Un dijous més es tracta de cobrir un dels actes que organitza la Universitat Rovira i Virgili.
Amb l'excusa d'un congrés sobre investigacions electròniques
que s'està celebrant aquests dies a l'Hotel Imperial Tàrraco,
hem volgut convidar diferents membres d'aquesta facultat, d'aquesta escola, d'aquesta enginyeria,
perquè ens expliquin en què consisteixen els estudis d'electrònica,
uns estudis en què a vegades no s'acostuma a lligar gaire la Universitat Rovira i Virgili.
Tenim amb nosaltres la Javier Correig,
ell és catedràtic de tecnologia electrònica i coordinador també d'aquest congrés.
Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Tenim també un estudiant de doctorat, l'Alexander Pergara,
fa els estudis de doctorat i ha vingut des de Mèxic per fer-los aquí.
Bona tarda.
I també el Josep Pallarès, ell és professor de tecnologia electrònica i director del departament.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Com ho porteu això del congrés? Ja està en marxa?
Heu cobert les expectatives que teníeu?
Estem en ple congrés i en aquests moments és el moment de màxima assistència que tenim.
Vam començar ahir després de dinar i acabarem el divendres després de dinar.
És un congrés molt específic.
Comentàveu, adreçat als investigadors d'electrònica, quanta gent s'ha apuntat?
Tenim de l'ordre de 170 persones inscrites en el congrés.
La major part d'ells, doncs, de totes les comunitats autònomes de l'estat espanyol
i després també tenim algunes persones inscrites de fora
i bona part dels ponents són també estrangers.
Estem parlant d'aquests inscrits, vaja, aquestes 170 persones,
dins la comunitat universitària, també dins d'empreses?
Quin tipus de publicitat?
Aquest és un congrés orientat marcadament cap a la recerca.
I la recerca és sobretot bàsica.
Per tant, la major part de persones inscrites són del món universitari.
No obstant, tenim també presència d'empreses.
L'EAR Corporation és espònsor del congrés
i també fan una ponència sobre aplicació dels dispositius electrònics
al món de l'automòbil, per donar-li un vernís més pràctic, més aplicat.
Ara entrarem de ple, doncs, en el congrés abans,
però l'hem agafat com a excusa perquè ens presentéssiu als estudis d'electrònica.
que ho comentàvem abans a Microtancat amb companys,
dèiem que a la URB potser la gent ho associa amb química, amb enologia,
però no amb electrònica.
I n'hi ha d'estudis d'electrònica al campus Assalades.
N'hi ha i fa més de 25 anys que n'hi ha.
Hi ha tant?
Sí, sí.
Uns estudis que són a enginyeries?
Sí, bàsicament són tres titulacions.
Bàsicament estem oferint tres titulacions.
Dos són de primer cicle, una enginyeria tècnica industrial en electricitat,
una enginyeria tècnica industrial en electrònica industrial, són de tres anys,
i un segon cicle en automàtica i electrònica industrial de dos anys.
I a part, des de fa cinc anys, més recent, estem oferint també el programa de doctorat.
En tots aquests anys de funcionament, 25, comentaves,
heu notat una evolució, una pujada, baixada, un increment, un descens de nombre d'alumnes?
Saps allò que hi ha èpoques que potser és un ensenyament que crida més, èpoques en què no tant?
Nosaltres, potser per la sort que no estem coneguts,
per la desgràcia que no estem coneguts com altres titulacions,
el que tenim és una quantitat d'alumnes bastant estable.
Bàsicament això ho hem aconseguit diversificant,
aconseguint el segon cicle i després també amb el programa de doctorat.
Però si es fa un número global dels alumnes,
jo en particular fa 15 anys que estic treballant a la universitat,
doncs pràcticament s'ha notat una miqueta electrònica industrial,
la baixada d'alumnes, però en la resta es manté bastant.
Doncs parlem concretament d'aquests estudis.
Què oferteu? Quines especialitats hi ha?
Doncs especialitats són les que l'indica el seu nom.
L'electricitat, una enginyeria clàssica,
de les que són potser menys conegudes,
però més apreciades per les empreses del sector
aquí al voltant,
bàsicament s'ha de gent que es dedica als manteniments
de les grans indústries químiques.
