El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Ahir l'avi ens introduïa en una de les èpoques, no sé si dir-li més fosques o no,
l'època del franquisme, i ens servia d'introducció de marc històric
per parlar aquesta setmana de la Setmana Santa, concretament de la Quaresma.
Avi, jo li deig que, clar, jo m'imagino, deia que hi havia certa por a l'anar pel carrer,
s'havia de seguir tot un ritual, saludar els capos, no?
Vostè quants anys tenia en aquella època?
Llavors jo els 16, 15, 16...
I us recorda com una època així grisa, traumàtica, o també despertava allò a la picaresca que teníem sempre?
El que passa, que com que t'agradava també, ets una miqueta així, doncs,
t'agradaria saber les coses, el que sigui, a vegades t'entraves de coses que passaven desapercebudes,
el conèixer, a vegades t'he fes idea de coses que paraves amb la gent,
i clar, cadascú tenia un sentit, clar.
Llavors el Quaresma era una introducció pel que creien, per exemple, el creient,
i que s'acostava amb el creient, no?
Doncs se seguien unes normes, per exemple,
tot el que es feia de Setmana Santa s'havia de conferències, anar-hi...
Llavors hi havia una sèrie també d'associacions,
unes associacions de senyores, per exemple, ja determinades,
que, clar, aquestes ja posaven les normes en una sèrie d'allòs.
Llavors, clar, llavors hi havia uns dies que havies d'anar a missa,
per exemple, el dijous sant i divendres sant era una cosa molt sèria,
perquè llavors era festa el dijous sant, però havies d'anar al migdia,
havies d'anar quan casaven el monument, que deien, d'un lloc a l'altre,
fer una missa, la gent havien d'anar,
i molts, clar, també havien d'anar perquè els vegeixin les autoritats que hi havia,
o també hi havia gent, que també era un contrast bastant de xos,
que potser hi havia algun industrial, alguna persona,
que feia un agracte de caritat, un agracte d'allòs,
i llavors veies que a seu alrededor la gent passava amb el que passaven.
Però, clar, aquella que passava...
De cara a la galeria.
De cara al clero i de cara als que manaven, saps?
Com vull dir, i això hi havia un casos aquí a Tarragona,
de persones que no es pot dir noms, el que sigui,
que havien pagat una part d'un altar,
potser, i la família potser estava en una situació...
Ells no, però una rama de la família,
doncs, amb situacions una miqueta bastant de xos.
Però era l'època, era l'època, clar.
Llavors, clar, el que havia estat ressentit de quan la guerra,
per circumstàncies polítiques, o visada que amb la concentració,
o els havien perseguit, o els havien matat amb algú,
clar, això era una cosa que no agradava.
Vull dir, la veiem d'un altre sentit.
O sigui que era una època que la Setmana Santa,
doncs, va passar d'això,
de veure't quasi obligat,
més obligat que devoció,
en proporció, eh?, de proporció.
Perquè, clar, la devoció ha sigut sempre,
perquè, clar, el creient sempre ha sigut creient.
I sempre hi ha aquells que diuen,
mira, és dogma de fe,
i el que et diuen ho has de creure perquè és dogma de fe.
Però era una època, una miqueta,
una miqueta que estaves...
Estava la gent entre...
Sí, entre la devoció, com diu,
i la por, no?, d'a veure el que passarà.
Eren unes èpoques, doncs, clar,
que havies d'estar...
Jo encara no, perquè era jove, mira, i seguies.
Amb els joves hi havia com a certa flexibilitat, o no?
Hi havia de tot, també.
T'apenia dels pares, en aquest cas, no?
T'apenia dels pares i la situació de casa seva, saps?
Com vull dir.
Però, de part d'això, doncs, clar,
hi havia coses que veies, deien, senties,
però, doncs, ja no era tan fort
com hi ha persones, ja grans,
que havien passat el que havien passat.
Doncs, si li sembla, demà farem ruta,
la ruta dels diferents escenaris de Tarragona,
per on passava la Setmana Santa,
parlarem de les professors, no?,
que també n'hi devia haver.
Sí, sí, sí, ara n'hi ha...
I això, si t'apuntaves a una cofreria, diguéssim,
i sorties a professor,
bueno, ja tenies el cel guanyat, no?
Sí, el que passa és que, doncs,
hi havia, no és com ara,
que hi ha tantes associacions
ni tantes germandats,
llavors, n'hi ha menys.
menys amb números.
Però més gent que hi participava, potser.
Clar, per circumstàncies, sí,
perquè també era interessant apuntar-te
en un lloc d'aquests,
perquè també ja semblava que tingués
una miqueta de salvoconducte.
Clar.
Per moltes coses, eh?
Gràcies, David, fins demà.
Gràcies.