixen el crio
i s'entreté a fer el bellugar,
vinga, bellugar.
I així la mare
pot estar xerrant
amb una altra
sense preocupar-se del crio.
Sí.
I així dius,
escolti'm, per favor,
mira, i ara,
que l'ha plantat
d'aquest arbre,
que has de vostè aquest arbre.
O sigui, encara trobes...
Tenim aquesta mania.
Vull dir que hi ha coses...
Avi, és una cosa molt interessant
i és una manera
d'estirar les orelles
a tothom.
Però a tothom.
Jo també m'estiro les orelles
si és necessari.
Jo dic que no em critiquin,
jo només...
Jo em miro,
ho parlo perquè, mira...
Però, Avi, té raó.
Ara veus,
ara faig de mama de família.
Em dóna molta ràbia
veure com precisament
la permissivitat...
Sí, exacte,
que aquesta paciència,
aquesta patxorra,
s'ha de dir que tenen
molta gent veient
uns que pinten les parets.
Mira,
el nen ha pintat la paret.
O mira,
que estan pintant a terra.
Mira,
el nen està pintant a terra.
O ha llançat quatre papers,
quatre papers llançats a terra.
Com si ens donés igual.
I, a més a més,
depèn de com li dius,
ai,
doncs així ja tenen feina
a l'Ajuntament.
O així tenen feina
la gent de no sé què.
A veure,
però hem de cuidar-ho
entre tots, home.
Un dia, en un carrer,
hi vine una noieta,
bueno,
hi ha dues o tres noietes,
i una,
amb el rotuló,
allò que tenen l'espray aquest,
anava i va fer una miqueta d'això.
Dic, nena,
deixa'm un moment,
deixa'm el moment.
Ai,
per què el vol?
Perquè et farà un dibuix a l'esquena
i veuràs que bonic te quedarà.
Home, clar.
Va agafar el pot,
va marxar al corrent,
i l'altre pensant-se,
ep,
vull dir,
vull dir que a vegades
també som,
on diu la senyora,
el nen tira el paper terra
i el paper terra.
Però per què hem d'arribar
a aquest punt?
Dic,
escolti, senyora,
mira que li ha caigut al nen.
Ai,
nen,
si no ho fas mai això,
veus quina coincidència.
O sigui,
que quan passa alguna cosa
no es fa mai.
Vull dir que...
No, no,
però que hem d'arribar
a que ningú
ens hagi de cridar l'atenció.
Si ha caigut un paper per descuit,
llavors dius,
mira,
ha sigut un descuit
que ens pot passar a tots,
però fent una cosa
que saps que és una tremelladura
i que saps que
després pot ofendre algú,
ja no arribem.
Mira,
pitjor que ja saps què és
aquest iòc que tenim,
aquest escosa,
perquè, per exemple,
si una persona,
bonament,
ens crida,
no l'atenció,
ens diu alguna cosa,
ens pensem que ens humilla
i llavors surt
aquell egoísmo
que tenim
i ara ve si es pensarà
que jo.
I llavors
esportem,
en més de dir perdoni,
o no m'he fixat.
O té raó.
O té raó.
I ara que s'ha caigut vostè de mi,
si jo no ho soc,
això que es pensa vostè.
Vull dir,
saps,
és això...
Per què hem d'arribar a aquest punt?
Això és el que li deia avi.
Ja, tothom estaria perfecte,
tothom estaria content.
A mi jo seríem la perfecció,
a mi jo seríem fins i tot
més avorrits,
però bueno,
estaríem junts.
Bueno, però escolta,
saps què passa?
Que ha arribat un moment
que tu ets una cadera.
Exacte.
Tot ha anat més.
Des del que està dalt de tot.
Uf,
no em parli,
des del que està dalt de tot.
Des del que està dalt de tot.
S'ha fet una barreja
d'això que et dic jo,
uns per egoisme,
l'altre per interès,
l'altre per falta d'educació
i l'altre per...
Perquè jo sempre he dit
i mantinc, eh?
A mi ja no ens queda més temps.
Digui, digui,
acabem la frase.
Jo sempre dic
que jo trobo més important
el respecte que l'educació.
Molt bé.
Perquè l'educació es pot tenir,
però el respecte
és el principal de tot.
Estic d'acordíssim amb vostè.
I no hem parlat,
a fi,
de la Nabel.
L'havíem situat...
Ah,
ara no,
de cara a la setmana vinent,
serà dilluns,
sí?
Així donarem una volta
cap de setmana
i podrem parlar
amb tota la tranquil·litat del món,
no?
Avui, gràcies.
Bon cap de setmana.
Adéu, adéu.