Que algú ho ha de fer, no?
Sí, algú ho ha de fer.
És que clar, són d'aquelles feines que dius
algú ha d'estar al darrere.
Sí, sí, la química fa molts productes,
però sense l'energia que els arriba
i la distribució d'aquesta energia
no podrien treballar.
Quan se'n va la llum, ho en recordem de tots.
Ai, sí, llavors sí, eh?
Llavors ho en recordem dels elèctrics.
A part d'això tenim la gent de l'especialitat
d'electrònica industrial,
que també és una carrera en llarga tradició
a les comarques, des de l'antiga laboral,
l'antiga universitat laboral.
I també els alumnes,
tenim la sort que, bàsicament,
quan ja estan fent el tercer,
o inclús abans de fer el tercer,
ja poden fer els contractes en pràctiques,
amb el qual tenen un...
Un contacte.
Una aproximació molt real
al que després es trobaran.
És que ara t'ho anava a dir, Josep,
de fet és d'aquells ensenyaments
que tenen una aplicació pràctica 100%, eh?
Sí, sí.
Si són ensenyaments...
Nosaltres tenim una borsa de treball
en què gestionem directament el departament
i pensa que des de fa 5 o 6 anys
estem aconseguint
que el número d'alumnes d'entrada,
si sumem tots els nombres d'alumnes d'entrada,
equival, és el mateix número
de contractes que fem en pràctiques,
en empreses.
Per tant, no és que tots els alumnes
de primer facin pràctiques,
sinó en global,
en la gestió dels ensenyaments,
cada any tants alumnes que un entren
són gent que estan treballant en pràctiques.
Per tant, se pot dir que tothom,
tots els alumnes, si volen,
poden fer pràctiques en les empreses.
I surten en feina després.
És fàcil treballar aquí
a la demarcació de Tarragona,
en aquest sector?
És molt fàcil.
Sí, no?
Per sort,
bueno, per sort per ells
i per desgraci per nosaltres
el que trobem és que moltes vegades
la puntilla final de la titulació,
que és el projecte final de carrera,
doncs s'allarga una mica més del que voldríem
perquè és gent que ja està treballant a l'empresa.
És això, no?
Al final dels estudis
obligueu a fer una mena de treball...
Sí, sí, està dins el pla d'estudis.
És com una assignatura més,
però en realitat és una mica
on se convergix,
on se focalitza
tots els apresentaixes
que han tingut durant els tres anys,
de forma que allí se suposa
que han de demostrar
el molt millor del que han après.
Alexander, buenas tardes.
Buenas tardes.
¿Cuánto temps fa que estàs aquí?
Parlaré mitja en català, mitja en castellà
perquè em sembla que ja ho enganxem a això.
Sí, sí, sí, ho enganxem una mica.
¿Cuánto temps fa que hi ets aquí?
Llevo aquí tres años y medio aproximadamente,
tres años y cinco meses.
llegué en septiembre del 2002
y bueno, estoy haciendo el doctorado en electrónica.
Ya estoy ahora en el cuarto año.
¿Viniste, pero especialmente
para cursar los estudios o fueron otras cosas?
Sí, sí, especialmente para efectuar los estudios.
Lo que pasa es que yo apliqué a una beca
que ofrecí a la Universidad Rovira y Virgili
en aquel tiempo.
Bueno, la obtuve y me vine para acá.
Dije, así conoceré también la cultura catalana.
¿Y por qué Tarragona?
Hombre, me interesaba conocer la cultura catalana, sí.
Y bueno, pues, una ciudad más pequeña.
Y dije, bueno, la ciudad...
Bueno, y ahora que no nos escucha nadie,
¿cómo has encontrado la facultad, los estudios
a nivel de temática, de profesores?
¿Tiene el nivel que te esperabas?
¿Estás contento?
Sí, sí, sí, estoy muy contento,
sobre todo porque, bueno, el año pasado
tuve la oportunidad de hacer una estancia
fuera de aquí.
Me di cuenta que estamos...
¿Te fuiste a México?
No, no, no.
Pero un Erasmus a México.
No, fui a Italia, a la Universidad Torre Vergata
de Roma.
Estuve ya cuatro meses.
Me di cuenta que tenemos muy buen nivel académico
aquí en la universidad.
Y bueno, regresé muy contento.
He hecho bastantes trabajos,
bastantes publicaciones,
donde hemos podido poner en alto
el nombre de la Universidad Rovira y Virgili.
Tú debes ser de los pocos estudiantes
que cursan el doctorado,
me imagino, ¿eh?
No lo sé, porque como nos comentaba Josep,
parece que los estudios de electrónica
son como muy prácticos, ¿no?
Salir y trabajar.
Sí, sí.
En cambio, ¿quién se dedica a escribir precisamente
los informes y tal?
Pues parece que no se lleva tanto.
Sí, bueno, es más que nada la gente que está interesada
más en trabajar, en empezar a investigar.
Pero bueno, actualmente sí tenemos aproximadamente
20 estudiantes de doctorado ahí en el departamento.
Aquí ya somos bastantes.
La mayoría somos extranjeros.
Y bueno, pero...
¿Cuál es tu especialidad?
Es el procesado de sensores de gases.
A ver, explica'm, que yo lo entiendo un poquito,
así por encima.
Claro, es que eso de la electrónica,
pels que no hi estan ficats, es muy...
Bueno, a mí me han dit un día, diu,
la corrent, l'electricitat, es como la agua.
Dic, venga, pues ya está, ya lo sé todo.
Allora, abres la ixeta...
¿Cómo lo has dicho esto de los gases?
Hombre, lo que pasa es que nosotros aquí en la universidad
construimos sensores, sensores para electrónicos
para detectar gases contaminantes.
Pues esto lo necesitamos, yo creo.
Aquí en Tarragona se necesita.
Yo creo, de hecho, por eso hay gran investigación en esto,
por tanta industria petroquímica que hay aquí en Tarragona.
Entonces, bueno, pues yo me he encargado
en hacer el procesado de la respuesta de estos sensores,
ya que estos sensores nos dan una señal
que si cualquier persona lo ve, pues va a decir,
bueno, pues sí, ¿y esto qué?
Entonces, bueno, lo que me encargo yo es traducir estas señales
en información que nos puedan decir, bueno, pues,
se trata de que estamos midiendo tal gas
y a tal concentración, etc.
¿Y cómo llevas el proyecto?
¿Lo estás acabando ya? ¿Te falta mucho?
Sí, sí, ya estoy, no, ya estoy por terminar,
ya estoy también por empezando a escribir
lo que es la tesis doctoral y, bueno,
espero poder terminar este año.
Josep, això, potser l'Alexander
és una excepció, no?
Però això costuma a passar,
jo m'imagino que molts estudiants d'electrònica
venen per vocació
i venen una mica en plan MacGyver.
Vull dir, volen a coneixements pràctics.
Com els costa entrar en els llibres
i donar-los tota la teoria?
A nivell de dia a dia, de classes, eh,
vosaltres que sou professors.
A nivell d'estudiants de doctorat, no.
No, de doctorat ja no, clar.
A nivell d'estudiants de doctorat,
evidentment ja saben el que venen
i tenen la informació,
ens coneixen de publicacions anteriors,
per tant, és una publicació,
la informació està publicada a tot el món
i la gent sap exactament què estem fent.
A nivell de primer i segon cicle,
doncs, bueno,
hi ha assignatures que costen més,
hi ha assignatures que costen menys.
Quina diríeu que és l'assignatura més dura?
L'os, l'os de la carrera.
L'os de preguntar l'alumne.
Sí?
Alexander, tu has passat,
has estat tota la carrera aquí
o vinc especialment per al doctorat?
No, vinc especialment per al doctorat.
I t'han comentat
si hi ha alguna assignatura dura
durant tota la carrera?
Pues no, en realidad no.
No sé.
Me imagino que sobre redes neuronales,
que es lo más complicado, pero bueno.
Suena interesante, redes neuronales.
El Javier, si et sembla,
el Javier Correja,
reprendrem el tema de...
Vaja, l'excusa d'aquesta entrevista
al Congrés sobre investigadors en electrònica.
