Avui és dia 15 de novembre, la niña bonita, Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Bonita, bonita, la música que anem sentint aquests dies.
Exacte.
D'aquesta, podríem dir, banda sonora teatral, perquè és la teatral de sonrises i lègrimes.
Realment el motiu són èxits de Richard Rogers, que va ser un gran compositor,
i també d'un lletrista que, en fi, va ajudar molt amb el Richard Rogers,
que era Oscar Harmanstei II.
I estem passant un dels seus grans èxits de Broadway, que va ser sonrises i lègrimes,
i que després es va passar al cine i va tindre, lògicament, el gran encert de la música i de la lletra.
No, no, fins i tot jo crec que de tota la posada en escena devia ser fantàstic.
S'ha de dir, sí, que sonrises i lègrimes va ser l'última col·laboració entre Rogers i Harmanstei,
i el musical es va començar a crear quan el seu futur director teatral va veure la pel·lícula alemana,
The Trap Family, la família Trap, que es va fer una versió alemana,
i va pensar que podia ser un nou vehicle d'allluïment per una cantant de Broadway,
que era Marie Martin, i, esclar, tenia un èxit enorme i, a més, cantava fantàsticament bé,
després del seu triomf personal, d'aquesta cantant, amb l'obra Sud-Pacífic.
Bé, després d'aconseguir el permís dels membres de l'autèntica família Trap,
perquè se'ls va demanar permís,
es va pensar en un principi que els números musicals podrien ser cançons del seu propi repertori,
junt amb algun tema nou,
composat pel duo, per aquests dos, per Richard Rogers i Harmansteen.
Llavors, això aviat es va desestimar a la idea.
Però, al final, l'obra es va estrenar al fin de Llambrot Bay,
el 16 de novembre de 1959,
amb Marie Martin i Theodore Bickel.
Com a curiositat, s'ha d'assenyalar que un dels substituts a l'actor
que va estrenar el paper de Rolf,
el novi de Lielz,
o sigui, Lielz,
que és la xiqueta gran de la família Trap,
que després denuncia a la família,
el xicot, a l'ingressar amb el partit nazi.
És allò que el denuncia.
Doncs, aquest xicot va ser John Woig,
que després va ser també el famós
Convoy de Medianoche.
Què dius? Era el mateix?
Aquest cantava, amb aquesta obra, a l'escenari.
I després va passar a fer la pel·lícula,
o sigui, al cine,
i es va destacar molt en Convoy de Medianoche,
que allà va fer el paper del novi,
de la filla gran de la família Trap.
La cançó que ara escoltarem
la canten els nens i la seva institutriu
quan improvisen un teatre de marionetes
precisament davant del capità,
o sigui, del pare, del Trap,
i la seva promesa,
la pròxima esposa que es pensen que serà,
que és la baronessa Elsa Scharander,
que amb la pel·lícula era Eleanor Parker.
Escoltem aquest tema musical
perquè crec que val la pena.
i es diu La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
La Cabrita Solitària.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit