Un dimecres més, ens plau donar la benvinguda
al Manel Magí i al Jordi Ximeno
Nois, bona tarda
Què tal? Com estàs, Núria? Et veig molt animada
Jo també soc aquí, eh? Hola Manel
No t'havia vist, perdó
Que raro
Estic animada perquè encara no heu començat a parlar
Em sembla que avui porteu un tema molt dens
Sí, no, darrerament ens agrada molt la discoteca
per això portem un tema molt dens
Hòstia, Jordi, acaba de fer un d'aquests jocs de paraules
Oh, que bo, que bo
Que ràpid, molt bé
De veritat que m'has deixat al·lucinat, Jordi
No estem al nivell avui, Manel
Tot seguit el nostre sumari sabreu
No em vinguis amb històries d'avui
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
A les nostres efemèrides
La revolució francesa i la declaració Balfurs seran els protagonistes
El nostre monogràfic estarà dedicat a la Maumàquia
Que, per cert, us podria dir ja ara
De què es tracta, però no us ho vull dir
Ho sabreu en breus minuts
La nostra història tracta sobre el naixement de Tàrraco
Les curiositats sobre les tropes soviètiques
I els lavabos austríacs a la Segona Guerra Mundial
I, com sempre, notícies relacionades amb el nostre programa
No em vinguis amb històries
Afemèrides
1789
Expropiació i venda dels béns de l'Església a França
Un cop iniciada la Revolució Francesa
Aquesta va ser la resposta dels revolucionaris
Per tal de resoldre els problemes de deute
I atendre alhora les despeses
Que no es podrien cobrir amb els impostos
El transfons religiós de la Revolució
És un dels aspectes més debatuts pels historiadors
Inicialment, la Revolució va néixer del xoc
Amb l'Església com a institució
Ja que l'Assemblea Nacional no tenia cap interès
Per combatre les creences
I més quan aquesta havia posat la Declaració dels Drets de l'Home
I del Ciutadà
Sota els auspicis del ser suprem
La nacionalització dels béns de l'Església
Ocorreguda, tal dia com avui, de l'any 1789
Obligar, uns mesos més tard
Als revolucionaris, a redactar la Constitució Civil del Clergat
Refusada per la majoria de clergues
I també pel papat
1917
Declaració Balfour que garanteix als jueus
Una llar nacional a Palestina
Per guanyar-se el recolzament de la comunitat jueva europea
El ministre d'Aferts Exteriors britànic
Arthur Balfour
Es va comprometre en una carta dirigida
Al dirigent sionista britànic
Lord Rothschitz
El 2 de novembre de 1917
A recolzar la Constitució d'un estat jueu
En l'aleshores posició turca de Palestina
Encara que la declaració
Assenyalava que el nou estat
No havia de causar perjudici algun
Als drets de la població árabe del territori
Aquest compromís era clarament contradictori
Amb la promesa feta durant el mateix període
Als dirigents àrabs
Que s'havien revoltat contra els turcs
D'octor Carlos I
El govern de Palestina
Un cop finalitzada la guerra
Palestina va ser assignada a Gran Bretanya
Com a mandat de la societat de nacions
En endavant
Els intents britànics de reconciliar
Amb dues promeses
Van marcar l'inici
Dels problemes posteriors
En aquesta zona del món
I que encara duren
I després de les efemèrides
Arriba com sempre
El vostre monogràfic
Sí, el nostre monogràfic
Que avui estarà dedicat
A la nou màquia
A la què?
Això
I us preguntareu
Què és la nou màquia
A la Roma Imperial
Els espectacles
Si comencem a pensar
No reduïen a l'àmbit personal
Les festes populars
I temes d'oci
Els espectacles eren públics
I constituïen un plaer comú
A totes les classes socials
Fits a convertir-se en una senyal
D'identitat
Una de les senyals
D'identitat més controvertides
Del món romà
Si pensem, com deia abans
En espectacles clàssics
Doncs ens vindrem al cap
Doncs els combats de gredors
Les curses de carros
Les matances d'animals salvatges
També, perquè no, de cristians
I també les nou màquies
O batalles navals
I per parlar d'aquest tipus d'espectacles
Quines fonts tenim?
Aquests espectacles
Les nou màquies i combats navals
Seren els espectacles
Més ostentosos i espectaculars
A l'hora
També els més inusuals
Suposo que és lògic
Per tots els mitjans
Que s'havien de dur a terme
Fins al punt
Que escriptors contemporanis
Com Suetoni
Tacit
O Diocassi
Van escriure sobre ells
És més
El mateix August
Creador de l'imperi
Va creure oportú parlar
De la nou màquia
A la seva autobiografia
I el terme
Nou màquia
D'on prové?
Bé
El nom
Comú d'aquest espectacle
Provenia del grec
Nou màquia
I tenia un doble significat
Per una banda
Era anomenat
D'aquesta manera
El combat naval simulat
Una representació
Més o menys fidel
Executada per actors
D'una batalla històrica
O ficció d'una batalla
Entre dues grans potències marítimes
Sembla ser
Que el seu origen
Es troba en l'oci privat i familiar
Horaci ens diu
Que en època d'August
Els dos fills del senador L'Olio
Passaven en temps
Un temps a la piscina
De la finca del seu pare
Representant batalles navals
Amb l'ajut dels seus esclaus
Sembla ser
Que la batalla preferida
Per aquests dos infants
Era la batalla naval d'Àctium
El combat que l'any 31 abans de Crist
S'havia posat punt i final
A la guerra civil
Amb la derrota de les forces
De Marc Aureli i Cleopatra
Així
El que va segurament començar
Siguent un joc entre infants
A la piscina
O al recinte ple d'aigua
Amb l'ajut dels esclaus
Va acabar siguent
Un dels espectacles
Més atractius
O com a mínim diferents
De la Roma imperial
Per l'altra banda
El terme també fa referència
A l'escenari de l'espectacle
És a dir
L'espai on es representava
En poques ocasions
S'utilitzava
Al mar un lloc natural
El més habitual
Era que es celebrés
En l'arena
Inundada
D'un anfiteatre
Escolta Jordi
Una cosa
I coneixent
Lo tarannà
Del poble romà
Una mica sanguinari
Pot ser
Estes batalles
Eren només ficció?
Doncs no
En la seva dimensió pública
Es tractava
D'autèntics simulacres
De combats navals
Amb una ficció dramàtica
Que s'aconseguia
Amb la reproducció detallada
D'escenaris
I combatents
Difressats
Amb les vestimentes
Dels pobles
Enfrontats
Les batalles
Més habituals
Eren tiris
Contra egipcis
Atenencs
Contra perses
Rodes
Contra sicilians
Etc
Però aquesta ficció
Obligava al mateix temps
Al més cru realisme
En conseqüència
Es tractava
D'autèntics combats
Que convertien
En l'anomàquia
En un espectacle
Molt sovint
Violent
I sagnant
O sigui que era
Sang i fetge
I tant
Sí, sí
O sigui
I llavors
Si era un espectacle
Tan violent
Real
Que la gent moria
Qui s'atrevia
A fer l'actor?
Doncs bé
Voluntaris
N'hi havia pocs
La veritat
I els actors
Eren reclutats
Entre personers de guerra
I condenats a mort
Per delictes
Comuns o polítics
És a dir
O eren personers de guerra
O eren personers
De la vida
Social i política
De la Roma Imperial
Però hi va haver casos
De gent
Com explicarem més endavant
De gent que
Participava voluntàriament
Que participava voluntàriament
Clar, vull dir
La gent condenada a mort
I els mataven
Allí tot el cop
Sí, sí
Però tampoc els hi feia
Gaire gràcia
Perquè també
Suposo que no
Bé, ja ho explicarem
Era una forma
Potser de
A lo millor si
No hi havia l'opció
De salvar-se
Si guanyava
No
No gaire
Clar, no ho sé
Potser si no morien
A la batalla
Igual els comutaven
La pena
Clar, seria un alicient
I la primera
Naumàquia
De la que es té
Constància
De quan està datada?
Bé, les fonts
Ens diuen que la primera
Es va celebrar
El 46 abans de Crist
Per celebrar
La quàdruple victòria
De César
Sobre la Gàlia
Egipte
El Bòsfor
Nomídia
En aquesta ocasió
S'omplir
Amb aigües del riu Tiber
Un estanc situat
Al camp de mar
De la capital
De l'imperi
Les dues flotes
Que s'enfrontaven
Van representar
Una batalla
Entre tiris
I egipcis
En les que van
Prendre partit
Uns 4.000 remers
I 2.000 es de combatents
Encara
6.000 persones
En total
Sí, lluitant
A l'aigua
A l'aigua
No és d'extrany
També
Amb reproduccions
Reals
De vaixells
Per tant
No és d'extrany
Que fos una cosa
Una mica inusual
No
Perquè necessitava
Un muntatge
I molts diners
Era diferent
Com organitzar lluites
De gladiadors
Que devia ser
Una cosa més freqüent
I com comentàvem abans
Encara que es tractava
En general
De persones de guerra
I condemnats a mort
Tant si hi va haver
Fils de caballers
Fins i tot
El fill d'un pretor
Que va participar
En aquesta batalla
Que es va celebrar
El 46 abans de Crist
La novetat
D'un espectacle
Com aquest
L'any 46 abans de Crist
Va treure milers
De persones a Roma
I molts van haver
De dormir al carrer
Inclús està documentat
Que hi va haver morts
Per asfíxia
O per ser aixafats
Per la gent
És el típic
De tot
Quan hi ha una gran
Concentració humana
Que passen coses
I aquest gran estanc
Que es va omplir
Per l'ocasió
Encara existeix
Avui en dia?
Doncs no
Uns anys més tard
Després d'iniciar-se
Una epidèmia a Roma
Es va decidir
Segar l'estanc
I construir un temple
Dedicat a Mar Benjador
Que no sé si encara
Existeix
Aquest temple
Ara pot ser la Núria
Ho sap
Si
El famós temple
De Mar Benjador
Sí
Veus com sí que ho sap
No ho sé
Escolta una cosa Jordi
També has dit
Que es podien celebrar
Mar Robert
I a llacs naturals
Encara que no fos tan habitual
No
El més habitual
Era en espais tancats
Amfiteatres
Etc
Però curiosíssim
Això de que
Posessin aigua
A l'arena
De l'amfiteatre
No?
Sí, sí
Bueno, això suposo que
No sé si ho podien fer
Tots els amfiteatres
No, tots no ho crec
Però jo sí que ho havia sentit
En la pràctica
Que està
Més o menys habitual
Doncs sí
També celebrant
A Mar Oberro
En llacs naturals
Uns anys més tard
El 40 abans de Cris
Va tenir lloc
L'única no màquia
Que coneixem
Que es celebrés al mar
L'escenari va ser
L'estret de Messina
Enfront a la ciutat italiana
De Règium
On sext
El fill menor de Pompei
Per celebrar una victòria naval
Sobre un dels llegats
D'Octaviar
Obligar a presoners de guerra
A lluitar entre si
Amb aixells de fusta
I cuir respectivament
Davant dels ulls
De l'enemic
Que va haver de contemplar
Impotent
La macabre significació
D'una batalla
Que havia perdut
Doncs
Recentment
La primera
No màquia
Com a edifici
Ara parlem
No de la no màquia
Com a batalla
Sinó de la no màquia
Com a edifici
Estable que va tenir Roma
Va ser obra d'August
I es va construir
L'any 2 d.C
El vessant dret
Del Tiber
Per a festejar
La dedicació
Del temple
Del mar venjador
Representant
Aquest escenari
La batalla de Salamina
Entre atenens
I perses
L'edifici
Era un estanguval
Amb una superfície
De més de 18 hectàrees
Estava alimentat
Per un conducte d'aigua
Amb un cabal
Diari superior
Als 24.000 metres cúbics
L'excedent del qual
Era utilitzat
Per a regar jardins
Ja que es tractava
D'aigua no potable
Ja inclús els romans
Pensaven
En l'utilització
De l'aigua
L'estang
Tenia una illa
Al centre
Comunicada
Per un pont
I les instal·lacions
Estaven rodejades
Per un bosc
Per una altra banda
L'any 52
Després de Crist
També
L'emperador Claudi
Va celebrar
Una nova nou màquia
Que havia de commemorar
L'inici
De les obres
D'assecació
Del llac Fucino
El llac
Va ser rodejat
De bots
Per impedir
Que els combatents
Irremés fugissin
Eren aproximadament
Uns 19.000 homes
Fugissin
Gairebé d'una mort segura
Suatoni
Ens relata
Aquest espectacle
De la següent manera
Antes de soltar
Las aguas
Del lago Fucino
Claudio
Ofreció allí
Un combat naval
Pero cuando los combatientes
Exclamaron
Ave emperador
Los que van a morir
Te saludan
Respondió
Vete a saber si morirán
Con esto
Sobretexto
De que les había dado
Permiso para ello
Ninguno quiso luchar más
Entonces estuvo él
Preguntándose
Durante largo tiempo
Si debía hacerlos morir
A todos
A hierro y fuego
Y luego
Finalmente
Saltó de su asiento
Y corriendo
De acá para allá
En torno al lago
Y titubeando
De manera ridícula
Bien por sus amenazas
Bien por sus exhortaciones
Los decidió a combatir
En este espectáculo
Una flota siciliana
Y una flota de rodas
Cada una de las cuales
Comprendía
Doce trirremes
Trabaron batalla
Al son de una trompeta
Tocada por un tritón de plata
Que una máquina
Havia hecho surgir
En medio del lago
Aquest és el testimoni
Com us dèiem abans
De Suatoni
Sobre la batalla
Realitzada
Al llac Fucino
L'any 52
Després de Crist
Però gairebé
Molts emperadors
A l'època imperial
Van celebrar
Neumàquies
Tampoc Neró
Es lliurà
D'aquest espectacle
El seu desig
De novetat
Va impulsar Neró
En dues ocasions
Alterrant
En un anfiteatre
De fusta
Combats de gladiadors
Casa de feres
Salvatges
I neumàquies
Com si anessis
Canviant de canals
En el moment
Que acabaven uns
Comenceven els altres
Sense parar
Acabaven els gladiadors
Doncs s'inundava
El recinte
Amb aigua ràpidament
I després se'l buidava
Etcètera
Etcètera
És que s'ho passava
Ben bé
També Tito
L'any 80
Després de Crist
Va inundar
Les arenes
De l'amfiteatre Flavi
És el que coneixem
Com a Coliseum
El seu germà
Domicià
Va fer el mateix
Uns anys més tard
Però aquest
Va fer construir
Un estanc
Que circumstava
Les grades del Coliseum
Per així poder celebrar
Una neumàquia
En la que van participar
Gairebé
Dues flotes completes
La curiositat
És que durant
La representació
Va esclatar
Una violenta tempesta
Però l'emperador
Va prohibir
Abandonar l'espectacle
Fins que no morís
Al darrer dels soldats
I segons els testimonis
De l'època
Això va comportar
També la malaltia
Inclús de la mort
De molts espectadors
La darrera neumàquia
De la que es té constància
Va ser organitzada
L'any 248
Per Filip l'àrab
Per festejar
El mil·lenari de Roma
L'escenari va ser
La neumàquia d'August
Reconstruïda
Per aquella ocasió
I d'aquestes construccions
D'aquestes neumàquies
En queda alguna resta?
Doncs no gaires
Per no dir cap
La veritat
Al segle IV
Hi ha textos
Que anomenen
Alguns edificis
Propers al Tíber
A l'edat mitjana
El terreny entre
La basílica de Sant Pere
I el castell de Sant Àngelo
Era conegut com
Regio Neumachiae
Precisament molt a prop
Del castell de Sant Àngelo
Es van trobar
Als segles XV i XVI
Restes de neumàquies
Que es van excavar
Aproximament l'any 1743
Però tot això
Ja seria una altra història
No en vinguis amb històries
La nostra història
Núria
Tu coneixes aquella frase tan famosa
Que diu
Tàrraco
Escipionum opus
Sí
La coneixes?
Jo també
Tu també la coneixes?
Sí
És que avui estic més
Per la Núria
Ja ho veig
Ja ho veig
Ves a fer unes quantes neumàquies
Jordi
Ja tornaràs
És que necessito més gent
Si és veritat
Una neumàquia
Amb ell sol
4.000 remers
Dos milers de soldats
Sí
Bueno, tu ves trucant a gent
Ves organitzant-ho i ja
Sí
Ja ens veiem a la platja llarga
A l'estiu
Escolta, tindria èxit
I més si fos real
Sí que entindré
I tant
Bueno, avui a la nostra història
Hem parlat
De monuments de la ciutat
D'algunes biografies
De personatges il·lustres
De la ciutat
Doncs ara també toca
Parlar una mica
De la història de la ciutat
No?