Al llarg d'aquests tres dies
teniu molts ponents,
algun de destacable,
suposo que és difícil destacar-ne algun,
però vaja, us veig gent especialista.
molt especialista en el tema.
Sí, tenim dels ponents,
de fet nosaltres organitzem la conferència
amb sessions convidades,
conferències convidades
i després sessions de pòsters.
Les sessions convidades en total
crec que són unes deu,
més o menys,
i d'aquestes deu hi ha
aproximadament
quasi la meitat de ponents
són estrangers,
d'Estats Units, del Canadà i d'Europa,
i la resta són d'altres universitats
de l'estat espanyol.
Llavors, jo crec que hem trobat
persones molt destacables
dels diferents àmbits del Congrés.
Al Congrés, bàsicament,
la temàtica és els dispositius electrònics,
els sensors i els microsistemes,
i les tecnologies nanoelectròniques
i microelectròniques.
Perquè es pugui entendre,
per exemple,
dins dels telèfons mòbils,
nosaltres,
si l'obríssim,
hi trobaríem el que diem els xips,
els circuits integrats.
Aquests circuits integrats
estan composats per
centenars de milions
de dispositius electrònics,
de transistors,
que en diem nosaltres.
Llavors,
nosaltres el que estudiem
és la manera
que aquests transistors
siguin més petits,
siguin més ràpids
i consumeixin menys.
Va per aquí el futur,
no?
Això és el que possibilita
que cada generació
de telèfon mòbil nou
sigui més petit
i consumeixi menys energia.
Un altre camp d'aplicacions
són els microsistemes.
Tots hem sentit
a parlar dels sistemes airbags,
dels cotxes,
per exemple.
Doncs els sistemes airbags
porten
el que en diem
un sistema electrònic
molt petit,
per això se'n diu
microsistema,
en el qual hi ha
un acceleròmetre,
que és un dispositiu
que és capaç de saber
quan un cotxe xoca
i diferenciar-ho
de quan un cotxe
accelera o frena
simplement.
Quan aquest cotxe xoca,
la resposta
d'aquest microsistema
és el que dona
l'ordre
perquè s'infli
la bossa de l'airbag.
Doncs l'estudi
de tots aquests microsistemes
és també,
forma part
de la temàtica
d'aquest congrés.
I això és només
per posar un exemple,
però jo crec que d'aquí
en un plaç
entre 5 i 10 anys
aquests microsistemes
i nanosistemes electrònics
formaran part
de la nostra vida quotidiana.
De fet,
ara t'ho anava a dir
i has posat uns exemples
que els estem tocant cada dia
vull dir que
no podem concebre avui
actualment
la nostra vida
sense totes aquestes
petites peces,
no sense l'electrònica.
Efectivament.
La trobaríem a faltar
si no la tinguéssim
però tenint-la clar
com que no hi entenem
doncs no ho veiem.
I tot això,
tots aquests invents
que ja estan aplicats
i tal
es poden millorar?
Per exemple,
comentaves això dels airbags
encara s'està treballant
amb aquestes coses
que ja existeixen
per millorar-ho tot.
A veure,
l'electrònica
hi ha una llei
molt coneguda
que diu
que cada 18 mesos
estem doblant
la capacitat
d'integració
dels circuits electrònics.
Això vol dir
que cada 18 mesos
aconseguim
realitzar
les mateixes funcions
amb la meitat d'espai
o el que és el mateix
si conservem
el mateix espai
podem posar
el doble
de circuits
en aquest espai.
Per això,
cada vegada
que comprem
un telèfon mòbil nou
tenim moltes més prestacions
i l'espai
és més reduït.
I això
té darrere
una investigació
potentíssima
que és la investigació
amb dispositius.
Ara, de moment,
com dèiem,
diríeu que la prioritat
és aquesta,
fer-ho tot
més petit.
Efectivament,
fer-ho més petit,
fer-ho més eficient
i també obrir
nous àmbits
d'aplicació
que fins ara
no eren tan comuns.
Un tema important
és tot el dels
dispositius
bio
que incorporen
parts biològiques.
S'està treballant
moltíssim
els biosensors,
per exemple.
Després,
tots els dispositius
fotònics
també són
molt importants.
Ara estem vivint
l'eclosió
de les pantalles
planes.
Les pantalles
planes,
doncs,
una tecnologia
molt important
que hi ha aquí
és la dels
transistors
de capa fina.
Aquesta tecnologia
que se'n diuen
TFTs.
Aquesta tecnologia
s'està investigant
de forma
extraordinàriament
intensiva
des de fa 10 anys
i ara
és quan
comercialment
ha sortit
al mercat.
les cèl·lules
solars
també és un àmbit
de recerca
molt important.
Encara no s'ha
generalitzat
el seu ús,
però és possible
que d'aquí un plaç
entre 5 i 10 anys
es comenci
a generalitzar
també
i que formi part
que tingui
un percentatge
d'introducció
semblant
al que pugui tenir
l'energia nuclear
o altres energies
fòssils.
Ara que comentes això
m'ha vingut la pregunta
quin seria
el màxim
enemic
de l'electrònica.
A nivell d'investigació
sembla que tot rutlla,
estem parlant d'especialistes
a nivell mundial,
vull dir,
d'idees no en falten
ni d'investigació tampoc.
Potser després
a l'hora d'aplicar
tot això
és quan falten els diners,
quan no hi ha prou interès,
comentant això
de l'energia solar
doncs m'ha vingut al cap,
no?
Potser seria aquest el problema
al màxim enemic.
A veure,
tota tecnologia
necessita un temps
per madurar
i necessita
d'unes condicions
per implantar-se.
Jo diria que
ja que parlem
d'enemics,
doncs l'enemic principal
de les cèl·lules solars
és que el petroli
vagi barat.
Perquè clar...
Bueno, això s'està acabant ja,
eh?
Això s'està acabant
i per tant,
ara diguem-ne que
llavors doncs
amb el que parlava
l'Àlex
doncs
dels sensors de gasos
perquè aquestes tecnologies
al final
acabin implantant-se
doncs
l'enemic
que tenim
és que no es cuidi
el medi ambient
o que no hi hagi
regulacions
que obliguin
a controlar
el medi ambient,
no?
Per tant,
doncs jo crec
que
el confort
de les persones
i totes les regulacions
que vagin
per la sostenibilitat
són potencials
aliats
de l'electrònica,
no?
El principal enemic
és que no hi hagi
cap regulació,
és retrocedir
amb el temps,
no?
Tots aquests temes
els trobareu
dins l'hotel Imperial
Tàrraco
durant aquests dies
en el congrés
sobre investigació
electrònica.
És el primer any
que ho organitzeu?
Aquest congrés
és la cinquena edició
ja
i és la primera
que es fa
és la primera
que es fa a Tarragona
però
les dues primeres
es van fer a Barcelona
la tercera
es va fer a Madrid
la quarta
es va tornar a fer a Catalunya
i la cinquena
l'han fet aquí a Tarragona.
Suposo que esteu contents
doncs d'haver pogut
portar a casa
tot aquest...
Estem molt contents
i a més a més
l'ambient que s'està vivint
és molt bo
hi ha molt bona receptivitat
i...
No hi ha hagut problema
per contactar
inclús amb aquests investigadors
d'Estats Units
o us han vingut
sense problema
i...
Bé, de fet
és que són investigadors
amb els quals
ja hi teníem relació prèvia
i per tant
doncs
jo crec que ha estat
ben fàcil
que puguin venir
també
el congrés
està esponsoritzat
per l'IECUBO
que en diem
que és l'Associació
d'Enginyers Elèctrics
i Electrònics Mundial
i per tant
ens està facilitant
també
tota la logística
perquè puguin venir
aquestes persones
no?
Doncs jo m'agradaria
la Javier
ja ens ha portat algun
però
que m'avancéssiu
alguna cosa de futur
vosaltres que esteu ficats
en el tema
en què s'està treballant
o sigui
quin és el futur
aplicat
de l'electrònica
el Javier comentava
que s'està fent
un gran esforç
en el que és
reduir l'espai
per exemple
o en l'energia solar
què més?
Quines altres
quines altres aplicacions
hi veieu
per el que s'està investigant?