Ah, sí
Jordi, si tu m'estaves
Reclamant sempre
Que parles de la història
De la ciutat
És que ja era hora
Ja era hora
Digues, va
Vinga, com va aparèixer
Tàrraco
I aquesta frase
Que acabem d'anomenar
Tàrraco
Scipionum opus
Una frase
Que va escriure Plini
A finals del segle I
Després de Cris
Ens parla
De la fundació
De la ciutat
I per cert
Què significa?
Si no ho hem dit
Tarragona
Obra dels Scipions
Sí, i qui vulgui saber
Com s'escriu
La pot trobar
A l'entrada
Del museu arqueològic
O venint també
Per la via Augusta
Allà en una roca
També està escrita
Molt bé
És un, bé
Un grafiti
De temps home
Sí
Doncs bé
Estem a la segona guerra
Púnica
Sí
Que enfrentava
Cartago i Roma
Les dos grans potències
De l'època
I el senyor Aníbal
Va anar a atacar a Itàlia
Va passar per la península ibèrica
Pel sur de la Gàlia
I va arribar fins a Itàlia
I els romans
Que eren molt llestos
Li van atacar
De la retaguardia
Van desembarcar a Empúries
Anys 218 va ser això
Abans de Cris
El cos expedicionari romà
Que va desembarcar a Empúries
Va anar baixant cap al sud
Amb la finalitat
De controlar les terres
Al nord de l'Ebre
I així tallar
Totes les comunicacions
Dels cartaginesos
Estaven comandades
Pel senyor
Gneu
Esipió
De la frase
Que hem dit abans
Un dels dos germans
Al qual
Se va aficir un any més tard
Al seu germà
Públi Corneli
Gneu
Després de vèncer
Un primer combat
Als cartaginesos
Va deixar una petita guarnició
Que poc després
A un lloc
Poc després
Se va transformar
En la principal base
Militar romana
A Espanya
Saps on era
T'imagines on era
Aquesta petita guarnició
Tarragona
Molt bé
A Tarragona
A la part alta
O sigui que va deixar
Els quatre soldadets
Allí en plan de
Bé
Ara que estem aquí
Ens ho protegim
Aquí esposo
Que sense muralles
Encara
Una empal·lissada de fustes
Una cosa així
Potser al principi
Jo ja us vindré a buscar
Exacte
El que passa és que
El lloc ja estava habitat
No ben bé a la part alta
A la zona més o menys
Del carrer Gasòmetre
Carrer Sevilla
Hi havia un gran poblat ibèric
Que des de feia
Almenys tres segles
Des del segle cinquè
Abans de Cris
Ja estava actiu
Tenia el seu port
Suposo
No s'ha descobert
Potser encara del tot
Però bé
O sigui que
Al seu naixement
Tarragó
Va ser una ciutat
Un nucli bifocal
Amb dos parts
El campament militar
A la part alta
Que a poc a poc
S'hi va anar fent gran
L'empal·lissada de fusta
Va donar pas
A les grans muralles
Que es coneixen ara
I la zona
Del poblat ibèric
Del port
Poc a poc
Van anar creixent
Les dues zones
Està que
Se van acabar
Unint
I formant una ciutat
Una ciutat contínua
Una sola ciutat
Però aquesta unió
Quan?
En època romana
Ja?
Sí
A partir del segle
I segon
I primer
Abans de Cris
El creixement
Al final
Va fer unir
Les dues parts
En una sola
Que és el que ha passat
També després
A partir del segle XVII
I XVIII
També hi havia la part alta
I el barri del port
Que no estaven units
Per això es va fer
Al carrer de la Unió
Perquè ve el nom
Del carrer de la Unió
Eh que sí?
Mira
Doncs bé
L'arribada aquí
Del romans
No va
No va suposar
Només l'arribada
De gent
Que en va arribar
Van arribar
Soldats
Colons
Romans
I tal
Que es van instal·lar
En aquesta zona
Sinó també
Influències
I una nova cultura
Que amb el temps
Va acabar imposant-se
Amb més o menys èxit
Segons la zona
En tota la península ibèrica
Per tant
Tàraco va ser
Una de les principals
Vies d'entrada
Del romans
A la península ibèrica
No en vinguis
Amb històries
Curiositats
Doncs les nostres curiositats
Tracten avui
Sobre la Segona Guerra Mundial
No parlàvem de Roma
No, no
Ja no parlem
Ni de romans
Ni de història antiga
En aquest cas
Sobre les tropes soviètiques
I els austríacs
Però en concret
Sobre els lavabos austríacs
Els russos van ocupar
La capital austríaca
Viena a principis d'abril
De 1945
Les tropes soviètiques
Van tenir un comportament
Relativament correcte
Amb la població austríaca
Sobretot si comparem
Amb el que va passar
En Sol Alemany
En el que van ser habituals
L'assassinat
Les violacions
I el pillatge
Entre la població civil
Quan els soldats russos
Van entrar a la ciutat
Centro-europea
Es van sorprendre
Pels molts objectes
Que allí trobàvem
Hem de recordar
Que un bon nombre
D'integrants
De l'exercit Roig
Procedia de remotes alders
De la Rússia asiàtica
I que desconeixien elements
Que per a la majoria
Dels europeus
Més o menys podien ser habituals
Un exemple d'això
Van ser els lavabos
A que els russos
No tenien lavabos
No
Els que vivien
Venien
Soldats que venien
De Sibèria
Soldats que venien
De les Estepes
Quan els soldats russos
Com deien
Van entrar a les cases vianeses
Es van trobar
Amb aquest aparell
Que molts d'ells
Vèien per primer cop
Segur que molts d'ells
Van endevinar ben aviat
La utilitat del lavabo
Però altres
Van protagonitzar anècdotes
Com la que
Avui us expliquem
Alguns van arribar a pensar
Que es tractava
D'una nevera
I van arribar a deixar
En el seu interior
Els seus aliments
Per a que es conserveixin
En bon estat
I frescos
En contacte amb l'aigua
La sorpresa dels pobres soldats
De l'exercit roig
Va ser
Quan a algú
Se li va ocórrer
Tirar de la cadena
I van observar
I van observar
Tots atònits
Com els seus aliments
Marxaven per les canonades
Gairebé millor així, no?
Perquè clar
Menjar-se'ho després
Sí, després
Tornar-se'ho a menjar
Una mica dur, no?
Sí
Com és normal
En temps de guerra
El primer que van pensar
Els russos
És que els propietaris
De la casa
Havien sabotejat
El funcionament
D'aquella particular nevera
No sabem ben bé
Si van torturar
O van interrogar
Simplement
Possiblement
Els propietaris
Però per desgràcia
Alguns ciutadans
I propietaris bienessos
Van haver de suportar
Un sever interrogatori
Fins que van convencer
Els soldats
De l'exercit roig
Amb exercicis de mímica
Clar
Perquè són dos idiomes
Diferents
Que la funció
D'aquells aparells
No era el de mantenir
Fresco els aliments
Sinó un altre
De molt diferent
La veritat
Notícies
Notícies
Sempre és agradable
Parlar del descobriment
De tresors
No
No
Com que no Jordi
Segur que tu
De jove
Sempre t'ha agradat
Quan ets un cli
No t'agradava
No tenies il·lusió
Trobar un tresor
Algun dia per tu
Si no veies els gunis
Per exemple
Per exemple
Sí
Doncs avui parlarem
Del descobriment
D'un tresor
Quan ta mare et diu
Manel
Ets un tresor
També es tracta d'això
És una altra cosa
És una altra cosa
És una altra història
Bé
Des de fa 12 anys
Que un equip d'arqueòlegs
Txecs i búlgars
Estan treballant
A les ruïnes
De l'antiga colònia grega
De Pistiros
Situada
A l'actual Bulgària
A uns 60 quilòmetres
De la ciutat de Plopdiv
Algú sap on està
La ciutat de Plopdiv?