A veure
el futur
la bola de vidre
sempre és una mica
complicada
encertar-la
però diguem
els temes
que actualment
estan més
en boga
que s'està treballant
i que hi ha
molts esforços
detrás
doncs
com apuntava
abans Javier
tot el tema biològic
tot el que és
interaccionar
elements vius
detectors
d'ADN
elements
cancerígens
detectors
de qualsevol tipus
estem parlant
d'aplicacions
per exemple
aplicacions mèdiques
aplicacions mèdiques
això ho hem vist
en pel·lícules
clar lògicament
això està prou
està avançat
està avançant
i de forma bastant ràpida
suposo que més
potser
en alguns llocs
que en d'altres
hi ha per exemple
una aplicació
que podria ser
que entrés
a funcionar
en poc temps
que són els dispensadors
automàtics
d'insulina
per posar un exemple
pràctic
un microsistema
que pugui mesurar
el nivell
de glucosa
en sang
i que dispensi
la insulina necessària
perquè el nivell
sigui sempre constant
estem parlant
d'una implantació
interna
sí
sona pel·lícula
tot això
sona dur
i això ja fa molts anys
que s'hi està treballant
hi ha problemes importants
per resoldre
però jo penso
que
es resoldrà
aviat
i amb aquest tema mèdic
hi ha confrontació
entre
la comunitat
mèdica
el que és
després la regulació
com en la investigació genètica
per exemple
allò que hi ha països
que estan més oberts
de moment aquí
no tenim problema
en aquest nivell
no crec que hi arribem
bàsicament
el que s'intenta
sempre que fem
col·laboracions
amb el tema bio
és
augmentar les prestacions
sense canviar
molt
l'efecte final
que és el dispensador
d'insulina
o fer una detecció
d'una prova
el que intentem
és que la cosa
vagi més de pressa
o vagi de forma
més estable
un altre exemple
per exemple
serien
els típics anàlisis
que els has de deixar
anàlisis d'elements
en concrets
que els has de deixar
un dia
o 24 hores
en incubació
perquè es faci el procés
molts d'aquests
processos
estan relacionats
amb la superfície
amb l'àrea
que tens
activa
també s'està treballant
en elements
on es pugui augmentar
molt aquesta àrea
de forma que
per exemple
detectar
un anticorps
que tardaria
24 hores
i ho pogués fer
en una hora
és a dir
no estem canviant
el sistema
l'únic que estem donant
són prestacions
adicionals
a elements
que actualment
estan
estic parlant
de coses
molt necessàries
així que
poseu-vos a la feina
i que vagi ràpid
això
Àlex
ja per a ir terminando
tu quan ves pel·lícules
com a Terminator
què penses?
un poc
estàs creant
el monstre
no
de verdad
estas pel·lícules
de ciencia ficción
así que
bueno
què pensáis
que se salen un poco
que se van un poco
de la bola
o que sí
que realmente
puede pasar
todo esto
hombre realmente
me parece que se van
un poco de la olla
pero bueno
pues siempre
está la inquietud
de ver
hasta dónde
podemos avanzar
y hasta dónde
se puede llegar
a lo mejor
nos puedes
mira tirando
por el tema
del cine
¿nos puedes recomendar
una película
que así
con un puntito
electrónico
futurista
porque te deben gustar
este tipo de pel·lícules
¿no?
ya bueno
algo
bueno
una película
un poquito
antigua
de inteligencia artificial
me parece
me parece bien
me parece bonita
venga
doncs
amb aquesta recomanació
acabem l'entrevista
que hem mantingut
amb l'Àlex Pergarà
estudiant de doctorat
de la Universitat
Rovira i Virgili
gracias
¿quanto tiempo
te quedas aquí?
¿ya te quedas
para siempre?
hombre
no me desagradaría
pero vamos a ver
bueno
me gustaría
ya veremos
cuando acabes
la tesis doctoral
vienes
y nos la cuentas
esto de los gracias
al Josep Pellarés
titular
professor
de tecnología
electrónica
y director
del departament
moltes gràcies
i el Javier Correig
el coordinador
d'aquest congrés
sobre investigacions
electròniques
que us acabi d'anar molt bé
que encara us queda demà
tot el dia
que es tinguin molt d'èxit
i que continueu fent coses
gràcies Javier
a vosaltres
gràcies