A 60 quilòmetres
De les ruïnes
De Pistiros
Molt bé
Ara fa 7 anys
L'any 1998
Els arqueòlegs
Van descobrir
Entre les restes
D'una casa de pedra
De la ciutat
Una olla de ceràmica
Que contenia
558 monedes de plata
I 3 d'or
Amb un pes total
De 4 quilògams
Dins d'una olla
De ceràmica
Però això és típic
Dels contes
Dels germans Grimm
I de l'Andersen
Sí
Sí
Aquí a Catalunya
També hi ha hagut
Descobriments així
Ah ja m'ho penso
Però sí
Té que fer molta il·lusió
Sí, sí
Allò típic
Que trobes l'olla
I dius
Què hi ha a dins
Hi ha un
Monedes de plata
I 3 d'or
I 3 d'or
Bé
Estes monedes
Eren
Les d'or
Les 3 d'or
Eren estàters
Acunyades
Durant el regnat
D'Alexandre el Gran
Mentre que les de plata
Eren dracmes
I tetradracmes grecs
El valor nominal
Del tresor sencer
Era de més de mil dracmes
Molt diners
Si tenim en compte
Que a l'època
Amb un sol dracma
Podies comprar
Dos vaques
O sigui que en aquell tresor
Que s'han pogut comprar
Dos mil vaques
Imagina't
Molt de diners
Tan formidable fortuna
Devia pertànyer
Segons els arqueòlegs
A un militar grec
L'origen del tresor
Va estar
Presumiblement
En l'atac
Que tribus celtes
Es van fer l'any 278
Abans de Cris
A la ciutat
Que va ser completament
Arrasada
El propietari
De què pedra la vida
I el tresor
Es va quedar
Al seu amagatall
Durant gairebé
23 segles
I com és que van tardar
7 anys
Perquè aquest descobriment
Se va fer
L'any 98
Com és que no ho han fet públic
Estara
Segons diuen els arqueòlegs
Decut a les complicades feines
De neteja
De les peces monetàries
Però la causa més probable
Devia ser també
Evitar expòlis
I roberatòries
A la zona
De les excavacions
En saber-se de la notícia
Molt bé
Interessant
Abans que comentem
La següent notícia
Deixa'm fer
Dues pincellades
De dues exposicions
Arreus
Al Biblioteca Pública
Es pot veure
Cent anys de socialisme
En aquella ciutat
I després també
A Tarragona
A la sala d'exposicions
Caixa Tarragona
Fotografies de la memòria
El segle XX
En imatges
Una exposició
De la qual
Ja us hem parlat
En altres ocasions
Anem a Guipuscoa
Anem a Guipuscoa
A la cova
Coneguda
Amb el nom
De Praile Heights
Primer
No em fes-ho dir
Perquè era un nom
Tan estrany
No sé
El que la va descobrir
Situada
A la localitat
Deva
Guipuscoa
S'ha localitzat
El que sembla ser
Un santuari
De fa 15.500 anys
En les excavacions
Que s'hi porten
A terme
Han aparegut
Cinc collars
I un penjoll
En forma de Venus
O silueta femenina
La excepcionalitat
De la troballa
Es troba
En que les restes
No estan associades
A restes funeràries
Com habitualment passa
Amb descobertes
D'este tipus
A més
A la cova
On ja s'han excavat
Més de 100 metres quadrats
Gairebé no han aparegut
Restes d'activitats
De caça
O fabricació
O fabricació
D'eines de pedra
Només a prop de l'entrada
S'ha descobert les restes
D'una llar de foc
I un gran seient de pedra
On sí que es van trobar
Restes de fauna
I què pensen
Els excavadors
O els arqueòlegs?
Doncs que
L'indret no hauria estat ocupat
Per una tribu
Per un grup familiar
Sinó per un sol individu
Una mena de guia espiritual
O xamant
De la regió
En aquesta conclusió
Com en arribar?
Doncs fixant-se
En les pràctiques
Semblants
Que porten a terme
Pobles primitius
Africans
Actuals
On en certes coves
Hi viuen personatges
Que la població
De la regió
Reconeix
Per les seves qualitats
Especials
Màgiques
O màgiques
També cal dir
Que en estrats superiors
De la mateixa cova
I per tant
Més recents
Varios milers d'anys
Més recents
Han aparegut
Més de 200 escaragoles marines
No utilitzades
Per el consum
Així com llars de foc
Sense restes de fauna
La qual cosa
Fa suposar
Que el caràcter ritual
De la cova
Se va mantenir
Durant molts milers d'anys
Mira hem parlat
De tresors
De xamants
De batalles navals
De exposicions
De lavabos
De lavabos
De russos
I vienessos
Curiós
Quasi que ho deixem aquí
Doncs no
Sí
Hem arribat al punt final
Del No em vinguis amb històries
La setmana que ve més
I aquesta setmana
Em no direm
El que hi haurà
La propera setmana
Sorpresa
Com sempre feu
No, no
Com que no
Vinga, ho deixem a l'aire
I el pèndol de la història
Continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
A
No em vinguis amb històries
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!